dimecres
ORGANITZACIÓ POPULAR: ESPERANÇA I ACCIÓ TRASFORMADORA
dilluns
RÀDIO ARBÚCIES. ENTREVISTA. PROGRAMA AMICS I RESIDENTS. ARBÚCIES, QUADERN DE LA REVISTA DE GIRONA NÚM 214
Presentació a Ràdio Arbúcies del llibre "Arbúcies" dels Quaderns de la Revista de Girona.
Programa Amics i Residents (núm 612) 20/11/2021
LLIBRE "ARBÚCIES" Nº 214 DE LA COL·LECCIÓ QUADERNS DE LA REVISTA DE GIRONA
L'objectiu és donar una imatge general del llibre d'Arbúcies des del passat fins el present. Per formació professional com a mestre, me'l vaig imaginar com un llibre de text introductori a la història, geografia i cultura, en general, però també com un recull d'articles que pogués interessar a persones locals i forasteres.
Es tractava de fer un recull molt sintètic -en símil fotogràfic: un gran angular- d'allò que dona identitat a Arbúcies en el marc del país: l'entorn natural del massís del Montseny, l'aigua, l'acció humana a redós del Castell de Montsoriu, algunes llegendes, el pas de les formes de vida tradicional -la vida als masos- a la industria -destacant les carrosseries d'autocars-, l'evolució de la configuració urbanística, el comerç, el turisme, les escoles, les formes de lleure, el calendari festiu i les Enramades, el dinamisme associatiu, el compromís solidari, la incorporació de nova ciutadania, la bruixeria i les herbes remeieres, la vinya i les pomeres, la tradició flabiolística, persones que ens han deixat o que ens han visitat, etc.
La informació local que hi ha publicada o recollida als arxius és molt àmplia i abundant. La tasca més difícil per mi ha sigut concentrar en poc espai la gran quantitat d'informació disponible, i que he anat recollint durant aquests quaranta anys d'arbucienc i que cito a la bibliografia.
Vull destacar, per`, l'hemeroteca de la Biblioteca Pública d'Arbúcies -vinculada al repositori documental Regira de la Diputació de Girona- perquè té digitalitzades les revistes locals publicades. Convido especialment a consultar les Perxada. En la secció de monografies i a la del Nostre Ahir es recullen treballs i recerques molt interessants escrits fins l'any 2008, quan es va deixar de publicar. Aprofito per fer un reconeixement dels autors i autores dels treballs de la Revista Perxada que he consultat i ara no nombraré però que trobareu esmentats a la darrera plana.
Les persones, i especialment els estudiants, que vulguin una informació aprofundida o ampliada, trobaran en el llibre les paraules clau, noms i fets que els poden guiar per fer una cerca amb rapidesa.
El tema de les fotografies i els peus que les acompanyen també han estat un element important perquè a més d'il·lustrar els articles, els complementen. Moltes vegades he pogut encabir-hi alguna explicació quan ja havia esgotat l'espai del text.
La portada en si mateixa ja vol ser una declaració d'intencions: és una vista d'Arbúcies i el Montseny entre llums i boires, com la mateixa vida, com en qualsevol lloc on hi ha activitats humanes.
En conjunt, he procurat que fos una visió de la gent del poble, des de baix, visibilitzant en el mesura que he pogut l'activitat de les dones, silenciada en moltes històries, i he procurar reflectir allò que he captat en la societat arbucienca.
En definitiva, no deixa de ser una visió més que s'ajunta amb altres. I totes juntes van configurant en l'imaginari col·lectiu un sentit d'identitat i de pertinença a la comunitat.
Tocar tants temes del passat i d'abordar-ne de recents té el risc afegit que algú trobi faltar aspectes que consideri rellevants. Però és evident que he hagut de prioritzar i fer tries. De totes maneres penso que tothom s'hi pot sentir representat, o almenys això és el que he intentat.
Mentre anava escrivint tenia la sensació del perfumista que va destil·lant les essències fins a trobar una combinació agradable. En aquest procés he fet fins a tres versions per anar ajustant l'extensió dels textos als requisits editorials. I el mateix puc dir en la selecció de fotos. He de confessar que dos o tres capítols més m'haurien anat molt bé, però tot i que no he pogut encabir-hi més informació, reconec que el conjunt ha guanyat agilitat lectora i visual.
Desitjo, doncs, que aquesta síntesi us transmeti un perfum de les essències arbucienques agradable i, als joves, que els estimuli a aprofundir les arrels locals de manera paral·lela al coneixement del món global. I tant de bo, esdevingui una aportació més al bon viure i al bon conviure d'aquest poble.
ÉS TARD, PERÒ ÉS LA NOSTRA HORA
dissabte
MOR PERE CASALDÀLIGA, IMPULSOR DE L'AGENDA LLATINOAMERICANA
Avui plorem la mort de Pere Casaldàliga juntament amb la seva família, seguidors i amistats. La seva vida ha sigut un exemple de compromís, lluita i esperança. Membre destacat de la Teologia de l'Alliberament va fer de la seva vida una opció pels pobres i oprimits. Va concretar la seva acció a l'Amazònia brasilera com a bisbe de la Prelatura de São Félix do Araguaia.
Va prendre partit a favor dels Pobles Indígenes, dels camperols i dels sense-terra. Es va posicionar obertament contra els terratinents i tots els poders econòmics que neguen els drets de les persones i els pobles per la qual cosa va patir amenaces i atemptats.
El seu pensament queda recollit en més d'un centenar d'obres escrites, moltes de les quals s'han traduït a diverses llengües. En un viatge a Nicaragua va establir contacte amb José Mª Vigil i junts van impulsar l'Agenda Llatinoamericana que enguany arriba a la seva 30a edició. En ella any rere any s'hi publiquen articles per estimular reflexions que orientin a l'acció, tenent com a referència les Grans Causes (indígenes, dones, empobrits; la defensa de la Mare Terra; un altre món possible, necessari i urgent). El mateix Pere ens recorda l'etimologia d'agenda: allò que cal fer.
El millor homentge que li podem retre és seguir lluitant per a Justícia i la Pau, en paraules seves, per fer una Humanitat més humana.
diumenge
VIDA I DECREIXEMENT
dissabte
PER UNA TECNOLOGIA MÉS HUMANA
La irrumpció del covid-19 ha recordat la fragilitat de l'ésser humà sobretot si es trenca l'equilibri amb el medi ambient.
Les dicisions preses pels governs en relació al confinament han potenciat l'ús de les tecnologies digitals que han facilitat la comunicació personal en entorns virtuals i l'increment del teletreball, cosa que ha possibilitat la continuïtat d'algunes activitats i el manteniment de la feina de les persones que s'hi han pogut acollir.
Però també s'ha evidenciat el desmantellament dels estats i la falta d'inversions en recursos públics en àmbits sanitaris, educatius i socials.
Per altra banda, han agmentat els riscos d'autoritarisme i els perills de posar les tecnolgies a controlar la ciutadania i les seves dades personals, juntament amb retallades de drets que en inici es plantegen com a temporals en una situació d'emergència però que fan intuir temptacions de fixar-les.
Síntesi entrevista PuntAvui:
Es plantegen interrogants sobre la societat, el nou relat i el paradigma que comporta la irrupció de les noves tecnologies. S’ha de parlar de l’educació, la lluita contra el dolor individual i social, l’assumpció responsable dels nous reptes biotecnològics i bioinformàtics. Cal que tots aquests nous reptes es coneguin, es debatin, es plantegi com enfrontar-nos-hi i es continuï lluitant per una societat més humanitzada. Hem de preparar-nos perquè aquest tsunami no se’ns empassi i que no faci augmentar més les desigualtats.
https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1664136-l-agenda-es-una-bona-eina-contra-el-pensament-unic-neoliberal.html
https://www.diaridegirona.cat/comarques/2019/09/30/favor-duna-tecnologia-mes-humana/1005198.html
TREBALL I SOSTENIBILITAT ECOLÓGICA I SOCIAL
diumenge
PER UNA ESCOLA TRANSFORMADORA

PERXADA 12 ESTIU 1998
PER UNA ESCOLA TRANSFORMADORA
Des dels inicis de PERXADA el Consell de Redacció ha donat importància al temes d'educació i en concret als centres escolars. I és que creiem que el paper que les escoles tenen dins la societat ho és d'important. Poques vegades es dubta del paper transmissor de coneixements teòrics i pràctics, de maneres de fer, de valors, tradicions... Totes les societats han tingut i tenen els seus mitjans per a transmetre'n, principalment en els marcs familiar i acadèmic i, més darrerament, medià- tic. Però creiem que les escoles tenen una funció bàsica i primordial a nivell de transformació de les persones i, amb elles, de la societat. L'escola ha de ser transformadora. Es necessari refermar aquest darrer punt en uns moments que les forces del poder econòmic ho fan girar tot en torn del mercantilisme, i intenten arraconar qualsevol signe de progrés social i qualsevol esperança vers un ésser humà nou. La realitat actual sembla ser que en el món de l'educació també s'ofereixen uns productes de consum -els coneixements- i una ètica difosa com a decoració i consol de consciències. El sistema esp lanteja uns objectius i a l'hora de prendred ecisions concretes i posar mitjans sembla que en persegueix uns altres. Els mitjans de comunicació -que també eduquen, moltes ve- gades en substitució de la família- estan al servei del mercat. La realitat és que el sistema educatiu viu també les contradiccions de la societat. Convivència, cooperació, solidaritat, valors humans, tècnica al servei de
les persones, respecte a la diversitat, esperit crític, educació integral, cohesió social... són paraules que ressonen i que es treballen dintre dels centres escolars, però que resulten ofegades pel mateix sistema i per l'entorn social que a la pràctica fomenta la competitivitat, persones al servei de la tècnica, demandes d'especialització prematures, solidaritat interessada, valors comercials, uniformitat o exclusió dels qui no s'adapten, jerarquies, fractura social... És evident que la societat està subjecta a tensions i canvis, i que l'escola n'és una petita part. Creiem, però, en una escola motor de canvi, que superi les pròpies contradiccions. Fins fa poc l'escola era una finestra que s'obria a una visió del món, en canvi, actualment ha de ser un lloc que doni eines per comprendre d'una manera crítica i activa el fenomen de la mundialització. Les persones poden fer quelcom, hi ha marges de decisió i d'actuació. La mateixa Reforma parteix d'una visió progressista de la persona, mal aplicada pels governs conservadors. Cal donar suport als docents, als pares i als polítics que lluiten per una implantació transformadora, i adoptar una posició de resistència per refermar els valors progressistes. L'escola canvia i ha de canviar, i ha de fer el seu paper en la transformació de la societat, especialment des d'una posició de servei públic. Si pares, mestres, responsables polítics, i en general agents educadors, estiguéssim d'acord en els principis que mouen el sistema educatiu, no hauria d'haver-hi tants dubtes a l'hora de donar-hi suport i de posar-hi mitjans adients.
Nota de 2018. Bé, l'escrit fa esment d'una Reforma que ja ha patit vàries reformes (mal endèmic de l'Estat agreujat per un centralisme oscil·lant) sense cap avaluació a llarg termini de resultats. El sistema encara s'ha apropat més als principis mercantilismes, controlat per l'OCDE (Organització pel comerç i desenvolupament econòmic) a través de proves (PISA) que si bé tenen algun aspecte positiu, l'ús que se'n fa és condicionar el treball del professorat. Quan els principis que dominaven l' orientació de l'educació eren els proposats per la UNESCO (Organisme de les Nacions Unides per l'Educació, la Ciència i la Cultura), la tendència era més esperançadora pel que fa a una transformació social. Seguirem lluitant per una educació popular.
dilluns
diumenge
INSTANT #NOTENIMPOR, VENCENT LA POR
ja lliure de l'engany
en veuré milers, com jo,
que van vencent la por.
Esquirols
Sense paraules,... però al cap d'uns dies comencen a sortir.
17 d'agost, aterridores notícies, tristesa, eficàcia dels serveis públics, incompresible radicalització d'uns joves, dol i condol... com, on, perquè, perquè, en profit de qui?
26 d'agost. Enmig de milers de persones baixant pel Passeig de Gràcia. No tenim por, o sí, però vencem la por, tant se val. El que volem demostrar és que estem al costat de la PAU, que no volem guerres, que no volem terrorisme, que no volem ser còmplices silenciosos de les injustícies i manipulacions que provoquen guerres i terrorisme.
Com l'any 2003, que molts ja vam sortir al carrer per dir NO a la guerra, per denunciar les polítiques dels governants que donaven suport a la guerra d'Iraq. Recordo també les dues marxes per la Cultura de Pau, i moltes altres accions en aquest sentit.
Ara, amb el mateix esperit, denunciem els governants que per una banda diuen donar suport a les víctimes d'un atemptat i per l'altra venen armes a països que donen suport a les idees que han provocat l'atemptat, que fan polítiques que augmenten les desigualtats. Que pobres s'enfrontin contra pobres i ells enriquint-se.
Sentiment d'un país inclusiu que diu prou d'estar inclòs sota el domini d'un altre. Però el país madura èticament i vol el camí de la PAU en PAU: amb justícia, solidaritat, llibertat i respecte.
Emoció de veure una marea blava de missatges pacifistes i que denuncien actituds que no ho són. Emoció de veure el suport als serveis compromesos amb la seguretat, la salut i el benestar social.
Indignació i dignitat.
Símbols: espelmes i flors.
Sentiments: dolor i coratge.
dijous
SALUTACIÓ DE FINAL D'ETAPA D'ESO: VALORS EN JOC.
dimarts
RECORDS DELS PRIMERS CAMPAMENTS DE LA IAEDEN: ALBANYÀ i AIGUAMOLLS
![]() |
ENLLAÇ VIDEO |
1. Campament Ia IAEDEN a Albanyà 1982
Enllaç: Díptic programa i inscripció
2. 1r Campament dels Aiguamolls de l'Empordà 1983
Enllaç: Notícia i fotos
Joaquim Franch va escriure la crònica del campament amb els plantejaments pedagògics i organitzatius en el llibre EL LLEURE COM A PROJECTE
WEB DE LA IAEDEN
FACE IAEDEN-SALVEM L'EMPORDÀ
diumenge
SALSA DE LA VIDA
un raig de salut,
un toc de bon humor,
un xic de fantasia,
un bri d’esperança
un molt de carinyo,
un xic d’abraçades,
un poc de paciència,
un grapat de petons,
un pensament de raó ,
un pessic de felicitat,
un tot d’amor.
I per acabar,
un brot de sort.
Bon Dia i Bon Any!
(si algú li fa pensar en la tirallonga d'en PereQuart, sí, no és casualitat)
dissabte
ECOLOGIA INTEGRAL
![]() |
ENLLAÇ AL VÍDEO DE L'ENTREVISTA DE TV GIRONA |
"Només podrem aturar el desastre climàtic si, en un temps rècord, aconseguim transformar la societat imprimint-hi una nova cultura, profundament ecocentrada"
La nostra Agenda es vol sumar al calm de la Mare Terra, al de les selves mutilades, als boscos calcinats, als rius contaminats, les muntanyes foradades, els animals acorralats en el seu hàbitat envaït i les espècies en extinció... com a consequències de les ambicions desmesurades"
Pere Casaldàliga i José Mª Vigil
Ambientalisme
|
Ecologia integral
|
Només simptomes
(contaminació, deforestació, destrucció)
|
i les causes, el model
de relació amb la natura. Visió holistica. Accions coherents.
|
Només accions
pal·liatives,…
|
i canvi de paradigma
(idees, actuacions globals, valors ètics)
|
Només el bé dels humans
(utilitarisme humà) …
|
i el bé de la vida en el
planeta
|
Antropocentrisme
|
Biocentrisme. Comunitat
de Vida
|
Superioritat , domini i
propietat
|
Pertinença, domini com a coneixement
|
Canvis en el medi.
Mesures tecnològiques
|
i canvis interiors en
nosaltres mateixos
|
Visió materialista, mecanicista, lògica
|
i dimensió espiritual. Cosmovisió integral
|
Video Punt-Avui. Agenda 2015 DESIGUALTATS
L'Agenda i l'ecologia integral a Presència.
El PuntAvui 5 de setembre 2016 p20 Secció Catalunya Dignitat |
COMPARTIR CONEIXEMENT
Moltes són les teories sobre el pensament han aparegut i totes tenen elements a considerar donat que parteixen de l'observació i estudi de la realitat. Després de molts anys de formació i docència he procurar integrar d'una manera global allò que m'ajuda en el dia a dia, des de l'estímul-resposta del conductisme a tots els processos descoberts a partir de la recerca neurobiològica, psicologia, informàtica, etc.
TEORIA PASS. Parteixo com a base dels 4 paràmetres de la teoria PASS que són els penso que més s'ajusten al processos fisiològics: la informació entra i és seleccionada segons l'atenció, les connexions del cervell formen xarxes en sèrie (sequèncial) i en paral·lel (simultani), es processa i es planifica i s'hi dóna una resposta.
TEORIA DE LES EMOCIONS. A la base d'aquests processos cognitius hi ha les emocions que modulen i condicionen les respostes, o bé, són controlades i conduides pels processos cognitius.
TEORIA DE PNL. Els plantejaments de la Programació NeuroLingüísitca ecaixen bé el l'esquema, afegint-hi els processos ciestèssics.
TEORIA DE LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES. Els vuit aspectes de les IM els trobem reflectits en els diferents processos: visual V, lingüística L, cinestèsica C, musical M, intrapersonal Tra, interpersonal Ter, naturalista N.
PENSAMENT (elaboració pròpia)
|
||||||
ESTÍMUL
|
Atenció
|
Simultani
|
Seqüencial
|
Planificació
|
RESPOSTA
|
|
Mirar
Escoltar
Llegir
Sentir Olorar
Motivació
interna o
externa
|
Focalitzar
Concentrar
Percebre
|
Analógic
|
Digital
|
Gestual
|
Causa-efecte
Conseqüència
Formular objectius.
Sospesar alternatives.
Perspectiva.
Mitjans fins
Decidir
Organitzar
|
Parlar
Escriure
Escolta activa
Moure’s
Gesticular
Interpretar
Expressar
Manipular
|
Visual V
|
Auditiu L
|
Cinestèsic C
|
||||
Memòria
|
||||||
Identificar. Nomenar. Comparar N
Comptar
Classificar. Relacionar.
Conceptualitzar. Abstreure
Comprendre. Interpretar
Inferir. Detectar regularitats, patrons.
Dissociar. Associar
Processar ritmes i melodies M
|
||||||
Impuls
|
Emocions
|
Intrapersonal Tra
Interpersonal Ter
|