dijous

RESILIÈNCIA COMUNITÀRIA: RETROBAR-NOS, ACTUAR, RESISTIR


L'Agenda Llatinoamericana Mundial 2023 ens proposa aprofundir el concepte de Resiliència Comunitària, entesa com una força col·lectiva per estar preparats per sobreposar-se a adversitats i
“a desastres i situacions massives d'adversitat i construir sobre elles”. En diferents edicions, l'Agenda ha posat sobre la taula .... Fa més de vint anys que un metge argentí, el Dr. Suàrez Ojeda, va orientar nombrosos estudis en/de diferents països llatinoamericans que havien patit o patien desastres d'origen natural i convulsions d'origen humà. En aquests treballs van considerar les diferents maneres de d'afrontar els desastres que assolaven les comunitats: inundacions, sequeres, terratrèmols, contaminació d'aquífers, violència, atemptats, accidents, repressió política, guerres, migracions, comunitats expulsades de territoris i refugiades, etc…Van veure com unes comunitats eren capaces de reconstruir-se en més o menys temps i altres no. En van extreure uns pilars de resiliència comunitària que enforteixen un grup humà i afavoreixen la superació de les adversitats a nivell col·lectiu.

Aquest plantejament ampliava el camp semàntic del concepte. Inicialment s'havia utilitzat en l'àmbit de l'enginyeria als materials després de partir una força extrema, torna a la seva posició anterior (del llatí re-, enrere i -silio salt: salt enrere). Després passà a ser utilitzat per la psicologia aplicat a les persones que han de superar traumes o per educar els infants i enfortir-los davant situacions adverses quotidianes.

Aquí el material no és res més que la nostra fortalesa i les adversitats les forces que hem de superar persones que hagin patit traumes o per educar els infants i enfortir-los davant situacions adverses quotidianes. Exemples relacionats amb la pandèmia, situacions de crisi, migracions, guerres... estan a l'ordre del dia.

Alhora hi ha un auge del concepte en relació al medi ambient i les adversitats agreujades pel canvi climàtic: la tendència dels ecosistemes a recuperar-se després de patir pertorbacions (sequeres, inundacions, plagues, incendis, ...) o la necessitats del món agrícola a adaptar els cultius.

Però Resiliència comunitària vol abastar un àmbit més sistèmic per donar pistes de com enfortir pobles i comunitats per a superar adversitats a partir dels resultats obtinguts en els estudis de les comunitats camperoles, indígenes i veïnals. Els pilars bàsics comuns serien cinc. Primer compartir una identitat cultural, símbols, creences i tradicions. En segon lloc, una vinculació social amb sentiment de solidaritat. També una autoestima col·lectiva, la satisfacció d'identificar-se amb el grup social o nacional. Així mateix, una consciència ètica grupal que condemna les corrupcions i valora la honestedat de la funció pública i les institucions. I, finalment, l'humor social, la capacitat d'expressar còmicament un fet, provocant un efecte tranquil·litzador.

Hi ha factors que enforteixen  internament les persones i afavoreix la Resiliència comunitària i que cal reforçar, com: el suport social i l'ajuda mútua, el sentit de la vida, l'autoestima personal, el bon humor i les competències socials i habilitats bàsiques, el compromís amb un mateix i amb els altres, la confiança, una comunicació clara, cooperació, aprendre dels errors, oferir solucions conjuntes davant d'un problema i un marc ètic que sigui fort.

La resiliència, entesa en el sentit més profund i ampli, va molt més enllà de resistir i recuperar-se d'una situació adversa per tornar a l'estat original. Té una dimensió transformadora on les persones i la col·lectivitat en poden sortir enfortides pels nous aprenentatges. La gran aportació llatinoamericana del concepte Resiliència Comunitària, està en sintonia en la lluita amb les Grans Causes i en sinergia amb els moviments socials que treballen per un altre món possible.