dilluns

RÀDIO ARBÚCIES. ENTREVISTA. PROGRAMA AMICS I RESIDENTS. ARBÚCIES, QUADERN DE LA REVISTA DE GIRONA NÚM 214

Presentació a Ràdio Arbúcies del llibre "Arbúcies" dels Quaderns de la Revista de Girona. 

Programa Amics i Residents (núm 612) 

ENLLAÇ (segona part)

LLIBRE "ARBÚCIES" Nº 214 DE LA COL·LECCIÓ QUADERNS DE LA REVISTA DE GIRONA

UNES PARAULES DE PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "ARBÚCIES"

L'objectiu és donar una imatge general del llibre d'Arbúcies des del passat fins el present. Per formació professional com a mestre, me'l vaig imaginar com un llibre de text introductori a la història, geografia i cultura, en general, però també com un recull d'articles que pogués interessar a persones locals i forasteres.

Es tractava de fer un recull molt sintètic -en símil fotogràfic: un gran angular- d'allò que dona identitat a Arbúcies en el marc del país: l'entorn natural del massís del Montseny, l'aigua, l'acció humana a redós del Castell de Montsoriu, algunes llegendes, el pas de les formes de vida tradicional -la vida als masos- a la industria -destacant les carrosseries d'autocars-, l'evolució de la configuració urbanística, el comerç, el turisme, les escoles, les formes de lleure, el calendari festiu i les Enramades, el dinamisme associatiu, el compromís solidari, la incorporació de nova ciutadania, la bruixeria i les herbes remeieres, la vinya i les pomeres, la tradició flabiolística, persones que ens han deixat o que ens han visitat, etc.

La informació local que hi ha publicada o recollida als arxius és molt àmplia i abundant. La tasca més difícil per mi ha sigut concentrar en poc espai la gran quantitat d'informació disponible, i que he anat recollint durant aquests quaranta anys d'arbucienc i que cito a la bibliografia.

Vull destacar, per`, l'hemeroteca de la Biblioteca Pública d'Arbúcies -vinculada al repositori documental Regira de la Diputació de Girona- perquè té digitalitzades les revistes locals publicades. Convido especialment a consultar les Perxada. En la secció de monografies i a la del Nostre Ahir es recullen treballs i recerques molt interessants escrits fins l'any 2008, quan es va deixar de publicar. Aprofito per fer un reconeixement dels autors i autores dels treballs de la Revista Perxada que he consultat i ara no nombraré però que trobareu esmentats a la darrera plana.

Les persones, i especialment els estudiants, que vulguin una informació aprofundida o ampliada, trobaran en el llibre les paraules clau, noms i fets que els poden guiar per fer una cerca amb rapidesa.

El tema de les fotografies i els peus que les acompanyen també han estat un element important perquè a més d'il·lustrar els articles, els complementen. Moltes vegades he pogut encabir-hi alguna explicació quan ja havia esgotat l'espai del text.

La portada en si mateixa ja vol ser una declaració d'intencions: és una vista d'Arbúcies i el Montseny entre llums i boires, com la mateixa vida, com en qualsevol lloc on hi ha activitats humanes.

En conjunt, he procurat que fos una visió de la gent del poble, des de baix, visibilitzant en el mesura que he pogut l'activitat de les dones, silenciada en moltes històries, i he procurar reflectir allò que he captat en la societat arbucienca.

En definitiva, no deixa de ser una visió més que s'ajunta amb altres. I totes juntes van configurant en l'imaginari col·lectiu un sentit d'identitat i de pertinença a la comunitat.

Tocar tants temes del passat i d'abordar-ne de recents té el risc afegit que algú trobi faltar aspectes que consideri rellevants. Però és evident que he hagut de prioritzar i fer tries. De totes maneres penso que tothom s'hi pot sentir representat, o almenys això és el que he intentat.

Mentre anava escrivint tenia la sensació del perfumista que va destil·lant les essències fins a trobar una combinació agradable. En aquest procés he fet fins a tres versions per anar ajustant l'extensió dels textos als requisits editorials. I el mateix puc dir en la selecció de fotos. He de confessar que dos o tres capítols més m'haurien anat molt bé, però tot i que no he pogut encabir-hi més informació, reconec que el conjunt ha guanyat agilitat lectora i visual.

Desitjo, doncs, que aquesta síntesi us transmeti un perfum de les essències arbucienques agradable i, als joves, que els estimuli a aprofundir les arrels locals de manera paral·lela al coneixement del món global. I tant de bo, esdevingui una aportació més al bon viure i al bon conviure d'aquest poble.