Fa 20 anys, com a membre del Consell de redacció de la Revista Perxada i responsable de la secció d'Educació, vaig fer una proposta d'editorial. Ordenant papers l'he retrobada i com que no ha perdut vigència, ans el contrari, és una visió que encara fa més falta compartir, la recupero en aquest espai.PERXADA 12 ESTIU 1998
PER UNA ESCOLA TRANSFORMADORA
Des dels inicis de PERXADA el Consell de Redacció ha donat importància al temes d'educació i en concret als centres escolars. I és que creiem que el paper que les escoles tenen dins la societat ho és d'important. Poques vegades es dubta del paper transmissor de coneixements teòrics i pràctics, de maneres de fer, de valors, tradicions... Totes les societats han tingut i tenen els seus mitjans per a transmetre'n, principalment en els marcs familiar i acadèmic i, més darrerament, medià- tic. Però creiem que les escoles tenen una funció bàsica i primordial a nivell de transformació de les persones i, amb elles, de la societat. L'escola ha de ser transformadora. Es necessari refermar aquest darrer punt en uns moments que les forces del poder econòmic ho fan girar tot en torn del mercantilisme, i intenten arraconar qualsevol signe de progrés social i qualsevol esperança vers un ésser humà nou. La realitat actual sembla ser que en el món de l'educació també s'ofereixen uns productes de consum -els coneixements- i una ètica difosa com a decoració i consol de consciències. El sistema esp lanteja uns objectius i a l'hora de prendred ecisions concretes i posar mitjans sembla que en persegueix uns altres. Els mitjans de comunicació -que també eduquen, moltes ve- gades en substitució de la família- estan al servei del mercat. La realitat és que el sistema educatiu viu també les contradiccions de la societat. Convivència, cooperació, solidaritat, valors humans, tècnica al servei de
les persones, respecte a la diversitat, esperit crític, educació integral, cohesió social... són paraules que ressonen i que es treballen dintre dels centres escolars, però que resulten ofegades pel mateix sistema i per l'entorn social que a la pràctica fomenta la competitivitat, persones al servei de la tècnica, demandes d'especialització prematures, solidaritat interessada, valors comercials, uniformitat o exclusió dels qui no s'adapten, jerarquies, fractura social... És evident que la societat està subjecta a tensions i canvis, i que l'escola n'és una petita part. Creiem, però, en una escola motor de canvi, que superi les pròpies contradiccions. Fins fa poc l'escola era una finestra que s'obria a una visió del món, en canvi, actualment ha de ser un lloc que doni eines per comprendre d'una manera crítica i activa el fenomen de la mundialització. Les persones poden fer quelcom, hi ha marges de decisió i d'actuació. La mateixa Reforma parteix d'una visió progressista de la persona, mal aplicada pels governs conservadors. Cal donar suport als docents, als pares i als polítics que lluiten per una implantació transformadora, i adoptar una posició de resistència per refermar els valors progressistes. L'escola canvia i ha de canviar, i ha de fer el seu paper en la transformació de la societat, especialment des d'una posició de servei públic. Si pares, mestres, responsables polítics, i en general agents educadors, estiguéssim d'acord en els principis que mouen el sistema educatiu, no hauria d'haver-hi tants dubtes a l'hora de donar-hi suport i de posar-hi mitjans adients.
Nota de 2018. Bé, l'escrit fa esment d'una Reforma que ja ha patit vàries reformes (mal endèmic de l'Estat agreujat per un centralisme oscil·lant) sense cap avaluació a llarg termini de resultats. El sistema encara s'ha apropat més als principis mercantilismes, controlat per l'OCDE (Organització pel comerç i desenvolupament econòmic) a través de proves (PISA) que si bé tenen algun aspecte positiu, l'ús que se'n fa és condicionar el treball del professorat. Quan els principis que dominaven l' orientació de l'educació eren els proposats per la UNESCO (Organisme de les Nacions Unides per l'Educació, la Ciència i la Cultura), la tendència era més esperançadora pel que fa a una transformació social. Seguirem lluitant per una educació popular.
