divendres

ACOLLIDA I ACCIÓ COMUNITÀRIA PER LA COHESIÓ SOCIAL

Curtmetratge de la (Re)Volta i llibret que recull el procés de preparació, la realització i les conclusions centrades en 3 àmbits:

Llengua i cultura, amb el català com a llengua de cohesió social tot afavorint la participació en activitats culturals i interculturals. L'acció ciutadana i la institucional s'han de complementar. Es fa una crida al voluntariat per la llengua. Educació, valorant els centres acollidors i el suport de les aules d'acollida, reivindicant els recursos humans i materials adients i vetllant per oferir a l'alumnat més materials digitals en català. Institucional. Convé que administració local afavoreixi una taula per analitzar qualsevol tema que condicioni la convivència ciutadana i abordar temes com els diàleg intercultural i interreligiós, l'empadronament, els serveis, els conflictes de convivència ciutadana, entre d'altres.

Per veure veure el curtmetrage (15'), clica sobre la imatge: 


Per descarregar el llibret, clica sobre la imatge:

ACOGIDA Y ACCIÓN COMUNITARIA POR LA COHESIÓN SOCIAL

WELCOME AND COMMUNITY ACTION FOR SOCIAL COHESIONS

DECOLONITZAR EL MÓN I LA VIDA

 7 APUNTS Decolonitzar el món i la vida.

  1. (LA CATEGORIA). A l'edició 33 de l'ALM per primera vegada conflueixen articles que, a més de la Teologia de l'Alliberament, parlen de Filosofia de l'Alliberament. Al noms de Leonardo Boff , Pere Casaldàliga , JM Vigil o JJ Tamayo , entre d'altres, hi trobarem també articles que esmenten Enrique Dussel, Aníbal Quinajo i Walter Mignolo, filòsofs que han anat construint un corrent de pensament que utilitza la paraula colonialitat i tota una categoria de conceptes que van definir a partir de les vivències de la realitat llatinoamericana, especialment els pobles originaris. També entra dins aquesta categoria la colonització mental, el domini patriarcal denunciat pel feminisme, la imposició de rols de gènere: Mary Judith Ress, Ivone Gebara, Evelin Martínez (UCA, cofundadora del centre d'estudis decolonials de EL Salvador).

    La paraula colonialitat i el seu antònim, decolonialitat, van més enllà de la descolonització. El gir decolonial implica no només l'alliberament de territoris sinó també a l'alliberament de creences, formes de pensament, tradicions, recuperant i integrant les cultures dels pobles originaris amb les adquirides i en sinergia amb l'alliberament feminista i l'ecologisme.

  1. (LA PARAULA) El debat de si és més convenient utilitzar descolonitzar o decolonitzar no està tancat. En els diferents articles molts autors les utilitzen com a sinònimes. La tendència és utilitzar decolonitzar quan es parla d'una descolonització més intensa, més profunda, necessària per respondre als desafiaments del neocolonialisme.

  2. (L'ETIMOLOGIA) L'etimologia de la paraula colònia i derivats és llatina, d'ús molt anterior a l'ocupació del continent americà per europeus (res a veure amb Colom) i ja tenia el sentit de territori on s'havien establert habitants que eren originaris d'un altre lloc. El problema esdevé quan a través de la colonització es vol sotmetre i assimilar el poble originari. Es posa de manifest que a Europa també hi ha hagut i hi ha formes colonials de domini de pobles.

  3. (CRITICA). CRÍTICA A LA COLONITZACIÓ i AL COLONALISME (mentalitat dominant, imperialismes, explotació de persones -esclavisme- i de la natura, invasió). CRITICA A LA DESCOLONITZACIÓ i al NEOCOLONIALISME (liberal, multinacionals, globalització).

    La crítica decolonial no se centra només en l'economia capitalista neoliberal sinó en tota la cara fosca de la civilització qualificada de “modernitat eurocèntrica”. La cultura europea va imposar per la força de les armes i enganys: el capitalisme, els modes de producció, les lleis del repartiment del territori, unes formes de vida i doctrines que van ofegar les creences autòctones, unes llengües i la seva cosmovisió. Una modernitat que encara ara provoca destrucció, explotació de recursos naturals, esclavisme i mort. Una modernitat que coincideix amb l'arribada dels europeus a terres americanes, i posteriorment a Àfrica, Àsia i Oceania fins arribar al seu punt màxim amb la globalització neoliberal i ultraliberal. Si bé moltes persones s'han vist beneficiades de les millores tècniques del progrés científic, aquesta no s'ha fet de forma pacífica, socialitzada i justa.

  4. (GLOBALITZACIÓ) Durant els segles XIX i XX van arribar els processos de descolonització però la independència política no va acabar amb la dependència econòmica de la major part dels països. La globalització, que ha estès la visió neoliberal de l'economia i del mercat, ha mutat les formes de domini però ha continuat amb l'explotació de persones i territoris a través de multinacionals i el control dels governs per part de la “matriu colonial” del poder.

    La major part de la Cooperació internacional que es fa no deixa de ser colonialista i paternalista i interessada.

  1. (REIVINDICACIÓ) Els Teòlegs de l'Alliberament reivindiquen que són part de l'origen del pensament decolonial. Els contraris diuen que no es poden lliurar del passat de l'Església mentre que els partidaris defensen que hi va haver una ruptura entre la Teologia de l'Alliberament i la europea.

  2. (CONSCIENTS DEL PENSAMENT COLONIAL). Hem de decolonitzar, no sols territoris, sinó també el pensament colonial que s'ha instal·lat en nosaltres i arreu del món. És important decolonitzar la justícia. El cos és considerat també un “territori” a decolonitzar.

    Missió: Alliberament, emancipació, empoderament, educació política, moviments populars, ... Bon Viure: posar en primer pla el valor de l'ésser humà i la natura com un tot: la Vida. 

dimarts

SUPREMACISTES O COLONITZATS?

Article El Punt Avui 14/06/2023: ENLLAÇ

Quan t'acusen de supremacista quan et vols alliberar del seu domini. 

Quan t'acusen de terrorisme quan el terror que tenen és pensar que no t'acaben de dominar. 

NOTA.* On posa descolonització ha de posar decolonització. Decolonitzar és el concepte que actualment s'utilitza a Llatinoamèrica per alliberar-se del domini que els sotmet en neocolonialisme globalitzat, més enllà de la descolonització,  inclou territoris i ments.  

*



dijous

RESILIÈNCIA COMUNITÀRIA: RETROBAR-NOS, ACTUAR, RESISTIR


L'Agenda Llatinoamericana Mundial 2023 ens proposa aprofundir el concepte de Resiliència Comunitària, entesa com una força col·lectiva per estar preparats per sobreposar-se a adversitats i
“a desastres i situacions massives d'adversitat i construir sobre elles”. En diferents edicions, l'Agenda ha posat sobre la taula .... Fa més de vint anys que un metge argentí, el Dr. Suàrez Ojeda, va orientar nombrosos estudis en/de diferents països llatinoamericans que havien patit o patien desastres d'origen natural i convulsions d'origen humà. En aquests treballs van considerar les diferents maneres de d'afrontar els desastres que assolaven les comunitats: inundacions, sequeres, terratrèmols, contaminació d'aquífers, violència, atemptats, accidents, repressió política, guerres, migracions, comunitats expulsades de territoris i refugiades, etc…Van veure com unes comunitats eren capaces de reconstruir-se en més o menys temps i altres no. En van extreure uns pilars de resiliència comunitària que enforteixen un grup humà i afavoreixen la superació de les adversitats a nivell col·lectiu.

Aquest plantejament ampliava el camp semàntic del concepte. Inicialment s'havia utilitzat en l'àmbit de l'enginyeria als materials després de partir una força extrema, torna a la seva posició anterior (del llatí re-, enrere i -silio salt: salt enrere). Després passà a ser utilitzat per la psicologia aplicat a les persones que han de superar traumes o per educar els infants i enfortir-los davant situacions adverses quotidianes.

Aquí el material no és res més que la nostra fortalesa i les adversitats les forces que hem de superar persones que hagin patit traumes o per educar els infants i enfortir-los davant situacions adverses quotidianes. Exemples relacionats amb la pandèmia, situacions de crisi, migracions, guerres... estan a l'ordre del dia.

Alhora hi ha un auge del concepte en relació al medi ambient i les adversitats agreujades pel canvi climàtic: la tendència dels ecosistemes a recuperar-se després de patir pertorbacions (sequeres, inundacions, plagues, incendis, ...) o la necessitats del món agrícola a adaptar els cultius.

Però Resiliència comunitària vol abastar un àmbit més sistèmic per donar pistes de com enfortir pobles i comunitats per a superar adversitats a partir dels resultats obtinguts en els estudis de les comunitats camperoles, indígenes i veïnals. Els pilars bàsics comuns serien cinc. Primer compartir una identitat cultural, símbols, creences i tradicions. En segon lloc, una vinculació social amb sentiment de solidaritat. També una autoestima col·lectiva, la satisfacció d'identificar-se amb el grup social o nacional. Així mateix, una consciència ètica grupal que condemna les corrupcions i valora la honestedat de la funció pública i les institucions. I, finalment, l'humor social, la capacitat d'expressar còmicament un fet, provocant un efecte tranquil·litzador.

Hi ha factors que enforteixen  internament les persones i afavoreix la Resiliència comunitària i que cal reforçar, com: el suport social i l'ajuda mútua, el sentit de la vida, l'autoestima personal, el bon humor i les competències socials i habilitats bàsiques, el compromís amb un mateix i amb els altres, la confiança, una comunicació clara, cooperació, aprendre dels errors, oferir solucions conjuntes davant d'un problema i un marc ètic que sigui fort.

La resiliència, entesa en el sentit més profund i ampli, va molt més enllà de resistir i recuperar-se d'una situació adversa per tornar a l'estat original. Té una dimensió transformadora on les persones i la col·lectivitat en poden sortir enfortides pels nous aprenentatges. La gran aportació llatinoamericana del concepte Resiliència Comunitària, està en sintonia en la lluita amb les Grans Causes i en sinergia amb els moviments socials que treballen per un altre món possible.

dimecres

ORGANITZACIÓ POPULAR: ESPERANÇA I ACCIÓ TRASFORMADORA

Des de fa uns anys és parla molt d'Agendes. Alguna com la 21 ha quedat en no res.  Algunes desfasades com la del 21  o bé obsoletes com els Objectius del Mil·leni que s'havien de complir el 2015 i es varen converir amb el nom dels Objectius del Desenvolupament Dostenible o Agenda 2030, necessaris però insuficients en celeritat i intensitat. Però fa 30 anys (amb l'actua,l 31 edicions) ja va aparèixer l'Agenda Llatinoamericana que denunciava que  no anàvem bé i que havíem de canviar el rumb radicalment, sistèmicament.
Ja aleshores, any 1992, veia els peus del llop a un capitalisme  neoliberal que ha anat tendint cap a un ultraliberalisme ple de trampes,  injustícies i desigualtats creixents. Tot i aixó l'ALM segueix transmetent esperança i fent pedagogia popular en favor de les Grans Causes (pobles originaris, igualtat de gènere, altermundisme econòmic i social, ecologia integral, una altra espiritualitat) i les petites causes de cada dia. Enguany ho fa orientant els moviments socials vers una organització popular que a partir de la reflexió acosegueixin una veritable acció trasformadora. 
Com que el repte no es fàcil, ja s'està preparant l'edició del 2023,  on l'enfoc es centra en la nececcistat d'enfortir les persones, les comunitats i els moviments socials per a tinguin resilìencia davant les adversitats i les pugui superar. 


dilluns

RÀDIO ARBÚCIES. ENTREVISTA. PROGRAMA AMICS I RESIDENTS. ARBÚCIES, QUADERN DE LA REVISTA DE GIRONA NÚM 214

Presentació a Ràdio Arbúcies del llibre "Arbúcies" dels Quaderns de la Revista de Girona. 

Programa Amics i Residents (núm 612) 20/11/2021

ENLLAÇ (segona part)

LLIBRE "ARBÚCIES" Nº 214 DE LA COL·LECCIÓ QUADERNS DE LA REVISTA DE GIRONA

UNES PARAULES DE PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "ARBÚCIES"

L'objectiu és donar una imatge general del llibre d'Arbúcies des del passat fins el present. Per formació professional com a mestre, me'l vaig imaginar com un llibre de text introductori a la història, geografia i cultura, en general, però també com un recull d'articles que pogués interessar a persones locals i forasteres.

Es tractava de fer un recull molt sintètic -en símil fotogràfic: un gran angular- d'allò que dona identitat a Arbúcies en el marc del país: l'entorn natural del massís del Montseny, l'aigua, l'acció humana a redós del Castell de Montsoriu, algunes llegendes, el pas de les formes de vida tradicional -la vida als masos- a la industria -destacant les carrosseries d'autocars-, l'evolució de la configuració urbanística, el comerç, el turisme, les escoles, les formes de lleure, el calendari festiu i les Enramades, el dinamisme associatiu, el compromís solidari, la incorporació de nova ciutadania, la bruixeria i les herbes remeieres, la vinya i les pomeres, la tradició flabiolística, persones que ens han deixat o que ens han visitat, etc.

La informació local que hi ha publicada o recollida als arxius és molt àmplia i abundant. La tasca més difícil per mi ha sigut concentrar en poc espai la gran quantitat d'informació disponible, i que he anat recollint durant aquests quaranta anys d'arbucienc i que cito a la bibliografia.

Vull destacar, per`, l'hemeroteca de la Biblioteca Pública d'Arbúcies -vinculada al repositori documental Regira de la Diputació de Girona- perquè té digitalitzades les revistes locals publicades. Convido especialment a consultar les Perxada. En la secció de monografies i a la del Nostre Ahir es recullen treballs i recerques molt interessants escrits fins l'any 2008, quan es va deixar de publicar. Aprofito per fer un reconeixement dels autors i autores dels treballs de la Revista Perxada que he consultat i ara no nombraré però que trobareu esmentats a la darrera plana.

Les persones, i especialment els estudiants, que vulguin una informació aprofundida o ampliada, trobaran en el llibre les paraules clau, noms i fets que els poden guiar per fer una cerca amb rapidesa.

El tema de les fotografies i els peus que les acompanyen també han estat un element important perquè a més d'il·lustrar els articles, els complementen. Moltes vegades he pogut encabir-hi alguna explicació quan ja havia esgotat l'espai del text.

La portada en si mateixa ja vol ser una declaració d'intencions: és una vista d'Arbúcies i el Montseny entre llums i boires, com la mateixa vida, com en qualsevol lloc on hi ha activitats humanes.

En conjunt, he procurat que fos una visió de la gent del poble, des de baix, visibilitzant en el mesura que he pogut l'activitat de les dones, silenciada en moltes històries, i he procurar reflectir allò que he captat en la societat arbucienca.

En definitiva, no deixa de ser una visió més que s'ajunta amb altres. I totes juntes van configurant en l'imaginari col·lectiu un sentit d'identitat i de pertinença a la comunitat.

Tocar tants temes del passat i d'abordar-ne de recents té el risc afegit que algú trobi faltar aspectes que consideri rellevants. Però és evident que he hagut de prioritzar i fer tries. De totes maneres penso que tothom s'hi pot sentir representat, o almenys això és el que he intentat.

Mentre anava escrivint tenia la sensació del perfumista que va destil·lant les essències fins a trobar una combinació agradable. En aquest procés he fet fins a tres versions per anar ajustant l'extensió dels textos als requisits editorials. I el mateix puc dir en la selecció de fotos. He de confessar que dos o tres capítols més m'haurien anat molt bé, però tot i que no he pogut encabir-hi més informació, reconec que el conjunt ha guanyat agilitat lectora i visual.

Desitjo, doncs, que aquesta síntesi us transmeti un perfum de les essències arbucienques agradable i, als joves, que els estimuli a aprofundir les arrels locals de manera paral·lela al coneixement del món global. I tant de bo, esdevingui una aportació més al bon viure i al bon conviure d'aquest poble.

ÉS TARD, PERÒ ÉS LA NOSTRA HORA

Aquest any l'Agenda Llatinoamericana Mundial aborda un tema que, si bé hi és present des de fa 30 anys, l'explicita per tercera vegada com a eix temàtic conductor: cal corregir l'impacte sobre el planeta dels mals usos dels recursos naturals i canviar el sistema econòmic capitalista per reduir les desigualtats socials que genera. 


2021: Dilema davant del perill de l'imminent arribada a un punt de no retorn
2017: Ecologia integral
2010: Salvem-nos amb el planeta.
CLIP: https://youtu.be/GcNYzl8wPdQ

dissabte

MOR PERE CASALDÀLIGA, IMPULSOR DE L'AGENDA LLATINOAMERICANA

Avui plorem la mort de Pere Casaldàliga juntament amb la seva família, seguidors i amistats. La seva vida ha sigut un exemple de compromís, lluita i esperança. Membre destacat de la Teologia de l'Alliberament va fer de la seva vida una opció pels pobres i oprimits. Va concretar la seva acció a l'Amazònia brasilera com a bisbe de la Prelatura de São Félix do Araguaia.

Va prendre partit a favor dels Pobles Indígenes, dels camperols i dels sense-terra. Es va posicionar obertament contra els terratinents i tots els poders econòmics que neguen els drets de les persones i els pobles per la qual cosa va patir amenaces i atemptats.

El seu pensament queda recollit en més d'un centenar d'obres escrites, moltes de les quals s'han traduït a diverses llengües. En un viatge a Nicaragua va establir contacte amb José Mª Vigil i junts van impulsar l'Agenda Llatinoamericana que enguany arriba a la seva 30a edició. En ella any rere any s'hi publiquen articles per estimular reflexions que orientin a l'acció, tenent com a referència les Grans Causes (indígenes, dones, empobrits; la defensa de la Mare Terra; un altre món possible, necessari i urgent). El mateix Pere ens recorda l'etimologia d'agenda: allò que cal fer.

El millor homentge que li podem retre és seguir lluitant per a Justícia i la Pau, en paraules seves, per fer una Humanitat més humana.


diumenge

VIDA I DECREIXEMENT


Video del Lliurament del Premi a la Difusió del Decreixement Agenda Llatinoamericana 2019-2020.
Extracte: 
L'informe sobre “Els límits del Creixement” encarregat pel Club de Roma al MIT (1972) ja ens advertia que “si l'actual increment de la població mundial, la industrialització, la contaminació, la producció d'aliments i l'explotació dels recursos naturals es manté sense variació, arribarà als límits absoluts de creixement de la Terra en els pròxims cent anys”.
L’emergència climàtica és ja una realitat, els riscos de “tipping points” o punts de no retorn són el gran problema que ha d'afrontar la humanitat, però no és l'únic.
Tres possibles escenaris:
CONTINUISME (BUSINESS AS USUAL). “Greenwashing”
REFORMISME (GREEN NEW DEAL GLOBAL). “Neo-Keysianisme”
RUPTURISME (DECREIXEMENT). No es tracta d'una marxa enrere, ja que això no és possible ni tampoc desitjable, sinó, com deia Nicholas Georgescu-Roegen, “l'economia ha de ser una branca de la biologia ja que som una de les espècies biològiques d'aquest planeta i, com a tal, estem sotmesos a totes les lleis que governen l'existència de la vida terrestre”.
"Necessitem viure simplement perquè altres puguin simplement viure" Gandhi

dissabte

PER UNA TECNOLOGIA MÉS HUMANA

La pandèmia ha posat en  relleu el millor i el pitjor de les possibilitats que en ofereix la tecnologia. La revolució digital que ha arribat com l'onada d'un tsunami és el tema central de l'Agenda Llatinaomericana Mundial 2020. La present campanya s'ha vist desbordada, com tot el món, per la padèmia. 
La irrumpció del covid-19 ha recordat la fragilitat de l'ésser humà sobretot si es trenca l'equilibri amb el medi ambient. 
Les dicisions preses pels governs en relació al confinament han potenciat l'ús de les tecnologies digitals que han facilitat la comunicació personal en entorns virtuals i l'increment del teletreball, cosa que ha possibilitat la continuïtat d'algunes activitats i el manteniment de la feina de les persones que s'hi han pogut acollir.
Però també s'ha evidenciat el desmantellament dels estats i la falta d'inversions en recursos públics en àmbits sanitaris, educatius i socials.
Per altra banda, han agmentat els riscos d'autoritarisme i els perills de posar les tecnolgies a controlar la ciutadania i les seves dades personals,  juntament amb retallades de drets que en inici es plantegen com a temporals en una situació d'emergència però que fan intuir temptacions de fixar-les.

Síntesi entrevista PuntAvui:

Es plantegen interrogants sobre la societat, el nou relat i el paradigma que comporta la irrupció de les noves tecnologies. S’ha de parlar de l’educació, la lluita contra el dolor individual i social, l’assumpció responsable dels nous reptes biotecnològics i bioinformàtics. Cal que tots aquests nous reptes es coneguin, es debatin, es plantegi com enfrontar-nos-hi i es continuï lluitant per una societat més humanitzada. Hem de preparar-nos perquè aquest tsunami no se’ns empassi i que no faci augmentar més les desigualtats.

Les revolucions van portar la tecnologia per una banda però per l’altra van ser l’ origen dels moviments emancipadors. Nosaltres hem de lluitar perquè la revolució digital no sigui tan sols tecnològica sinó també social i ens permeti fer una societat més justa.

Els articles de l'edició 2020 intenten presentar la nova societat que ens espera i plantegen temes cabdals: com canviaran les maneres de treballar, quins riscos haurem d’afrontar pel que fa a privacitat, com afectaran les notícies falses i la postveritat, quina serà la influència de la selecció genètica, el transhumanisme, quin rol tindrà l’educació i quin paper hi jugarà internet, o què queda de la cosmovisió indígena. Prendre consciència és el primer pas per fer front al pensament únic neoliberal que avui en dia domina. El futur està en les lluites no violentes.

https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1664136-l-agenda-es-una-bona-eina-contra-el-pensament-unic-neoliberal.html

Es plantegen interrogants sobre la societat, el nou relat i el paradigma que comporta la irrupció de les noves tecnologies. El que interessa a Llatinoamèrica és conèixer allò que diu Klaus Schulz –el president del fòrum social de Davos– o en Yuval Harari. S’ha de parlar de l’educació oberta, la lluita contra el dolor individual i social, l’assumpció responsable dels nous reptes biotecnològics i bioinformàtics. Cal que tots aquests nous reptes es coneguin, es debatin, es plantegi com enfrontar-nos-hi i es continuï lluitant per una societat més humanitzada. Hem de preparar-nos perquè aquest tsunami no se’ns empassi i que no faci augmentar més les desigualtats.
És temps de revolucions 4.0?
El concepte de revolució 4.0 parteix de les revolucions industrials, les quals per una banda van portar la tecnologia però per l’altra van ser l’ origen dels moviments emancipadors. Al títol surt el concepte de revolució digital però nosaltres hem de lluitar perquè aquesta no sigui tan sols tecnològica sinó també social i ens permeti fer una societat més justa.
Com?
A l’edició del 2020, els articles intenten presentar la nova societat que ens espera i plantegen temes cabdals: com canviaran les maneres de treballar, quins riscos haurem d’afrontar pel que fa a privacitat, com afectaran les notícies falses i la postveritat, quina serà la influència de la selecció genètica, el transhumanisme, quin rol tindrà l’educació i quin paper hi jugarà internet, o què queda de la cosmovisió indígena. Prendre consciència és el primer pas per fer front al pensament únic neoliberal que avui en dia domina. El futur està en les lluites no violentes.
Es plantegen interrogants sobre la societat, el nou relat i el paradigma que comporta la irrupció de les noves tecnologies. El que interessa a Llatinoamèrica és conèixer allò que diu Klaus Schulz –el president del fòrum social de Davos– o en Yuval Harari. S’ha de parlar de l’educació oberta, la lluita contra el dolor individual i social, l’assumpció responsable dels nous reptes biotecnològics i bioinformàtics. Cal que tots aquests nous reptes es coneguin, es debatin, es plantegi com enfrontar-nos-hi i es continuï lluitant per una societat més humanitzada. Hem de preparar-nos perquè aquest tsunami no se’ns empassi i que no faci augmentar més les desigualtats.
És temps de revolucions 4.0?
El concepte de revolució 4.0 parteix de les revolucions industrials, les quals per una banda van portar la tecnologia però per l’altra van ser l’ origen dels moviments emancipadors. Al títol surt el concepte de revolució digital però nosaltres hem de lluitar perquè aquesta no sigui tan sols tecnològica sinó també social i ens permeti fer una societat més justa.
Com?
A l’edició del 2020, els articles intenten presentar la nova societat que ens espera i plantegen temes cabdals: com canviaran les maneres de treballar, quins riscos haurem d’afrontar pel que fa a privacitat, com afectaran les notícies falses i la postveritat, quina serà la influència de la selecció genètica, el transhumanisme, quin rol tindrà l’educació i quin paper hi jugarà internet, o què queda de la cosmovisió indígena. Prendre consciència és el primer pas per fer front al pensament únic neoliberal que avui en dia domina. El futur està en les lluites no violentes.
Síntesi article Diari de Girona:

La revolució tecnològia ja ha arribat i és impossible d'aturar, però calen eines per afrontar-la per evitar que se'ns empassi. Les noves tecnologies i la digitalització han comportat fins ara un augment de les desigualtats que no només s'ha de combatre sinó que s'ha de revertir. Les noves tecnologies seran un inconvenient si no ens hi sabem adaptar, però poden ser una oportunitat si els donem un bon ús.

Un dels àmbits on les noves tecnologies han tingut més impacte és en el mon del treball. El primer gran risc és que els robots acabin substituint els humans a l'hora de fer la feina, sense que hi hagi mesures que corregeixin els riscos d'exclusió socials. Les noves tecnologies han de mantenir el factor humà per evitar que la intel·ligència artificial acabi devorant-ho tot. En aquest context, qui més hi té a perdre són les dones, que són el col·lectiu que més corre el risc de quedar-se sense feina pels avenços tecnològics. Tot i això, si s'aconegueix socialitzar la tecnologia, fins i tot es poden reduir les desigualtats de gènere. Un altre àmbit on les noves tecnologies han tingut efectes destacats és el de la comunicació, amb qüestions com l'amenaça a la privacitat o el risc de propagació de notícies falses: són «noves maneres de colonitzar les ments»

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2019/09/30/favor-duna-tecnologia-mes-humana/1005198.html

TREBALL I SOSTENIBILITAT ECOLÓGICA I SOCIAL

Aquet escrit el vaig fer a proposta de justícia i Pau i Pastoral Obrera de Girona, en vigílies de l'aniversari de la proclamació dels DDHH. Penjat en aquest aquest bloc avui, amb retard, no li treu validesa malgrat la crisi de la pandèmia que estem vivint, al contrari: la pandèmia no deixa de ser un altre efecte del sistema capitalista, lligada a la crisi ambiental. I algunes previsions en lús de les noves tencologies en el món laboral, per bé i per mal, s'han vist amplificades. 
 
Per altra banda s'està articulant, en la línia dels ODS, un moviment que defensa un Green New Deal, però per una altra també hi ha veus que estan demostrant que això és tant urgent que ja és insuficient. Com sempre, fins ara, anem amb retard. 

Treball i sostenibilitat ecològica i social.
La sostenibilitat té tres dimensions, ambiental, econòmica i social. Els analistes les interpreten de diferent manera segons a quin pol se situen: si creuen que el sistema capitalista s'hi ha d'adequar per mantenir-se i que la tecnologia ho podrà resoldre tot amb indiferència de que provoqui grans desigualtats; o de si pensen que cal tendir ordenadament cap a models econòmics alternatius perquè el planeta no dona per més i perquè cal evitar un col·lapse que provocaria un gran patiment.
Entre els principals problemes ja no hi ha només l'atur estructural, també una gran precarietat laboral. Ara hi ha pobres amb feina, dones i homes que no ingressen un sou mínim. L'edat de jubilació s'allarga mentre molts joves no troben ocupació. Les condicions en desavantatge que pateixen moltes dones. Places que podrien ser fixes es converteixen en treballs temporals i sorgeixen microtreballs, molts controlats des de dispositius mòbils que s'escapen a qualsevol regulació prevista. Molts dels nous automatismes i robots no són un ajut en la feina per les persones sinó que les substitueixen. La formació professional no atrapa els canvis tecnològics. Els moviments migratoris alteren l'oferta i minven les condicions laborals. La pèrdua de crèdit de les organitzacions sindicals no atreuen filiació. El conflicte d'interessos que hi ha entre activitats que perjudiquen el medi ambient i les que en tenen cura.
Però ara, com abans, davant les noves formes de treball cal lluitar per unes condicions laborals dignes complementades per un serveis públics justos i un medi ambient sa. Quan hauríem de pensar amb consciència d'espècie, s'ha perdut consciència de classe treballadora. Les elits de l'actual sistema i i els seus acòlits estan aconseguint fragmentar i sectorialitzar les lluites.
S'ha de retrobar què tenen en comú una persona treballadora assalariada (pública o privada), una autònoma, una emprenedora o una cooperativista. Quins problemes comparteixen tant si es treballa per una multinacional o en una gran, petita o mitjana empresa.
Les emergències ambientals van paral·leles a les urgències socials i per això cal reforçar aquells aspectes que afavoreixen un món laboral digne en un planeta habitable. (dimensió ambiental). Començant per repartir el treball: treballar menys per treballar tothom. El cooperativisme ens orienta cap a una alternativa comunitària, social i solidària (dimensió econòmica).
El progrés tecnològic permet reduir la jornada, facilitar el compartir feines, conciliar la vida laboral i familiar, etc. Caldria establir impostos pel treball que realitzen els robots i generar una caixa per cobrir una renda bàsica i per garantir altres tipus de feines de relació, acompanyament i cura personal i del medi ambient (dimensió social).
Difícil? Sí, però recordem les paraules de Pere Casaldàliga quan ens diu que la solució és sempre l'esperança, una esperança que es posi a fer feina amb els altres.

diumenge

PER UNA ESCOLA TRANSFORMADORA

Fa 20 anys, com a membre del Consell de redacció de la Revista Perxada i responsable de la secció d'Educació, vaig fer una proposta d'editorial. Ordenant papers l'he retrobada i com que no ha perdut vigència, ans el contrari, és una visió que encara fa més falta compartir, la recupero en aquest espai.

PERXADA 12 ESTIU 1998
PER UNA ESCOLA TRANSFORMADORA
Des dels inicis de PERXADA el Consell de Redacció ha donat importància al temes d'educació i en concret als centres escolars. I és que creiem que el paper que les escoles tenen dins la societat ho és d'important. Poques vegades es dubta del paper transmissor de coneixements teòrics i pràctics, de maneres de fer, de valors, tradicions... Totes les societats han tingut i tenen els seus mitjans per a transmetre'n, principalment en els marcs familiar i acadèmic i, més darrerament, medià- tic. Però creiem que les escoles tenen una funció bàsica i primordial a nivell de transformació de les persones i, amb elles, de la societat. L'escola ha de ser transformadora. Es necessari refermar aquest darrer punt en uns moments que les forces del poder econòmic ho fan girar tot en torn del mercantilisme, i intenten arraconar qualsevol signe de progrés social i qualsevol esperança vers un ésser humà nou. La realitat actual sembla ser que en el món de l'educació també s'ofereixen uns productes de consum -els coneixements- i una ètica difosa com a decoració i consol de consciències. El sistema esp lanteja uns objectius i a l'hora de prendred ecisions concretes i posar mitjans sembla que en persegueix uns altres. Els mitjans de comunicació -que també eduquen, moltes ve- gades en substitució de la família- estan al servei del mercat. La realitat és que el sistema educatiu viu també les contradiccions de la societat. Convivència, cooperació, solidaritat, valors humans, tècnica al servei de
les persones, respecte a la diversitat, esperit crític, educació integral, cohesió social... són paraules que ressonen i que es treballen dintre dels centres escolars, però que resulten ofegades pel mateix sistema i per l'entorn social que a la pràctica fomenta la competitivitat, persones al servei de la tècnica, demandes d'especialització prematures, solidaritat interessada, valors comercials, uniformitat o exclusió dels qui no s'adapten, jerarquies, fractura social... És evident que la societat està subjecta a tensions i canvis, i que l'escola n'és una petita part. Creiem, però, en una escola motor de canvi, que superi les pròpies contradiccions. Fins fa poc l'escola era una finestra que s'obria a una visió del món, en canvi, actualment ha de ser un lloc que doni eines per comprendre d'una manera crítica i activa el fenomen de la mundialització. Les persones poden fer quelcom, hi ha marges de decisió i d'actuació. La mateixa Reforma parteix d'una visió progressista de la persona, mal aplicada pels governs conservadors. Cal donar suport als docents, als pares i als polítics que lluiten per una implantació transformadora, i adoptar una posició de resistència per refermar els valors progressistes. L'escola canvia i ha de canviar, i ha de fer el seu paper en la transformació de la societat, especialment des d'una posició de servei públic. Si pares, mestres, responsables polítics, i en general agents educadors, estiguéssim d'acord en els principis que mouen el sistema educatiu, no hauria d'haver-hi tants dubtes a l'hora de donar-hi suport i de posar-hi mitjans adients. 

Nota de 2018. Bé, l'escrit fa esment d'una Reforma que ja ha patit vàries reformes (mal endèmic de l'Estat agreujat per un centralisme oscil·lant) sense cap avaluació a llarg termini de resultats. El sistema encara s'ha apropat més als principis mercantilismes,  controlat per l'OCDE (Organització pel comerç i desenvolupament econòmic) a través de proves (PISA) que si bé tenen algun aspecte positiu, l'ús que se'n fa és condicionar el treball del professorat. Quan els principis que dominaven l' orientació de l'educació eren els proposats per la UNESCO (Organisme de les Nacions Unides per l'Educació, la Ciència i la Cultura), la tendència era més esperançadora pel que fa a una transformació social. Seguirem lluitant per una educació popular. 

diumenge

INSTANT #NOTENIMPOR, VENCENT LA POR

Però lluny, a l'horitzó,
ja lliure de l'engany
en veuré milers, com jo,
que van vencent la por.
Esquirols

Sense paraules,... però al cap d'uns dies comencen a sortir.
17 d'agost, aterridores notícies, tristesa, eficàcia dels serveis públics, incompresible radicalització d'uns joves, dol i condol... com, on, perquè, perquè, en profit de qui?
26 d'agost. Enmig de milers de persones baixant pel Passeig de Gràcia. No tenim por, o sí, però vencem la por, tant se val. El que volem demostrar és que estem al costat de la PAU, que no volem guerres, que no volem terrorisme, que no volem ser còmplices silenciosos de les injustícies i manipulacions que provoquen guerres i terrorisme. 
Com l'any 2003, que molts ja vam sortir al carrer per dir NO a la guerra, per denunciar les polítiques dels governants que donaven suport a la guerra d'Iraq. Recordo també les dues marxes per la Cultura de Pau, i moltes altres accions en aquest sentit. 
Ara, amb el mateix esperit,  denunciem els governants que per una banda diuen donar suport a les víctimes d'un atemptat i per l'altra venen armes a països que donen suport a les idees que han provocat l'atemptat, que fan polítiques que augmenten les desigualtats. Que pobres s'enfrontin contra pobres i ells enriquint-se. 
Sentiment d'un país inclusiu que diu prou d'estar inclòs sota el domini d'un altre. Però el país madura èticament i vol el camí de la PAU en PAU: amb justícia, solidaritat, llibertat i respecte.
Emoció de veure una marea blava de missatges pacifistes i que denuncien actituds que no ho són. Emoció de veure el suport als serveis compromesos amb la seguretat, la salut i el benestar social.
Indignació i dignitat. 
Símbols: espelmes i flors. 
Sentiments: dolor i coratge. 




dijous

SALUTACIÓ DE FINAL D'ETAPA D'ESO: VALORS EN JOC.

Discurs de final de curs adreçat als alumnes  de 4t.

Benvolguts, benvolgudes ,  heu arribat al final d’etapa.  L’Etapa de l’Educació Secundària Obligatòria.
Quan els professors us saludem amb l’expressió “benvolguts, benvolgudes” ho fem des de la sinceritat més sentida: us volem bé, ara ...i ja ho volíem  des del primer dia que vàreu trepitjar aquest Institut, el nostre Montsoriu.
El professorat  us hi hem acompanyat tan bé com hem sabut.  Com a persones diverses, amb els vostres interessos, amb les vostres habilitats, amb els vostres sentiments  i les vostres necessitats. I com a estudiants que us heu preparat  tot adquirint coneixements, procediments i actituds que seran la clau per obrir les portes de les noves etapes que se us aniran presentant.
És en aquest moment que volem aprofundir una mica en els valors que llegireu en el diploma que avui us regalem i que desitgem que us guiïn i que us facin la vida més agradable a vosaltres i als que us envolten, i  així, posareu  el vostre gra de sorra per a una societat més justa, comprensiva, sostenible i solidària.
Som-hi, doncs!
*Actua sempre amb la tranquil·litat personal de saber que procures fer allò que dius i dius allò que fas,  perseguint el bé; no et vulguis sentir superior a ningú i percep allò de bo que tenen els altres.  Que els teus actes estiguin fets amb dignitat i honor, o sigui amb HONESTEDAT.
*Procura parlar amb coherència, entre allò que dius i allò que penses, que les teves paraules no alterin els fets i s’ajustin a la veritat.  En la vida convé actuar amb  SINCERITAT.
*En les teves relacions familiars, amistoses i socials sigues una persona digna de confiança, digues les coses cara a cara, ajuda en allò que puguis, sigues una persona legal, actua amb LLEIALTAT.
*Recorda les teves limitacions, accepta els teus errors  i evita actituds arrogants. Reconeix que allò que aconsegueixis serà fruit  del teu treball amb moltes altres persones.  Els humans som part del planeta, de l’humus. Actua amb HUMILITAT
*La vida t’ha estat donada i moltes són les persones que han fet possible que avui tu siguis aquí. Aconsegueix nous propòsits i comparteix-los amb els altres. Actua amb GENEROSITAT.

*Pensa que has de saber respondre de les conseqüències dels  teus actes davant teu, davant de la societat ,i fins i tot, tenint en compte de les generacions futures.  Adopta compromisos i actua amb RESPONSABILITAT.
*Quan calgui, posa les teves energies en vèncer resistències  i centra les teves forces en superar dificultats per aconseguir quelcom. Sempre que calgui: ESFORÇA’T.
*Fes les teves aportacions a la societat, produeix, tingues sempre coses a fer, tingues feina, no ho has de veure com una tortura encara que diguem TREBALL.
*Desitgem que en la teva trajectòria vital trobis molts moments d’agradable satisfacció per tot allò que vagis fent. No són un objectiu, els aniràs trobant, són una conseqüència del dia a dia, ... són instants de FELICITAT
Finalment desitgem que trobis les millors sortides en les diferents situacions i problemes que la vida et plantejarà.  Dit d’una altra manera: desitgem que te’n surtis i que tinguis  MOLTS ÈXITS
Potser pel camí trobaràs algú que et dirà el contrari  i que el que hem dit són només paraules buides o utòpiques. Pensa sempre que davant d’una realitat,  ets tu qui esculls. Si tens  la utopia en l’horitzó i avances en aquell sentit  potser no hi arribaràs, però  el camí seguit haurà sigut profitós.
I per acabar només resta la salutació de comiat. També sincera i sentida. L’etimologia de saludar ve de desitjar salut, i més enllà de totes les intencions esmentades abans, us desitgem que tingueu una vida bona, on sapigueu superar les dificultats i adversitats i on gaudiu dels preciosos instants de felicitat que us alleugeriran el camí.
Que la sort us acompanyi. Salut i endavant!
Foto: Arxiu Ins Montsoriu

dimarts

RECORDS DELS PRIMERS CAMPAMENTS DE LA IAEDEN: ALBANYÀ i AIGUAMOLLS

ENLLAÇ VIDEO
La IAEDEN recorda els inicis de l'Associació i dels Campaments dels Aiguamolls amb motiu dels 15 anys de Salvem l'Empordà. Gràcies per haver-me fet recordar-los a mi. 

1. Campament Ia IAEDEN a Albanyà 1982
Enllaç: Díptic programa i inscripció

2. 1r Campament dels Aiguamolls de l'Empordà 1983
Enllaç: Notícia i fotos

Joaquim Franch va escriure la crònica del campament amb els plantejaments pedagògics i organitzatius en el llibre EL LLEURE COM A PROJECTE

WEB DE LA IAEDEN
FACE IAEDEN-SALVEM L'EMPORDÀ

diumenge

SALSA DE LA VIDA

Barreja ben barrejat:

un raig de salut,
un toc de bon humor,
un xic de fantasia,
un bri d’esperança
un molt de carinyo,
un xic d’abraçades,
un poc de paciència,
un grapat de petons,
un pensament de raó ,
un pessic de felicitat,
un tot d’amor.
I per acabar, 
un brot de sort.

Bon Dia i Bon Any!

(si algú li fa pensar en la tirallonga d'en PereQuart, sí, no és casualitat)

dissabte

ECOLOGIA INTEGRAL

ENLLAÇ AL VÍDEO DE L'ENTREVISTA DE TV GIRONA
L'eix temàtic de l'Agenda Llatinoamericana-Mundial 2017 és  Ecologia Integral i  el lema subtitulat: Reconvertir-ho tot. Quan la humanitat encara no hem assumit l'ambientalisme, cal -urgentment- fer un gran salt: anar cap a l'Ecologia integral. De pensar globalment i actuar localment a pensar i actuar globalment i localment. 

"Només podrem aturar el desastre climàtic si, en un temps rècord, aconseguim transformar la societat imprimint-hi una nova cultura, profundament ecocentrada"
La nostra Agenda es vol sumar al calm de la Mare Terra, al de les selves mutilades, als boscos calcinats, als rius contaminats, les muntanyes foradades, els animals acorralats en el seu hàbitat envaït i les espècies en extinció... com a consequències de les ambicions desmesurades"
                                                                       Pere Casaldàliga i José Mª Vigil


Ambientalisme
Ecologia integral
Només simptomes (contaminació, deforestació, destrucció)
i les causes, el model de relació amb la natura. Visió holistica. Accions coherents.
Només accions pal·liatives,…
i canvi de paradigma (idees, actuacions globals, valors ètics)
Només el bé dels humans (utilitarisme humà) …
i el bé de la vida en el planeta
Antropocentrisme 
Biocentrisme. Comunitat de Vida
Superioritat , domini i propietat
Pertinença,  domini com a coneixement
Canvis en el medi. Mesures tecnològiques
i canvis interiors en nosaltres mateixos
Visió materialista, mecanicista, lògica
i dimensió espiritual. Cosmovisió integral

--------------------------------------------------------------------
Accions de transició cap a l'Ecologia integral
Contractar electricitat de cooperatives que produeixin energies renovables.
Banca ètica. Finances ètiques.
Producció ecològica i social. Consum ecològicament responable.
Austeritat en l’estil de vida. Bones pràctiques i hàbits sostenibles,  saludables i solidaris en el transport, l’alimentació, l’esbarjo,… Bon viure.
Tria d’empreses que estiguin pel comú.
Vot ecològicament i socialment responsable. Programes electorals. Objectius del desenvolupament sostenible
Militància conscientitzadora, estat d’opinió, diàleg, treball en entitats, ONG...
Ecologia interior. Meditar. Pregar.  Canvi personal.
Cooperació i solidaritat local i global.
---------------------------------------------------------------------
Video Punt-Avui. Agenda  2015 DESIGUALTATS
L'Agenda i l'ecologia integral a Presència.
El PuntAvui 5 de setembre 2016 p20 Secció Catalunya Dignitat