LES 3 COSES QUE HE APRÈS EN EL MÓN DE L'EDUCACIÓ

Fa uns mesos vaig participar en aquest fòrum i ho comparteixó aquí, avui que tinc temps i hi penso...

http://les3coses.debats.cat/en/community/jordi-pujadas-ribalta

11s2014 SÍ, SÍ, ARA ÉS L'HORA

http://tecadarbucies.blogspot.com

ALBUM DE FOTOS 11s2014

Ara és l'hora. Tres diades consecutives progressivament més i més emocionants. . Abans la Fundació de l'ANC. Anteriorment les onades de consultes populars sobre la independència. Més enrere la gran manifestació convocada per Omnium, les convocades per diferents entitats i plataformes destacant per la del Dret a decidir, etc. Tres diades d'un procés que va començar fa 300 anys.  Manifestacions, concentracions, plantades a les places, penjades de senyeres i estelades a llocs simbòlics, concerts, xerrades, .... aquests són els nostres mitjans actuals. Les accions de desobediència civil davant lleis injustes també són lícites.
El món evoluciona i Catalunya fa la seva aportació que pot esdevenir importat. 
Per la manera: pacífica, unitària, transversal, resolent els conflictes interns amb paciència i mediacions, organitzada, de baix cap a dalt. 
Per les emocions: festivament i alegre. 
Per l'ètica: respectuosa, responsable, solidària.
Per  l'esperit: combatiu, ferm, amb empenta.
Per l'objectiu: assolir una nova manera d'organització territorial independent: més participativa, més democràtica, més social, més justa.

No és que volguem fronteres. Amb els mitjans de comunicació actuals els límits territorials no tenen el mateix sentit que abans. Si tendim a unes realcions més justes, no calen murs de la vergonya com el de Berlin, però tampoc com els de: el Sud dels EUA, el que pateix Palestina... o Ceuta i Melilla. 
Els catalans hem après de les nostres tradicions i la nostra història, però també, recentment, de persones i entorns socials d'una ètica i moral elevada com Gandhi, Luter King  i, a casa nostra Xirinacs.  Portem-ho a la pràctica.
A Catalunya, amb la independència local, podem fer una bona aportació al món global. Amb l'amistat dels pobles ibèrics, europeus i de tot el planeta. Aconseguint la independència i una millor democràcia en pau, reconeguts per les nacions ... haurem fet, tots plegants, un gran pas qualitatiu. 
Catalunya vol ser pacífica, vol contenir la violència, canalitza l'anhel de llibertat.  Si no ens deixen, provocaran un pas humà enrere. 
El 9N Votarem. Si algú ho vol impedir, com diuen a llatinoamèrica "le botaremos".

LLIBERTAT, LLIBERTAT! LEMA DE L’AGENDA LLATINOAMERICANA MUNDIAL 2014

ARTICLE PUBLICAT  A L'AGENDA MUNICIPAL D'ARBÚCIES 25/11/2013

Ja ha sortit l’edició 23ª de l’Agenda. Com cada any,  la millor manera de presentar-la és emmanllevant les paraules que ens diu a la introducció el seu impulsor, Pere Casaldàliga:  “Abordem a l’Agenda el tema llibertat en totes les seves dimensions. Ser lliures, fer-se lliures, acollir la llibertat com un procés espiritual i una vivència política és anar humanitzant sempre més la nostra humanitat”, però la llibertat  “mor, com un ocell sense ales, en el nostre cor, en la nostra família, en la nostra feina, en la nostra ciutadania, en la nostra vida personal i en la nostra Societat. I de cop i volta ens descobrim esclaus, esclaus de la por, de l’egoisme, del diner, del consumisme, de l’ambició, del poder..."

"Parlem de llibertat i parlem d’alliberament. La llibertat és política". Continua dient. "La veritable llibertat és comunitària. Jo sóc lliure si tu ets lliure. No hi ha llibertat sense igualtat. Tampoc hi ha llibertat sense dignitat, una dignitat tantes vegades massacrada per ideologies i sistemes, víctima d’egoismes individuals o col·lectius, però també vencedora amb resistències exemplars que s’obren camí entre reixes, marginacions, tortures i censures. La llista dels màrtirs de la llibertat és infinita. Anem junts a cercar la llibertat i l’alliberament. Contra tots els tirans, malgrat tots els imperis, indignant-nos cada dia i traduint en actes i processos imparables la nostra indignació.”

Coincidència o signe del temps, l’Agenda posa sobre la taula la llibertat de les persones i dels pobles. És una obra col·lectiva, amb és de 40 articles d’autoria i procedència diversa.  Fa arribar la veu de la consciència planetària amb la finalitat de fer-nos obrir els ulls i perdre la por.  Per una banda, denuncia el poder neoliberal  que  perverteix  el  significat de la paraula llibertat per  controlador ments i  mercats,  i vol justificar les opressions polítiques i les injustícies econòmiques.  Per l’altra, mostra actituds personals i accions col·lectives de llibertat i alliberament,  “sempre des de sota i a l’esquerra”   per passar de la indignació a uns “processos imparables” que garanteixin la dignitat de tothom, és a dir que ens humanitzem superant conflictes de manera dialogada i no-violenta.

L’AGENDA ENTRE NOSALTRES

L’agenda és una eina de pedagogia popular, una excusa i un pretext  per treballar per les  “Causes pendents” -que no perdudes- per  aconseguir un món més just i en pau. Cada any ens hem centrat en un tema:  altermundisme,  ecologia, economia, diàleg de cultures , religions i espiritualitat, drets humans, causa indígena, democràcia, igualtat de gènere, comunicació, socialització, solidaritat,...; i enguany les reflexions i les accions segueixen el fil conductor de la Llibertat en front de la ideologia neoliberal imperant.

La Comissió de l’Agenda Llatinoamericana s’encarrega de la seva edició en català. Cada any, per aquestes dates, fem la campanya de difusió. Presentar-la a diferents localitats és escampar el missatge del que “cal fer” (significat de la paraula agenda) per treballar per un altre món que és possible i necessari. 

Estructurada en 3 parts, la primera, veure, posa l’èmfasi en l’estat de la qüestió. La segona, és més reflexiva, de judici , fins i tot de somni (en el sentit de Luther King). La tercera vol ser pràctica, està centrada en experiències i  línies d’actuació. Acompanyen  l’agenda uns materials que augmenten any rere any: calendari solidari, exposició, conte, vídeos, mapes, murals, web, reculls,   llibrets  i orientacions didàctiques. Tot plegat, incloses totes les agendes d’anys anteriors,  es troba a http://llatinoamericana.org.

RECORDANT EL PRIMER CAMPAMENT DE RECERCA ALS AIGUAMOLLS DE L'EMPORDÀ FA 30 ANYS

Fa 30 anys del primer Campament de recerca dels Aiguamolls de l’Empordà. 1983-2013

Publicat al BUTLLETÍ IAEDEN núm. 51, pàg. 15 a 18. 

Vull manifestar  d’entrada que la inevitable nostàlgia que provoca el record no és l’objectiu d’aquest article. La finalitat d’aquestes ratlles, sí , en canvi, és compartir la memòria d’unes vivències passades, però per sobre de tot,  reconèixer la tasca dels diferents grups organitzadors que, superant dificultats,   han donat continuïtat als campaments. També  vull encoratjar els necessaris relleus per a seguir oferint aquest servei als nostres infants i joves. Servei  que alhora és acció de lluita permanent en defensa del medi i del país.

L’any anterior ja va haver-hi un primer intent de muntar un campament de natura, però després d’iniciar-ne la preparació,  la situació legal encara no feu possible situar-lo als Aiguamolls i el vam organitzar al curs alt de la Muga, a Albanyà (vegeu Butlletí IAEDEN 106, estiu 2001, pag. 23 a 26). La iniciativa donà fruits i  creà unes sinergies que agrupà els esforços de la IAEDEN amb  l’Associació de Naturalistes de Girona, l’ADAC (Associació d’antics Alumnes de Català, després Associació d’Acció Cultural gironina), i l’Ajuntament de Girona.  Totes les entitats coincidíem en que eren necessàries accions educatives que  complementessin la lluita per a la salvaguarda de la natura i la defensa del país.  

Així que hivern i primavera de 1983 foren temps de preparatius i reunions a Figueres i a Girona. Trobades dels impulsors per preveure la logística, dels monitors per definir les activitats, per fer la difusió, per organitza la intendència, etc., i un cop fetes les inscripcions fer reunions amb pares,mares,  nois i noies per posar en comú el projecte. 

Tot ho vam tenir a punt  per començar l’aventura un 11 de juliol i no parar fins el 23 del mateix mes.

La proposta en aquells anys era molt singular i goso qualificarla d’avançada.  Impulsava la cooperació, la participació assembleària en la gestió del dia a dia dels nois i noies,  la presa de decisions en poder triar entre una diversa oferta de  tallers, el compromís amb els objectius comuns compartits, afavoria l’autonomia,  la reflexió i la descoberta, els bons hàbits,  l’emoció i la pertinença al col·lectiu.  I finalment, posava en pràctica accions en favor del medi i del país, amb projecció i difusió. En definitiva, un plantejament molt més madurat respecte l’experiència de l’any anterior.

Les tendes estaven situades en terrenys de l’Armentera, vora el riu Fluvià perquè encara la situació legal seguia sense estar prou clara, però no va impedir poder desplaçar els nois i noies a diferents indrets dels aiguamolls, a  peu o en bicicleta.  

Com que hi havia una setantena de nois i noies era necessari treballar en grups, i en molts casos, de manera diversificada i  rotatòria. A més, havíem de ser coherents i evitar la pressió humana en certs indrets.  No podíem trencar la calma i era necessari integrar-nos nosaltres al medi i marxar sense deixar rastre.  Tot això fou possible gràcies a un equip estable d’onze persones i l’ajut de col·laboradors ocasionals.

Em venen les imatges del treball de camp amb els grups de grans, desplaçant-nos amb bicicleta ara als arrossars, després a la platja  o a la Massona, i recordo molt vivament l’excursió a Vilaüt fent un bivac al voltant de les magnífiques alzines que creixen entorn de formacions granítiques amb la serra de Verdera com a teló de fons.

Les tardes, sota l’ombra dels pollancres, després de l’endreça i el repòs, arribava el moment de treball de laboratori, de tallers i  racons (confecció d’aquascopis i aspiradors per capturar invertebrats, herbari, construcció d’un aquari, biblioteca, poesia, confecció de murals, tapís). Un dia, una colla ens van sorprendre amb un projecte espontani  d’una maqueta sobre el terreny aprofitant l’aigua sobrera de la cuina. D’un dels tallers en va sortir el símbol del campament: una senyera amb una cigonya volant amb les ales ben obertes que recollia els objectius de natura i país esmentats abans, i l’anhel que es va respirar a tothora: “.. i que tornin les cigonyes blanques”  .

Unes accions molt recordades són l’alliberament d’unes tortugues en una bassa propera i la participació en l’anellament d’ocells a l’illa Caramany que comportava una breu, però emocionant, estona de desplaçament amb una petita barca.Els vespres de vetllada eren molt esperats sigui amb actes preparats per alguns tallers, sigui amb oferiments d’animació. Se’m barregen els records, però allà hi eren presents en forma de contes, cançons o representacions: la versió del la llegenda de El Bruel de Castelló de Mª Angels Anglada , històries d’estels (amb algun intent d’observació), el discurs de l’indi Seattle, les melodies de l’Àngel Daban o el grup Tripijoc.

I cada matí ens despertaven suaument els cants aflautats dels abellarols que niaven a les ribes del Fluvià per iniciar les activitats quotidianes que m’estalviaré d’explicar.

I arribat el darrer dia, el més important no era que els pares venien a recollir els fills sinó que finalment hi havia públic per a mostrar l’exposició preparada amb gran interès o la reproducció dels Aiguamolls. Les vivències ja les podien anar explicant durant el camí de tornada.

L’experiència,  amb el marc teòric que la fonamentava, va ser recollida per Joaquim Franch en el llibre El lleure com a projecte que va guanyar el premi Artur Martorell l’any 1985 i editat per l’aleshores recent recuperada Generalitat de Catalunya. Animo i recomano consultar-lo a tothom qui es dediqui a  l’educació, especialment en el lleure. Em faig meves les paraules publicades a  Educació Social Revista d’intervenció socioeducativa (2012), núm.50 pg. 67-68 on fa memòria del 25è aniversari de la mort d’en Quim i diuen: “Tot i el temps transcorregut, els ele­ments estructuradors del llibre conti­nuen tenint validesa per a tots aquells que vulguin aprofundir en l’anàlisi de la pràctica educativa en contextos de lleu­re educatiu”

AGENDA PER LA LLIBERTAT I L'ALLIBERAMENT

Dijous 24 d'octubre, a l'espai solidari  de "La Peixateria" de Mataró vaig compartir presentació amb Xavier Manté de la Fundació Grup Tercer Món Mataró FGTMM i amb Jaume Botey, reconegut historiador i antropòleg, mestre de mestres i de llarga trajectòria en defensa de les Causes pendents que, entre altres mitjans, l'Agenda Llatinoamericana ens recorda any rere any.  Les Causes (pendents que no perdudes), segueixen essent les mateixes, però Pere Casaldàliga i José Mª Vigil ens proposen a cada edició un fil conductor diferent que, pel 2014,  queda reflectit en un breu lema:  LLIBERTAT, LLIBERTAT.

Pere Casaldàliga,  és molt reconegut en el nostre país, però després d'editar l'agenda des de 1992 ( a part de nombroses cartes, poemes, declaracions, etc...) no és gaire seguit. Sí,  és  molt admirat pel que ha fet pels indígenes i pels sense terra, pels riscos que ha patit, per la valentia que ha demostrat, pels petits i grans canvis que ha aconseguit en la gent d'Araguaia (Brasil), etc... Però és poc seguit, encara. Ens recorda que és possible, necessari i urgent canviar la nostra manera de fer individual i col·lectiva, però no anem gaire més enllà de declaracions d'intencions que tenen una difusió molt limitada.

L'Agenda ens orienta, és una eina molt pedagògica, i ens fa reflexionar sobre allò que cal fer (agent=el que fa, contrari de pacient, que deixa fer). Per tant, l'agenda és bàsicament una estratègia que ens ha de portar a l'acció.

I la Llibertat, és elecció de l'acció o de la omissió. Amb la llibertat orientem el nostre fer quotidià local que també té repercussions globals. 

Estem en una època que a Catalunya fem actes de llibertat personals i actes de sobirania col·lectius, nacionalment, socialment... i d'una manera ferma i pacífica. Incorporem  en les nostres reflexions  els continguts de  l'Agenda i  les seves Causes, segur que les nostres accions ens sortinar enriquides.

ENLLAÇOS:
Presencia 17/10/2013 pàgina 16 i 17
Trobem les totes agendes editades, enllaços, campanya d'anada i tornada,  materials complentaris,  per a la seva difusió educativa, notícies, presentacións en aquest WEB.

També:

http://alterglocal.blogspot.com.es/2012/11/fa-15-anys-vam-comencar-preparar.html

http://alterglocal.blogspot.com.es/2013/01/laltra-economia.html

QÜESTIONS D'ECONOMIA, TEORIA DE JOCS, LUDOPATIA I TRAMPES

L’Elisenda Paluzie va penjar aquest post al Fb i vaig iniciar una conversa amb preguntes. http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2013/07/024.html

J. La teoría de jocs aplicada a economía, ¿té en compte els ludópates que tan juguen en un casino com en especulació financera a la borsa? No será que hi ha molts dirigents ludòpates (polítics o d'empreses, tant li fa)? . És per això que proliferen tan els casinos i casinets... Com la teoría de jocs hauria de servir per controlar el que passa avui dia i no per fomentar-ho?

EGJB "L'ecologista és aliat del monopolista", Robert M. Solow (i Hotelling, també)

 J .No sé si el comentari anterior dedueix que tinc tendènces ecologistes, en tot cas només és una frase com dir que el diner troba aliats arreu. Penso que les normes (NOMO) de l'habitat (ECO) humà, - ECOnomia- han de tenir en compte el LOGOS (ECOlogia). La teoria de jocs, estudia la tendència a molts humans a fer trampes? , o sigui a saltrar-se la "nomia" (o fer normes amb trampa) i a despreciar la "logia"?

 MONOPOLY vs SOLIDARITY

L'ALTRA ECONOMIA

El dia 30 de gener és el DENIP, Dia de l'Educació per a la Noviolència i la Pau. Ho commemorarem amb la resentació de l'Agenda a Arbúcies.

¿No són sempre les causes de les guerres un conflicte per la gestió d'un territori i els seus recursos, es a dir ECONOMIQUES? (amb el conseqüent poder, domino, propietat...)- Que es vulgui legitimar amb religions, creences, mites,  història, tradicions, etc... no treu en que en el fons les causes són la possessió gestio de la terra, l'aigua, els minerals, una posició estratègica, poder sobre un territori,... I les victimes són el pobles i l'equilibiri ecològic.

Fa  dos anys que l'Agenda Llatinoamericana Mundial es va centrar en L'ECOLOGIA. Enguany ho fa en L'ECONOMIA, en la recerca i difusió  d'alternatives econòmiques que ens puguin  portar  aun altre sistema.
Com que els que hi entenen més que jo ja diuen la seva, em limitaré a posar enllaços, el primer dels quals és d'un post que vaig fer sobre el perquè l'ECOLOGIA ha de ser prioritària davant l'ECOMONIA, clicant AQUÍ. Hi trobareu videos de la darrera  conferència que l'Arcadi Oliveras va fer a Arbúcies.

properament....
Enllaç a cartilla ECOLOGIA.
Enllaç a cartilla ECONOMIA.

Enllaç a vídeo de Josep Manel Musqueta: ECONOMIA PER AL BON VIURE I BON CONVIURE (SUMAK KAWSAY)

INSTANT D'ENYOR

La imatge reproduiex la desapareguda composició de rajoles que hi havia en una faça del Mas Ventós. No puc deixar de fer aturada quan pujo a Sant Pere de Roda i veure si l'han refet.
Avui, quan no hi sóc, em desperta els records de les sensacions de l'Empordà:

* * *

Instant d'enyor de tots els verds,/ com també dels blaus de mar i cel,/ tolls, rius i estanys/ que reflecteixen les nuvolades,/ i de nits fosques amb lluna blanca/ o nits negres amb equitxos d'estelades./ Colors de muntanyes que abracen arpres i terraprims amb gent que treballa per guanyar-se el pa.

Olors que em penetren dins el cos,/ i em porten records d'infantesa,/ fragàncies de xipres i enredaderes/ de terra mullada, molses i oliveres,/ vinya, moresc, fonoll, tomaqueres,/ camps de blat i rostolls secs,/ pallofes, estables, herbes remeieres,/ En travessar rius descalços/ t'omplen aromes lliscants de les pedres .

Sabors d'un bri de farigola als llavis,/ de mores entre punxants verdisses/ d'espàrguls caçats un capvespre/ de magranes esberlades poc a poc,/ assaborint cireres a la primavera,/ i a la tardor, clandestinament,/ uns grans de raïm menjats lentament./ Sabor salat d'un glopeig del bany a la platja/ Torrades amb oli a la vora del caliu hivernal.

Xiulets de tramuntana m'acompanyen sovint,/ en llevar-me al matí o entre mantes, de nit,/ el repic d'uns gotes amb vent de llevant,/ uns pocs flocs de neu que el món fan silent,/ repics de campana escampen les ones,/ i el so de la via mentre en tren hi transita./ Pardals a la rambla, a la platja gavines./ Abellaros sobre el marges, el rauc de granotes, aiguamolls, entre closes, simfonia bestial

L'aire que frega la cara i que gela les mans./ L'aspror d'un terrós quan n'agafo un grapat El caliu de la llar que un dit m'ha cremat./ Les aigües del rec que els peus m'han gelat./

Sensacions que la ment amb recança reviu,/ enyor de vida que a un indret l'ha portat,/ records d'un temps que es fan realitat,/ per compartir amb paraules escriu/

MARX BROTHERS I LA METÀFORA DE "... MÉS FUSTA!, ... MÉS FUSTA!"

"El germans Marx cremant el tren en el qual viatgen al crit de «més fusta!són el mirall que retorna la ridícula imatge d’una societat que creix compulsivamentsense saber cap a on es dirigeix. La societat de consum ha oblidat que la seva finalitat natural no és la possessió, sinó la felicitat". (LAGUNA,J. Quandern 181 de Cristianime i Justícia"). La seqüència del film de "Els germans Marx a l'Oest"(1940) la podem afegir a les moltes metàfores per descriure la situació que estem vivint(Titànic, abismes, ...). Hi trobem els personatges de l'estafador que vol fer fortuna, dels que amb picaresca s'aprofiten de la situació i encara volen fer creure que ho fan per ajudar, i la gent que s'ho mira sorpresa però no fan res per aturar-ho. Fem-ne una lectura econòmica i ecològica. Nosaltres hi tenim molt a fer, canviem la manera de conduir el tren. ENLLAÇ A LA SEQUÈNCIA "MÉS LLENYA" EN EL TREN Potser és tard, però com diu Pere Casaldáliga: «És tard però és la nostra hora. És tard però és tot el temps que tenim per a construir el futur».

ORGULL, DECEPCIÓ I VERGONYA

Confesso que durant anys m'he sentit satisfet de ser ciutadà d’Arbúcies, per moltes coses: per l'esperit lluitador pels drets nacionals i socials, per la defensa dels Drets Humans, pel compromís amb la solidaritat i la cooperació, per l’organització de la jornada que proposava al bisbe Pere Casadàliga al Nobel de la Pau, pel suport a les Marxes per la Cultura de la Pau, per l’acolliment de persones nouvingudes. Des de fa un temps he començat a sentir decepció al veure com es va perdent sensibilitat per aquests temes. Però avui sento vergonya, molta vergonya: l’agenda municipal anunciava un acte, en un espai públic, de recreació d’una batalla de la 2ªGuerra Mundial i he pogut saber que l’empresa que ho organitza ven productes bèl·lics i símbols feixistes. Crec que és una taca per Arbúcies en la seva trajectòria i que caldria que no es tornés a repetir. Hi ha temes amb els quals no s’hi pot jugar ni comerciar.

Acabo amb uns versos del poeta arbucienc Lluís Torres amb el desig de recuperar per a la Vila la tradició pacifista.

PACIFISME 1932
Fills meus, no vull que jugueu a soldats,
feu altres jocs que siguin més honestos,
no heu de saber encara els disbarats
i odis i mals que porten aquests gestos
Ja la coneixereu la violència,
no vulgui Déu que us hi trobeu pel mig
i llavors comprendríeu amb evidència
que la guerra es comença de petit.

No podem admetre que els responsables municipals promocionin actes d'aquets tipus. Cal actuar amb criteri. On volen anar a parar?

Arbúcies 15/12/2012
CARTA PUBLICADA al "Diari de Girona" de dimecres 19 de desembre de 2012 ENLLAÇ
BAIXMONTSENY.INFO. POST I COMENTARIS
COMENTARI POST DIARIDIGITAL BAIXMONTSENY

AGENDA LLATINOAMERICANA I MATERIALS COMPLEMENTARIS

EINES PEDAGÒGIQUES DE REFLEXIÓ I ACCIÓ PER TRANSFORMAR LES PERSONES QUE HAN DE TRANSFORMAR EL MÓN

L'AGENDA ENS OBRE ELS ULLS

Publicat al setmanari  "PRESÈNCIA", de 26 d'octubre a 1 de novembre del 2012 (pàgina 41).

ENLLAÇ AL  REPORTATGE "PER UNA ALTRA ECONOMIA".
Pàgines (38), (39), (40) i (41).

Fa 15 anys vam començar a preparar materials complementaris de l'Agenda Llatinoamericana. Primer agrupats en el Front d'Educadors Solidaris i després Educadors per l'Agenda. Per si mateixa ja és una gran eina pedagògica de formació i transformació, però per fer arribar millor el seu missatge calien unes altres metodologies i materials adients.

És aplicable en l'àmbit escolar i també a l'educació de temps lliure, de persones adultes, catequesi, agents socials i econòmics, en els àmbits: universitari, familiar i grups de reflexió. Una eina de formació permanent que ens obre els ulls l'estat del món des d'una perspectiva necessàriament transformadora, que es converteix en motor per dinamitzar xerrades, exposicions, jornades, commemoracions, classes i generadora de opinió.

LLIBRE D'ORIENTACIONS PEDAGÒGIQUES I MATERIALS DIDÀCTICS

WEB DE LA COMISSIÓ DE L'AGENDA LLATINOAMERICANA MUNDIAL A CATALUNYA

INSTANT GEGANTER GRALLER

SABEU QUÈ ÉS SER GEGANTER? (AMB ELS COMPLEMENTARIS GRALLERS)

Ser geganter és la satisfacció de carregar sobre les espatlles les figures més representatives de les nostres poblacions, aquelles que la gent mira i admira amb imaginació.
És l'esforç i l’equilibri de passejar gegants, gegantons i capgrossos per carrers i places els dies de festa assenyalada.
És fer d'ambaixador de la nostra gent a trobades d'altres indrets.
A vegades ha de dansar i d’altres ha d’avançar caminant pausadament i discreta, al compàs de melodies tradicionals i de sons que han incorporat tonades més modernes.
És veure la festa per un forat: darrere la finestra de les faldilles mira les cares de alegres de grans i sorpreses de petits que amb els ulls alçats esquarden maravellats tots els detalls de les evolucions dels grans personatges.
I mentre dóna vida als gegants: escolta, salta, gira i regira, gaudeix de la festa des de dins.
I, finalment, quan amarat de suor sorgeix el cansament, és rellevat per un company que espera amb impaciència el seu torn.

UNA VEGADA MÉS: PROU RETALLADES

Publicació de la carta al diari ara de dissabte 30 de juny resumida als 1000 caràcters segons el criteri editorial que s'especifica.
L'escrit no està pensat només en un institut, sinó en general, amb visió de sistema educatiu. Tampoc va en contra de persones concretes que amb esforç i imaginació fan el que poden amb les misèries que han d'administrar.

Enllaç ara.cat

EFECTES DE LES RETALLADES EN EDUCACIÓ

El Claustre de l'institut Montsoriu d'Arbúcies va elaborar una carta adreçada a les famílies dels alumnes que es va adjuntar dins el sobre del butlletí de notes. El Diari de Girona el dissabte 23 se'n va fer ressó en una notícia de la plana 10. Tot seguit us presento un resum.

Com es veuran afectats els vostres fills?

1. L’augment d’alumnes per aula comportarà una minva en la qualitat de l’ensenyament. Reducció d'atenció personalitzada a les necessitats dels alumnes. Augment dels problemes de disciplina. Disminució d'eficàcia i seguretat de les pràctiques a: laboratoris, tallers. Menys temps per intervencions orals dins l'aula. Menys temps dededicació tutorial per alumne i família i en tasques de correccions iavaluacions.

2. Les retallades en la plantilla i el nou règim de substitucions implicaran també greus limitacions. No es podran organitzar a grups d’atenció diversificada a l'ESO, ni mantenir l'optativitat al Batxillerat, ni tirar endavant plans de qualitat, ni realitzar activitats extraescolars. Molts professors hauran d'impartir classes de matèries d'altres especialitats. Pèrdua de classes pels retards en els nomenaments de substituts en cas de baixes.

3. Les retallades del pressupost ordinari de funcionament de centre impliquen un atac frontal al model d’educació pública: la previsió de quantitat assignada es redueix malgrat les despeses són les mateixes. Això implica introduir un copagament; congelar el programa de digitalització de les aules i reduir despeses com ara la neteja o la calefacció.

4. Les retallades tindran altres conseqüències lamentables: Molts alumnes continuaran rebent classes en barracons. S’endureixen les condicions per aconseguir les escasses beques. Augmenten les taxes universitàries i de Cicles.

Com a treballadors al servei del país, tenim la sensació se’ns està demanant que que acceptem fer pitjor servei amb l’excusa que són temps difícils. Això és inadmissible. En conseqüència, exigim als responsables de les decisions que s’estan prenent que les reconsiderin urgentment. Ens hi va el futur!

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

El dissabte 10 de març de 2012 hem viscut l'emoció de la fundació de l'Assemblea Nacional Catalana, ANC, després del ferragós però necessari procés d'esmenes. Ja tenim ESTATUTS, REGLAMENT DE FUNCIONAMENT I FULL DE RUTA aprovats, des de la transversalitat i la unitat, des de la crítica i la generositat, de manera pacífica i amb voluntat solidària.

ENLLAÇ A AxI 10/03/2012

ASSEMBLEA (del fr. asembler = unir) : conjunt de totes les persones que formen una organització que assumeix decisions i les executa.

NACIONAL (del llatí natio=nascut): conjunt de persones amb característiques culturals comunes en un espai geogràfic més o menys delimitat, per naixement o per voluntat. També s'associa a un marc legal.

CATALANA (*), s'ha escollit catalana, i no de Catalunya, perquè aspira a unir-se, quan es constitueixin, amb altres assemblees dels Països Catalans que conformen la històrica Nació catalana.

CONTRA PODER, CRISI I CORRUPCIÓ: DRETS I TRANSPARÈNCIA

Quan no es parlava de crisi, els que mouen els fils dels "mercats", ja estaven preparant el terreny per provocar la situació que estem vivint. Les noves eines tecnològiques i mitjans de comunicació, l'únic que han fet ha sigut adoptar una forma diferent. Però el fons és el mateix. Molts ens queixem, indignem i cerquem una alternativa. Ens carreguem uns polítics electes que certament no ho han fet bé perquè uns han enganyat o traït el poble, altres s'han deixat manipular i molts se n'han aprofitat indecentment.

El poder corromp, el diner corromp, sentim a dir des de petits. Corrupció: de rumpere, trencar, i com prefix d'intensitat. Trencament intens, però també: degradar. Aplicat a política: favoritismes, tràfic d'influències, suborns, extorsions, comissions il·licites, fraus, malversació, prevaricació, abusos, nepotisme, impunitat,...

En els diferens períodes històrics hi ha hagut diferents menes de corrupció, sovint acceptades a l'àmbit privat i sempre amagat. Però quan l'àmbit públic guanya terreny, quan s'elegeixen càrrecs, quan augmenta la transparència, també augmenta la detecció i denúncia dels casos.

Només voldria recordar que, en aquests territoris, fa més de 35 anys no hi havia polítics "professionals" però sí governs militars, caciquismes i favoritismes. I que, en el S.XX, més enllà de terres ibèriques hi va haver dues guerres mundials, així com hi havia, com ara, moltes guerres locals. I ,de manera més sofisticada, batalles econòmiques que en diuen crisis. I que els cognoms dels que manegaven el fils des de més amunt segueixen éssent "els de sempre" potser amb algun d'afegit.

Malgrat tot, s'han convingut universalment uns referents acceptats majoritàriament -tot i que acomplerts sota mínims-: Els Drets Humans, que quan tot junst han començat a servir per a guiar les relacions humanes individuals i col·lectives, ara ,"els de sempre", els volen fer retrocedir, si no sobre el paper, sí a la pràctica.

Que la nostra indignació, la nostra emprenyamenta i el nostre discurs no faci que se n'aprofitin "els de sempre" i arrosseguin ments desprevingudes. La dreta més dura ("de ferro") ha fet servir i fa servir el discurs del canvi per ocupar escons al servei dels cognoms il·lustres i posa als governs estafadors que juguen amb les lleis o les llacunes que tenen, directius o consellers d'empreses d'armaments, "servidors"d' interessos privats-molts inconfessables-, economistes i acòlits de banquers que han defensat criteris que han causat la crisi, ... Cleptocràcia. Però ara, coneixem el camí dels Drets Humans. No ens deixem retallar, recuperem els drets perduts i ajudem als que no els han aconseguit mai.

BON VIURE, BON CONVIURE I ECONOMIA EN POQUES PARAULES

Josep Manuel Busqueta, que va ser assessor en matèria econòmica del govern veneçolà i actualment és pastisser en un negoci familiar i membre del col·lectiu Taifa d'Economia crítica, va presentar l'edició de 2012 de l'Agenda Llatinoamericana a Girona.

presentació Agenda Llatinoamericana mundial · Girona from Marc Planagumà [pmn] on Vimeo.

ANY INTERNACIONAL DELS BOSCOS: EL CANVI CLIMÀTIC A LA COMARCA DE LA SELVA

Quan sentim a parlar de canvi climàtic, hi ha qui es pensa que és un tema llunyà, que afecta als pols i a països remots. Però no, és proper, molt proper. Això és el que ens explica una exposició sobre el canvi climàtic a la comarca de La Selva, sí la nostra, a Catalunya, no la tropical no.

El nom de la comarca recorda la quantitat i l'espessor dels boscos que hi havia (silva en llatí significa bosc). Encara podem gaudir de bona part d'aquests boscos, però hem de saber preservar-los per a les generacions futures. INFORMACIÓ I ACCESSOS A LA EXPOSICIÓ a través del Bloc Verd del Montsoriu

SUMAK KAWSAY

CARTA PUBLICADA AL PUNT AVUI

Per un món millor

28/10/11 02:00 - JORDI PUJADES RIBALTAemail protegit

Notícies de ...

• Arbúcies

Actualment es fa difícil trobar en diaris i revistes articles que es centrin en temes de solidaritat i amb visió de recerca d'un món més just. Per això full felicitar la decisió dels responsables de la revista Presència d'incorporar al núm. 2068 un monogràfic de 4 pàgines i en color que es fa ressò del concepte Bon viure, bon conviure (Sumak kawsay) recollit i difós per l'Agenda Llatinoamericana Mundial 2012. El bon treball de l'articulista Irene Casellas i les interessants declaracions dels economistes J. Manel Busquets i Arcadi Oliveres ens aporten uns missatges que ens han de fer reflexionar i acompanyar-nos en les nostres accions i decisions personals i col·lectives del dia a dia. Som molts els que treballem en aquest sentit des de la base i ens encoratja veure reflectits els valors que compartim en una publicació de reconegut prestigi. Per això també vull animar els mitjans de comunicació a tractar més sovint i de manera àmplia i detallada, com és el cas, temes de solidaritat, cooperació, justícia, pau, medi ambient, drets humans... més enllà de les notícies diàries centrades en crisis i problemes que semblen no tenir solució, quan adoptant una altra mirada, podem fer coses per canviar les tendències. Arbúcies (Selva).

Enllaç: Coordinadora d'ONG Solidàries.

FEM

Vaig veure com retallaven les urgències sanitàries
i com que no estava malalt, no vaig fer res;
vaig veure com retallaven els serveis socials
i com que no tenia problemes, no vaig fer res;
vaig veure com retallaven llocs de treball,
i com que ja me'n sortia, no vaig fer res;
vaig veure com retallaven l'educació,
i com que no tenia fills estudiant, no vaig fer res:
vaig veure com com retallaven la cultura,
i com que tenia tele i futbol, no vaig fer res;
vaig veure com desnonaven uns veïs
i com que no tenia hipoteca, no vaig fer res.

PERÒ un dia van retallar la meva vida, i ja no hi vag ser a temps ...

(adaptació actualitzada d'un text atribuït a Bertolt Brecht)

AGENDA 2012: BON VIURE - BON CONVIURE

L'Agenda Llatinoamericana Mundial ens ofereix una nova lliçó provinent de pobles i persones que estan acostumats a lluitar pel seu alliberament col·lectiu i personal i que ho estan aconseguint per vies democràtiques. De les planes 26 i 27 de l'Agenda:

Nosaltres, el poble sobirà de l'Equador... decidem construir,

Una nova forma de convivència ciutadana, en diversitat i harmonia amb la natura, per assolir el bon viure, el sumak kawsay:

Una societat que respecta, en totes les seves dimensions, la dignitat de les persones i les col·lectivitats:

Un país democràtic, compromès amb la integració llatinoamericana, la pau i la solidaritat amb tots els pobles de la Terra... (Del preàmbul de la Constitució de l'Equador).

L'Estat se sustenta en els valors d'unitat, igualtat, inclusió, dignitat, llibertat, solidaritat, reciprocitat, respecte, complementarietat, harmonia, trasparència, equilibri, igualtat d'oportunitats, equitat social i de gènere en la participació, benestar comú, responsabilitat, justícia social, distribució i redistribució dels productes i bens socials, per viure bé. (Del Capítol segon de la Constitució de Bolívia).

En el nostres països hi ha lluites disperses per aconseguir fites concretes, però hauríem de ser capaços d'arribar a una constitució que guiés l'acció personal i col·lectiva dels catalans a partir d'unir esforços, com ja es comença a fer pel que fa a: organitacions mediambientals, solidàries per la justícia i la pau, moviments d'indignació, plataformes contra les retallades, suport a col·lectius desafavorits, assemblees sobiranistes, entitats en defensa de l'escola, la llengua, la cultura i la nació catalanes, etc. A la Fira d'entitats de l'11 de setembre al Passeig Lluís Companys, davant de l'arc de Triomf, moltes d'aquestes entitats hi eren representades.

ARA "TOCA" RETALLAR LES URGÈNCIES SANITÀRIES?

Els dirigents polítics catalans, amb la "força" dels vots autonòmics, ens volen fer anar més enrere socialment retallant els serveis d'urgències del CAP Arbúcies i Sant Hilari Sacalm, per centralitzar-ho comarcalment a Santa Coloma de Farners, que per altra banda estem tan endarrerits que no hi ha, ni mai hi ha hagut, servei de transport públic.

Recordem que els serveis del Centre d'Atenció Primària van costar molt temps i esforços d'aconseguir. I ara, per retallar ho posen al sac del que en diuen mesures d'austeritat. No a la retallada sanitària.

Austeriat és l'estalvi que els ciutadans no ens hàgim de desplaçar per anar d'urgències a un centre col·lapsat amb el risc que s'agreugin malalties pel fet de no arribar a temps. Abans hi hauria altres solucions, com per exemple l'estalvi en costos de sous, dietes i pont aeri dels diputats que van Madrid a recollir les engrunes del pa que hem fet aquí; l'estalvi d'eliminar els costos que ens suposa mantenir un Estat que ara té unes infraestrucures i instal·lacions que cadacú (en diuen comunitats autònomes) s'hauria de mantenir i rendabilitzar solet.

Ara, el govern de la Generalitat, amb el suport dels grups que eren a la manifestació del 10J, hauria de mantenir els serveis sanitaris (i en concret el cas que ens ocupa, les urgències), educatius, socials, i treballar decididament,ja, cap a la independència econòmica i política del nostre país. I els del poble, no ens hauríem de fer sentir més?

COMPROMÍS AMB UNA PAU JUSTA

Les acampades es van escampant territorialment i es fan noves assemblees. Els indignats s'han d'afegir als compromesos, que ho són de molts anys, i avançar cap a una pau més justa.
A les imatges les acampades de Figueres (Alt Empordà) i Sitges (Garraf).
Suport als catalans doblement indignats: per les injustícies socioeconòmiques i per maltracte nacionalista espanyol.

INDIGNATS, GIRONA (21/05/2011)

WEB ACAMPADA GIRONA
CRIDA INFLEXIÓ
ENLLAÇ A DIARI DE GIRONA. AMB VIDEOS.

INDIGNATS, BARCELONA (19/05/2011)

Concentració de Barcelona.
WEB ACAMPADABCN
CONSTRUCCIÓ D'ALTERNATIVES WEB INFLEXIÓ
Dijous, viatjo a Barcelona i vaig a la Plaça de Catalunya a donar el suport i situ. Signatures, cartells, debats, grups de treball. Impressionant. Esperançador.
DEMOCRACIA REAL

INDIGNAT

El meu suport a la gent que es manifesta i que acampa demostrant la indignació per el mal funcionament del sistema actual i lluitant per a que "un altre món i una altra democràcia siguin possibles"

ARA: Acampades arreu del país

EL PUNT/AVUI: L'acampada a la Plaça de Catqalunya agafa volada"ARTICLE I VIDEO

INDIGNEU-VOS, el pròleg del llibre de Stephan Hessel, darrrer redactor viu (92 anys)de la la Declaració Universal pels Drets Humans

3cat24.cat: Stephane Hessel crida a la insurgència pacífica

DIRIA

Avui diria moltes coses, però com que ja estan dites en altres llocs, poso els enllaços:

Sobre la CONFERÊNCIA NACIONAL CATALANA
Sobre l'1 de MAIG, DIA DEL TREBALL
Sobre Ecologia

INSTANT TRADICIONAL

Ho he dit en diverses ocasions i avui ho escric. L'Ajuntament ha d'afavorir de manera més eficient i sostenible les activitats festives populars del poble. Amb els gegants ja ha esdevingut una tradició consolidada, però amb altres sembla que no s'hagi plantejat mai, per exemple:
Avui s'ha fet una fira temàtica centrada amb el tema de BRUIXES I BANDOLERS, i pel que he sentit sembla que es busca continuïtat donat que es basa en les arrels populars d'aquest fet. Bé. No ens enganyem, però. Es fa per motius de promoció econòmica, és clar. Ara cada poble busca en les seves arrels un motiu per atraure gent. Només un parell de setmanes en sé la medieval d'Hostalric, la de pintura a Figueres, la de grecs i romans de l'Escala...
Donat que es fa, i que hi ha calers per llogar un grup de trabucaires del Penedés (quants milers d'€ deuen haver costat?), no seria millor gastar-los en comprar trabucs i vestits i oferir l'activitat a gent que agrada el teatre a Arbúcies.
Igualment, en les Enramades, en contes de llogar batucades cada any, no seria millor dedicar diners en afavorir un grup de timbalers batucaires amb joves arbuciencs?
I afavorir els balls de bastons, que fa alguns anys es va intentar des de l'escola i es va perdre.
I afavorir la formació d'una banda...
Es tracta de comprometre "bolos" en activitats arbucienques, no de regalar res.
Segur que hi ha propostes que poden aglutinar gent i que no es perdin com el malaguanyat ball de garlandes.
El voluntariat també necessita estímuls i reconeixements.
Segur que amb una mica de voluntat es troba el camí. Eps!. Jo, ja estic servit. Només repeteixo una idea que a molts llocs és un fet generalitzat. A la Festa Major, per exemple, gairebé no han de llogar ningú a les activitats tradicionals, la gent del poble hi participa.
I fins i tot aquests grups, acaben sortint de la localitat i representen i promocionen el poble.

De passada us convido a visitar http://aggarbucies.blogspot.com i ho veureu amb el Gegants com exemple.

RIGOR AMB LA PÚBLICA (Versió publicada de la carta)

La carta de l'entrada anterior, publicada el dijous 31 de març al diari Ara, la titulen "Rigor amb la pública" i queda així:

Vull exposar una discrepància que per a mi és un error en que molts mitjans cauen fàcilment. Quan un titular diu "El fracàs escolar s’enquista a la pública i dobla el de la concertada" , cal explicar bé la situació perquè no es confongui què és causa i què és efecte. Són afirmacions i titulars que influeixen en moltes famílies en el moment previ a l'inscripció per al curs següent i acaben per fer creure que la causa del fracàs està en un tipus escola.

Si fem anàlisi de composició sociològica veurem que hi ha situacions prèvies que fan que la majoria dels pares que opten per portar els fills a centres privats tenen una formació, uns recursos a casa, unes possibilitats de fer classes i activitats formatives extres. En canvi la situació dels centres públics és més diversa, amb un percentatge molt alt d'alumnes que s'incorporen tardanament al nostre sistema educatiu, amb moltes més dificultats socioeconòmiques, fins i tot alumnes exclosos de centres privats a causa del comportament.
Crec que caldria fer no només una anàlisi dels resultats globals, sinó també que es tingués en compte els punts de partida i el procés. Aleshores consideraríem un èxit els alumnes estrangers que aprenen a comunicar-se amb una llengua molt diferent i que són capaços d'iniciar una integració, o els alumnes de famílies que assoleixen aprenentatges a nivell molt satisfactori després de superar moltes adversitats.

Ja sé que quan s'envia un carta ha de passar pels criteris d'edició. Però vull que no es perdi un fet important que volia trasnmetre: un alumne amb bones expectatives familiars a l'escola pública pot tenir èxit com si anés a un centre privat, i a més haurà guanyat en altres aspectes pel fet de viure situacions diverses i veure'n d'adverses.

EN DEFENSA DE L'ESCOLA PÚBLICA

Sr Director
Diari Ara
En el poc temps de vida del diari "Ara" he pogut comprovar satisfactòriament la importància que doneu als continguts sobre educació. En l'edició del divendres 25, malgrat la bona qualitat de la major part dels articles, vull exposar una discrepància que per a mi és un error en que molts mitjans caieu fàcilment. Quan un titular diu "El fracàs escolar s’enquista a la pública i dobla el de la concertada" , o expressions similars, cal explicar bé la situació perquè no es confongui què és causa i què és efecte. Són afirmacions i titulars que influeixen en moltes famílies en moments previs a les inscripcions per al curs següent i acaben per fer creure que la causa del fracàs està en un tipus escola. La qual cosa acaba per marcar tendència i fer estadísticament certa l'afirmació però no es desvetlla l'origen, les causes reals.
Si fem anàlisi de composició sociològica veurem que hi ha situacions prèvies que fan que la majoria dels pares que opten per portar els fills a centres privats tenen una formació, uns recursos a casa, unes possibilitats de fer classes i activitats formatives extres. En canvi la situació dels centres públics és més diversa, amb un percentatge molt alt d'alumnes que s'incorporen tardanament al nostre sistema educatiu, amb moltes més dificultats socioeconòmiques, fins i tot alumnes exclosos de centres privats a causa del comportament.
Crec que caldria no només una anàlisi dels resultats globals, sinó també que es tingués en compte els punts de partida i el procés. Aleshores veuríem com un èxit que alumnes estrangers aprenen a comunicar-se amb una llengua molt diferent i són capaços d'iniciar una integració, que alumnes de famílies amb pocs recursos aprenen tant com poden i alumnes que assoleixen aprenentatges a nivell molt satisfactori havent superat moltes adversitats. Veuríem com uns centres públics migrats de recursos compensen, encara que sigui parcialment, mancances per un mal repartiment dels recursos públics. L'escola pública ha de generar moltes expectatives que en altres entorns ja es donen per suposades.
La rigurositat que ha començat a demostrat el seu diari, mereixeria aprofundir i desvetllar què hi ha al darrere d'aquest fet anomenat per la vostra redacció "enquistament".

DECREIXEMENT SI US PLAU, PER FORÇA

Fa temps que el món ecologista les veia a venir si no es canviava de rumb. Usos sotenibles dels recursos i producció al servei humà. A les bones no es va fer. Per tant, ara toca per força. I aquest article de R. Alcoberro ho reflecteix molt bé.
El model econòmic actual no és l'únic possible. És una construcció humana fonamentada en falsetats. La gravetat no la podem canviar, ni ens convé; el model econòmic l'hem de canviar.

ECONOMIA I ECOLOGIA (II)

Me n'adono que fa dos anys vaig escriure unes reflexions sobre
ECOLOGIA I ECONOMIA. Avui la frase que em ve al cap és d'aquelles de "Perdoneu, però algú hi havia de dir":
"Les Ciències Econòmiques no són ni ciències ni econòmiques", amb perdó dels economistes de bona fe, que n'hi deu haver, per descomptat. I expressat en una versió més suau: actualment les Ciències Econòmiques són menys científiques i menys econòmiques.

Ni Cièntífiques. El paradigma científic aplicat a les Ciències Naturals, té raó de ser, per orígen, continuïtat i eficàcia. La llei de la gravetat no falla, ni les lleis dels fenòmens elèctrics, ni els d'altres processos físico-químics. El desenvolupament tecnològic n'és una evidència. I tot i això tenen el seu grau d'incertesa en alguns casos. L'exemple més fàcil de posar és el de les prediccions meteorològiques.

Però aplicat a l'Humanisme, té un punt de contradicció. Hi ha llibertat? El neoliberalisme predica la llibertat de mercadeig, en fa regles i a més, si li van, en contra no les compleix. Proclama la no intervenció de l'estat i la vol quan el sistema li falla (crisi i a cobrar de la butxaca pública). No pot ser objecte de ciència. Pot haver-hi aproximacions estadístiques (les Matemàtiques són ciències exactes), però de seguida els resultats són manipulats informativament. La més bàsica de totes les "lleis econòmiques", la de l'oferta i la demanda, el món de "l'economia" se la salta. Vegis l'origen d'aquesta crisi anunciada: hi ha més oferta que demanda, hi ha més deutes que diners. Amb això les àvies i els avis ja ens deien que no havíem d'estirar el braç que la màniga.

Ni Econòmiques. No segueixen unes normes per a que el funcionamt de la nostra "casa" plantària vagi bé. No tenen en compte les regles de l'ecologia. No sé si el nostre jovent ho arribarà a parendre, però una època la paràula econòmic tenia el significat de barat, de bona relació qualitat-preu.
Economia social era el concepte primitiu de les caixes d'estalvi, amb un revertir dels beneficis a la societat. Ara, amb el pretext de la crisi, provoquen la seva desaparició.
Ara, fins i tot es manipula la paraula ecologia per entabanar el consumidor. Ara diuen que hem de canviar el sistema d'enllumenat per motius d'estalvi energètic. O canviar els electrodomèstics, o canviar de cotxe. Si toca renovació per envelliment, evidentment que sí. Però en molts casos el que es busca és "incentivar el consum" perquè un sector productiu faci negoci. I al capdamunt de la piràmide sempre hi ha els mateixos de sempre.

En alguns casos en contes de canviar el contingut, canvien el nom i parlen de Facultat d'Economia i Empresa. Tan se val. El model haurà de canviar perquè és insostenible.

Què fer mentrestant? No estirar més el braç que la màniga, tendir al comerç just, al consum responsable, a la banca ètica (qui pugui)... i adoptar posicions de canvi social. Empreses sostenibles i solidàries, cooperatives, intervenció de l'estat transparent i socialment justa, decreixement i manteniment en relació a una pejada ecològica que no sobrepassi 1 planeta Terra. Algun dia arribarà, i pacíficament. Hi hem de creure, hi hem de treballar.