dissabte

LLIBERTAT, LLIBERTAT! LEMA DE L’AGENDA LLATINOAMERICANA MUNDIAL 2014


Ja ha sortit l’edició 23ª de l’Agenda. Com cada any,  la millor manera de presentar-la és emmanllevant les paraules que ens diu a la introducció el seu impulsor, Pere Casaldàliga:  “Abordem a l’Agenda el tema llibertat en totes les seves dimensions. Ser lliures, fer-se lliures, acollir la llibertat com un procés espiritual i una vivència política és anar humanitzant sempre més la nostra humanitat”, però la llibertat  “mor, com un ocell sense ales, en el nostre cor, en la nostra família, en la nostra feina, en la nostra ciutadania, en la nostra vida personal i en la nostra Societat. I de cop i volta ens descobrim esclaus, esclaus de la por, de l’egoisme, del diner, del consumisme, de l’ambició, del poder..."
"Parlem de llibertat i parlem d’alliberament. La llibertat és política". Continua dient. "La veritable llibertat és comunitària. Jo sóc lliure si tu ets lliure. No hi ha llibertat sense igualtat. Tampoc hi ha llibertat sense dignitat, una dignitat tantes vegades massacrada per ideologies i sistemes, víctima d’egoismes individuals o col·lectius, però també vencedora amb resistències exemplars que s’obren camí entre reixes, marginacions, tortures i censures. La llista dels màrtirs de la llibertat és infinita. Anem junts a cercar la llibertat i l’alliberament. Contra tots els tirans, malgrat tots els imperis, indignant-nos cada dia i traduint en actes i processos imparables la nostra indignació.”
Coincidència o signe del temps, l’Agenda posa sobre la taula la llibertat de les persones i dels pobles. És una obra col·lectiva, amb és de 40 articles d’autoria i procedència diversa.  Fa arribar la veu de la consciència planetària amb la finalitat de fer-nos obrir els ulls i perdre la por.  Per una banda, denuncia el poder neoliberal  que  perverteix  el  significat de la paraula llibertat per  controlador ments i  mercats,  i vol justificar les opressions polítiques i les injustícies econòmiques.  Per l’altra, mostra actituds personals i accions col·lectives de llibertat i alliberament,  “sempre des de sota i a l’esquerra”   per passar de la indignació a uns “processos imparables” que garanteixin la dignitat de tothom, és a dir que ens humanitzem superant conflictes de manera dialogada i no-violenta.
L’AGENDA ENTRE NOSALTRES
L’agenda és una eina de pedagogia popular, una excusa i un pretext  per treballar per les  “Causes pendents” -que no perdudes- per  aconseguir un món més just i en pau. Cada any ens hem centrat en un tema:  altermundisme,  ecologia, economia, diàleg de cultures , religions i espiritualitat, drets humans, causa indígena, democràcia, igualtat de gènere, comunicació, socialització, solidaritat,...; i enguany les reflexions i les accions segueixen el fil conductor de la Llibertat en front de la ideologia neoliberal imperant.
La Comissió de l’Agenda Llatinoamericana s’encarrega de la seva edició en català. Cada any, per aquestes dates, fem la campanya de difusió. Presentar-la a diferents localitats és escampar el missatge del que “cal fer” (significat de la paraula agenda) per treballar per un altre món que és possible i necessari. 
Estructurada en 3 parts, la primera, veure, posa l’èmfasi en l’estat de la qüestió. La segona, és més reflexiva, de judici , fins i tot de somni (en el sentit de Luther King). La tercera vol ser pràctica, està centrada en experiències i  línies d’actuació. Acompanyen  l’agenda uns materials que augmenten any rere any: calendari solidari, exposició, conte, vídeos, mapes, murals, web, reculls,   llibrets  i orientacions didàctiques. Tot plegat, incloses totes les agendes d’anys anteriors,  es troba a http://llatinoamericana.org.

dimarts

RECORDANT EL PRIMER CAMPAMENT DE RECERCA ALS AIGUAMOLLS DE L'EMPORDÀ FA 30 ANYS

Fa 30 anys del primer Campament de recerca dels Aiguamolls de l’Empordà. 1983-2013
Publicat al BUTLLETÍ IAEDEN núm. 51, pàg. 15 a 18. 

Vull manifestar  d’entrada que la inevitable nostàlgia que provoca el record no és l’objectiu d’aquest article. La finalitat d’aquestes ratlles, sí , en canvi, és compartir la memòria d’unes vivències passades, però per sobre de tot,  reconèixer la tasca dels diferents grups organitzadors que, superant dificultats,   han donat continuïtat als campaments. També  vull encoratjar els necessaris relleus per a seguir oferint aquest servei als nostres infants i joves. Servei  que alhora és acció de lluita permanent en defensa del medi i del país.

L’any anterior ja va haver-hi un primer intent de muntar un campament de natura, però després d’iniciar-ne la preparació,  la situació legal encara no feu possible situar-lo als Aiguamolls i el vam organitzar al curs alt de la Muga, a Albanyà (vegeu Butlletí IAEDEN 106, estiu 2001, pag. 23 a 26). La iniciativa donà fruits i  creà unes sinergies que agrupà els esforços de la IAEDEN amb  l’Associació de Naturalistes de Girona, l’ADAC (Associació d’antics Alumnes de Català, després Associació d’Acció Cultural gironina), i l’Ajuntament de Girona.  Totes les entitats coincidíem en que eren necessàries accions educatives que  complementessin la lluita per a la salvaguarda de la natura i la defensa del país.  
Així que hivern i primavera de 1983 foren temps de preparatius i reunions a Figueres i a Girona. Trobades dels impulsors per preveure la logística, dels monitors per definir les activitats, per fer la difusió, per organitza la intendència, etc., i un cop fetes les inscripcions fer reunions amb pares,mares,  nois i noies per posar en comú el projecte. 
Tot ho vam tenir a punt  per començar l’aventura un 11 de juliol i no parar fins el 23 del mateix mes.

La proposta en aquells anys era molt singular i goso qualificarla d’avançada.  Impulsava la cooperació, la participació assembleària en la gestió del dia a dia dels nois i noies,  la presa de decisions en poder triar entre una diversa oferta de  tallers, el compromís amb els objectius comuns compartits, afavoria l’autonomia,  la reflexió i la descoberta, els bons hàbits,  l’emoció i la pertinença al col·lectiu.  I finalment, posava en pràctica accions en favor del medi i del país, amb projecció i difusió. En definitiva, un plantejament molt més madurat respecte l’experiència de l’any anterior.

Les tendes estaven situades en terrenys de l’Armentera, vora el riu Fluvià perquè encara la situació legal seguia sense estar prou clara, però no va impedir poder desplaçar els nois i noies a diferents indrets dels aiguamolls, a  peu o en bicicleta.  
Com que hi havia una setantena de nois i noies era necessari treballar en grups, i en molts casos, de manera diversificada i  rotatòria. A més, havíem de ser coherents i evitar la pressió humana en certs indrets.  No podíem trencar la calma i era necessari integrar-nos nosaltres al medi i marxar sense deixar rastre.  Tot això fou possible gràcies a un equip estable d’onze persones i l’ajut de col·laboradors ocasionals.

Em venen les imatges del treball de camp amb els grups de grans, desplaçant-nos amb bicicleta ara als arrossars, després a la platja  o a la Massona, i recordo molt vivament l’excursió a Vilaüt fent un bivac al voltant de les magnífiques alzines que creixen entorn de formacions granítiques amb la serra de Verdera com a teló de fons.
Les tardes, sota l’ombra dels pollancres, després de l’endreça i el repòs, arribava el moment de treball de laboratori, de tallers i  racons (confecció d’aquascopis i aspiradors per capturar invertebrats, herbari, construcció d’un aquari, biblioteca, poesia, confecció de murals, tapís). Un dia, una colla ens van sorprendre amb un projecte espontani  d’una maqueta sobre el terreny aprofitant l’aigua sobrera de la cuina. D’un dels tallers en va sortir el símbol del campament: una senyera amb una cigonya volant amb les ales ben obertes que recollia els objectius de natura i país esmentats abans, i l’anhel que es va respirar a tothora: “.. i que tornin les cigonyes blanques”  .

Unes accions molt recordades són l’alliberament d’unes tortugues en una bassa propera i la participació en l’anellament d’ocells a l’illa Caramany que comportava una breu, però emocionant, estona de desplaçament amb una petita barca.Els vespres de vetllada eren molt esperats sigui amb actes preparats per alguns tallers, sigui amb oferiments d’animació. Se’m barregen els records, però allà hi eren presents en forma de contes, cançons o representacions: la versió del la llegenda de El Bruel de Castelló de Mª Angels Anglada , històries d’estels (amb algun intent d’observació), el discurs de l’indi Seattle, les melodies de l’Àngel Daban o el grup Tripijoc.
I cada matí ens despertaven suaument els cants aflautats dels abellarols que niaven a les ribes del Fluvià per iniciar les activitats quotidianes que m’estalviaré d’explicar.
I arribat el darrer dia, el més important no era que els pares venien a recollir els fills sinó que finalment hi havia públic per a mostrar l’exposició preparada amb gran interès o la reproducció dels Aiguamolls. Les vivències ja les podien anar explicant durant el camí de tornada.
L’experiència,  amb el marc teòric que la fonamentava, va ser recollida per Joaquim Franch en el llibre El lleure com a projecte que va guanyar el premi Artur Martorell l’any 1985 i editat per l’aleshores recent recuperada Generalitat de Catalunya. Animo i recomano consultar-lo a tothom qui es dediqui a  l’educació, especialment en el lleure. Em faig meves les paraules publicades a  Educació Social Revista d’intervenció socioeducativa (2012), núm.50 pg. 67-68 on fa memòria del 25è aniversari de la mort d’en Quim i diuen: “Tot i el temps transcorregut, els ele­ments estructuradors del llibre conti­nuen tenint validesa per a tots aquells que vulguin aprofundir en l’anàlisi de la pràctica educativa en contextos de lleu­re educatiu”

diumenge

AGENDA PER LA LLIBERTAT I L'ALLIBERAMENT

Dijous 24 d'octubre, a l'espai solidari  de "La Peixateria" de Mataró vaig compartir presentació amb Xavier Manté de la Fundació Grup Tercer Món Mataró FGTMM i amb Jaume Botey, reconegut historiador i antropòleg, mestre de mestres i de llarga trajectòria en defensa de les Causes pendents que, entre altres mitjans, l'Agenda Llatinoamericana ens recorda any rere any.  Les Causes (pendents que no perdudes), segueixen essent les mateixes, però Pere Casaldàliga i José Mª Vigil ens proposen a cada edició un fil conductor diferent que, pel 2014,  queda reflectit en un breu lema:  LLIBERTAT, LLIBERTAT.

Pere Casaldàliga,  és molt reconegut en el nostre país, però després d'editar l'agenda des de 1992 ( a part de nombroses cartes, poemes, declaracions, etc...) no és gaire seguit. Sí,  és  molt admirat pel que ha fet pels indígenes i pels sense terra, pels riscos que ha patit, per la valentia que ha demostrat, pels petits i grans canvis que ha aconseguit en la gent d'Araguaia (Brasil), etc... Però és poc seguit, encara. Ens recorda que és possible, necessari i urgent canviar la nostra manera de fer individual i col·lectiva, però no anem gaire més enllà de declaracions d'intencions que tenen una difusió molt limitada.
L'Agenda ens orienta, és una eina molt pedagògica, i ens fa reflexionar sobre allò que cal fer (agent=el que fa, contrari de pacient, que deixa fer). Per tant, l'agenda és bàsicament una estratègia que ens ha de portar a l'acció.
I la Llibertat, és elecció de l'acció o de la omissió. Amb la llibertat orientem el nostre fer quotidià local que també té repercussions globals. 
Estem en una època que a Catalunya fem actes de llibertat personals i actes de sobirania col·lectius, nacionalment, socialment... i d'una manera ferma i pacífica. Incorporem  en les nostres reflexions  els continguts de  l'Agenda i  les seves Causes, segur que les nostres accions ens sortinar enriquides.

ENLLAÇOS:
Presencia 17/10/2013 pàgina 16 i 17
Trobem les totes agendes editades, enllaços, campanya d'anada i tornada,  materials complentaris,  per a la seva difusió educativa, notícies, presentacións en aquest WEB.
També:

dilluns

QÜESTIONS D'ECONOMIA, TEORIA DE JOCS, LUDOPATIA I TRAMPES

L’Elisenda Paluzie va penjar aquest post al Fb i vaig iniciar una conversa amb preguntes. http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2013/07/024.html

J. La teoría de jocs aplicada a economía, ¿té en compte els ludópates que tan juguen en un casino com en especulació financera a la borsa? No será que hi ha molts dirigents ludòpates (polítics o d'empreses, tant li fa)? . És per això que proliferen tan els casinos i casinets... Com la teoría de jocs hauria de servir per controlar el que passa avui dia i no per fomentar-ho?

EGJB "L'ecologista és aliat del monopolista", Robert M. Solow (i Hotelling, també)

 J .No sé si el comentari anterior dedueix que tinc tendènces ecologistes, en tot cas només és una frase com dir que el diner troba aliats arreu. Penso que les normes (NOMO) de l'habitat (ECO) humà, - ECOnomia- han de tenir en compte el LOGOS (ECOlogia). La teoria de jocs, estudia la tendència a molts humans a fer trampes? , o sigui a saltrar-se la "nomia" (o fer normes amb trampa) i a despreciar la "logia"?

 MONOPOLY vs SOLIDARITY

diumenge

L'ALTRA ECONOMIA

El dia 30 de gener és el DENIP, Dia de l'Educació per a la Noviolència i la Pau. Ho commemorarem amb la resentació de l'Agenda a Arbúcies.

¿No són sempre les causes de les guerres un conflicte per la gestió d'un territori i els seus recursos, es a dir ECONOMIQUES? (amb el conseqüent poder, domino, propietat...)- Que es vulgui legitimar amb religions, creences, mites,  història, tradicions, etc... no treu en que en el fons les causes són la possessió gestio de la terra, l'aigua, els minerals, una posició estratègica, poder sobre un territori,... I les victimes són el pobles i l'equilibiri ecològic.

Fa  dos anys que l'Agenda Llatinoamericana Mundial es va centrar en L'ECOLOGIA. Enguany ho fa en L'ECONOMIA, en la recerca i difusió  d'alternatives econòmiques que ens puguin  portar  aun altre sistema.
Com que els que hi entenen més que jo ja diuen la seva, em limitaré a posar enllaços, el primer dels quals és d'un post que vaig fer sobre el perquè l'ECOLOGIA ha de ser prioritària davant l'ECOMONIA, clicant AQUÍ. Hi trobareu videos de la darrera  conferència que l'Arcadi Oliveras va fer a Arbúcies.

properament....
Enllaç a cartilla ECOLOGIA.
Enllaç a cartilla ECONOMIA.

Enllaç a vídeo de Josep Manel Musqueta: ECONOMIA PER AL BON VIURE I BON CONVIURE (SUMAK KAWSAY)

dissabte

INSTANT D'ENYOR

La imatge reproduiex la desapareguda composició de rajoles que hi havia en una faça del Mas Ventós. No puc deixar de fer aturada quan pujo a Sant Pere de Roda i veure si l'han refet.
Avui, quan no hi sóc, em desperta els records de les sensacions de l'Empordà:
* * *
Instant d'enyor de tots els verds,/ com també dels blaus de mar i cel,/ tolls, rius i estanys/ que reflecteixen les nuvolades,/ i de nits fosques amb lluna blanca/ o nits negres amb equitxos d'estelades./ Colors de muntanyes que abracen arpres i terraprims amb gent que treballa per guanyar-se el pa.

Olors que em penetren dins el cos,/ i em porten records d'infantesa,/ fragàncies de xipres i enredaderes/ de terra mullada, molses i oliveres,/ vinya, moresc, fonoll, tomaqueres,/ camps de blat i rostolls secs,/ pallofes, estables, herbes remeieres,/ En travessar rius descalços/ t'omplen aromes lliscants de les pedres .

Sabors d'un bri de farigola als llavis,/ de mores entre punxants verdisses/ d'espàrguls caçats un capvespre/ de magranes esberlades poc a poc,/ assaborint cireres a la primavera,/ i a la tardor, clandestinament,/ uns grans de raïm menjats lentament./ Sabor salat d'un glopeig del bany a la platja/ Torrades amb oli a la vora del caliu hivernal.

Xiulets de tramuntana m'acompanyen sovint,/ en llevar-me al matí o entre mantes, de nit,/ el repic d'uns gotes amb vent de llevant,/ uns pocs flocs de neu que el món fan silent,/ repics de campana escampen les ones,/ i el so de la via mentre en tren hi transita./ Pardals a la rambla, a la platja gavines./ Abellaros sobre el marges, el rauc de granotes, aiguamolls, entre closes, simfonia bestial

L'aire que frega la cara i que gela les mans./ L'aspror d'un terrós quan n'agafo un grapat El caliu de la llar que un dit m'ha cremat./ Les aigües del rec que els peus m'han gelat./

Sensacions que la ment amb recança reviu,/ enyor de vida que a un indret l'ha portat,/ records d'un temps que es fan realitat,/ per compartir amb paraules escriu/