SUMAK KAWSAY

CARTA PUBLICADA AL PUNT AVUI

Per un món millor

28/10/11 02:00 - JORDI PUJADES RIBALTAemail protegit

Notícies de ...

• Arbúcies

Actualment es fa difícil trobar en diaris i revistes articles que es centrin en temes de solidaritat i amb visió de recerca d'un món més just. Per això full felicitar la decisió dels responsables de la revista Presència d'incorporar al núm. 2068 un monogràfic de 4 pàgines i en color que es fa ressò del concepte Bon viure, bon conviure (Sumak kawsay) recollit i difós per l'Agenda Llatinoamericana Mundial 2012. El bon treball de l'articulista Irene Casellas i les interessants declaracions dels economistes J. Manel Busquets i Arcadi Oliveres ens aporten uns missatges que ens han de fer reflexionar i acompanyar-nos en les nostres accions i decisions personals i col·lectives del dia a dia. Som molts els que treballem en aquest sentit des de la base i ens encoratja veure reflectits els valors que compartim en una publicació de reconegut prestigi. Per això també vull animar els mitjans de comunicació a tractar més sovint i de manera àmplia i detallada, com és el cas, temes de solidaritat, cooperació, justícia, pau, medi ambient, drets humans... més enllà de les notícies diàries centrades en crisis i problemes que semblen no tenir solució, quan adoptant una altra mirada, podem fer coses per canviar les tendències. Arbúcies (Selva).

Enllaç: Coordinadora d'ONG Solidàries.

FEM

Vaig veure com retallaven les urgències sanitàries
i com que no estava malalt, no vaig fer res;
vaig veure com retallaven els serveis socials
i com que no tenia problemes, no vaig fer res;
vaig veure com retallaven llocs de treball,
i com que ja me'n sortia, no vaig fer res;
vaig veure com retallaven l'educació,
i com que no tenia fills estudiant, no vaig fer res:
vaig veure com com retallaven la cultura,
i com que tenia tele i futbol, no vaig fer res;
vaig veure com desnonaven uns veïs
i com que no tenia hipoteca, no vaig fer res.

PERÒ un dia van retallar la meva vida, i ja no hi vag ser a temps ...

(adaptació actualitzada d'un text atribuït a Bertolt Brecht)

AGENDA 2012: BON VIURE - BON CONVIURE

L'Agenda Llatinoamericana Mundial ens ofereix una nova lliçó provinent de pobles i persones que estan acostumats a lluitar pel seu alliberament col·lectiu i personal i que ho estan aconseguint per vies democràtiques. De les planes 26 i 27 de l'Agenda:

Nosaltres, el poble sobirà de l'Equador... decidem construir,

Una nova forma de convivència ciutadana, en diversitat i harmonia amb la natura, per assolir el bon viure, el sumak kawsay:

Una societat que respecta, en totes les seves dimensions, la dignitat de les persones i les col·lectivitats:

Un país democràtic, compromès amb la integració llatinoamericana, la pau i la solidaritat amb tots els pobles de la Terra... (Del preàmbul de la Constitució de l'Equador).

L'Estat se sustenta en els valors d'unitat, igualtat, inclusió, dignitat, llibertat, solidaritat, reciprocitat, respecte, complementarietat, harmonia, trasparència, equilibri, igualtat d'oportunitats, equitat social i de gènere en la participació, benestar comú, responsabilitat, justícia social, distribució i redistribució dels productes i bens socials, per viure bé. (Del Capítol segon de la Constitució de Bolívia).

En el nostres països hi ha lluites disperses per aconseguir fites concretes, però hauríem de ser capaços d'arribar a una constitució que guiés l'acció personal i col·lectiva dels catalans a partir d'unir esforços, com ja es comença a fer pel que fa a: organitacions mediambientals, solidàries per la justícia i la pau, moviments d'indignació, plataformes contra les retallades, suport a col·lectius desafavorits, assemblees sobiranistes, entitats en defensa de l'escola, la llengua, la cultura i la nació catalanes, etc. A la Fira d'entitats de l'11 de setembre al Passeig Lluís Companys, davant de l'arc de Triomf, moltes d'aquestes entitats hi eren representades.

ARA "TOCA" RETALLAR LES URGÈNCIES SANITÀRIES?

Els dirigents polítics catalans, amb la "força" dels vots autonòmics, ens volen fer anar més enrere socialment retallant els serveis d'urgències del CAP Arbúcies i Sant Hilari Sacalm, per centralitzar-ho comarcalment a Santa Coloma de Farners, que per altra banda estem tan endarrerits que no hi ha, ni mai hi ha hagut, servei de transport públic.

Recordem que els serveis del Centre d'Atenció Primària van costar molt temps i esforços d'aconseguir. I ara, per retallar ho posen al sac del que en diuen mesures d'austeritat. No a la retallada sanitària.

Austeriat és l'estalvi que els ciutadans no ens hàgim de desplaçar per anar d'urgències a un centre col·lapsat amb el risc que s'agreugin malalties pel fet de no arribar a temps. Abans hi hauria altres solucions, com per exemple l'estalvi en costos de sous, dietes i pont aeri dels diputats que van Madrid a recollir les engrunes del pa que hem fet aquí; l'estalvi d'eliminar els costos que ens suposa mantenir un Estat que ara té unes infraestrucures i instal·lacions que cadacú (en diuen comunitats autònomes) s'hauria de mantenir i rendabilitzar solet.

Ara, el govern de la Generalitat, amb el suport dels grups que eren a la manifestació del 10J, hauria de mantenir els serveis sanitaris (i en concret el cas que ens ocupa, les urgències), educatius, socials, i treballar decididament,ja, cap a la independència econòmica i política del nostre país. I els del poble, no ens hauríem de fer sentir més?

COMPROMÍS AMB UNA PAU JUSTA

Les acampades es van escampant territorialment i es fan noves assemblees. Els indignats s'han d'afegir als compromesos, que ho són de molts anys, i avançar cap a una pau més justa.
A les imatges les acampades de Figueres (Alt Empordà) i Sitges (Garraf).
Suport als catalans doblement indignats: per les injustícies socioeconòmiques i per maltracte nacionalista espanyol.

INDIGNATS, GIRONA (21/05/2011)

WEB ACAMPADA GIRONA
CRIDA INFLEXIÓ
ENLLAÇ A DIARI DE GIRONA. AMB VIDEOS.

INDIGNATS, BARCELONA (19/05/2011)

Concentració de Barcelona.
WEB ACAMPADABCN
CONSTRUCCIÓ D'ALTERNATIVES WEB INFLEXIÓ
Dijous, viatjo a Barcelona i vaig a la Plaça de Catalunya a donar el suport i situ. Signatures, cartells, debats, grups de treball. Impressionant. Esperançador.
DEMOCRACIA REAL

INDIGNAT

El meu suport a la gent que es manifesta i que acampa demostrant la indignació per el mal funcionament del sistema actual i lluitant per a que "un altre món i una altra democràcia siguin possibles"

ARA: Acampades arreu del país

EL PUNT/AVUI: L'acampada a la Plaça de Catqalunya agafa volada"ARTICLE I VIDEO

INDIGNEU-VOS, el pròleg del llibre de Stephan Hessel, darrrer redactor viu (92 anys)de la la Declaració Universal pels Drets Humans

3cat24.cat: Stephane Hessel crida a la insurgència pacífica

DIRIA

Avui diria moltes coses, però com que ja estan dites en altres llocs, poso els enllaços:

Sobre la CONFERÊNCIA NACIONAL CATALANA
Sobre l'1 de MAIG, DIA DEL TREBALL
Sobre Ecologia

INSTANT TRADICIONAL

Ho he dit en diverses ocasions i avui ho escric. L'Ajuntament ha d'afavorir de manera més eficient i sostenible les activitats festives populars del poble. Amb els gegants ja ha esdevingut una tradició consolidada, però amb altres sembla que no s'hagi plantejat mai, per exemple:
Avui s'ha fet una fira temàtica centrada amb el tema de BRUIXES I BANDOLERS, i pel que he sentit sembla que es busca continuïtat donat que es basa en les arrels populars d'aquest fet. Bé. No ens enganyem, però. Es fa per motius de promoció econòmica, és clar. Ara cada poble busca en les seves arrels un motiu per atraure gent. Només un parell de setmanes en sé la medieval d'Hostalric, la de pintura a Figueres, la de grecs i romans de l'Escala...
Donat que es fa, i que hi ha calers per llogar un grup de trabucaires del Penedés (quants milers d'€ deuen haver costat?), no seria millor gastar-los en comprar trabucs i vestits i oferir l'activitat a gent que agrada el teatre a Arbúcies.
Igualment, en les Enramades, en contes de llogar batucades cada any, no seria millor dedicar diners en afavorir un grup de timbalers batucaires amb joves arbuciencs?
I afavorir els balls de bastons, que fa alguns anys es va intentar des de l'escola i es va perdre.
I afavorir la formació d'una banda...
Es tracta de comprometre "bolos" en activitats arbucienques, no de regalar res.
Segur que hi ha propostes que poden aglutinar gent i que no es perdin com el malaguanyat ball de garlandes.
El voluntariat també necessita estímuls i reconeixements.
Segur que amb una mica de voluntat es troba el camí. Eps!. Jo, ja estic servit. Només repeteixo una idea que a molts llocs és un fet generalitzat. A la Festa Major, per exemple, gairebé no han de llogar ningú a les activitats tradicionals, la gent del poble hi participa.
I fins i tot aquests grups, acaben sortint de la localitat i representen i promocionen el poble.

De passada us convido a visitar http://aggarbucies.blogspot.com i ho veureu amb el Gegants com exemple.

RIGOR AMB LA PÚBLICA (Versió publicada de la carta)

La carta de l'entrada anterior, publicada el dijous 31 de març al diari Ara, la titulen "Rigor amb la pública" i queda així:

Vull exposar una discrepància que per a mi és un error en que molts mitjans cauen fàcilment. Quan un titular diu "El fracàs escolar s’enquista a la pública i dobla el de la concertada" , cal explicar bé la situació perquè no es confongui què és causa i què és efecte. Són afirmacions i titulars que influeixen en moltes famílies en el moment previ a l'inscripció per al curs següent i acaben per fer creure que la causa del fracàs està en un tipus escola.

Si fem anàlisi de composició sociològica veurem que hi ha situacions prèvies que fan que la majoria dels pares que opten per portar els fills a centres privats tenen una formació, uns recursos a casa, unes possibilitats de fer classes i activitats formatives extres. En canvi la situació dels centres públics és més diversa, amb un percentatge molt alt d'alumnes que s'incorporen tardanament al nostre sistema educatiu, amb moltes més dificultats socioeconòmiques, fins i tot alumnes exclosos de centres privats a causa del comportament.
Crec que caldria fer no només una anàlisi dels resultats globals, sinó també que es tingués en compte els punts de partida i el procés. Aleshores consideraríem un èxit els alumnes estrangers que aprenen a comunicar-se amb una llengua molt diferent i que són capaços d'iniciar una integració, o els alumnes de famílies que assoleixen aprenentatges a nivell molt satisfactori després de superar moltes adversitats.

Ja sé que quan s'envia un carta ha de passar pels criteris d'edició. Però vull que no es perdi un fet important que volia trasnmetre: un alumne amb bones expectatives familiars a l'escola pública pot tenir èxit com si anés a un centre privat, i a més haurà guanyat en altres aspectes pel fet de viure situacions diverses i veure'n d'adverses.

EN DEFENSA DE L'ESCOLA PÚBLICA

Sr Director
Diari Ara
En el poc temps de vida del diari "Ara" he pogut comprovar satisfactòriament la importància que doneu als continguts sobre educació. En l'edició del divendres 25, malgrat la bona qualitat de la major part dels articles, vull exposar una discrepància que per a mi és un error en que molts mitjans caieu fàcilment. Quan un titular diu "El fracàs escolar s’enquista a la pública i dobla el de la concertada" , o expressions similars, cal explicar bé la situació perquè no es confongui què és causa i què és efecte. Són afirmacions i titulars que influeixen en moltes famílies en moments previs a les inscripcions per al curs següent i acaben per fer creure que la causa del fracàs està en un tipus escola. La qual cosa acaba per marcar tendència i fer estadísticament certa l'afirmació però no es desvetlla l'origen, les causes reals.
Si fem anàlisi de composició sociològica veurem que hi ha situacions prèvies que fan que la majoria dels pares que opten per portar els fills a centres privats tenen una formació, uns recursos a casa, unes possibilitats de fer classes i activitats formatives extres. En canvi la situació dels centres públics és més diversa, amb un percentatge molt alt d'alumnes que s'incorporen tardanament al nostre sistema educatiu, amb moltes més dificultats socioeconòmiques, fins i tot alumnes exclosos de centres privats a causa del comportament.
Crec que caldria no només una anàlisi dels resultats globals, sinó també que es tingués en compte els punts de partida i el procés. Aleshores veuríem com un èxit que alumnes estrangers aprenen a comunicar-se amb una llengua molt diferent i són capaços d'iniciar una integració, que alumnes de famílies amb pocs recursos aprenen tant com poden i alumnes que assoleixen aprenentatges a nivell molt satisfactori havent superat moltes adversitats. Veuríem com uns centres públics migrats de recursos compensen, encara que sigui parcialment, mancances per un mal repartiment dels recursos públics. L'escola pública ha de generar moltes expectatives que en altres entorns ja es donen per suposades.
La rigurositat que ha començat a demostrat el seu diari, mereixeria aprofundir i desvetllar què hi ha al darrere d'aquest fet anomenat per la vostra redacció "enquistament".

DECREIXEMENT SI US PLAU, PER FORÇA

Fa temps que el món ecologista les veia a venir si no es canviava de rumb. Usos sotenibles dels recursos i producció al servei humà. A les bones no es va fer. Per tant, ara toca per força. I aquest article de R. Alcoberro ho reflecteix molt bé.
El model econòmic actual no és l'únic possible. És una construcció humana fonamentada en falsetats. La gravetat no la podem canviar, ni ens convé; el model econòmic l'hem de canviar.

ECONOMIA I ECOLOGIA (II)

Me n'adono que fa dos anys vaig escriure unes reflexions sobre
ECOLOGIA I ECONOMIA. Avui la frase que em ve al cap és d'aquelles de "Perdoneu, però algú hi havia de dir":
"Les Ciències Econòmiques no són ni ciències ni econòmiques", amb perdó dels economistes de bona fe, que n'hi deu haver, per descomptat. I expressat en una versió més suau: actualment les Ciències Econòmiques són menys científiques i menys econòmiques.

Ni Cièntífiques. El paradigma científic aplicat a les Ciències Naturals, té raó de ser, per orígen, continuïtat i eficàcia. La llei de la gravetat no falla, ni les lleis dels fenòmens elèctrics, ni els d'altres processos físico-químics. El desenvolupament tecnològic n'és una evidència. I tot i això tenen el seu grau d'incertesa en alguns casos. L'exemple més fàcil de posar és el de les prediccions meteorològiques.

Però aplicat a l'Humanisme, té un punt de contradicció. Hi ha llibertat? El neoliberalisme predica la llibertat de mercadeig, en fa regles i a més, si li van, en contra no les compleix. Proclama la no intervenció de l'estat i la vol quan el sistema li falla (crisi i a cobrar de la butxaca pública). No pot ser objecte de ciència. Pot haver-hi aproximacions estadístiques (les Matemàtiques són ciències exactes), però de seguida els resultats són manipulats informativament. La més bàsica de totes les "lleis econòmiques", la de l'oferta i la demanda, el món de "l'economia" se la salta. Vegis l'origen d'aquesta crisi anunciada: hi ha més oferta que demanda, hi ha més deutes que diners. Amb això les àvies i els avis ja ens deien que no havíem d'estirar el braç que la màniga.

Ni Econòmiques. No segueixen unes normes per a que el funcionamt de la nostra "casa" plantària vagi bé. No tenen en compte les regles de l'ecologia. No sé si el nostre jovent ho arribarà a parendre, però una època la paràula econòmic tenia el significat de barat, de bona relació qualitat-preu.
Economia social era el concepte primitiu de les caixes d'estalvi, amb un revertir dels beneficis a la societat. Ara, amb el pretext de la crisi, provoquen la seva desaparició.
Ara, fins i tot es manipula la paraula ecologia per entabanar el consumidor. Ara diuen que hem de canviar el sistema d'enllumenat per motius d'estalvi energètic. O canviar els electrodomèstics, o canviar de cotxe. Si toca renovació per envelliment, evidentment que sí. Però en molts casos el que es busca és "incentivar el consum" perquè un sector productiu faci negoci. I al capdamunt de la piràmide sempre hi ha els mateixos de sempre.

En alguns casos en contes de canviar el contingut, canvien el nom i parlen de Facultat d'Economia i Empresa. Tan se val. El model haurà de canviar perquè és insostenible.

Què fer mentrestant? No estirar més el braç que la màniga, tendir al comerç just, al consum responsable, a la banca ètica (qui pugui)... i adoptar posicions de canvi social. Empreses sostenibles i solidàries, cooperatives, intervenció de l'estat transparent i socialment justa, decreixement i manteniment en relació a una pejada ecològica que no sobrepassi 1 planeta Terra. Algun dia arribarà, i pacíficament. Hi hem de creure, hi hem de treballar.

APUNTS. Neofeudalisme? Més reflexions, ara arran de les Caixes, els Bancs... i el Barça.

1. Crec en el cooperativisme com a complement dels sistemes públics de prestació de serveis. Però el neoliberalisme no, clar. Només creu en l'individualisme i la competitivitat. Sovint d'escassa competència, només hem de veure els problemes que tenim amb empreses privades o privatitzades (telefòniques, correus, etc...). La llibertat de l'engany. Tenen futur les cooperatives?

2. Les Caixes d'Estalvis eren un model d'arrels cooperatives. Sense amo. Amb participació, i en alguns temps, fins i tot representació dels usuaris. Van créixer. Alguna va crear bancs o ens paral·lel per pode entrar amb més força al joc borsari. Però això no podia ser. Debilitant caixes, enfortint bancs... un camí perdut. ho recuperarem?

3. Alerta. El símbol més representatiu de Catalunya i més enllà, el BArça, Ara amb valors morals forts en aquesta jongla econòmica també està en perill. És un dels pocs clubs sense "propietari particular". Bé això de Qatar potser és el primer pas, que no avançarà mentre la Masia vagi bé, però a la que faltin fixatges...

4. NOMS: Botin. Borbon. Casa Halauita, Feiner,... Morgan, Rockefeller, Rushchid,Ekkelstone, ... Família Bin laden, Casa Saudita, ..... no són les grans senyors?
Sota seu no hi ha molts polítitcs i tècnics que en el camp de batalla borsari no hi ha conseqüencies que dixem morts de malalties i gana a milions de persones arreu del món.

4. I els "polítics pocpolítics" no són els servidors que miren cap amnut i no cap als iguals o avall.

La Política és massa important pequè estígui en mans dels pocpolítics. Ho saben molt bé els adinerats que la controlen i controlen mitjans de comunicació i exèrcit. Fomenten els pocpolítics de cul llogat i arraconen els de la polis al servei de tots.

5. I els poble veïns es revel·len, però alerta qui els manipula. I nosaltres, alerta qui ens manipula.

APUNTS. NEOFEUDALISME? Reflexions d'un 30 de gener, dia de la mort de M. Gandhi

Al final de l'escrit de la darrera entrada feia referència al concepte NEOFEUDALISME, m'he adonat -i m'han fet adonar- que aniria bé comparir algunes reflexions que espero aclaridores.

1. Estem en un petit racó de món, a la vall d'Arbúcies, en el nostre present, amb la seva història, amb les nostres dinàmiques, les construccions materials i immaterials (algunes considerades patrimoni), etc... que ens en fan memòria i que ens donen identitat. El Castell n'és un símbol i es va construir en una època on el sistema ha rebut el nom de "feudalisme". D'aquí haver aprofitat l'avinentesa.
Les visions romàntiques dels castell, entre les quals incloc les meves, no han de deixar de fer-nos pensar en les realitats i desigualtats viscudes. De la mateixa que una visió romàntica naturalista (i ecologista)no ens amaga les cadenes tròfiques i les relacions cruentes entre moltes bèsties. Nosaltres, però, som -o esdevenim- humans.

2. No estem aïllats. Menys en aquest món global. Tots mirem de subsistir (pa) i, a més gaudir (roses *). Una cosa que hem de valorar. En vida dels nostres avantpassats va predominar el patir.

(*) L'expressió "PA I ROSES" és un lema sindicalista que Ken Loach va recuperar (2000) per donar títol a un film seu de denúcis de les condicions laborals dels immigrants a EUA, quan aquí aquest fenomen era incipient. TRAILER

3. Fins no fa massa, Arbúcies es caracteritzava (amb una majoria popular expressada en les urnes) per la seva singularitat de resistir-se a les batzegades del sistema que es va imposant a nivell global, que a nivell econòmic, l'estem anomenant neoliberalisme (per matios evolutius dels canvis capitalistes o socialdemòcrates - aquests darrers més aviat a l'àmbit europeu). Les coses han canviat i ara sembla que hi ha més conformisme i fins i tot posar-s'hi de cares (o d'esquenes si els pantalons són abaixats, i perdoneu la imatge que es genera, però , oi que és entenedora?).

4. Quan a l'Estat Espanyol encara no hem superat els efectes de la dictadura, encara no havíem arribat a les prestacions socials de països amb tradició democratica (preneu com exemple d'actualitat la jubiliació als 60 de França retardable a 62 i la del Reino de España, por la gracia de Franco, de 65 a 67), ens les retallen i a més toca el rebre a entitats tan nostrades com les caixes.

5. Bé, i algú dirà. Què hi te a veure això amb el títol? Jo almenys hi veig relació. Hi ha una capa poderosa econòmicament, que seguint el joc neoliberal sota la batuta de Harvard (¿no hi ha un conseller actual que n'ha estat professor?). Bé, hi ha uns dirigents econòmics que es van situar al capdavant de les Caixes, (entitats inicialment entitats socials, sense amo, amb cert control dels ususaris...) i van jugar amb els diners dels treballadors (com els bancs, però ai! que enganyat anava jo, que ho veia com exemple de futur cooperativista). Més encara, alguna caixa "més llesta" va crear amb cert "criteri" de futur una entitat bancària que ha en tot això n'ha soriti guanyadora i capdevantera (però ja no és l'entitat que ens podíem sentir més partícips). D'alguna manera és com aquell gerent que es va quedant amb el negoci poc a poc. I Ara que s'ha provocat la crisi (perquè no ho dubteu, els poderosos ho sabien que acabaria així)les cadenes de lleis origindes pel FMI i el Banc Mundial - Europa - Espanya - Generalitat condueixen cap a pèrdues socials i retallades serveis públics.... Per acabar aquest apartat recordem els lligams entre la que se suposava la nostra i que cada dia teníem més a prop. Recordem però antics directius i alguna empleada excepcional.
Ara ja tenim situats "l'alta noblesa", que de noblesa ètica poca (buscant molt potser trobaríem alguna honrosa excepció, no vull generalitzar excessivament).Alguns patrocinis i mecenantges els renten la cara, però ... segons el meu punt de vista és la obligació de retornar a la societat part dels beneficis que en treuen. Cert és que molts, ni això.

6. I aquí la meva crítica deguda a la decepció acumulada: molts dels que es mouen en política s'han posat de cares a aquest "joc". L'anomenada dreta, ja es mou en el seu camp habitual. Però des del que "queda" de l'esquerra, no m'ésperava una claudicació tan ràpida i vergonyosa. De petit mai em va agradar el "momopoly" i a la butifarra no vaig passar de jugar amb grans de moresc. Han quedat enlluernats pels palaus i les escales que pugen als pisos més alts. Eps! A mi també m'agraden els palaus. Fa poc més d'un any vaig visitar el Presidencial de Cuba, convertit en museu del poble i de la revolució que no ha pogut madurar bé.

7. M'he adonat ara, algú em dirà que he tardat molt, que molta política és un "oli" per a que les coses funcionin segons els interessos d'uns pocs i per controlar el que el poble no s'esveri massa (no quedaria bé haver de treure els tancs al carrer). De fet, potser, l'expressió no hauria de ser que me n'he adonat ara. Més aviat és que pensava que les coses podien canviar en un altre sentit. ¿Què és el potencial de difusió del que escric comparat amb el dels grans mitjans? Molts escriuen més i millor que jo i veig el poc cas que els fan.

8. Veure com càrrecs electes que se'ls presuposaria propers ni es recorden del poble (i afegiria, ni tan sols dels seus mestres) quan tenen en safata un pretex ben important per compartir moments significatius (concert d'inauguració de les obres del castell), decep... i, arribats a una certa edat, emprenya. Més quan les coses es poden fer, s'havien fet, d'altres maneres.

9. Moltes vegades diem. Mai s'havia estat tan bé. Ara vivim les utopies dels nostres avis!. Les meves reflexions van per no anar enrera. I això només serà si ens n'adonem. La roda de l'evolució (re-evolució) segueix girant, i ara potser estem en un punt que recula. I hem de lluitar, verbalment, pacíficament, avui també que commemorem el deia de la Noviolència i la Pau, perquè el punt central vagi avançant. No fos cas que la roda quedés enfangada (a)o reventés (b).

a) Per condicions externes, insostenibilitat del planeta.
b) Per pressions internes, del propi sistema.

QUÈ ENS ESTÀ PASSANT?

A PROPÒSIT DE LA INAUGURACIÓ DEL CASTELL DE MONTSORIU, QUÈ ENS ESTÀ PASSANT?

Fa uns dies m’assabento que el dissabte 29 de gener es fa la inauguració de les obres de restauració del Castell de Montsoriu, amb visita, actuació de l’Orquestra Jove de La Selva i els actes protocolaris pertinens. Com molta gent del poble hi estic interessat i m’adreço a buscar informació a través dels mitjans habituals, per veure si s’ha de fer alguna gestió per inscriure’s, perquè acostumat a la bona organització d’anteriors actes creia que aniria de manera semblant. Ah!, però em trobo amb la sorpresa que em diuen que s’hi ha d’anar amb invitació, que és restringit. Restringit? Però si fins ara l’accés només era restringit per raons de seguretat, però quan es feia una celebració era un acte popular, amb participacio oberta a persones i entitats dels pobles del voltants, dels que estimem i vivim el dia a dia vora el Castell. Encara recordo fa uns anys el dinar popular amb actuació del’orquestra.

Què està canviant, què ens està passant? Formo part d’una associació ambientalista que ocasionalment acompanya a gent al Castell de manera desinteressada. Treballo en un centre educatiu que porta el nom del Castell i derrere meu hi han pujat centenars de joves en diferents excusions que hem fet. I no demano cap privilegi per mi. He vist com molta gent del meu entorn ha fet moltes accions pel castell i es mereixien, ens mereixem, si més no, ser tinguts en compte: grups excursionistes, les colles que acompanyen els gegants d’Arbúcies i de Breda, els que han organitzat sardanes o altres balls, qui hagi participat organitzant o ajudant a ambientar, com a feina o voluntàriament, etc... Crec que tots som mereixedors de ser tinguts en compte i no ser sotmesos a cap restrició decidida pels que provisionalment administren els nostres impostos i que prioritzen fer un acte social obert a la premsa.

Què fan els polítics amb responsabilitats de govern? Quins criteris donen als seus tècnics perquè s’organitzi d’aquesta manera. Em poden donar moltes raons, me les imagino, però dic ja a l’avançada que em seran excuses de mal pagador.

Sí, ja ho sé. Diuen que ja faran jornades de portes obertes. Ja sé que s’ha fet i es continuarà fent. Però els que hem trepitjat el castell del dret i del revés no ens ve d’una visita. És la significació, i decepció, de veure com el que en altres temps era una festa compartida, esdevé un acte restringit. És la decepció i disgust de veure que les tendències actuals en política local i nacional, influides per directrius més globals, són aquestes. No em vull ni imaginar –pensant en el passat del Castell- que estem més a prop d’un neofeudalisme que d’una democràcia.

Com, més o menys, diu algú: ho sento, però ho havia de dir.

BIOGRAFIA D'UNA PACIFISTA

Documental de la Biografia de Joan Baez *****
Vida, pensament i acció de la cantant d'arrels mexicanes Joan Baez. El seu missatge segueix essent actual i ens encoratja, la seva presència ha guanyat maduresa i les cançons que interpreta segueixen omplint el cor de qui vol escoltar-les.
Aquest gener complirà setanta anys i el dia 30 és el dia de la Noviolència i la Pau (63è aniversari de la mort de Gandhi): un motiu per recordar-ho.
WIKIBIOGRAFIA
És de destadar l'ambient cultural i pacifista amb la mare, Joan Chandos Bridge, professora de literatura i el pare, Albert Baez, físic compromès amb les causes justes.

GRÀCIES PRESIDENT, PERÒ

Escric aquest post després de llegir les paraules de la CARTA DE COMIAT DEL PRESIDENT MONTILLA . Les paraules són d'agraïr, però els fets, ja en passat, objectivament no s'hi ajusten. El penjo al Bloc després d'intentar respondre el seu correu i que una màquina em notifiqui automàticament que no és el camí. Però bé...

Gràcies per les les seves paraules Sr. Montilla,

Jo vaig fer fa anys de la meva opció de feina una opció de servei als nois i noies de la comunitat educativa (local) i al país, Catalunya, en el món (global). Per això la meva dedicació i responsabilitat és independendent del governant.

Tenia moltes esperances en un govern progressita, però malauradament els darrers 4 anys ha sigut d'una GRAN DECEPCIÓ. Crec que el Conseller Maragall, devisió economicista, no era la persona per estar al capdavant d'Educació. El cap de serveis a Girona, una persona admirada per mi en èpoques anteriors, no només m'ha causat decepció sinó també dolor. Dolor de veure com traïa els seus principis inclusius(compartits fins aleshores) per una malentès practicisme. Jo, que ocupava càrrec directiu en el meu centre, vaig dimitir de Coordinació Pedagògica per haver-nos tret uns recursos i jo haver de treballar capgirant els meus criteris (en aquest cas d'atenció a la diversitat i integració). Uns recursos atorgats tres anys abans seguint polítiques d'integració del govern progressita que el va precedir.
He seguit complint en el meu deure, però sense la responsabilitat del càrrec (ni el complement de sou), ni tenir , com es diu vulgarment, el cul llogat. Puc posar altres exemples que m'han decepcionat en el món de l'educació més generals:
- descompensació de la pública vers en favor de privades(concertades) amb instal·lacions que ja voldríen mols ajuntaments ,
- mercantilisme a l'educació (setmana blanca per afavorir turisme de neu en contes de partir un 1r trismestre llarguíssim),
-convertir els IES 1x1 en centres de venda d'ordinadors quan es podia haver dotat els instituts amb un stok socialitzat (coherent amb la S de PSC) de portàtils en dipòsit,
- una autonomia de centres que no és tal: la Generalitat depèn dels condicionants de Madrid, el Director territorial no pot dirigir res donat que segueix éssent un "Delegat territorial" i unes direccions de centres que els estan preparant perquè autònomament siguin la "veu del seu amo"
- etc...

Segurament seria millor haver haver dimitit a temps molts de vostès, o treure la S de les sigles. Si les paraules no s'ajusten als fets, creen decepcions als que portem un rodatge i confusions a les noves generacions.
Ja sé, el món econòmic actual no va per aquí, però quan abans ens apartem del camí del precipici millor. Tan de bó des de l'oposició s'ajuntés amb les forces que lluiten per un canvi real en sentit de progressisme social i sobiranista.

Podia tocar altres temes, però el model que defenso al trobareu aquí i en els meus enllaços d'aquest bloc.
Salut.
Espero que hagin après dels errors (i que dediqui el plus de jubilació a bones causes).
Bon Nadal , més sostenible i solidari...

INSTANT DOCUMENTAL "OBSOLESCÈNCIA PROGRAMADA"

ENLLAÇ DIRECTE A VIDEO

A la programació nocturna de TV3 del dia 16 al 17, el programa Sense ficció va emetre un documental titulat COMPRAR, LLENÇAR, COMPRAR sobre objectes fabricats amb data de caducitat i que, per tant, esdevenen obsolets en poc temps. L'economia de l'OBSOLESCÈNCIA PROGRAMADA: fabricar una cosa dissenyada per fer-se malbé o quedar inútil després d'un nombre determinat d'hores o usos. La despesa de recursos naturals no renovables,la impossibilitat de trobar recanvis per arreglar productes espatllats, l'especulació comercial, l'opulència i l'estímul del consum renovantmodels anualment. Propostes i vies de SOSTENIBILITAT I DECREIXEMENT.
Un documental excel·lent, amb situacions que exemplifiquen un model insostenible. Fonamentat, poderat, objectiu, i usa els recursos del lleguantge cinematogràfic amb molt encert i cura.
LLÀSTIMA QUE FOS PROGRAMAT A PARTIR DE MITJANIT! Esmenarà TV3 la mancança?
BLOC i VIDEO: Sense ficció COMPRAR,LLENÇAR,,COMPRAR

ADHESIÓ AL MANIFEST 2010 PELS DRETS HUMANS

El 10 de desembre de 1948 les Nacions Unides aprovaven la Declaració Universal dels Drets Humans. Avui, 62 anys després, els drets més bàsics com l’educació o l’habitatge, continuen essent vulnerats a qualsevol punt del planeta, tot i que pràcticament tots els Estats estan obligats a desenvolupar-los i a incorporar-los en els seus textos constitucionals.
Es considera essencial que els drets humans es difonguin i protegeixin, però cada any som moltes les persones que a nivell mundial ens reunim per denunciar la constant vulneració i l’incompliment dels 30 articles d’aquesta declaració.
(CONTIUA clicant a comentaris...)
La carta universal dels Drets Humans és un document valuós i imprescindible: l’únic camí possible per canviar el món, per aconseguir aquest altre món possible que tots i totes els presents reclamem: Drets Humans, tots, per a tothom i a tot arreu!

INSTANT URBANÍSTIC

Sembla que per fer millores a l'entorn urbà s'ha de canviar tot: rajoles,pavimentat, arbres, fanals,... Els que fan projectes volen deixar visible la seva emprempta? Els economistes aconsellen que s'ha de fer per dinamitzar l'economia? Les empreses volen guanys en els marges comercials de materials? Els governants volen marcar-se una obra de govern? Els partits aspiren a finançar-se amb comissions? Alguns ciutadans pensen que això és progrés i modernitat?

Com deia -diu encara que se li faci cas- la saviesa popular: no s'ha d'estirar més el braç que la màniga, no hem de matar tot el què és gras o no matem la gallina si volem seguir tenint ous.

Molts exemple d'aquest problema el tenim a gairebé tots els municips, però jo us convido a reflexionar sobre el cas d'Arbúcies. Millores,sí, sostenibles: cal de debó canviar-ho tot?. Veurem com acaba...

INSTANT ENERGÈTIC

Einstein va descobrir l'efecte fotoelèctric i també el procés l'alliberament de l'energia d'una fissió nuclear. Perquè el món econòmic ha desenvolupant tant el segon i el primer no s'ha implantat de manera generalitzada?

Evidències:

1. L'energia nuclear a més dóna poder militar, té un ús armamentístic.
2. L'energia fotovoltaica pot generar-se de manera descentralitzada, sense el control de grans empreses.
El mal ús dels descobriments no és del descobridor, és del poder que se n'aprofita. Només n'és un exemple.

CARTA DE JOAN SURROCA ALS ADOLESCENTS

Una preciosa carta personalitzada en B. que reflecteix les incerteses que la generació "adulta" deixa a les properes, des de una òptica de resistencia.


Estimada B.,

El teu institut em va convidar i les meves paraules varen xarbotar la teva sensibilitat tan pròpia dels teus catorze anys. Vares venir a casa per seguir conversant de les teves inquietuds i sobre el futur que ningú veu clar. Em sentia interpel·lat pels teus sorprenents ulls verds de blat d’abril.

Sovint els grans no sabem donar respostes perquè hem estat maldestres, ens hem equivocat i sabem que deixem un món inacceptable per a vosaltres. T’escric a tu, i a tots els adolescents, en un intent de resumir el que necessitaria llibres per explicar-me amb correcció. T’ho dic clarament: res pot tenir solució amb l’actual sistema econòmic.

Si vols donar sentit a la teva vida, lluny del viure passiu de tantes existències, dedica’t a posar en evidència les contradiccions de la nostra organització econòmica. Cerca estratègies no violentes per acabar amb el robatori a gran escala provocat per la banca, els negocis sempre bruts del tràfic de persones, de les armes i de la droga i dels especuladors dels béns de la Terra que són de tots.

El capitalisme fomenta que aflorin els racons més obscurs de la naturalesa humana. Rousseau tenia raó: l’home és essencialment bo i no et creguis que l’home sigui un llop per a l’home com predicava Hobbes. La gent senzilla, la gent que no té gaire res, sigui d’on sigui, sol ser generosa i en els ulls porta la marca de la bondat. La cobdícia ens porta a l’abisme de la deshumanització.

Coopera amb tota la força de què siguis capaç per canviar un sistema malvat i no t’entretinguis posant pedaços, com tants equivocadament hem fet, perquè faràs contents els poderosos quan et vegin anul·lada amb l’os que ells mateixos hàbilment t’hauran llençat.

Que ningú et tapi la boca amb discursos sobre la bondat de la nostra democràcia inexistent. Estem en una plutocràcia on governen els rics i poderosos. Sigues valenta per resistir la forçosa soledat amb la qual viuràs.

No et deixis enquadrar mai tal com pretendran aquells que ignoren que el pensament necessita llibertat. Són els mateixos que es posaran nerviosos quan remoguis les tranquil·les aigües en què naveguen. Esforça’t amb passió sense admetre mai que el fi justifica els mitjans. Mai.

Sigues forta perquè, si actues així, tots aquells a qui molestaràs, incapaços de trobar arguments, et desqualificaran directament i t’acusaran de voler restar per damunt del bé i del mal. Quan escoltis això, et recomano que no t’hi tornis. Mira-te’ls compassivament i tu ja sabràs que també tu vius en el mal tot cercant el bé, perquè qui viu plenament en el bé –en un món tan cruel, injust i depredador– forçosament viu privat de llibertat física.

Cerca l’equilibri per no dimitir mai. Viu amb entusiasme i, malgrat tot, celebra la vida en comunió amb tots els éssers, especialment amb les persones estimades. Dedica temps a contemplar silenciosament el firmament des d’un punt elevat, sense contaminació i, des d’aquest lloc net, mira les estrelles i elles t’oferiran solucions a algunes de les preguntes que jo no he sabut respondre’t. Amb els meus millors desitjos.

Joan Surroca i Sens

UNA EINA, UN PRETEXT, UNA EXCUSA... UNA AGENDA

Solidaritat, Medi Ambient, Drets Humans. Aplicacions didàctiques amb l'Agenda Llatinoamericana Mundial.

Aplicacions didàctiques per treballar els valors i es causes de: solidaritat i cooperació, ecologia i sostenibilitat, justícia i pau, igualtat i drets humans amb el suport de l'Agenda Llatinoamericana-Mundial i els materials complementaris.

Hem format un grup de treball que parteix del curs impartit durant la primavera 2009 a la facultat de Ciències de l’Educació a la UdG en col•laboració amb el Departament d’Eduació donant a conèixer a estudiants i docents interessants el recurs de l’Agenda Llatinoamericana Mundial i els materials complementaris. La valoració feta pels professors i mestres fa viable donar continuïtat al treball basat en l’Agenda i aprofundir en les seves aplicacions didàctiques en forma de Grup de Treball. Durant el curs 09-10, està funcionant el Grup de Treball que ha iniciat una dinàmica que aniria bé donar-hi continuïtat un altre curs. Podran participar-hi persones que ja coneguin l'Agenda i vulguin incorporar-s'hi.

Objectius:
1.Elaborar propostes de treball per treballar els valors i causes de l’Agenda Ll-M, tot aprofundint en el seu contingut.
2.Acompanyar el professorat que treballa en els centres els valors i les causes ecològiques i socials.
3.Aplicar, posar en comú i revisar les propostes elaborades.
4.Informatitzar en espai web el material elaborat i recollir enllaços afins.


Continguts:
Causes i valors ecològico-socials que hem de tenir incorporats, transmetre i portar a la pràctica:

- de l’ecologia i la sostenibilitat,
- a solidaritat i la cooperació,
- la justícia i la pau,
- diàleg de cultures, creences, religions, espirualitats,
- la igualtat i els drets humans.


Metodologies i estratègies didàctiques
a) D’aula: dinàmiques per matèries, per tutories
b) De centre: exposicions, tallers, jornades, .
c) De difusió més enllà del centre: famílies, entorn (internet, diaris,...)
Desenvolupament del treball amb la metodologia de REFLEXIÓ-ACCIÓ. Estratègies de pedagogia popular.
Competències cognitives, emocionals, socials.

L'AGENDA EN DIFERENTS LLENGÜES
ELS MATERIALS CONTE. MAPA PETERS. L'EXCUSA. POSTERS. CARTA TERRA. CALENDARI SOLIDARI I EFEMÈRIDES.
ELS ARTICLES PER TEMES, AUTORS (CERCADOR DE L'ARXIU)

¿Què té aquesta Agenda que s'apropa a la 20ª edició i supera els 50 mil exemplars per any en paper més les consultes virtuals?

13D

El 13 de desembre cal anar a votar i jo m'oriento cap al SÍ a la pregunta que formula la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la independència adoptada per la TECA d'Arbúcies.

La Coordinadora, la TECA les pataformes "nomdepobleDecideix" organitzen el referendum i promouen la participació. Les entitats i les persones podem dir tranqui·lament el que pensem, és a dir la nostra orientació del vot.

Hi ha grups que diuen que donen llibertat de vot. Però si la llibertat de vot ja la tenim! El que cal manifestar, qui vulgui, és l'orientació de vot.

El que cal primer de tot és participar. Hi ha tres opcions de papereta. La pitjor opció és absternir-se de votar. Votar és un acte tranquil, responsable, pacífic... La manera que hem trobat els humans per posar-nos d'acord quan ja hem exposat els arguments de cadascú.

El passat no anava així, i en molts indrets del present tampoc. Estem construint futur.

Està vostè d’acord que la Nació Catalana esdevingui un Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?

Estat de dret: on prevalguin les lleis aprovades en parlament.
Independent, és a dir, sobirà, que pot decidir sobre els assumptes propis, sense submisions.
Democràtic, amb les regles de funcionament regides per actuacions trasparents, legítimes, amb control del poble, amb participació del poble, en base als respecte mutu de les majories i de les minories.
Social, on l'important siguin les persones, començant per les més necessitades: infants, gent gran, gent amb dificultats de salut, etc . Que hi hagi una distribució de la riquesa més justa.
Unió Europea. La realitat actual fa que ens plantegem la integració a la UE. Per reconeixement internacional. Perquè som lloc de pas, no una illa. Perquè podrem parlar amb tots els territoris veïs com a iguals, en un marc pacífic. Perquè posats a defensar federacions, defensem la que hi ha menys intermediaris. Perquè seríem circumscripció electoral escollint els nostres representants. Perquè el català seria llengua d'Estat. Perquè tindríem representació a l'ONU i Andorra no estaria sola com a integrant de Països Catalans.

CARTA DE LA TERRA

Actualment necessitem referents que ens ajudin a posar-nos d'acord i a acceptar uns principis ètics comuns per a la convivència humana. Els tenim en els Drets Humans. Però hi ha alguns aspectes a considerar en profunditat: vivim en el Planeta Terra i els humans NO TENIM DRET a fer-hi el el vulguem de la manera que es fa actualment. El vocable bíblic traduït com a "domineu les plantes, els animals,...." s'ha interpretat com a sotmetiment i explotació, mentre que dominar ho hem d'interpretar per conèixer o tenir una habilitat en l´ús d'alguna cosa. Aquí és on ens porta la CARTA DE LA TERRA, a rectificar la mala interpretació, un referent per actuar. I no hem d'esperar al Dia de la Terra per començar. Recordem que l'ECONOMIA no ha de contradir l'ECOLOGIA. Apa som-hi!.
Diu:
"La Carta de la Terra és una declaració de principis ètics fonamentals i principis pràctics d’importància duradora, àmpliament compartits per tots els pobles de la Terra.
La Carta de la Terra està impulsada per la xarxa mundial Dia de la Terra, i està pensada com una declaració de principis ètics fonamentals i principis pràctics d’importància duradora, àmpliament compartits per tots els pobles de la Terra. Funcionarà com un codi universal de conducta per guiar les persones i les nacions cap a un desenvolupament sostenible. És una crida a l’acció que afegeix noves dimensions significatives a tot el que ja s’ha expressat en acords anteriors i declaracions sobre medi ambient i desenvolupament sostenible".
A comentaris, trobareu el text detallat:

FORMACIÓ AGENDA

Sessió del 24 de març de 2009. UdG
Facultat Ciències de l'Educació.

PLA
1. Introducció de com funciona un Ies i com podem impulsar activitas de l'àmbit solidari, ecològic, cooperació... a partir de l'Agenda Llatinoamericana-Mundial i els materials complementaris. Nivell general i teòric. Del què és al que desitjaríem. "Filosofia pedagògica"
2. Exemples pràctics a Santa Coloma (Ies gran).
3. Exemples pràctics a Arbúcies (Ies mitjà).
4. Experiències i recursos d'altres centres, ... i possibilitats no experimentades
5. Dinàmica pràctica amb el grup.

PUNT 1
Comunicació informal, cultura "de centre", acceptació Equip directiu, treball en Claustre.




PUNTS 2, 3, 4 (enllaços)

IES SANTA COLOMA DE FARNERS
Web: Escola Verda
http://www.iessantacolomadefarners.cat/website/escola-verda.asp
Web: DENIP
http://www.iessantacolomadefarners.cat/website/detall_noticies.asp?id_noticia=25
Dossier Un cp de mà: 10 anys DENIP
http://www.xtec.es/serveis/crp/b7990112/denip.pdf
Escola Associada a la UNESCO
http://www.unescocat.org/ct/p2/#1
Beques 0,7% Instituto Rodofo Castillo de Palacagüina
http://soarpal.blogspot.com/search/label/projectes

IES MONTSORIU ARBÚCIES
Web. Secció Món Solidari
http://phobos.xtec.net/iesmontsoriu/index.php?name=News&catid=&topic=26
Web. Secció Escola verda
http://phobos.xtec.net/iesmontsoriu/index.php?name=News&catid=&topic=3
BOLC VERD
http://instimontsoriu.blogspot.com/
IMATGES EXPOS
http://phobos.xtec.net/iesmontsoriu/index.php?module=Mediashare&func=slideshow&aid=6&back=1
IMATGES ACTIVITATS (Pau, Sant Jordi intercultural, Contra Sida, ...)
http://phobos.xtec.net/iesmontsoriu/index.php?module=Mediashare&func=slideshow&aid=8&back=1

IES CELRÀ
http://solidaries.org/llatinoamericana/La_Carpeta/marcs.htm

RECURSOS
CRP http://www.xtec.cat/crp-santacolomaf/denip/denip
CEDRE http://www.solidaries.org/index.php?page=centre-de-recursos

VERS UNA NOVA ECONOMIA

Hi ha fets indicadors que estem anant si-us-plau-per-força cap un nou model econòmic (mentre no tingui nom propi diem-ne POSTCAPITALISME). No sabem cap a on anirà, però més del què ens pensem depèn de nosaltres. Unes notícies més avall podeu llegir la relació ECONOMIA/ECOLOGIA, i veure uns vídeos de l'economista Arcadi Oliveres. En aquesta notícia poso un enllaç on l'Arcadi i l'advocada Carme Herranz donen suport a l'Enric (amb alguns peròs inclosos), juntament amb un enllaç de NiUS, Natura i Usos Sostenibles d'Arbúcies.

CANAL TV: INSUBMÍS A LA BANCA

http://blip.tv/file/1735250
(l'interesant ve després dels primers minuts que semblen per despistar)

NiUS: http://niusdarbucies. blogspot.com

I una foto del pas de l'Enric per Arbúcies amb la MARXA PEL DECREIXEMENT, la primavera passada, quan encara els mitjans oficials no parlaven de "crisi", ni sabíem el seu projecte.

VAGA D'ENSENYAMENT DEL 19 DE MARÇ

Els docents volem treballar tranquils d’una vegada i poder fer plans amb els nostres alumnes amb més contiunitat. Com digué l’advocat laboralista Layret, als treballadors no ens agrada fer vaga, el que volem és treballar amb millors condicions.

Podeu llegir l'article complert a comentaris. Publicat a l'Actualitat del Baix Montseny el 13/03/09

ECOLOGIA, ECONOMIA I CANVI SOCIAL

Tot seguit us vull presentar uns vídeos d'una conferència de l'Arcadi Oliveres. Parla de la crisi, o millor dit de les diferents crisis que patim o coneixem. Abans però, una reflexió sobre 2 paraules que haurien d'anar agermanades i en canvi sovint estan confrontades. ECOlogia i ECOnomia. El prefix és el mateix, vegem-ne el seu origen i significat:

ECOLOGIA prové del grec: οίκος [oikos, evolucionada a eco], casa, habitatge, llar i λόγος [logos, logia], ciència, pensament, raó. Significat d'ECOLOGIA "ciència de l'habitatge", aplicat al lloc on existim i ens relacionem els éssers vius, el Planeta Terra.
ECONOMIA prové del grec: οίκος [oikos, evolucionada a eco], casa, habitatge, llar i νέμω [nemo, evolucionada a nomos, nomia], normes, regles. Significat d' ECONOMIA "normes d'administració de la llar, de l'habitatge" i per extensió de l'entorn on vivim, que actualment ha crescut de l'economia familiar fins arribar a l'àmbit planetari.

Per tant, és evident que unes bones normes d'administració de la CASA/PLANETA (economia) han d'anar en sintonia amb el que actualment sabem de la CASA/PLANETA (ecologia).

Les normes d'administració actuals, el model econòmic capitalista liberal (falsament liberal ja que només ho és per alguns), està portant el planeta i a la major part dels seus habitants a la ruïna (la majoria no n'ha sortit mai, de la ruïna, és a dir la pobresa). Cal canviar de model. Cal una transformació que agafi allò que és bo del que coneixem i aporti noves idees per a fer un altre model, una altra manera de funcionar, una altra manera d'administrar.

Les denúncies que l'Arcadi Oliveres fa en la conferència, ja fa anys que les explica, aportant-hi sempre dades actuals i fet comparacions didàctiques. Ara la crisi, malauradament li ha donat la raó. Les mentides i falsetats del "model neoliberal" que es van incrementar a partir de la dècada dels 80 s'han posat en evidència de tant que s'han agreujat.

Però de les adversitats cal treure'n oportunitats i per això ARA ÉS EL MOMENT DE TRANSFORMAR EL MODEL, ARA ÉS EL MOMENT DE CAMINAR CAP EL CANVI SOCIAL.
En aquest mateix bloc hi ha articles i enllaços que donen idees. Ara us convido a escoltar el discurs de l'Arcadi.

Conferència al MEMGA La Gabella d’Arbúcies. Arcadi Oliveres parla de LA/LES CRISIS.
Dijous 19 de febrer de 2009

1 VIDEO 1 LA FAM AL MÓN

http://www.youtube.com/watch?v=qeJviblMKdU&feature=channel_page
2 VIDEO 2-A LA FAM AL MÓN
http://www.youtube.com/watch?v=8zzof-kyflA&feature=channel_page
3 VIDEO 2-B LA FAM AL MÓN
http://www.youtube.com/watch?v=jH84tlBz29k&feature=channel_page
4 VIDEO 3 CRISI ENERGÈTICO ECOLÒGICA
http://www.youtube.com/watch?v=ggv8DKQR30E&feature=channel_page
5 VIDEO 4 CRISI ECONÒMICO FINANCERA
http://www.youtube.com/watch?v=4-1wzsRpjXY&feature=channel_page
6 VIDEO 5 CRISI ECONÒMICO FINANCERA

http://www.youtube.com/watch?v=uNOTDyv-Wk0&feature=channel_page

Arcadi Oliveres és economista, professor de la UAB, activista social, membre de Justícia i Pau, col·laborador de l'Agenda Llatinoamericana Mundial, present en plataformes i accions diverses i un actiu comunicador i conferenciant al costat de les "causes pendents".

De la vida rural i la mentalitat urbana. Passa-ho

M'han passat aquest text i el penjo, però al final hi afegeixo unes ratlles:

Les vaques porten esquella i la merda fa pudor!

Ja n'hi ha prou! La població rural de Catalunya està patint una amenaça!
Des de fa segles les campanes dels pobles toquen cada hora, les vaques, les ovelles i els cavalls porten esquelles al coll, els galls canten a la matinada i la merda fa pudor (com no pot ser d'altra manera).
Darrerament hi ha hagut un gran augment de població urbanita "post moderna" que fa turisme rural per "respirar aire fresc" i "viure la natura". Això no hauria de ser un problema si no fos perquè alguns d'ells, Ajuntaments i constructores estan posant en perill la tasca dels pagesos i ramaders.
Es veu que les esquelles i les campanes "molesten", els galls "criden" massa i els tractors "destorben" a la carretera, i segons algun Ajuntament no es cumpleixen alguna norma que s'han tret de la màniga.
Serà certa la dita tan nostrada "de fora vingueren que de casa ens tregueren"?
No hi ha cap problema en compartir el món rural, el que cal és respectar-lo com es mereix.
A Catalunya tenim la sort que hi ha gent que pot viure encara de l'agricultura i ramaderia, una tasca que, de moment, no fa fums ni cal posar límits de velocitat a les vaques perquè pasturin.
La muntanya no és Port Aventura! És real i és de veritat! Ajudem tots plegats perquè segueixi sent així.

Aquí també es viu aquest problema: hi ha qui ha estat denunciat vàries vegades per tenir un gall que canta (no sé si l'Ajuntament l'hi haurà tocat la cresta).
Per altra banda hem de suportar els urbanites que crien i alimenten multitud de gats (que caguen on volen i esgarrapen les plantes dels veinats) en contes de deixar-los que visquin de menjar ratolins (que per això els humans van domesticar-los).
I dels coloms. Si parlem de l'excés de coloms que comença a haver-hi, dels parrupars, de les cagarades, de que desplacen altres espècies: com les mallerengues o les cueretes o els rupits (pit roigs) tan abituals a les nostres contrades. Coloms que com més n'hi ha, més n'hi ha de malformats i malalts. On està arribant el nostre magnífic símbol de la pau!
I els amarronats rierols i basses s'emplenen de gavians argentats. Les gavines més grans de les nostres terres van ocupan més territoris vora les aigües interiors i costaneres gràcies a la seva capacitat de menjar de tot i trobar aliment fàcil als abocadors d'escombraries. I aquest és un dels nostres símbols de llibertat!

Com ja va cantar fa temps en Serrat...
aquest món està ben sonat.

RACHEL CORRIE HAURIA FET 30 ANYS

Aquest any també recordem el 30è aniversari del naixement de Rachel Corrie (10 d'abril de 1979 – 16 de març de 2003) , la jove activista que va morir a Gaza aixafada per una excavadora que estava a les ordres Israeli Defense Forces per enderrocar cases de palestins amb el pretext de la lluita contra el terrorisme (¿!?). Ella es va interposar entre l'excavadora i la casa convençuda que s'aturaria. Aquesta va ser la seva darrera acció no-violenta, abans n'hi havia hagut d'altres. Els seus companys i companyes segueixen sense defalir en la lluita per una Pau justa amb l'esperança que algun dia es farà realitat. Si ells ho fan en unes condicions extremes, nosaltres no tenim excusa per a la innacció.

IMATGES AMB LA CANÇO MAGINE http://www.youtube.com/watch?v=1GxRmBxWZCw
MEMORIAL http://www.rachelcorrie.org/
ENTREVISTA dos dies abans de morir http://www.youtube.com/watch?v=O3JI-axaRF4&feature=related
L'ESDEVENIMENT http://www.youtube.com/watch?v=jTWVuRehSw8&feature=related

EDUQUEM PER LA PAU I LA RESOLUCIÓ NO VIOLENTA DELS CONFLICTES

DUES EFEMÈRIDES, UNA REFLEXIÓ I UN POEMA (i l'apartat de comentaris)

Dues efemèrides pacifistes del gener de 2009:
FA 80 ANYS: 15 de gener de 1929, neix Martin Luther King, Premi Nobel de la Pau 1968, assassinat als 39 anys (als comenaris podeu llegir un fragment del discurs I have a dream...)
FA 61 ANYS: 30 de gener de 1948, mor assassinat Mahatma Gandhi, alliberador de l'Índia. Per això es va instituit aquest dia amb la denominació de DENIP.
Materials per treballar el Dia de l'Educació en la No-Violència i la Pau.
http://www.xtec.cat/crp-santacolomaf/denip/denip08


REFLEXIÓ
Fa dies que pujant per la carretera en direcció a Sant Hilari, a l’alçada del trencant de Joanet, veig un gran rètol que trenca l’harmonia del paisatge i que promociona un joc de simulació de guerra en una finca de les Guilleries. No sé si la instal·lació del cartell i la del camp de joc s’ajusten a la legalitat ni si tenen els permisos corresponents, però sí que m’ha estimulat a compartir per escrit alguns comentaris pel que fa al contingut.

Crec que no hem d’incentivar els jocs violents i hem d’aprendre a canalitzar les nostres energies cap a activitats constructives. Hem passat les festes “regalenques” i he pogut comprovar que seguixen tenint molta presència al mercat les joquines bél·liques i videojocs violents. Ara som prop del 30 de gener declarat el Dia de la No-Violència, commemorant l’aniversari de l’assassinat del líder pacifista Mahadma Gandhi que va conduir a la Índia a la independència.

Per altra banda estem vivint a través de l’actualitat informativa molts conflictes, que ens impressionen i provoquen el nostre rebuig. Ja estavem acostumats a Afganistan, Irak, Somàlia,... però a tornat a fer-se present la crua realitat de Palestina. Recordem guerres de temps més endarretis com la de Corea, Vietnam, Biafra, Angola, Nicaragua, Rwanda, .... i hem estudiat d’altres com les catàstrofes de les guerres mundials. I més a prop, d’aqui a pocs dies, el 4 de febrer, farem memòria històrica en el 70è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Arbúcies i a altres localitats gironines.

Que proliferin jocs de disparar-se boletes de líquid vermell entre joves i adults “per descarregar adrenalina” em sembla molt preocupant. Els jocs virtuals que es basen en l’agressivitat contra humans i éssers vius, també. Però no hem après encara que així no anem bé? Per fer diners tot s’hi val i tot ho justifiquem? Les tensions en el món es tornen a accentuar. Hi ha crisi econòmica. Hi ha gent que torna a discursos del “o estàs amb nosaltres o estàs contra nosaltres”.

Ens depassa. Sembla que nosaltres no hi podem fer res, però no és veritat. Milers de persones en una manifestació per la pau poden influir en governs. Milions de persones deixant de consumir un determinat producte “no ètic” poden influir en empreses.

No faig aquests comentaris des d’una visió ingènua. La realitat no m’ho deixa fer. Veig, per exemple, els patiments i odis dels palestins i les radicalitats de Hamàs com també veig les pors del poble israelià i la prepotència del seu exèrcit. Però em consta que a cada banda hi ha persones que realment volen diàleg, però segons qui mana, els ho posen més difícil. Però en cas de dubte, com va dir Gandhi, al costat de l’agredit, al costat de l’ocupat. Veig també, a casa nostra, com els patiments viscuts fa 70 anys han estat presents des de la meva infantesa. Catalunya que va viure una primera meitat de segle molt violenta, podia haver generat grups violents al final del franquisme i no va succeir. Molt hi van tenir a veure les accions que inspirades en la lluita no-violenta va promocionar Lluís Mª Xirinacs, com per exemple la Marxa de la Llibertat.

Hem d’educar per la Pau. Hem de donar preeminença a les paraules, al diàleg. Però ens ho posem més difícil si admetem jocs de guerra. Més encara si els deixem promocionar. M’agradaria que aquell rètol que he esmentat al principi no hi fos. El “negoci” del joc del paintball, ja tancarà si no té clients.

De moment, està a les nostres mans educar els nostres infants i joves amb les paraules, el consens i amb l’exemple. Acabo amb una breu poesia d’un autor arbucienc poc conegut: Lluís Torres, un modest empleat d’una entitat bancària que escrivia poemes a les estones lliures i que va deixar constància en un llibre que va publicar:

PACIFISME 1932

Fills meus, no vull que jugueu a soldats,
feu altres jocs que siguin més honestos,
no heu de saber encara els disbarats
i odis i mals que porten aquests gestos

Ja la coneixereu la violència,
no vulgui Déu que us hi trobeu pel mig
i llavors comprendríeu amb evidència
que la guerra es comença de petit.

Lluís Torres.

MOLTA GENT ÉS OBRER DE LA UTOPIA...

El món està ple d'utòpics que volen deixar de ser-ho, és a dir, desitgen que els projectes que defensen siguin realitzats en algun lloc. Hem iniciat una col·laboració amb el Centre d'Estudis Joan Bardina de Barcelona amb la mediació de l'Agenda Llatinoamericana-Mundial.
Podeu trobar la informació a:
http://www.bardina.org/activitats/activitatsct.htm (en català)
http://www.bardina.org/activitats/activitatses.htm (en castellà)

TORTELL DE REIS...

El company Brauli Tamarit m'ha enviat aquet acudit. Més explícit que un article de dues planes.

... BON ANY 200NOU a tothom.

PALESTINA

Palestina torna a ser bombardejada. Un conflicte desigual, pobres contra rics; rics contra pobres. Ull per ull i dent per dent, tots cecs i desdentats. Pitjor, 1 per 50. Terror? Guerra? Terrorisme? Exèrcits? Si hi ha palestins que volen la pau amb diàleg, si hi ha jueus que volen la pau amb diàleg. Si de paraula gairebé tothom diu que vol diàleg i pau alhora. Perquè es fan sentir les armes? No serà que en temps de crisi s'han de fer servir per interessos econòmics? Què vindrà després... ?
L'any 2004 publicàvem el següent article: http://servicioskoinonia.org/agenda/archivo/catalan/obra.php?ncodigo=106 Ara, més malament encara.
De moment, llegim el comentari adjunt...

SOBRE EL LLIBRE DELS ROSTRES...

El Facebook és una nova eina informàtica que s'esten arreu ràpidament. Una "xarxa social". Com intranets, el patatabrava i altres, a escala blobal. Com totes les eines tenen el seu costat útil i el costat fosc. Neix amb bona finalitat i hi ha qui l'utilitza per fins perversos (o al revés, o les dues coses). Jo també he estat atrapat per la xarxa. Els plantejaments i el reptes són: sobreviur-hi, no engaxar-s'hi i aprofitar-la. Que sigui una eina veritablement social, col·lectiva, que reforci lligams, que no tanqui individualitats sinó que les obri i les projecti.
Alerta però amb el que pot haver-hi al darrere. Algun dia voldran que ho paguem. Sempre estarem a temps de dir prou. Però, ja ara, hem d'anar en compte amb el que hi posem.
Llegiu el comentari que circula a la xarxa.

LA UTOPIA CONTINUA

L’Agenda Llatinoamericana Mundial, proposa com a lema Cap a un socialisme nou! La Utopia continua. U-topia ve te topos (lloc, indret) amb el prefix de negació U-; allò que no està enlloc. I a vegades hi ha qui utilitza la paraula amb to desqualificador, com una quimera, com un somni irrealitzable. Però hem de reconèixer que nosaltres vivim algunes de les utopies dels nostres avis... falta, però, que quedin repartides. Fa anys que l’Agenda posa en evidència les mancances i enganys del sistema políticoeconòmic imperant, i moltes persones per quedar convençuts han hagut de veure com esclatava la crisi d’enguany. Ara és el moment de fer canvis importants. No només s’ha de sentir la veu dels poderosos que volen fer “refundacions” o "ajustaments" perquè tot contiui igual. Després de tants anys de rebutjar la intervenció de l’Estat (impostos minims, res de nacionalitzacions, etc...), ara van a demanar diners públics per salvar bancs i empreses. No s’hi val a privatitzar el beneficis i socialitzar les pèrdues. Per això ens fem ressó del missatge de l’Agenda d’enguany, que com sempre s’avança als esdeveniments i aporta eixos d’actuació per a trobar alternatives. A més de l’edició en paper, la podeu trobar a http://www.llatinoamericana.org/. N’és un reflex l’escrit de Pere Casaldàliga en la introducció del qual en publiquen un extracte:

No es tracta pas de repetir assaigs que han acabat, moltes vegades, en decepció, en violència, en dictadura, en pobresa, en mort. No es tracta pas de “mirar enrere amb ira” ni de tornar a models superats. Es tracta de revisar, d’aprendre del passat, d’actualitzar, de no conformar-se i, per això mateix, de viure avui i aquí, localment i globalment, la sempre nova Utopia.

La Utopia continua és un repte. Preocupats per la construcció diària de la política com a art d’allò possible, ¿perdem de vista allò que sembla impossible i tanmateix és necessari? Ens hem de conformar amb escollir governs més o menys d’esquerres i continuar, submisos o derrotats, dins del sistema capitalista de dreta? Què en queda de la vella disjuntiva capitalisme-socialisme? No falta pas qui afirmi que ja ha passat l’hora de les dretes i les esquerres. “Que no hi hagi dreta ni esquerra, no vol pas dir que no hi hagi un dalt i un baix”; “els que tenen i els que no tenen”, Advoquem per un socialisme nou. Amb la novetat d’una democràcia radicalitzada, universal, econòmica, social i cultural.

Hi ha valors referencials que són els pilars mestres del socialisme nou: la dignitat humana, la igualtat social, la llibertat, la corresponsabilitat, la participació, la garantia d’aliment, salut, educació, vivenda, feina, l’ecologia integral, la propietat relativitzada perquè sobre seu pesa una hipoteca social.

Evidentment un socialisme que en mereixi el nom, rebutja, per definició, qualsevol dictadura i qualsevol imperialisme; i també qualsevol democràcia que només sigui formal “Socialisme vol dir una economia organitzada de manera que qualsevol persona o grup de persones pugui accedir a crèdits per poder adquirir els mitjans de producció que li calen per desenvolupar les activitats que triï. Això implica, evidentment, l’eliminació de la pobresa, de l’exclusió social...”.

El sociòleg François Houtart proposa quatre principis-objectius per a un nou socialisme:
• Prioritat d’un ús renovable dels recursos naturals.
• Predomini del valor d’ús per sobre del valor de canvi.
• Participació democràtica en tots els sectors de la vida col·lectiva.
• Interculturalitat.
La Utopia continua, malgrat tots els malgrats. Escandalosament desactualitzada en aquesta hora de pragmatisme, de productivitat sense parar, de postmodernitat escarmentada. La Utopia de la qual parlem la compartim amb milions de persones que ens han precedit; donant fins i tot la sang, i amb milions que avui viuen i lluiten i marxen i canten. Aquesta Utopia està en construcció; som obrers de la Utopia


COMMEMORACIÓ DEL 60È ANIVERSARI DE
LA PROCLAMACIÓ DELS DRETS HUMANS
DIMECRES 10 DE DESEMBRE DE 2008
Hora: a les 9:30 del vespre
Lloc: Sala d’actes del MEMGA, LA GABELLA

La Utopia continua.
Presentació de l’Agenda Llatinoamericana Mundial 2009

Passi del DVD “La Moneda telemàtica”
Col·loqui: Alternatives econòmiques i DDHH