dissabte, 8 d’agost de 2020

MOR PERE CASALDÀLIGA, IMPULSOR DE L'AGENDA LLATINOAMERICANA

Avui plorem la mort de Pere Casaldàliga juntament amb la seva família, seguidors i amistats. La seva vida ha sigut un exemple de compromís, lluita i esperança. Membre destacat de la Teologia de l'Alliberament va fer de la seva vida una opció pels pobres i oprimits. Va concretar la seva acció a l'Amazònia brasilera com a bisbe de la Prelatura de São Félix do Araguaia.

Va prendre partit a favor dels Pobles Indígenes, dels camperols i dels sense-terra. Es va posicionar obertament contra els terratinents i tots els poders econòmics que neguen els drets de les persones i els pobles per la qual cosa va patir amenaces i atemptats.

El seu pensament queda recollit en més d'un centenar d'obres escrites, moltes de les quals s'han traduït a diverses llengües. En un viatge a Nicaragua va establir contacte amb José Mª Vigil i junts van impulsar l'Agenda Llatinoamericana que enguany arriba a la seva 30a edició. En ella any rere any s'hi publiquen articles per estimular reflexions que orientin a l'acció, tenent com a referència les Grans Causes (indígenes, dones, empobrits; la defensa de la Mare Terra; un altre món possible, necessari i urgent). El mateix Pere ens recorda l'etimologia d'agenda: allò que cal fer.

El millor homentge que li podem retre és seguir lluitant per a Justícia i la Pau, en paraules seves, per fer una Humanitat més humana.


diumenge, 24 de maig de 2020

VIDA I DECREIXEMENT


Video del Lliurament del Premi a la Difusió del Decreixement Agenda Llatinoamericana 2019-2020.
Extracte: 
L'informe sobre “Els límits del Creixement” encarregat pel Club de Roma al MIT (1972) ja ens advertia que “si l'actual increment de la població mundial, la industrialització, la contaminació, la producció d'aliments i l'explotació dels recursos naturals es manté sense variació, arribarà als límits absoluts de creixement de la Terra en els pròxims cent anys”.
L’emergència climàtica és ja una realitat, els riscos de “tipping points” o punts de no retorn són el gran problema que ha d'afrontar la humanitat, però no és l'únic.
Tres possibles escenaris:
CONTINUISME (BUSINESS AS USUAL). “Greenwashing”
REFORMISME (GREEN NEW DEAL GLOBAL). “Neo-Keysianisme”
RUPTURISME (DECREIXEMENT). No es tracta d'una marxa enrere, ja que això no és possible ni tampoc desitjable, sinó, com deia Nicholas Georgescu-Roegen, “l'economia ha de ser una branca de la biologia ja que som una de les espècies biològiques d'aquest planeta i, com a tal, estem sotmesos a totes les lleis que governen l'existència de la vida terrestre”.
"Necessitem viure simplement perquè altres puguin simplement viure" Gandhi

dissabte, 23 de maig de 2020

PER UNA TECNOLOGIA MÉS HUMANA

La pandèmia ha posat en  relleu el millor i el pitjor de les possibilitats que en ofereix la tecnologia. La revolució digital que ha arribat com l'onada d'un tsunami és el tema central de l'Agenda Llatinaomericana Mundial 2020. La present campanya s'ha vist desbordada, com tot el món, per la padèmia. 
La irrumpció del covid-19 ha recordat la fragilitat de l'ésser humà sobretot si es trenca l'equilibri amb el medi ambient. 
Les dicisions preses pels governs en relació al confinament han potenciat l'ús de les tecnologies digitals que han facilitat la comunicació personal en entorns virtuals i l'increment del teletreball, cosa que ha possibilitat la continuïtat d'algunes activitats i el manteniment de la feina de les persones que s'hi han pogut acollir.
Però també s'ha evidenciat el desmantellament dels estats i la falta d'inversions en recursos públics en àmbits sanitaris, educatius i socials.
Per altra banda, han agmentat els riscos d'autoritarisme i els perills de posar les tecnolgies a controlar la ciutadania i les seves dades personals,  juntament amb retallades de drets que en inici es plantegen com a temporals en una situació d'emergència però que fan intuir temptacions de fixar-les.

Síntesi entrevista PuntAvui:

Es plantegen interrogants sobre la societat, el nou relat i el paradigma que comporta la irrupció de les noves tecnologies. S’ha de parlar de l’educació, la lluita contra el dolor individual i social, l’assumpció responsable dels nous reptes biotecnològics i bioinformàtics. Cal que tots aquests nous reptes es coneguin, es debatin, es plantegi com enfrontar-nos-hi i es continuï lluitant per una societat més humanitzada. Hem de preparar-nos perquè aquest tsunami no se’ns empassi i que no faci augmentar més les desigualtats.

Les revolucions van portar la tecnologia per una banda però per l’altra van ser l’ origen dels moviments emancipadors. Nosaltres hem de lluitar perquè la revolució digital no sigui tan sols tecnològica sinó també social i ens permeti fer una societat més justa.

Els articles de l'edició 2020 intenten presentar la nova societat que ens espera i plantegen temes cabdals: com canviaran les maneres de treballar, quins riscos haurem d’afrontar pel que fa a privacitat, com afectaran les notícies falses i la postveritat, quina serà la influència de la selecció genètica, el transhumanisme, quin rol tindrà l’educació i quin paper hi jugarà internet, o què queda de la cosmovisió indígena. Prendre consciència és el primer pas per fer front al pensament únic neoliberal que avui en dia domina. El futur està en les lluites no violentes.

https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1664136-l-agenda-es-una-bona-eina-contra-el-pensament-unic-neoliberal.html

Es plantegen interrogants sobre la societat, el nou relat i el paradigma que comporta la irrupció de les noves tecnologies. El que interessa a Llatinoamèrica és conèixer allò que diu Klaus Schulz –el president del fòrum social de Davos– o en Yuval Harari. S’ha de parlar de l’educació oberta, la lluita contra el dolor individual i social, l’assumpció responsable dels nous reptes biotecnològics i bioinformàtics. Cal que tots aquests nous reptes es coneguin, es debatin, es plantegi com enfrontar-nos-hi i es continuï lluitant per una societat més humanitzada. Hem de preparar-nos perquè aquest tsunami no se’ns empassi i que no faci augmentar més les desigualtats.
És temps de revolucions 4.0?
El concepte de revolució 4.0 parteix de les revolucions industrials, les quals per una banda van portar la tecnologia però per l’altra van ser l’ origen dels moviments emancipadors. Al títol surt el concepte de revolució digital però nosaltres hem de lluitar perquè aquesta no sigui tan sols tecnològica sinó també social i ens permeti fer una societat més justa.
Com?
A l’edició del 2020, els articles intenten presentar la nova societat que ens espera i plantegen temes cabdals: com canviaran les maneres de treballar, quins riscos haurem d’afrontar pel que fa a privacitat, com afectaran les notícies falses i la postveritat, quina serà la influència de la selecció genètica, el transhumanisme, quin rol tindrà l’educació i quin paper hi jugarà internet, o què queda de la cosmovisió indígena. Prendre consciència és el primer pas per fer front al pensament únic neoliberal que avui en dia domina. El futur està en les lluites no violentes.
Es plantegen interrogants sobre la societat, el nou relat i el paradigma que comporta la irrupció de les noves tecnologies. El que interessa a Llatinoamèrica és conèixer allò que diu Klaus Schulz –el president del fòrum social de Davos– o en Yuval Harari. S’ha de parlar de l’educació oberta, la lluita contra el dolor individual i social, l’assumpció responsable dels nous reptes biotecnològics i bioinformàtics. Cal que tots aquests nous reptes es coneguin, es debatin, es plantegi com enfrontar-nos-hi i es continuï lluitant per una societat més humanitzada. Hem de preparar-nos perquè aquest tsunami no se’ns empassi i que no faci augmentar més les desigualtats.
És temps de revolucions 4.0?
El concepte de revolució 4.0 parteix de les revolucions industrials, les quals per una banda van portar la tecnologia però per l’altra van ser l’ origen dels moviments emancipadors. Al títol surt el concepte de revolució digital però nosaltres hem de lluitar perquè aquesta no sigui tan sols tecnològica sinó també social i ens permeti fer una societat més justa.
Com?
A l’edició del 2020, els articles intenten presentar la nova societat que ens espera i plantegen temes cabdals: com canviaran les maneres de treballar, quins riscos haurem d’afrontar pel que fa a privacitat, com afectaran les notícies falses i la postveritat, quina serà la influència de la selecció genètica, el transhumanisme, quin rol tindrà l’educació i quin paper hi jugarà internet, o què queda de la cosmovisió indígena. Prendre consciència és el primer pas per fer front al pensament únic neoliberal que avui en dia domina. El futur està en les lluites no violentes.
Síntesi article Diari de Girona:

La revolució tecnològia ja ha arribat i és impossible d'aturar, però calen eines per afrontar-la per evitar que se'ns empassi. Les noves tecnologies i la digitalització han comportat fins ara un augment de les desigualtats que no només s'ha de combatre sinó que s'ha de revertir. Les noves tecnologies seran un inconvenient si no ens hi sabem adaptar, però poden ser una oportunitat si els donem un bon ús.

Un dels àmbits on les noves tecnologies han tingut més impacte és en el mon del treball. El primer gran risc és que els robots acabin substituint els humans a l'hora de fer la feina, sense que hi hagi mesures que corregeixin els riscos d'exclusió socials. Les noves tecnologies han de mantenir el factor humà per evitar que la intel·ligència artificial acabi devorant-ho tot. En aquest context, qui més hi té a perdre són les dones, que són el col·lectiu que més corre el risc de quedar-se sense feina pels avenços tecnològics. Tot i això, si s'aconegueix socialitzar la tecnologia, fins i tot es poden reduir les desigualtats de gènere. Un altre àmbit on les noves tecnologies han tingut efectes destacats és el de la comunicació, amb qüestions com l'amenaça a la privacitat o el risc de propagació de notícies falses: són «noves maneres de colonitzar les ments»

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2019/09/30/favor-duna-tecnologia-mes-humana/1005198.html

TREBALL I SOSTENIBILITAT ECOLÓGICA I SOCIAL

Aquet escrit el vaig fer a proposta de justícia i Pau i Pastoral Obrera de Girona, en vigílies de l'aniversari de la proclamació dels DDHH. Penjat en aquest aquest bloc avui, amb retard, no li treu validesa malgrat la crisi de la pandèmia que estem vivint, al contrari: la pandèmia no deixa de ser un altre efecte del sistema capitalista, lligada a la crisi ambiental. I algunes previsions en lús de les noves tencologies en el món laboral, per bé i per mal, s'han vist amplificades. 
 
Per altra banda s'està articulant, en la línia dels ODS, un moviment que defensa un Green New Deal, però per una altra també hi ha veus que estan demostrant que això és tant urgent que ja és insuficient. Com sempre, fins ara, anem amb retard. 

Treball i sostenibilitat ecològica i social.
La sostenibilitat té tres dimensions, ambiental, econòmica i social. Els analistes les interpreten de diferent manera segons a quin pol se situen: si creuen que el sistema capitalista s'hi ha d'adequar per mantenir-se i que la tecnologia ho podrà resoldre tot amb indiferència de que provoqui grans desigualtats; o de si pensen que cal tendir ordenadament cap a models econòmics alternatius perquè el planeta no dona per més i perquè cal evitar un col·lapse que provocaria un gran patiment.
Entre els principals problemes ja no hi ha només l'atur estructural, també una gran precarietat laboral. Ara hi ha pobres amb feina, dones i homes que no ingressen un sou mínim. L'edat de jubilació s'allarga mentre molts joves no troben ocupació. Les condicions en desavantatge que pateixen moltes dones. Places que podrien ser fixes es converteixen en treballs temporals i sorgeixen microtreballs, molts controlats des de dispositius mòbils que s'escapen a qualsevol regulació prevista. Molts dels nous automatismes i robots no són un ajut en la feina per les persones sinó que les substitueixen. La formació professional no atrapa els canvis tecnològics. Els moviments migratoris alteren l'oferta i minven les condicions laborals. La pèrdua de crèdit de les organitzacions sindicals no atreuen filiació. El conflicte d'interessos que hi ha entre activitats que perjudiquen el medi ambient i les que en tenen cura.
Però ara, com abans, davant les noves formes de treball cal lluitar per unes condicions laborals dignes complementades per un serveis públics justos i un medi ambient sa. Quan hauríem de pensar amb consciència d'espècie, s'ha perdut consciència de classe treballadora. Les elits de l'actual sistema i i els seus acòlits estan aconseguint fragmentar i sectorialitzar les lluites.
S'ha de retrobar què tenen en comú una persona treballadora assalariada (pública o privada), una autònoma, una emprenedora o una cooperativista. Quins problemes comparteixen tant si es treballa per una multinacional o en una gran, petita o mitjana empresa.
Les emergències ambientals van paral·leles a les urgències socials i per això cal reforçar aquells aspectes que afavoreixen un món laboral digne en un planeta habitable. (dimensió ambiental). Començant per repartir el treball: treballar menys per treballar tothom. El cooperativisme ens orienta cap a una alternativa comunitària, social i solidària (dimensió econòmica).
El progrés tecnològic permet reduir la jornada, facilitar el compartir feines, conciliar la vida laboral i familiar, etc. Caldria establir impostos pel treball que realitzen els robots i generar una caixa per cobrir una renda bàsica i per garantir altres tipus de feines de relació, acompanyament i cura personal i del medi ambient (dimensió social).
Difícil? Sí, però recordem les paraules de Pere Casaldàliga quan ens diu que la solució és sempre l'esperança, una esperança que es posi a fer feina amb els altres.

diumenge, 16 de setembre de 2018

PER UNA ESCOLA TRANSFORMADORA

Fa 20 anys, com a membre del Consell de redacció de la Revista Perxada i responsable de la secció d'Educació, vaig fer una proposta d'editorial. Ordenant papers l'he retrobada i com que no ha perdut vigència, ans el contrari, és una visió que encara fa més falta compartir, la recupero en aquest espai.

PERXADA 12 ESTIU 1998
PER UNA ESCOLA TRANSFORMADORA
Des dels inicis de PERXADA el Consell de Redacció ha donat importància al temes d'educació i en concret als centres escolars. I és que creiem que el paper que les escoles tenen dins la societat ho és d'important. Poques vegades es dubta del paper transmissor de coneixements teòrics i pràctics, de maneres de fer, de valors, tradicions... Totes les societats han tingut i tenen els seus mitjans per a transmetre'n, principalment en els marcs familiar i acadèmic i, més darrerament, medià- tic. Però creiem que les escoles tenen una funció bàsica i primordial a nivell de transformació de les persones i, amb elles, de la societat. L'escola ha de ser transformadora. Es necessari refermar aquest darrer punt en uns moments que les forces del poder econòmic ho fan girar tot en torn del mercantilisme, i intenten arraconar qualsevol signe de progrés social i qualsevol esperança vers un ésser humà nou. La realitat actual sembla ser que en el món de l'educació també s'ofereixen uns productes de consum -els coneixements- i una ètica difosa com a decoració i consol de consciències. El sistema esp lanteja uns objectius i a l'hora de prendred ecisions concretes i posar mitjans sembla que en persegueix uns altres. Els mitjans de comunicació -que també eduquen, moltes ve- gades en substitució de la família- estan al servei del mercat. La realitat és que el sistema educatiu viu també les contradiccions de la societat. Convivència, cooperació, solidaritat, valors humans, tècnica al servei de
les persones, respecte a la diversitat, esperit crític, educació integral, cohesió social... són paraules que ressonen i que es treballen dintre dels centres escolars, però que resulten ofegades pel mateix sistema i per l'entorn social que a la pràctica fomenta la competitivitat, persones al servei de la tècnica, demandes d'especialització prematures, solidaritat interessada, valors comercials, uniformitat o exclusió dels qui no s'adapten, jerarquies, fractura social... És evident que la societat està subjecta a tensions i canvis, i que l'escola n'és una petita part. Creiem, però, en una escola motor de canvi, que superi les pròpies contradiccions. Fins fa poc l'escola era una finestra que s'obria a una visió del món, en canvi, actualment ha de ser un lloc que doni eines per comprendre d'una manera crítica i activa el fenomen de la mundialització. Les persones poden fer quelcom, hi ha marges de decisió i d'actuació. La mateixa Reforma parteix d'una visió progressista de la persona, mal aplicada pels governs conservadors. Cal donar suport als docents, als pares i als polítics que lluiten per una implantació transformadora, i adoptar una posició de resistència per refermar els valors progressistes. L'escola canvia i ha de canviar, i ha de fer el seu paper en la transformació de la societat, especialment des d'una posició de servei públic. Si pares, mestres, responsables polítics, i en general agents educadors, estiguéssim d'acord en els principis que mouen el sistema educatiu, no hauria d'haver-hi tants dubtes a l'hora de donar-hi suport i de posar-hi mitjans adients. 

Nota de 2018. Bé, l'escrit fa esment d'una Reforma que ja ha patit vàries reformes (mal endèmic de l'Estat agreujat per un centralisme oscil·lant) sense cap avaluació a llarg termini de resultats. El sistema encara s'ha apropat més als principis mercantilismes,  controlat per l'OCDE (Organització pel comerç i desenvolupament econòmic) a través de proves (PISA) que si bé tenen algun aspecte positiu, l'ús que se'n fa és condicionar el treball del professorat. Quan els principis que dominaven l' orientació de l'educació eren els proposats per la UNESCO (Organisme de les Nacions Unides per l'Educació, la Ciència i la Cultura), la tendència era més esperançadora pel que fa a una transformació social. Seguirem lluitant per una educació popular. 

diumenge, 27 d’agost de 2017

INSTANT #NOTENIMPOR, VENCENT LA POR

Però lluny, a l'horitzó,
ja lliure de l'engany
en veuré milers, com jo,
que van vencent la por.
Esquirols

Sense paraules,... però al cap d'uns dies comencen a sortir.
17 d'agost, aterridores notícies, tristesa, eficàcia dels serveis públics, incompresible radicalització d'uns joves, dol i condol... com, on, perquè, perquè, en profit de qui?
26 d'agost. Enmig de milers de persones baixant pel Passeig de Gràcia. No tenim por, o sí, però vencem la por, tant se val. El que volem demostrar és que estem al costat de la PAU, que no volem guerres, que no volem terrorisme, que no volem ser còmplices silenciosos de les injustícies i manipulacions que provoquen guerres i terrorisme. 
Com l'any 2003, que molts ja vam sortir al carrer per dir NO a la guerra, per denunciar les polítiques dels governants que donaven suport a la guerra d'Iraq. Recordo també les dues marxes per la Cultura de Pau, i moltes altres accions en aquest sentit. 
Ara, amb el mateix esperit,  denunciem els governants que per una banda diuen donar suport a les víctimes d'un atemptat i per l'altra venen armes a països que donen suport a les idees que han provocat l'atemptat, que fan polítiques que augmenten les desigualtats. Que pobres s'enfrontin contra pobres i ells enriquint-se. 
Sentiment d'un país inclusiu que diu prou d'estar inclòs sota el domini d'un altre. Però el país madura èticament i vol el camí de la PAU en PAU: amb justícia, solidaritat, llibertat i respecte.
Emoció de veure una marea blava de missatges pacifistes i que denuncien actituds que no ho són. Emoció de veure el suport als serveis compromesos amb la seguretat, la salut i el benestar social.
Indignació i dignitat. 
Símbols: espelmes i flors. 
Sentiments: dolor i coratge. 




dijous, 22 de juny de 2017

SALUTACIÓ DE FINAL D'ETAPA D'ESO: VALORS EN JOC.

Discurs de final de curs adreçat als alumnes  de 4t.

Benvolguts, benvolgudes ,  heu arribat al final d’etapa.  L’Etapa de l’Educació Secundària Obligatòria.
Quan els professors us saludem amb l’expressió “benvolguts, benvolgudes” ho fem des de la sinceritat més sentida: us volem bé, ara ...i ja ho volíem  des del primer dia que vàreu trepitjar aquest Institut, el nostre Montsoriu.
El professorat  us hi hem acompanyat tan bé com hem sabut.  Com a persones diverses, amb els vostres interessos, amb les vostres habilitats, amb els vostres sentiments  i les vostres necessitats. I com a estudiants que us heu preparat  tot adquirint coneixements, procediments i actituds que seran la clau per obrir les portes de les noves etapes que se us aniran presentant.
És en aquest moment que volem aprofundir una mica en els valors que llegireu en el diploma que avui us regalem i que desitgem que us guiïn i que us facin la vida més agradable a vosaltres i als que us envolten, i  així, posareu  el vostre gra de sorra per a una societat més justa, comprensiva, sostenible i solidària.
Som-hi, doncs!
*Actua sempre amb la tranquil·litat personal de saber que procures fer allò que dius i dius allò que fas,  perseguint el bé; no et vulguis sentir superior a ningú i percep allò de bo que tenen els altres.  Que els teus actes estiguin fets amb dignitat i honor, o sigui amb HONESTEDAT.
*Procura parlar amb coherència, entre allò que dius i allò que penses, que les teves paraules no alterin els fets i s’ajustin a la veritat.  En la vida convé actuar amb  SINCERITAT.
*En les teves relacions familiars, amistoses i socials sigues una persona digna de confiança, digues les coses cara a cara, ajuda en allò que puguis, sigues una persona legal, actua amb LLEIALTAT.
*Recorda les teves limitacions, accepta els teus errors  i evita actituds arrogants. Reconeix que allò que aconsegueixis serà fruit  del teu treball amb moltes altres persones.  Els humans som part del planeta, de l’humus. Actua amb HUMILITAT
*La vida t’ha estat donada i moltes són les persones que han fet possible que avui tu siguis aquí. Aconsegueix nous propòsits i comparteix-los amb els altres. Actua amb GENEROSITAT.

*Pensa que has de saber respondre de les conseqüències dels  teus actes davant teu, davant de la societat ,i fins i tot, tenint en compte de les generacions futures.  Adopta compromisos i actua amb RESPONSABILITAT.
*Quan calgui, posa les teves energies en vèncer resistències  i centra les teves forces en superar dificultats per aconseguir quelcom. Sempre que calgui: ESFORÇA’T.
*Fes les teves aportacions a la societat, produeix, tingues sempre coses a fer, tingues feina, no ho has de veure com una tortura encara que diguem TREBALL.
*Desitgem que en la teva trajectòria vital trobis molts moments d’agradable satisfacció per tot allò que vagis fent. No són un objectiu, els aniràs trobant, són una conseqüència del dia a dia, ... són instants de FELICITAT
Finalment desitgem que trobis les millors sortides en les diferents situacions i problemes que la vida et plantejarà.  Dit d’una altra manera: desitgem que te’n surtis i que tinguis  MOLTS ÈXITS
Potser pel camí trobaràs algú que et dirà el contrari  i que el que hem dit són només paraules buides o utòpiques. Pensa sempre que davant d’una realitat,  ets tu qui esculls. Si tens  la utopia en l’horitzó i avances en aquell sentit  potser no hi arribaràs, però  el camí seguit haurà sigut profitós.
I per acabar només resta la salutació de comiat. També sincera i sentida. L’etimologia de saludar ve de desitjar salut, i més enllà de totes les intencions esmentades abans, us desitgem que tingueu una vida bona, on sapigueu superar les dificultats i adversitats i on gaudiu dels preciosos instants de felicitat que us alleugeriran el camí.
Que la sort us acompanyi. Salut i endavant!
Foto: Arxiu Ins Montsoriu

dimarts, 2 de maig de 2017

RECORDS DELS PRIMERS CAMPAMENTS DE LA IAEDEN: ALBANYÀ i AIGUAMOLLS

ENLLAÇ VIDEO
La IAEDEN recorda els inicis de l'Associació i dels Campaments dels Aiguamolls amb motiu dels 15 anys de Salvem l'Empordà. Gràcies per haver-me fet recordar-los a mi. 

1. Campament Ia IAEDEN a Albanyà 1982
Enllaç: Díptic programa i inscripció

2. 1r Campament dels Aiguamolls de l'Empordà 1983
Enllaç: Notícia i fotos

Joaquim Franch va escriure la crònica del campament amb els plantejaments pedagògics i organitzatius en el llibre EL LLEURE COM A PROJECTE

WEB DE LA IAEDEN
FACE IAEDEN-SALVEM L'EMPORDÀ

diumenge, 1 de gener de 2017

SALSA DE LA VIDA

Barreja ben barrejat:

un raig de salut,
un toc de bon humor,
un xic de fantasia,
un bri d’esperança
un molt de carinyo,
un xic d’abraçades,
un poc de paciència,
un grapat de petons,
un pensament de raó ,
un pessic de felicitat,
un tot d’amor.
I per acabar, 
un brot de sort.

Bon Dia i Bon Any!

(si algú li fa pensar en la tirallonga d'en PereQuart, sí, no és casualitat)

dissabte, 12 de novembre de 2016

ECOLOGIA INTEGRAL

ENLLAÇ AL VÍDEO DE L'ENTREVISTA DE TV GIRONA
L'eix temàtic de l'Agenda Llatinoamericana-Mundial 2017 és  Ecologia Integral i  el lema subtitulat: Reconvertir-ho tot. Quan la humanitat encara no hem assumit l'ambientalisme, cal -urgentment- fer un gran salt: anar cap a l'Ecologia integral. De pensar globalment i actuar localment a pensar i actuar globalment i localment. 

"Només podrem aturar el desastre climàtic si, en un temps rècord, aconseguim transformar la societat imprimint-hi una nova cultura, profundament ecocentrada"
La nostra Agenda es vol sumar al calm de la Mare Terra, al de les selves mutilades, als boscos calcinats, als rius contaminats, les muntanyes foradades, els animals acorralats en el seu hàbitat envaït i les espècies en extinció... com a consequències de les ambicions desmesurades"
                                                                       Pere Casaldàliga i José Mª Vigil


Ambientalisme
Ecologia integral
Només simptomes (contaminació, deforestació, destrucció)
i les causes, el model de relació amb la natura. Visió holistica. Accions coherents.
Només accions pal·liatives,…
i canvi de paradigma (idees, actuacions globals, valors ètics)
Només el bé dels humans (utilitarisme humà) …
i el bé de la vida en el planeta
Antropocentrisme 
Biocentrisme. Comunitat de Vida
Superioritat , domini i propietat
Pertinença,  domini com a coneixement
Canvis en el medi. Mesures tecnològiques
i canvis interiors en nosaltres mateixos
Visió materialista, mecanicista, lògica
i dimensió espiritual. Cosmovisió integral

--------------------------------------------------------------------
Accions de transició cap a l'Ecologia integral
Contractar electricitat de cooperatives que produeixin energies renovables.
Banca ètica. Finances ètiques.
Producció ecològica i social. Consum ecològicament responable.
Austeritat en l’estil de vida. Bones pràctiques i hàbits sostenibles,  saludables i solidaris en el transport, l’alimentació, l’esbarjo,… Bon viure.
Tria d’empreses que estiguin pel comú.
Vot ecològicament i socialment responsable. Programes electorals. Objectius del desenvolupament sostenible
Militància conscientitzadora, estat d’opinió, diàleg, treball en entitats, ONG...
Ecologia interior. Meditar. Pregar.  Canvi personal.
Cooperació i solidaritat local i global.
---------------------------------------------------------------------
Video Punt-Avui. Agenda  2015 DESIGUALTATS
L'Agenda i l'ecologia integral a Presència.
El PuntAvui 5 de setembre 2016 p20 Secció Catalunya Dignitat

COMPARTIR CONEIXEMENT

(en construcció permanent)
Moltes són les teories sobre el pensament han aparegut i totes tenen elements a considerar donat que parteixen de l'observació i estudi de la realitat. Després de molts anys de formació i docència he procurar integrar d'una manera global  allò que m'ajuda en el dia a dia, des de l'estímul-resposta del conductisme a tots els processos descoberts a partir de la recerca neurobiològica, psicologia, informàtica, etc. 
TEORIA PASS. Parteixo com a base dels 4 paràmetres de la teoria PASS que són els penso que més s'ajusten al processos fisiològics: la informació entra i és seleccionada segons l'atenció, les connexions del cervell formen xarxes en sèrie (sequèncial) i en paral·lel (simultani), es processa i es planifica i s'hi dóna una resposta. 
TEORIA DE LES EMOCIONS. A la base d'aquests processos cognitius hi ha les emocions que modulen i condicionen les respostes, o bé, són controlades i conduides pels processos cognitius. 
TEORIA DE PNL. Els plantejaments de la Programació NeuroLingüísitca ecaixen bé el l'esquema, afegint-hi els processos ciestèssics.
TEORIA DE LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES. Els vuit aspectes de les IM els trobem reflectits en els diferents processos: visual V, lingüística L, cinestèsica C, musical M, intrapersonal Tra, interpersonal Ter, naturalista N.


PENSAMENT
ESTÍMUL
Atenció
Simultani
Seqüencial

Planificació
RESPOSTA
Mirar
Escoltar
Llegir
Sentir


Motivació
interna o
externa


Focalitzar
Concentrar
Percebre
Analógic
Digital
Gestual
Causa-efecte
Conseqüència
Formular objectius.
Sospesar alternatives.
Perspectiva.
Mitjans fins
Decidir
Organitzar

Parlar
Escriure
Escolta activa
Moure’s
Gesticular
Interpretar
Expressar
Manipular
Visual V
Auditiu L
Cinestèsic C
Memòria
Identificar. Nomenar. Comparar N
Comptar
Classificar. Relacionar. Associar
Conceptualitzar Abstreure
Comprendre. Interpretar
Inferir
Dissociar. Associar
Processar ritmes i melodies M
Impuls
Emocions
Intrapersonal Tra
Interpersonal Ter