dilluns, 29 de desembre de 2008

PALESTINA

Palestina torna a ser bombardejada. Un conflicte desigual, pobres contra rics; rics contra pobres. Ull per ull i dent per dent, tots cecs i desdentats. Pitjor, 1 per 50. Terror? Guerra? Terrorisme? Exèrcits? Si hi ha palestins que volen la pau amb diàleg, si hi ha jueus que volen la pau amb diàleg. Si de paraula gairebé tothom diu que vol diàleg i pau alhora. Perquè es fan sentir les armes? No serà que en temps de crisi s'han de fer servir per interessos econòmics? Què vindrà després... ?
L'any 2004 publicàvem el següent article: http://servicioskoinonia.org/agenda/archivo/catalan/obra.php?ncodigo=106 Ara, més malament encara.
De moment, llegim el comentari adjunt...

diumenge, 28 de desembre de 2008

SOBRE EL LLIBRE DELS ROSTRES...

El Facebook és una nova eina informàtica que s'esten arreu ràpidament. Una "xarxa social". Com intranets, el patatabrava i altres, a escala blobal. Com totes les eines tenen el seu costat útil i el costat fosc. Neix amb bona finalitat i hi ha qui l'utilitza per fins perversos (o al revés, o les dues coses). Jo també he estat atrapat per la xarxa. Els plantejaments i el reptes són: sobreviur-hi, no engaxar-s'hi i aprofitar-la. Que sigui una eina veritablement social, col·lectiva, que reforci lligams, que no tanqui individualitats sinó que les obri i les projecti.
Alerta però amb el que pot haver-hi al darrere. Algun dia voldran que ho paguem. Sempre estarem a temps de dir prou. Però, ja ara, hem d'anar en compte amb el que hi posem.
Llegiu el comentari que circula a la xarxa.

diumenge, 16 de novembre de 2008

LA UTOPIA CONTINUA




L’Agenda Llatinoamericana Mundial, proposa com a lema Cap a un socialisme nou! La Utopia continua. U-topia ve te topos (lloc, indret) amb el prefix de negació U-; allò que no està enlloc. I a vegades hi ha qui utilitza la paraula amb to desqualificador, com una quimera, com un somni irrealitzable. Però hem de reconèixer que nosaltres vivim algunes de les utopies dels nostres avis... falta, però, que quedin repartides. Fa anys que l’Agenda posa en evidència les mancances i enganys del sistema políticoeconòmic imperant, i moltes persones per quedar convençuts han hagut de veure com esclatava la crisi d’enguany. Ara és el moment de fer canvis importants. No només s’ha de sentir la veu dels poderosos que volen fer “refundacions” o "ajustaments" perquè tot contiui igual. Després de tants anys de rebutjar la intervenció de l’Estat (impostos minims, res de nacionalitzacions, etc...), ara van a demanar diners públics per salvar bancs i empreses. No s’hi val a privatitzar el beneficis i socialitzar les pèrdues. Per això ens fem ressó del missatge de l’Agenda d’enguany, que com sempre s’avança als esdeveniments i aporta eixos d’actuació per a trobar alternatives. A més de l’edició en paper, la podeu trobar a http://www.llatinoamericana.org/. N’és un reflex l’escrit de Pere Casaldàliga en la introducció del qual en publiquen un extracte:

No es tracta pas de repetir assaigs que han acabat, moltes vegades, en decepció, en violència, en dictadura, en pobresa, en mort. No es tracta pas de “mirar enrere amb ira” ni de tornar a models superats. Es tracta de revisar, d’aprendre del passat, d’actualitzar, de no conformar-se i, per això mateix, de viure avui i aquí, localment i globalment, la sempre nova Utopia.

La Utopia continua és un repte. Preocupats per la construcció diària de la política com a art d’allò possible, ¿perdem de vista allò que sembla impossible i tanmateix és necessari? Ens hem de conformar amb escollir governs més o menys d’esquerres i continuar, submisos o derrotats, dins del sistema capitalista de dreta? Què en queda de la vella disjuntiva capitalisme-socialisme? No falta pas qui afirmi que ja ha passat l’hora de les dretes i les esquerres. “Que no hi hagi dreta ni esquerra, no vol pas dir que no hi hagi un dalt i un baix”; “els que tenen i els que no tenen”, Advoquem per un socialisme nou. Amb la novetat d’una democràcia radicalitzada, universal, econòmica, social i cultural.

Hi ha valors referencials que són els pilars mestres del socialisme nou: la dignitat humana, la igualtat social, la llibertat, la corresponsabilitat, la participació, la garantia d’aliment, salut, educació, vivenda, feina, l’ecologia integral, la propietat relativitzada perquè sobre seu pesa una hipoteca social.

Evidentment un socialisme que en mereixi el nom, rebutja, per definició, qualsevol dictadura i qualsevol imperialisme; i també qualsevol democràcia que només sigui formal “Socialisme vol dir una economia organitzada de manera que qualsevol persona o grup de persones pugui accedir a crèdits per poder adquirir els mitjans de producció que li calen per desenvolupar les activitats que triï. Això implica, evidentment, l’eliminació de la pobresa, de l’exclusió social...”.

El sociòleg François Houtart proposa quatre principis-objectius per a un nou socialisme:
• Prioritat d’un ús renovable dels recursos naturals.
• Predomini del valor d’ús per sobre del valor de canvi.
• Participació democràtica en tots els sectors de la vida col·lectiva.
• Interculturalitat.
La Utopia continua, malgrat tots els malgrats. Escandalosament desactualitzada en aquesta hora de pragmatisme, de productivitat sense parar, de postmodernitat escarmentada. La Utopia de la qual parlem la compartim amb milions de persones que ens han precedit; donant fins i tot la sang, i amb milions que avui viuen i lluiten i marxen i canten. Aquesta Utopia està en construcció; som obrers de la Utopia


COMMEMORACIÓ DEL 60È ANIVERSARI DE
LA PROCLAMACIÓ DELS DRETS HUMANS
DIMECRES 10 DE DESEMBRE DE 2008
Hora: a les 9:30 del vespre
Lloc: Sala d’actes del MEMGA, LA GABELLA

La Utopia continua.
Presentació de l’Agenda Llatinoamericana Mundial 2009

Passi del DVD “La Moneda telemàtica”
Col·loqui: Alternatives econòmiques i DDHH

dijous, 31 de juliol de 2008

PETJADA ECOLÒGICA, CONÈIXER PER ACTUAR

ALERTA: EXCÉS CONSTRUCCIÓ, EXCÉS CONSUM ENERGIA, EXCÉS DEIXALLES, EXCÉS EXPLOTACIÓ RECURSOS NATURALS....ALERTA: EXCÉS DE CONSUM... DESEQUILIBRIS... MALBARATAMENT...PETJADA ECOLÒGICA, CONÈIXER PER ACTUAR
Jordi Pujadas i Ribalta

Cada vegada es parla més sovint de sostenibilitat ambiental i tots en tenim una idea, però no tothom adopta la mateixa postura ni acaba actuant de la mateixa manera. Uns l’estudien, uns pocs la defensen veritablement, altres utilitzen el concepte per a desacreditar els que la defensen (ecologistes, bah!), fins i tot ha esdevingut una etiqueta per a vendre millor un producte o atreure partidaris, com també s’ha fet posant davant de productes els prefix eco-, o bio- , que s’han hagut de legislar per evitar fraus. Arguments de tota mena, com: el progrés no pot anar enrere, si tothom fes com nosaltres la Terra desapareixeria, encara n’hi ha que consumeixen més, nosaltres ja reciclem, etc.; demostren que hi ha un gran desconeixement i molt desconcert, generats, com sempre, per interessos creats.És per això que a través d’aquest article voldria presentar-vos i difondre un concepte que pot ajudar a tenir un referent per saber, encara que sigui aproximadament, si la nostra manera d’actuar és sostenible o no: la PETJADA ECOLÒGICA. Però l’objectiu final, no és el simple coneixement, sinó disposar d’una eina de reflexió que porti a adoptar actituds personals i prendre decisions polítiques veritablement sostenibles. La petjada ecològica és un indicador de sostenibilitat. Per calcular-la es tenen en compte les hectàrees de sòl, el consum de recursos i els residus que generem. Cal considerar les despeses materials i energètiques que fem directament i també les que s’han fet abans un producte no ha arribat a les nostres mans (extracció, tractaments, elaboració, transport, distribució). Dit d’una altra manera, la superfície de la Terra que faria falta per mantenir a un individu. I això ens portarà a una dada fàcil d’entendre: quantes terres farien falta per mantenir-me si tots els habitats del planeta consumissin com jo, o com la mitjana d’abuciencs, o la mitjana de catalans, etc. I mentre consumim més, més s’esgoten els recursos, i alhora es deteriora la qualitat del medi ambient i en conseqüència disminueix la qualitat de vida. Segons algunes persones del món de l’ecologia, podem fer la següent classificació indicadors:

1. Els descriptius: que tenen com a variables el consum d'aigua, d’energia i de matèries primeres, concretats en emissions de CO2, superfície de cultius i pastures, boscos, mar productiu, espai urbanitzat.

2. Els d’actuació: que permeten avaluar les conseqüències de les mesures que s'han pres per afavorir el medi ambient (recollida selectiva de residus, ús de mesures d'estalvi, reducció del consum).

3. L’ecoeficiència: mesura de l’ús eficient dels recursos ( desplaçaments, ocupació del vehicle privat, utilització del transport públic, ...)4. El benestar: un conjunt de factors que analitzen l'impacte social (l'atur, l'habitatge, serveis mínims) i la valoració subjectiva del benestar que perceben les persones).

Per tant, com deia abans, aquests indicadors ens orienten cap on han d’anar les mesures que hem de prendre individualment i col·lectiva. Per això, són necessàries associacions com NIUS que apostem per donar suport a la reducció del nostre consum, a reutilitzar, a reciclar, a afavorir polítiques sostenibles, a una altra cultura de l’energia, a més transport públic, etc.. I per contra critiquem el malbaratament d’energia i aigua, els excessos en el creixement en la construcció; qüestionen la necessitat d’una línia de molt alta tensió (MAT), de convertir l’eix en una autopista; avisem dels perills d’ampliacions de càmpings o projectes com un camp de golf o noves urbanitzacions.

Internet ens posa a l’abast una calculadora de la petjada ecològica, us convido a anar-hi i tot i que sigui una aproximació, sí que serveix per reflexionar: http://www.myfootprint.org.. Si us surt una petjada equivalent a 1 planeta Terra o menys, ja podeu anar a dormir amb tranquil·litat.

També trobareu més informació a webs lligades a entitats amb prou prestigi com per no pensar que aquest és un tema de quatre arreplegats que estan contra el progrés. Res més lluny: és enfocar la vida amb visió de futur, però començant ja des d’ara.Centre UNESCO de Catalunyahttp://www.tots.net/Num21/public_html/#Gografic3UAB. Revista Divulg@http://www.uab.es/uabdivulga/avencos/2006/Footprint0306.htm

foto de alterglocal en 24/11/06 - Fotolog

foto de alterglocal en 24/11/06 - Fotolog

foto de alterglocal en 5/01/07 - Fotolog

foto de alterglocal en 5/01/07 - Fotolog

Millors serveis i no al desdoblament de l'EIX a Valls d'Arbúcies - Fotolog

Millors serveis i no al desdoblament de l'EIX a Valls d'Arbúcies - Fotolog

DECREIXEMENT: MINVAR, MANTENIR, MILLORAR - Fotolog

DECREIXEMENT: MINVAR, MANTENIR, MILLORAR - Fotolog

dimarts, 29 de juliol de 2008

Telefonia mòbil

La ubicació de les antenes de telefonia mòbil és un problema present a les nostres localitats. Degut a queixes veïnals, l'Ajuntament d'Arbúcies està mediant perquè les antenes no estiguin situades en el nucli urbà. En el darrer full informatiu van fer pública la nova ubicació. I ara som uns altres veïns els que les tindrem més a la vora. I és que gairebé tothom vol TM però ningú vol les antenes de TM. De moment, us faré partícips de les meves reflexions:
1r. resulta que sóc un dels veïns més propers a la possible ubicació de les antenes, no em fan cap gràcia les antenes de TM, per tant si em demanen signar en contra, ho faré, però en sóc usuari (amb límits, però usuari),
2n. en algun lloc s'ha de posar l'antena; no crec que a aquestes alçades hi hagi gaire gent que vulgui/pugui renunciar al mòbil;
3r. s'acabi instal·lant on sigui, hi ha vàries coses que calen:
a) fer una bona instal·lació, el més allunyada possible a veïnatges i amb un reduït impacte visual,
b)CONTROL, crec que hem de demanar mesures periòdiques de les radiacions i que les normatives siguin el màxim de restricitves;
c)TRANSPARÈNCIA, que les dades siguin clares i comprensibles.
d) i també hem de demanar RESPONSABILITAT a la ciutadania. Tothom i cadascú ha de pensar d'usar el TM només per necessitat i el mínim imprescindible. I si ho trobem difícil, penseu en dues coses: qui rep més radiacions, és la persona que té el TM a l'orella, i que qui hi treu més beneficis són gent com en Zaplana de les quals desconeixem el nom però tenen la mateixa manera d'actuar.
Resumint, podem actuar o pressionar des de 2 àmbits: personalment com a usuaris, controlant el nostre consum responsablemen i ,també, com a ciutadans exigint un bon control públic.