dissabte

MARX BROTHERS I LA METÀFORA DE "... MÉS FUSTA!, ... MÉS FUSTA!"

"El germans Marx cremant el tren en el qual viatgen al crit de «més fusta!són el mirall que retorna la ridícula imatge d’una societat que creix compulsivamentsense saber cap a on es dirigeix. La societat de consum ha oblidat que la seva finalitat natural no és la possessió, sinó la felicitat". (LAGUNA,J. Quandern 181 de Cristianime i Justícia"). La seqüència del film de "Els germans Marx a l'Oest"(1940) la podem afegir a les moltes metàfores per descriure la situació que estem vivint(Titànic, abismes, ...). Hi trobem els personatges de l'estafador que vol fer fortuna, dels que amb picaresca s'aprofiten de la situació i encara volen fer creure que ho fan per ajudar, i la gent que s'ho mira sorpresa però no fan res per aturar-ho. Fem-ne una lectura econòmica i ecològica. Nosaltres hi tenim molt a fer, canviem la manera de conduir el tren. ENLLAÇ A LA SEQUÈNCIA "MÉS LLENYA" EN EL TREN Potser és tard, però com diu Pere Casaldáliga: «És tard però és la nostra hora. És tard però és tot el temps que tenim per a construir el futur».

dimarts

ORGULL, DECEPCIÓ I VERGONYA


Confesso que durant anys m'he sentit satisfet de ser ciutadà d’Arbúcies, per moltes coses: per l'esperit lluitador pels drets nacionals i socials, per la defensa dels Drets Humans, pel compromís amb la solidaritat i la cooperació, per l’organització de la jornada que proposava al bisbe Pere Casadàliga al Nobel de la Pau, pel suport a les Marxes per la Cultura de la Pau, per l’acolliment de persones nouvingudes. Des de fa un temps he començat a sentir decepció al veure com es va perdent sensibilitat per aquests temes. Però avui sento vergonya, molta vergonya: l’agenda municipal anunciava un acte, en un espai públic, de recreació d’una batalla de la 2ªGuerra Mundial i he pogut saber que l’empresa que ho organitza ven productes bèl·lics i símbols feixistes. Crec que és una taca per Arbúcies en la seva trajectòria i que caldria que no es tornés a repetir. Hi ha temes amb els quals no s’hi pot jugar ni comerciar.
Acabo amb uns versos del poeta arbucienc Lluís Torres amb el desig de recuperar per a la Vila la tradició pacifista.

PACIFISME 1932
Fills meus, no vull que jugueu a soldats,
feu altres jocs que siguin més honestos,
no heu de saber encara els disbarats
i odis i mals que porten aquests gestos
Ja la coneixereu la violència,
no vulgui Déu que us hi trobeu pel mig
i llavors comprendríeu amb evidència
que la guerra es comença de petit.

No podem admetre que els responsables municipals promocionin actes d'aquets tipus. Cal actuar amb criteri. On volen anar a parar?

dissabte

AGENDA LLATINOAMERICANA I MATERIALS COMPLEMENTARIS

EINES PEDAGÒGIQUES DE REFLEXIÓ I ACCIÓ PER TRANSFORMAR LES PERSONES QUE HAN DE TRANSFORMAR EL MÓN

L'AGENDA ENS OBRE ELS ULLS
Publicat al setmanari  "PRESÈNCIA", de 26 d'octubre a 1 de novembre del 2012 (pàgina 41).

ENLLAÇ AL  REPORTATGE "PER UNA ALTRA ECONOMIA".
Pàgines (38), (39)(40) i (41).

Fa 15 anys vam començar a preparar materials complementaris de l'Agenda Llatinoamericana. Primer agrupats en el Front d'Educadors Solidaris i després Educadors per l'Agenda. Per si mateixa ja és una gran eina pedagògica de formació i transformació, però per fer arribar millor el seu missatge calien unes altres metodologies i materials adients.
És aplicable en l'àmbit escolar i també a l'educació de temps lliure, de persones adultes, catequesi, agents socials i econòmics, en els àmbits: universitari, familiar i grups de reflexió. Una eina de formació permanent que ens obre els ulls l'estat del món des d'una perspectiva necessàriament transformadora, que es converteix en motor per dinamitzar xerrades, exposicions, jornades, commemoracions, classes i generadora de opinió.
WEB DE LA COMISSIÓ DE L'AGENDA LLATINOAMERICANA MUNDIAL A CATALUNYA


diumenge

INSTANT GEGANTER GRALLER

SABEU QUÈ ÉS SER GEGANTER? (AMB ELS COMPLEMENTARIS GRALLERS)

Ser geganter és la satisfacció de carregar sobre les espatlles les figures més representatives de les nostres poblacions, aquelles que la gent mira i admira amb imaginació.
És l'esforç i l’equilibri de passejar gegants, gegantons i capgrossos per carrers i places els dies de festa assenyalada.
És fer d'ambaixador de la nostra gent a trobades d'altres indrets.
A vegades ha de dansar i d’altres ha d’avançar caminant pausadament i discreta, al compàs de melodies tradicionals i de sons que han incorporat tonades més modernes.
És veure la festa per un forat: darrere la finestra de les faldilles mira les cares de alegres de grans i sorpreses de petits que amb els ulls alçats esquarden maravellats tots els detalls de les evolucions dels grans personatges.
I mentre dóna vida als gegants: escolta, salta, gira i regira, gaudeix de la festa des de dins.
I, finalment, quan amarat de suor sorgeix el cansament, és rellevat per un company que espera amb impaciència el seu torn.

UNA VEGADA MÉS: PROU RETALLADES

Publicació de la carta al diari ara de dissabte 30 de juny resumida als 1000 caràcters segons el criteri editorial que s'especifica.
L'escrit no està pensat només en un institut, sinó en general, amb visió de sistema educatiu. Tampoc va en contra de persones concretes que amb esforç i imaginació fan el que poden amb les misèries que han d'administrar.

Enllaç ara.cat

dimecres

EFECTES DE LES RETALLADES EN EDUCACIÓ

El Claustre de l'institut Montsoriu d'Arbúcies va elaborar una carta adreçada a les famílies dels alumnes que es va adjuntar dins el sobre del butlletí de notes. El Diari de Girona el dissabte 23 se'n va fer ressó en una notícia de la plana 10. Tot seguit us presento un resum.

Com es veuran afectats els vostres fills?

1. L’augment d’alumnes per aula comportarà una minva en la qualitat de l’ensenyament. Reducció d'atenció personalitzada a les necessitats dels alumnes. Augment dels problemes de disciplina. Disminució d'eficàcia i seguretat de les pràctiques a: laboratoris, tallers. Menys temps per intervencions orals dins l'aula. Menys temps dededicació tutorial per alumne i família i en tasques de correccions iavaluacions.

2. Les retallades en la plantilla i el nou règim de substitucions implicaran també greus limitacions. No es podran organitzar a grups d’atenció diversificada a l'ESO, ni mantenir l'optativitat al Batxillerat, ni tirar endavant plans de qualitat, ni realitzar activitats extraescolars. Molts professors hauran d'impartir classes de matèries d'altres especialitats. Pèrdua de classes pels retards en els nomenaments de substituts en cas de baixes.

3. Les retallades del pressupost ordinari de funcionament de centre impliquen un atac frontal al model d’educació pública: la previsió de quantitat assignada es redueix malgrat les despeses són les mateixes. Això implica introduir un copagament; congelar el programa de digitalització de les aules i reduir despeses com ara la neteja o la calefacció.

4. Les retallades tindran altres conseqüències lamentables: Molts alumnes continuaran rebent classes en barracons. S’endureixen les condicions per aconseguir les escasses beques. Augmenten les taxes universitàries i de Cicles.

Com a treballadors al servei del país, tenim la sensació se’ns està demanant que que acceptem fer pitjor servei amb l’excusa que són temps difícils. Això és inadmissible. En conseqüència, exigim als responsables de les decisions que s’estan prenent que les reconsiderin urgentment. Ens hi va el futur!

diumenge

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

El dissabte 10 de març de 2012 hem viscut l'emoció de la fundació de l'Assemblea Nacional Catalana, ANC, després del ferragós però necessari procés d'esmenes. Ja tenim ESTATUTS, REGLAMENT DE FUNCIONAMENT I FULL DE RUTA aprovats, des de la transversalitat i la unitat, des de la crítica i la generositat, de manera pacífica i amb voluntat solidària.
ASSEMBLEA (del fr. asembler = unir) : conjunt de totes les persones que formen una organització que assumeix decisions i les executa.
NACIONAL (del llatí natio=nascut): conjunt de persones amb característiques culturals comunes en un espai geogràfic més o menys delimitat, per naixement o per voluntat. També s'associa a un marc legal.

CATALANA (*), s'ha escollit catalana, i no de Catalunya, perquè aspira a unir-se, quan es constitueixin, amb altres assemblees dels Països Catalans que conformen la històrica Nació catalana.


divendres

CONTRA PODER, CRISI I CORRUPCIÓ: DRETS I TRANSPARÈNCIA

Quan no es parlava de crisi, els que mouen els fils dels "mercats", ja estaven preparant el terreny per provocar la situació que estem vivint. Les noves eines tecnològiques i mitjans de comunicació, l'únic que han fet ha sigut adoptar una forma diferent. Però el fons és el mateix. Molts ens queixem, indignem i cerquem una alternativa. Ens carreguem uns polítics electes que certament no ho han fet bé perquè uns han enganyat o traït el poble, altres s'han deixat manipular i molts se n'han aprofitat indecentment.
El poder corromp, el diner corromp, sentim a dir des de petits. Corrupció: de rumpere, trencar, i com prefix d'intensitat. Trencament intens, però també: degradar. Aplicat a política: favoritismes, tràfic d'influències, suborns, extorsions, comissions il·licites, fraus, malversació, prevaricació, abusos, nepotisme, impunitat,...
En els diferens períodes històrics hi ha hagut diferents menes de corrupció, sovint acceptades a l'àmbit privat i sempre amagat. Però quan l'àmbit públic guanya terreny, quan s'elegeixen càrrecs, quan augmenta la transparència, també augmenta la detecció i denúncia dels casos.
Només voldria recordar que, en aquests territoris, fa més de 35 anys no hi havia polítics "professionals" però sí governs militars, caciquismes i favoritismes. I que, en el S.XX, més enllà de terres ibèriques hi va haver dues guerres mundials, així com hi havia, com ara, moltes guerres locals. I ,de manera més sofisticada, batalles econòmiques que en diuen crisis. I que els cognoms dels que manegaven el fils des de més amunt segueixen éssent "els de sempre" potser amb algun d'afegit.
Malgrat tot, s'han convingut universalment uns referents acceptats majoritàriament -tot i que acomplerts sota mínims-: Els Drets Humans, que quan tot junst han començat a servir per a guiar les relacions humanes individuals i col·lectives, ara ,"els de sempre", els volen fer retrocedir, si no sobre el paper, sí a la pràctica.

Que la nostra indignació, la nostra emprenyamenta i el nostre discurs no faci que se n'aprofitin "els de sempre" i arrosseguin ments desprevingudes. La dreta més dura ("de ferro") ha fet servir i fa servir el discurs del canvi per ocupar escons al servei dels cognoms il·lustres i posa als governs estafadors que juguen amb les lleis o les llacunes que tenen, directius o consellers d'empreses d'armaments, "servidors"d' interessos privats-molts inconfessables-, economistes i acòlits de banquers que han defensat criteris que han causat la crisi, ... Cleptocràcia. Però ara, coneixem el camí dels Drets Humans. No ens deixem retallar, recuperem els drets perduts i ajudem als que no els han aconseguit mai.