dissabte

TREBALL I SOSTENIBILITAT ECOLÓGICA I SOCIAL

Aquet escrit el vaig fer a proposta de justícia i Pau i Pastoral Obrera de Girona, en vigílies de l'aniversari de la proclamació dels DDHH. Penjat en aquest aquest bloc avui, amb retard, no li treu validesa malgrat la crisi de la pandèmia que estem vivint, al contrari: la pandèmia no deixa de ser un altre efecte del sistema capitalista, lligada a la crisi ambiental. I algunes previsions en lús de les noves tencologies en el món laboral, per bé i per mal, s'han vist amplificades. 
 
Per altra banda s'està articulant, en la línia dels ODS, un moviment que defensa un Green New Deal, però per una altra també hi ha veus que estan demostrant que això és tant urgent que ja és insuficient. Com sempre, fins ara, anem amb retard. 

Treball i sostenibilitat ecològica i social.
La sostenibilitat té tres dimensions, ambiental, econòmica i social. Els analistes les interpreten de diferent manera segons a quin pol se situen: si creuen que el sistema capitalista s'hi ha d'adequar per mantenir-se i que la tecnologia ho podrà resoldre tot amb indiferència de que provoqui grans desigualtats; o de si pensen que cal tendir ordenadament cap a models econòmics alternatius perquè el planeta no dona per més i perquè cal evitar un col·lapse que provocaria un gran patiment.
Entre els principals problemes ja no hi ha només l'atur estructural, també una gran precarietat laboral. Ara hi ha pobres amb feina, dones i homes que no ingressen un sou mínim. L'edat de jubilació s'allarga mentre molts joves no troben ocupació. Les condicions en desavantatge que pateixen moltes dones. Places que podrien ser fixes es converteixen en treballs temporals i sorgeixen microtreballs, molts controlats des de dispositius mòbils que s'escapen a qualsevol regulació prevista. Molts dels nous automatismes i robots no són un ajut en la feina per les persones sinó que les substitueixen. La formació professional no atrapa els canvis tecnològics. Els moviments migratoris alteren l'oferta i minven les condicions laborals. La pèrdua de crèdit de les organitzacions sindicals no atreuen filiació. El conflicte d'interessos que hi ha entre activitats que perjudiquen el medi ambient i les que en tenen cura.
Però ara, com abans, davant les noves formes de treball cal lluitar per unes condicions laborals dignes complementades per un serveis públics justos i un medi ambient sa. Quan hauríem de pensar amb consciència d'espècie, s'ha perdut consciència de classe treballadora. Les elits de l'actual sistema i i els seus acòlits estan aconseguint fragmentar i sectorialitzar les lluites.
S'ha de retrobar què tenen en comú una persona treballadora assalariada (pública o privada), una autònoma, una emprenedora o una cooperativista. Quins problemes comparteixen tant si es treballa per una multinacional o en una gran, petita o mitjana empresa.
Les emergències ambientals van paral·leles a les urgències socials i per això cal reforçar aquells aspectes que afavoreixen un món laboral digne en un planeta habitable. (dimensió ambiental). Començant per repartir el treball: treballar menys per treballar tothom. El cooperativisme ens orienta cap a una alternativa comunitària, social i solidària (dimensió econòmica).
El progrés tecnològic permet reduir la jornada, facilitar el compartir feines, conciliar la vida laboral i familiar, etc. Caldria establir impostos pel treball que realitzen els robots i generar una caixa per cobrir una renda bàsica i per garantir altres tipus de feines de relació, acompanyament i cura personal i del medi ambient (dimensió social).
Difícil? Sí, però recordem les paraules de Pere Casaldàliga quan ens diu que la solució és sempre l'esperança, una esperança que es posi a fer feina amb els altres.

Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)