7 APUNTS Decolonitzar el món i la vida.
- (LA CATEGORIA). A l'edició 33 de l'ALM per primera vegada conflueixen articles que, a més de la Teologia de l'Alliberament, parlen de Filosofia de l'Alliberament. Al noms de Leonardo Boff , Pere Casaldàliga , JM Vigil o JJ Tamayo , entre d'altres, hi trobarem també articles que esmenten Enrique Dussel, Aníbal Quinajo i Walter Mignolo, filòsofs que han anat construint un corrent de pensament que utilitza la paraula colonialitat i tota una categoria de conceptes que van definir a partir de les vivències de la realitat llatinoamericana, especialment els pobles originaris. També entra dins aquesta categoria la colonització mental, el domini patriarcal denunciat pel feminisme, la imposició de rols de gènere: Mary Judith Ress, Ivone Gebara, Evelin Martínez (UCA, cofundadora del centre d'estudis decolonials de EL Salvador).
(LA PARAULA) El debat de si és més convenient utilitzar descolonitzar o decolonitzar no està tancat. En els diferents articles molts autors les utilitzen com a sinònimes. La tendència és utilitzar decolonitzar quan es parla d'una descolonització més intensa, més profunda, necessària per respondre als desafiaments del neocolonialisme.
(L'ETIMOLOGIA) L'etimologia de la paraula colònia i derivats és llatina, d'ús molt anterior a l'ocupació del continent americà per europeus (res a veure amb Colom) i ja tenia el sentit de territori on s'havien establert habitants que eren originaris d'un altre lloc. El problema esdevé quan a través de la colonització es vol sotmetre i assimilar el poble originari. Es posa de manifest que a Europa també hi ha hagut i hi ha formes colonials de domini de pobles.
(CRITICA). CRÍTICA A LA COLONITZACIÓ i AL COLONALISME (mentalitat dominant, imperialismes, explotació de persones -esclavisme- i de la natura, invasió). CRITICA A LA DESCOLONITZACIÓ i al NEOCOLONIALISME (liberal, multinacionals, globalització).
La crítica decolonial no se centra només en l'economia capitalista neoliberal sinó en tota la cara fosca de la civilització qualificada de “modernitat eurocèntrica”. La cultura europea va imposar per la força de les armes i enganys: el capitalisme, els modes de producció, les lleis del repartiment del territori, unes formes de vida i doctrines que van ofegar les creences autòctones, unes llengües i la seva cosmovisió. Una modernitat que encara ara provoca destrucció, explotació de recursos naturals, esclavisme i mort. Una modernitat que coincideix amb l'arribada dels europeus a terres americanes, i posteriorment a Àfrica, Àsia i Oceania fins arribar al seu punt màxim amb la globalització neoliberal i ultraliberal. Si bé moltes persones s'han vist beneficiades de les millores tècniques del progrés científic, aquesta no s'ha fet de forma pacífica, socialitzada i justa.
(GLOBALITZACIÓ) Durant els segles XIX i XX van arribar els processos de descolonització però la independència política no va acabar amb la dependència econòmica de la major part dels països. La globalització, que ha estès la visió neoliberal de l'economia i del mercat, ha mutat les formes de domini però ha continuat amb l'explotació de persones i territoris a través de multinacionals i el control dels governs per part de la “matriu colonial” del poder.
La major part de la Cooperació internacional que es fa no deixa de ser colonialista i paternalista i interessada.
La paraula colonialitat i el seu antònim, decolonialitat, van més enllà de la descolonització. El gir decolonial implica no només l'alliberament de territoris sinó també a l'alliberament de creences, formes de pensament, tradicions, recuperant i integrant les cultures dels pobles originaris amb les adquirides i en sinergia amb l'alliberament feminista i l'ecologisme.
(REIVINDICACIÓ) Els Teòlegs de l'Alliberament reivindiquen que són part de l'origen del pensament decolonial. Els contraris diuen que no es poden lliurar del passat de l'Església mentre que els partidaris defensen que hi va haver una ruptura entre la Teologia de l'Alliberament i la europea.
(CONSCIENTS DEL PENSAMENT COLONIAL). Hem de decolonitzar, no sols territoris, sinó també el pensament colonial que s'ha instal·lat en nosaltres i arreu del món. És important decolonitzar la justícia. El cos és considerat també un “territori” a decolonitzar.
Missió: Alliberament, emancipació, empoderament, educació política, moviments populars, ... Bon Viure: posar en primer pla el valor de l'ésser humà i la natura com un tot: la Vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada