Article El Punt Avui 14/06/2023: ENLLAÇ
Quan t'acusen de supremacista quan et vols alliberar del seu domini.
Quan t'acusen de terrorisme quan el terror que tenen és pensar que no t'acaben de dominar.
NOTA.* On posa descolonització ha de posar decolonització. Decolonitzar és el concepte que actualment s'utilitza a Llatinoamèrica per alliberar-se del domini que els sotmet en neocolonialisme globalitzat, més enllà de la descolonització, inclou territoris i ments.
Aquest plantejament ampliava el camp semàntic del concepte. Inicialment s'havia utilitzat en l'àmbit de l'enginyeria als materials després de partir una força extrema, torna a la seva posició anterior (del llatí re-, enrere i -silio salt: salt enrere). Després passà a ser utilitzat per la psicologia aplicat a les persones que han de superar traumes o per educar els infants i enfortir-los davant situacions adverses quotidianes.
Aquí el material no és res més que la nostra fortalesa i les adversitats les forces que hem de superar persones que hagin patit traumes o per educar els infants i enfortir-los davant situacions adverses quotidianes. Exemples relacionats amb la pandèmia, situacions de crisi, migracions, guerres... estan a l'ordre del dia.
Alhora hi ha un auge del concepte en relació al medi ambient i les adversitats agreujades pel canvi climàtic: la tendència dels ecosistemes a recuperar-se després de patir pertorbacions (sequeres, inundacions, plagues, incendis, ...) o la necessitats del món agrícola a adaptar els cultius.
Però Resiliència comunitària vol abastar un àmbit més sistèmic per donar pistes de com enfortir pobles i comunitats per a superar adversitats a partir dels resultats obtinguts en els estudis de les comunitats camperoles, indígenes i veïnals. Els pilars bàsics comuns serien cinc. Primer compartir una identitat cultural, símbols, creences i tradicions. En segon lloc, una vinculació social amb sentiment de solidaritat. També una autoestima col·lectiva, la satisfacció d'identificar-se amb el grup social o nacional. Així mateix, una consciència ètica grupal que condemna les corrupcions i valora la honestedat de la funció pública i les institucions. I, finalment, l'humor social, la capacitat d'expressar còmicament un fet, provocant un efecte tranquil·litzador.
Hi ha factors que enforteixen internament les persones i afavoreix la Resiliència comunitària i que cal reforçar, com: el suport social i l'ajuda mútua, el sentit de la vida, l'autoestima personal, el bon humor i les competències socials i habilitats bàsiques, el compromís amb un mateix i amb els altres, la confiança, una comunicació clara, cooperació, aprendre dels errors, oferir solucions conjuntes davant d'un problema i un marc ètic que sigui fort.
La resiliència, entesa en el sentit més profund i ampli, va molt més enllà de resistir i recuperar-se d'una situació adversa per tornar a l'estat original. Té una dimensió transformadora on les persones i la col·lectivitat en poden sortir enfortides pels nous aprenentatges. La gran aportació llatinoamericana del concepte Resiliència Comunitària, està en sintonia en la lluita amb les Grans Causes i en sinergia amb els moviments socials que treballen per un altre món possible.
Presentació a Ràdio Arbúcies del llibre "Arbúcies" dels Quaderns de la Revista de Girona.
Programa Amics i Residents (núm 612) 20/11/2021
L'objectiu és donar una imatge general del llibre d'Arbúcies des del passat fins el present. Per formació professional com a mestre, me'l vaig imaginar com un llibre de text introductori a la història, geografia i cultura, en general, però també com un recull d'articles que pogués interessar a persones locals i forasteres.
Es tractava de fer un recull molt sintètic -en símil fotogràfic: un gran angular- d'allò que dona identitat a Arbúcies en el marc del país: l'entorn natural del massís del Montseny, l'aigua, l'acció humana a redós del Castell de Montsoriu, algunes llegendes, el pas de les formes de vida tradicional -la vida als masos- a la industria -destacant les carrosseries d'autocars-, l'evolució de la configuració urbanística, el comerç, el turisme, les escoles, les formes de lleure, el calendari festiu i les Enramades, el dinamisme associatiu, el compromís solidari, la incorporació de nova ciutadania, la bruixeria i les herbes remeieres, la vinya i les pomeres, la tradició flabiolística, persones que ens han deixat o que ens han visitat, etc.
La informació local que hi ha publicada o recollida als arxius és molt àmplia i abundant. La tasca més difícil per mi ha sigut concentrar en poc espai la gran quantitat d'informació disponible, i que he anat recollint durant aquests quaranta anys d'arbucienc i que cito a la bibliografia.
Vull destacar, per`, l'hemeroteca de la Biblioteca Pública d'Arbúcies -vinculada al repositori documental Regira de la Diputació de Girona- perquè té digitalitzades les revistes locals publicades. Convido especialment a consultar les Perxada. En la secció de monografies i a la del Nostre Ahir es recullen treballs i recerques molt interessants escrits fins l'any 2008, quan es va deixar de publicar. Aprofito per fer un reconeixement dels autors i autores dels treballs de la Revista Perxada que he consultat i ara no nombraré però que trobareu esmentats a la darrera plana.
Les persones, i especialment els estudiants, que vulguin una informació aprofundida o ampliada, trobaran en el llibre les paraules clau, noms i fets que els poden guiar per fer una cerca amb rapidesa.
El tema de les fotografies i els peus que les acompanyen també han estat un element important perquè a més d'il·lustrar els articles, els complementen. Moltes vegades he pogut encabir-hi alguna explicació quan ja havia esgotat l'espai del text.
La portada en si mateixa ja vol ser una declaració d'intencions: és una vista d'Arbúcies i el Montseny entre llums i boires, com la mateixa vida, com en qualsevol lloc on hi ha activitats humanes.
En conjunt, he procurat que fos una visió de la gent del poble, des de baix, visibilitzant en el mesura que he pogut l'activitat de les dones, silenciada en moltes històries, i he procurar reflectir allò que he captat en la societat arbucienca.
En definitiva, no deixa de ser una visió més que s'ajunta amb altres. I totes juntes van configurant en l'imaginari col·lectiu un sentit d'identitat i de pertinença a la comunitat.
Tocar tants temes del passat i d'abordar-ne de recents té el risc afegit que algú trobi faltar aspectes que consideri rellevants. Però és evident que he hagut de prioritzar i fer tries. De totes maneres penso que tothom s'hi pot sentir representat, o almenys això és el que he intentat.
Mentre anava escrivint tenia la sensació del perfumista que va destil·lant les essències fins a trobar una combinació agradable. En aquest procés he fet fins a tres versions per anar ajustant l'extensió dels textos als requisits editorials. I el mateix puc dir en la selecció de fotos. He de confessar que dos o tres capítols més m'haurien anat molt bé, però tot i que no he pogut encabir-hi més informació, reconec que el conjunt ha guanyat agilitat lectora i visual.
Desitjo, doncs, que aquesta síntesi us transmeti un perfum de les essències arbucienques agradable i, als joves, que els estimuli a aprofundir les arrels locals de manera paral·lela al coneixement del món global. I tant de bo, esdevingui una aportació més al bon viure i al bon conviure d'aquest poble.
Avui plorem la mort de Pere Casaldàliga juntament amb la seva família, seguidors i amistats. La seva vida ha sigut un exemple de compromís, lluita i esperança. Membre destacat de la Teologia de l'Alliberament va fer de la seva vida una opció pels pobres i oprimits. Va concretar la seva acció a l'Amazònia brasilera com a bisbe de la Prelatura de São Félix do Araguaia.
Va prendre partit a favor dels Pobles Indígenes, dels camperols i dels sense-terra. Es va posicionar obertament contra els terratinents i tots els poders econòmics que neguen els drets de les persones i els pobles per la qual cosa va patir amenaces i atemptats.
El seu pensament queda recollit en més d'un centenar d'obres escrites, moltes de les quals s'han traduït a diverses llengües. En un viatge a Nicaragua va establir contacte amb José Mª Vigil i junts van impulsar l'Agenda Llatinoamericana que enguany arriba a la seva 30a edició. En ella any rere any s'hi publiquen articles per estimular reflexions que orientin a l'acció, tenent com a referència les Grans Causes (indígenes, dones, empobrits; la defensa de la Mare Terra; un altre món possible, necessari i urgent). El mateix Pere ens recorda l'etimologia d'agenda: allò que cal fer.
El millor homentge que li podem retre és seguir lluitant per a Justícia i la Pau, en paraules seves, per fer una Humanitat més humana.
Fa 20 anys, com a membre del Consell de redacció de la Revista Perxada i responsable de la secció d'Educació, vaig fer una proposta d'editorial. Ordenant papers l'he retrobada i com que no ha perdut vigència, ans el contrari, és una visió que encara fa més falta compartir, la recupero en aquest espai.
 |
| Foto: Arxiu Ins Montsoriu |
 |
| ENLLAÇ VIDEO |
 |
| ENLLAÇ AL VÍDEO DE L'ENTREVISTA DE TV GIRONA |
Ambientalisme
|
Ecologia integral
|
Només simptomes
(contaminació, deforestació, destrucció)
|
i les causes, el model
de relació amb la natura. Visió holistica. Accions coherents.
|
Només accions
pal·liatives,…
|
i canvi de paradigma
(idees, actuacions globals, valors ètics)
|
Només el bé dels humans
(utilitarisme humà) …
|
i el bé de la vida en el
planeta
|
Antropocentrisme
|
Biocentrisme. Comunitat
de Vida
|
Superioritat , domini i
propietat
|
Pertinença, domini com a coneixement
|
Canvis en el medi.
Mesures tecnològiques
|
i canvis interiors en
nosaltres mateixos
|
Visió materialista, mecanicista, lògica
|
i dimensió espiritual. Cosmovisió integral
|
Accions de transició cap a l'Ecologia integral |
| El PuntAvui 5 de setembre 2016 p20 Secció Catalunya Dignitat |
