alterglocal: L'aigua no és mercaderia

El cos d'un nadó humà té un 75 % d'aigua i prop del 60 % en l'edat adulta. El cervell és 75% d'aigua, la sang un 92%, els ossos un 22% i els músculs un 75%. Aquestes dades, només per veure la importància que té aquesta substància per a la nostra vida i per extensió a tota vida en el planeta. Però...

Sobrexplotacio i opacitat, aquest dos substantius defineixen les extraccions d'aigua per part d'empreses embotelladores que estan emparades per una llei secret industrial. Aigua etiquetada de mineral natural o minero-medicinal que es troba en aquífers profunds. Una activitat que en la majoria de casos va començar com una explotacíó familiar de manantials i que ha caigut en mans de grans empreses multinacionals que en són un gran negoci per inversors i especuladors i que amb el temps van perforant cada vegada més a fons i obrin més captacions.

El marc legal espanyol afavoreix l'opacitat donat que les aigües minerals naturals estan regulades per l'encara vigent llei de mines franquista de 1973. Aquesta llei no posa data de finalització de la concessió i permet explotar el recurs a perpetuïtat fins el seu esgotament, de la mateixa manera que una mina que s’obre, s’explota i, quan el recurs s’esgota es tanca. La Generalitat té competències limitades i només pot aplicar a Catalunya la legislació estatal gestionant els tràmits del seu aprofitament.

El problema s'ha fet més evident amb la darrera sequera, cosa que no hem d'oblidar encara que tinguem any més plujós. Perquè embotellar aigua mineral no només és extracció d'uns reservoris que s'haurien de gestionar amb molta mesura sinó també que representa un ús industrial d'aigua de capes freàtiques més superficials relacionada amb la logística dels envasos.

Davant l'evidència d'arbres que es moren, fonts que no ragen i cursos d'aigua que minven i davant la indefinició de les administracions i la desconcertant gestió de la sequera, s'han afegit a la lluita per l'aigua gent de localitats que veuen com cada vegada més trailers baixen per carretera carregats d'aigua. Si ens centrem a comarques gironines hem d'esmentar el control popular de les embotelladores a la Vall de Llémena (Sant Aniol) i el Montseny (per simplificar esmentem: Font Agudes, Viladrau-Nestlé, Regàs-Vichy i Font d'Or-Vichy). Per això, grups locals van iniciar consultes a l'administració, però degut a l'opacitat que hem esmentat a l'inici, es va optar per fer un treball de camp que donés dades empíriques. Per això, a les 4 embotelladores de la Vall d'Arbúcies, uns equips de persones voluntàries van fer un recompte de camions en diverses èpoques a l'any i es va concloure que de mitjana surten per la carretera, com a mínim, 5.6 milions de litres d'aigua cada dia. A l'Alt Empordà hi ha dues marques reconegudes: Les Creus (de la multinacional Vichy) i Aigua de Vilajuïga (Grífols) de les qual no ens consta cap seguiment.

Cal, doncs, una normativa ambiental més rigorosa que posi límits i transparència que aturin aquesta sagnia abans no sigui massa tard. Cal canviar les lleis que permeten apropiar-se de les nostres reserves estratègiques d’aigua en benefici d'unes d’empreses multinacionals que hi trafiquen per obtenir beneficis multimilionaris, mentre veiem que el país pateix episodis de sequera i restriccions.

Com diu l'Informe del Relator Especial de la ONU, Pedro Arrojo, hem de gestionar l’aigua de la perspectiva dels Drets Humans. Així mateix, s'hauria d'aplicar en aquest sentit la Directiva Marc de l’Aigua de la UE (DMA) que, al seu article 4.1.b), estableix clarament que: Els Estats membres hauran de protegir, millorar i regenerar totes les masses d’aigua subterrània i garantiran un equilibri entre l’extracció i l’alimentació d’aquestes aigües amb l’objectiu d’aconseguir un bon estat de les aigües subterrànies. (La DMA, una directiva que ara està en perill amb les majories actuals del Parlament europeu i les pressions dels els lobbis amb interessos econòmics) .

El considerar les aigües profundes sota la obsoleta llei de mines de 1973, queden excloses del reglament del Domini Públic de Hidràulic (1986) i la llei d'Aïgues (2001) que consideren els aqüífers són considerats béns públics, i cal garantir-ne la protecció i els seus ecosistemes associats.

Com que la DMA en aquest aspecte no és compleix les entitats Aigua és vida, el Col·lectiu AiguaClara d'Arbúcies, La Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny (CSM), la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA) i Llémena Espai Natural han elaborat una moció que es va presentar inicialment als ajuntaments del Montseny per modificar la Ley de minas de 1973, en defensa dels aqüífers profunds i avançar en una governança més democràtica de l'aigua que pugui ser exercida des dels organismes territorials que li són adients segons la DMA. Alhora aquesta plataforma s'adreça als grups polítics del Parlament de Catalunya amb el suport dels Ajuntament que han aprovat la moció, més d'una vintena, de moment, i a també la Diputació de Girona i el Consell Comarcal del Vallès Oriental.