Les millores de les condicions laborals dels treballadors i treballadores s'han aconseguit a través de dècades de lluites davant d'interessos econòmics i d'ideologies polítiques que pretenen rebaixar aquests drets. Però actualment estan més en perill que mai davant del creixement de l'extrema dreta i la seva entrada a les institucions que empeny la dreta tradicional a posicions més conservadores o, en el pitjor dels casos, quan ocupa càrrecs rellevants de poder.
Veiem que amb els anys el neoliberalime capitalista va destruint el teixit social per mitjà de la privatització i desregulació. Mentre ha augmentat la riquesa d'unes minories especuladores que, a més, s'han beneficiat d'avantatges fiscals, ha debilitat els sindicats, ha augmentat les desigualtats i s'ha perdut capacitat adquisitiva. L'Estat es va aprimant amb el conseqüent detriment de serveis, amb retallades en atenció a les persones i, per contra, es veu enfortit l'aparell repressiu adreçat a moviments socials i dissidències amb l'excusa de perseguir delictes o imputant-ne d'inexistents. La militarització i l'economia d'armament augmenten, fins arribar al punt de que militars o exmilitars ocupen càrrecs polítics amb el discurs de que desenvoluparan tasques amb visió tècnica. Ho veiem en diferents graus arreu del món i l’Estat espanyol tampoc s'escapa d'aquesta tendència.
Les polítiques neoliberals i la deriva de les esquerres impotents arrossegades pels corrents conservadors va desarticulant la societat. Mentre la dreta tradicional mira de guardar les formes, els partits d'extrema dreta deixen de banda els eufemismes i la hipocresia i, amb un discurs populista, volen aparentar estar en contra el sistema però acaben potenciant el neoliberalisme i les desigualtats.
Això crea un estat de por, de xenofòbia i rebuig als discrepants, immigrants i dissidents que se'ls acusa de ser els causants de desordres i de tots els problemes. I quan venen eleccions una part del poble treballador acaba votant partits de dreta i d'extrema dreta.
S'han realitzat estudis sobre les percepcions polítiques entre persones vulnerabilitzades, dels quals cal destacar el que es va fer a Brasil per la Fundació Perseu Abramo. Després d'un govern progressista que va millor la situació de moltes persones, l'orientació de vot majoritari va canviar i el país va caure en mans de l'extrema dreta. Una de les conclusions de l'estudi era que les idees neoliberals havien inundat els barris pobles, la favelas, i que l'origen dels problemes no es veia en les creixents desigualts entre rics i pobres ni com a lluita de classes sinó com un conflicte entre els individus i l'Estat. Perquè acabaven odiant l'Estat ja que lluny de protegir la majoria treballadora amb lleis i d'executar polítiques socials, era cada vegada més burocràtic i repressor. I els partits l'extrema dreta es presenten com a salvadors amb el suport de líders religiosos al compàs d'himnes i banderes patriòtiques.
El paper dels sindicats es veu afectat per una banda pel descrèdit amplificat i divisions provocades per l'extrema dreta en els llocs de treball. El major partit d'aquesta tendència a l'Estat espanyol va impulsar un sindicat i, amb el temps, va aconseguir representació en fàbriques perquè va dividir la plantilla prometent als seus representants un tracte preferencial davant dels altres.
El sindicalisme democràtic ha d'enfrontar-s'hi i ha de seguir apel·lant a la unitat dels treballadors. Els sindicats i moviments cristians obrers ja estan reaccionant per combatre primer el discurs d'extrema dreta i desmuntar els discursos d'odi, discriminació (per xenofòbia, gènere, o racisme) i també pensant en persones, especialment els joves, que no tenen feina.
Una lluita que ha d'anar més enllà dels llocs de treball i ha d'impregnar les xarxes socials de manera intel·ligent, sense caure en simplismes i generalitzacions. També han de considerar la formació política dels seus quadres dirigents per recuperar la consciència de classe, actualitzada al segle XXI. I un aspecte important: la fortalesa del sindicalisme democràtic necessita que els treballadors i treballadores vegin la necessitat d'afiliar-se i participar-hi. Un referent pot ser la Declaració de Barcelona de 2023 “Fer front a l'extrema dreta des del món del treball” del Seminari Redes que compartia l'experiència de sindicats europeus i llatinoamericans.
