diumenge

EN DEFENSA DE L'ESCOLA PÚBLICA

Sr Director
Diari Ara
En el poc temps de vida del diari "Ara" he pogut comprovar satisfactòriament la importància que doneu als continguts sobre educació. En l'edició del divendres 25, malgrat la bona qualitat de la major part dels articles, vull exposar una discrepància que per a mi és un error en que molts mitjans caieu fàcilment. Quan un titular diu "El fracàs escolar s’enquista a la pública i dobla el de la concertada" , o expressions similars, cal explicar bé la situació perquè no es confongui què és causa i què és efecte. Són afirmacions i titulars que influeixen en moltes famílies en moments previs a les inscripcions per al curs següent i acaben per fer creure que la causa del fracàs està en un tipus escola. La qual cosa acaba per marcar tendència i fer estadísticament certa l'afirmació però no es desvetlla l'origen, les causes reals.
Si fem anàlisi de composició sociològica veurem que hi ha situacions prèvies que fan que la majoria dels pares que opten per portar els fills a centres privats tenen una formació, uns recursos a casa, unes possibilitats de fer classes i activitats formatives extres. En canvi la situació dels centres públics és més diversa, amb un percentatge molt alt d'alumnes que s'incorporen tardanament al nostre sistema educatiu, amb moltes més dificultats socioeconòmiques, fins i tot alumnes exclosos de centres privats a causa del comportament.
Crec que caldria no només una anàlisi dels resultats globals, sinó també que es tingués en compte els punts de partida i el procés. Aleshores veuríem com un èxit que alumnes estrangers aprenen a comunicar-se amb una llengua molt diferent i són capaços d'iniciar una integració, que alumnes de famílies amb pocs recursos aprenen tant com poden i alumnes que assoleixen aprenentatges a nivell molt satisfactori havent superat moltes adversitats. Veuríem com uns centres públics migrats de recursos compensen, encara que sigui parcialment, mancances per un mal repartiment dels recursos públics. L'escola pública ha de generar moltes expectatives que en altres entorns ja es donen per suposades.
La rigurositat que ha començat a demostrat el seu diari, mereixeria aprofundir i desvetllar què hi ha al darrere d'aquest fet anomenat per la vostra redacció "enquistament".

DECREIXEMENT SI US PLAU, PER FORÇA

Fa temps que el món ecologista les veia a venir si no es canviava de rumb. Usos sotenibles dels recursos i producció al servei humà. A les bones no es va fer. Per tant, ara toca per força. I aquest article de R. Alcoberro ho reflecteix molt bé.
El model econòmic actual no és l'únic possible. És una construcció humana fonamentada en falsetats. La gravetat no la podem canviar, ni ens convé; el model econòmic l'hem de canviar.

divendres

ECONOMIA I ECOLOGIA (II)

Me n'adono que fa dos anys vaig escriure unes reflexions sobre
ECOLOGIA I ECONOMIA. Avui la frase que em ve al cap és d'aquelles de "Perdoneu, però algú hi havia de dir":
"Les Ciències Econòmiques no són ni ciències ni econòmiques", amb perdó dels economistes de bona fe, que n'hi deu haver, per descomptat. I expressat en una versió més suau: actualment les Ciències Econòmiques són menys científiques i menys econòmiques.

Ni Cièntífiques. El paradigma científic aplicat a les Ciències Naturals, té raó de ser, per orígen, continuïtat i eficàcia. La llei de la gravetat no falla, ni les lleis dels fenòmens elèctrics, ni els d'altres processos físico-químics. El desenvolupament tecnològic n'és una evidència. I tot i això tenen el seu grau d'incertesa en alguns casos. L'exemple més fàcil de posar és el de les prediccions meteorològiques.

Però aplicat a l'Humanisme, té un punt de contradicció. Hi ha llibertat? El neoliberalisme predica la llibertat de mercadeig, en fa regles i a més, si li van, en contra no les compleix. Proclama la no intervenció de l'estat i la vol quan el sistema li falla (crisi i a cobrar de la butxaca pública). No pot ser objecte de ciència. Pot haver-hi aproximacions estadístiques (les Matemàtiques són ciències exactes), però de seguida els resultats són manipulats informativament. La més bàsica de totes les "lleis econòmiques", la de l'oferta i la demanda, el món de "l'economia" se la salta. Vegis l'origen d'aquesta crisi anunciada: hi ha més oferta que demanda, hi ha més deutes que diners. Amb això les àvies i els avis ja ens deien que no havíem d'estirar el braç que la màniga.

Ni Econòmiques. No segueixen unes normes per a que el funcionamt de la nostra "casa" plantària vagi bé. No tenen en compte les regles de l'ecologia. No sé si el nostre jovent ho arribarà a parendre, però una època la paràula econòmic tenia el significat de barat, de bona relació qualitat-preu.
Economia social era el concepte primitiu de les caixes d'estalvi, amb un revertir dels beneficis a la societat. Ara, amb el pretext de la crisi, provoquen la seva desaparició.
Ara, fins i tot es manipula la paraula ecologia per entabanar el consumidor. Ara diuen que hem de canviar el sistema d'enllumenat per motius d'estalvi energètic. O canviar els electrodomèstics, o canviar de cotxe. Si toca renovació per envelliment, evidentment que sí. Però en molts casos el que es busca és "incentivar el consum" perquè un sector productiu faci negoci. I al capdamunt de la piràmide sempre hi ha els mateixos de sempre.

En alguns casos en contes de canviar el contingut, canvien el nom i parlen de Facultat d'Economia i Empresa. Tan se val. El model haurà de canviar perquè és insostenible.

Què fer mentrestant? No estirar més el braç que la màniga, tendir al comerç just, al consum responsable, a la banca ètica (qui pugui)... i adoptar posicions de canvi social. Empreses sostenibles i solidàries, cooperatives, intervenció de l'estat transparent i socialment justa, decreixement i manteniment en relació a una pejada ecològica que no sobrepassi 1 planeta Terra. Algun dia arribarà, i pacíficament. Hi hem de creure, hi hem de treballar.