Sovint em
pregunto si els humans i la humanitat progressem èticament i moral. No hi ha
dubte del desenvolupament científic i tecnològic, però no es veu un paral·lelisme entre
els usos de les noves descobertes i els nous ginys amb la implantació i
generalització d’uns plantejaments amb
una ètica i una moral més humana. Encara vigeixen i es justifiquen massa maneres de fer que fan mal a altres
éssers i a l’entorn.
En diferents
èpoques, i en diferents indrets, segons la informació que ens ha arribat, podem trobar persones que han tingut actituds
altament morals, però també és veritat que no s’han consolidat ni generalitzat. Certament la tecnologia actual permet que la
comunicació arribi on no arribava abans, i per això, el millor profit que en
podem treure és compartir coneixement per a la millora ètica dels individus i
grups humans. Per avançar l’educació hi té un paper important.
Però quins
referents tenim per considerar que una persona o un grup humà està avançant en
un sentit moral? No podem fiar-nos de normes i costums concertats o arbitraris,
o que es basin únicament en el bé o mal des del propi punt de vista.
Mentre no hi
hagi cap eina millor, ens pot ajudar la
proposta de Kolberg. A mitjans del segle
passat Ludwin Kolberg va proposar una mirada al desenvolupament moral dividida
en 6 estadis, a semblança dels estadis de desenvolupament cognitiu que va
establir Jean Piaget. Ens poden servir
per reflexionar, però també per establir
una escala que va més enllà de les conductes humanes, intenta arribar a les
motivacions profundes.
Va estudiar el
desenvolupament de la consciència partint de l'anàlisi dels judicis morals,
especialment a partir dels raonaments que tots formulem davant de dilemes
morals. Va arribar a la conclusió els raonaments que fonamenten els valors i
les normes morals de diferents cultures segueixen pautes i estructures semblants.
Totes les persones seguim uns esquemes universals de raonament i evolucionem
d'esquemes més infantils i egocèntrics a esquemes més madurs i altruistes.
A partir de les
seves observacions, va establir tres grans nivells on cadascun conté dos
estadis o etapes. En total sis estadis de maduresa creixent i amb raonaments
morals diferents.
I)
Nivell Prevonvencional: les normes són una realitat externa
que es respecten només atenent les conseqüències (premio càstig) o el poder
dels qui les estableixen. No s'ha entès, encara, que les normes socials són
convencions per un bon funcionament de la societat.
El 1r estadi, heteronomia,
el més elemental es caracteritza perquè
la persona percep la llei moral només com una imposició dels altres, des de
fora. Observant el creixement de les persones, en general, es correspon als
cinc o sis primers anys de vida, quan el nen o
la nena no sap el que està bé i el que està malament, fins que li paren els peus o el premien.
No tothom
evoluciona igual i ens trobem força,
persones adultes que es queden en aquest estadi o que en diferents
contextos hi segueixen actuant. El casos més extrems serien els delinqüents.
El 2n estadi, individualisme, quan s’assumeixen les
normes si afavoreixen els propis interessos. En aquest punt es van descobrint
normes de joc i de convivència, que ex compleixen per egoisme. Es compren que
si un no compleix les regles, no el deixaran jugar. És un estadi propi del nen
i de les persones adultes que afirmem: «et respecto si em respectes», «fes el
que vulguis mentre no em molestis». La “llei del talió” estaria en aquest
nivell. En aquest estadi pot haver-hi venjança però no agressió capritxosa i
gratuïta.
II)
Nivell Convencional, les persones viuen identificades
amb el grup; es vol respondre favorablement a les expectatives que els altres
tenen de nosaltres. S'identifica com a bo o dolent allò que la societat així ho
considera.
El 3r estadi, expectatives interpersonals, es caracteritza
perquè el que en mou és el desig d'agradar, de ser acceptats i estimats, “decideixo allò que el grup espera de mi”. Fer el
correcte significa complir les expectatives de les persones properes a un
mateix. Això pot portar a conflictes personals pel fet de viure expectatives
contradictòries. És un estadi que es dóna en l'adolescència però son molts els adults
que s'hi queden. Poden ser persones agradables i servicials, però depenen massa
de l’opinió dels altres. Volen fer-se estimar, però que es deixen portar pels
altres: els valors del grup, les modes, el que diuen els mitjans de
comunicació.
El 4t estadi,
normes socials establertes, en el qual l'individu és lleial a les institucions socials vigents; per
ell, fer el correcte és complir les normes socialment establertes per a
proporcionar un bé comú. Fa el bé i evita el mal, però no per la por, ni per
agradar als altres, sinó perquè s’ha compromès amb sí mateix i amb els altres,
encara que no hi hagi recompensa ni testimonis Aquí comença l'autonomia moral: es compleixen les
normes per responsabilitat. Es té consciència dels interessos generals de la
societat i aquests desperten un compromís personal. Constitueix l'edat adulta
de la moral. La seva única limitació és que es cenyeix al
seu cercle: el seu treball, la seva família, els seus amics. Kohlberg considera que aquest és l'estadi en
el qual es troba la majoria de la població.
III)
Nivell Postconvencional, quan la persona comprèn i accepta els principis morals generals que
inspiren les normes: els principis racionalment escollits pesen més que les
normes.
El 5è estadi , contracte social, la persona supera el cercle familiar i d’amics i s’obre
al món . Es reconeix que a més de la pròpia família, grup i país, tots els
éssers humans tenen el dret a la vida i a la llibertat, drets que estan per
damunt de totes les institucions socials o convencions. Aquest reconeixement és
amb fets, no només amb paraules. L'obertura al món porta, en segon lloc, a
reconèixer la relativitat de normes i valors, però s'assumeix que les lleis
legítimes són només aquelles obtingudes per consens o contracte social. Ara bé,
si una norma va contra la Vida o la Justícia, s'imposa l'obligació moral de no
acceptar-la i d'enfrontar-s'hi.
El 6è estadi, es pren consciència que hi ha principis ètics universals que s'han de seguir i tenen prioritat
sobre les obligacions legals i institucionals convencionals. S'actua d'acord
amb aquests principis perquè, com a ésser racional, se n'ha captat la validesa
i hom se sent compromès a seguir-los. En aquest estadi impera la regla d'or de
la moralitat: "fer a l'altre el que vull per a mi". I hom té el
coratge d'enfrontar-se a les lleis que atempten als principis ètics universals
com el de la dignitat humana o el de la igualtat. És l'estadi moral més alt, el
de Gandhi, de Martin Luther King i el de totes les persones que viuen
profundament la moralitat.
La tesi de
Kohlberg defensa que el desenvolupament moral es produeix passant pels
diferents estadis, sense cap mena de salt evolutiu, sense tornar enrere. És un
desenvolupament que va lligat al desenvolupament psicològic cognitiu de la persona. Sense desenvolupament
psicològic no hi ha desenvolupament moral.
Per arribar
a la conclusió de són esquemes de raonament
universal va aplicar a persones de diferents llocs del planetes dilemes morals i va analitzar les decisions preses i les motivacions de les conductes adoptades.
Font: Programa de competència social
Més a Filòpolis (amb ítems)
Font: Programa de competència social
Més a Filòpolis (amb ítems)
