Aquest plantejament ampliava el camp semàntic del concepte. Inicialment s'havia utilitzat en l'àmbit de l'enginyeria als materials després de partir una força extrema, torna a la seva posició anterior (del llatí re-, enrere i -silio salt: salt enrere). Després passà a ser utilitzat per la psicologia aplicat a les persones que han de superar traumes o per educar els infants i enfortir-los davant situacions adverses quotidianes.
Aquí el material no és res més que la nostra fortalesa i les adversitats les forces que hem de superar persones que hagin patit traumes o per educar els infants i enfortir-los davant situacions adverses quotidianes. Exemples relacionats amb la pandèmia, situacions de crisi, migracions, guerres... estan a l'ordre del dia.
Alhora hi ha un auge del concepte en relació al medi ambient i les adversitats agreujades pel canvi climàtic: la tendència dels ecosistemes a recuperar-se després de patir pertorbacions (sequeres, inundacions, plagues, incendis, ...) o la necessitats del món agrícola a adaptar els cultius.
Però Resiliència comunitària vol abastar un àmbit més sistèmic per donar pistes de com enfortir pobles i comunitats per a superar adversitats a partir dels resultats obtinguts en els estudis de les comunitats camperoles, indígenes i veïnals. Els pilars bàsics comuns serien cinc. Primer compartir una identitat cultural, símbols, creences i tradicions. En segon lloc, una vinculació social amb sentiment de solidaritat. També una autoestima col·lectiva, la satisfacció d'identificar-se amb el grup social o nacional. Així mateix, una consciència ètica grupal que condemna les corrupcions i valora la honestedat de la funció pública i les institucions. I, finalment, l'humor social, la capacitat d'expressar còmicament un fet, provocant un efecte tranquil·litzador.
Hi ha factors que enforteixen internament les persones i afavoreix la Resiliència comunitària i que cal reforçar, com: el suport social i l'ajuda mútua, el sentit de la vida, l'autoestima personal, el bon humor i les competències socials i habilitats bàsiques, el compromís amb un mateix i amb els altres, la confiança, una comunicació clara, cooperació, aprendre dels errors, oferir solucions conjuntes davant d'un problema i un marc ètic que sigui fort.
La resiliència, entesa en el sentit més profund i ampli, va molt més enllà de resistir i recuperar-se d'una situació adversa per tornar a l'estat original. Té una dimensió transformadora on les persones i la col·lectivitat en poden sortir enfortides pels nous aprenentatges. La gran aportació llatinoamericana del concepte Resiliència Comunitària, està en sintonia en la lluita amb les Grans Causes i en sinergia amb els moviments socials que treballen per un altre món possible.
