PER UNA ESCOLA TRANSFORMADORA

Fa 20 anys, com a membre del Consell de redacció de la Revista Perxada i responsable de la secció d'Educació, vaig fer una proposta d'editorial. Ordenant papers l'he retrobada i com que no ha perdut vigència, ans el contrari, és una visió que encara fa més falta compartir, la recupero en aquest espai.

PERXADA 12 ESTIU 1998
PER UNA ESCOLA TRANSFORMADORA
Des dels inicis de PERXADA el Consell de Redacció ha donat importància al temes d'educació i en concret als centres escolars. I és que creiem que el paper que les escoles tenen dins la societat ho és d'important. Poques vegades es dubta del paper transmissor de coneixements teòrics i pràctics, de maneres de fer, de valors, tradicions... Totes les societats han tingut i tenen els seus mitjans per a transmetre'n, principalment en els marcs familiar i acadèmic i, més darrerament, medià- tic. Però creiem que les escoles tenen una funció bàsica i primordial a nivell de transformació de les persones i, amb elles, de la societat. L'escola ha de ser transformadora. Es necessari refermar aquest darrer punt en uns moments que les forces del poder econòmic ho fan girar tot en torn del mercantilisme, i intenten arraconar qualsevol signe de progrés social i qualsevol esperança vers un ésser humà nou. La realitat actual sembla ser que en el món de l'educació també s'ofereixen uns productes de consum -els coneixements- i una ètica difosa com a decoració i consol de consciències. El sistema esp lanteja uns objectius i a l'hora de prendred ecisions concretes i posar mitjans sembla que en persegueix uns altres. Els mitjans de comunicació -que també eduquen, moltes ve- gades en substitució de la família- estan al servei del mercat. La realitat és que el sistema educatiu viu també les contradiccions de la societat. Convivència, cooperació, solidaritat, valors humans, tècnica al servei de
les persones, respecte a la diversitat, esperit crític, educació integral, cohesió social... són paraules que ressonen i que es treballen dintre dels centres escolars, però que resulten ofegades pel mateix sistema i per l'entorn social que a la pràctica fomenta la competitivitat, persones al servei de la tècnica, demandes d'especialització prematures, solidaritat interessada, valors comercials, uniformitat o exclusió dels qui no s'adapten, jerarquies, fractura social... És evident que la societat està subjecta a tensions i canvis, i que l'escola n'és una petita part. Creiem, però, en una escola motor de canvi, que superi les pròpies contradiccions. Fins fa poc l'escola era una finestra que s'obria a una visió del món, en canvi, actualment ha de ser un lloc que doni eines per comprendre d'una manera crítica i activa el fenomen de la mundialització. Les persones poden fer quelcom, hi ha marges de decisió i d'actuació. La mateixa Reforma parteix d'una visió progressista de la persona, mal aplicada pels governs conservadors. Cal donar suport als docents, als pares i als polítics que lluiten per una implantació transformadora, i adoptar una posició de resistència per refermar els valors progressistes. L'escola canvia i ha de canviar, i ha de fer el seu paper en la transformació de la societat, especialment des d'una posició de servei públic. Si pares, mestres, responsables polítics, i en general agents educadors, estiguéssim d'acord en els principis que mouen el sistema educatiu, no hauria d'haver-hi tants dubtes a l'hora de donar-hi suport i de posar-hi mitjans adients. 

Nota de 2018. Bé, l'escrit fa esment d'una Reforma que ja ha patit vàries reformes (mal endèmic de l'Estat agreujat per un centralisme oscil·lant) sense cap avaluació a llarg termini de resultats. El sistema encara s'ha apropat més als principis mercantilismes,  controlat per l'OCDE (Organització pel comerç i desenvolupament econòmic) a través de proves (PISA) que si bé tenen algun aspecte positiu, l'ús que se'n fa és condicionar el treball del professorat. Quan els principis que dominaven l' orientació de l'educació eren els proposats per la UNESCO (Organisme de les Nacions Unides per l'Educació, la Ciència i la Cultura), la tendència era més esperançadora pel que fa a una transformació social. Seguirem lluitant per una educació popular. 

AGENDA LLATINOAMERICANA-MUNDIAL 2018: IGUALTAT DE GÈNERE

http://llatinoamericana.org

INSTANT #NOTENIMPOR, VENCENT LA POR

Però lluny, a l'horitzó,
ja lliure de l'engany
en veuré milers, com jo,
que van vencent la por.
Esquirols

Sense paraules,... però al cap d'uns dies comencen a sortir.
17 d'agost, aterridores notícies, tristesa, eficàcia dels serveis públics, incompresible radicalització d'uns joves, dol i condol... com, on, perquè, perquè, en profit de qui?
26 d'agost. Enmig de milers de persones baixant pel Passeig de Gràcia. No tenim por, o sí, però vencem la por, tant se val. El que volem demostrar és que estem al costat de la PAU, que no volem guerres, que no volem terrorisme, que no volem ser còmplices silenciosos de les injustícies i manipulacions que provoquen guerres i terrorisme. 
Com l'any 2003, que molts ja vam sortir al carrer per dir NO a la guerra, per denunciar les polítiques dels governants que donaven suport a la guerra d'Iraq. Recordo també les dues marxes per la Cultura de Pau, i moltes altres accions en aquest sentit. 
Ara, amb el mateix esperit,  denunciem els governants que per una banda diuen donar suport a les víctimes d'un atemptat i per l'altra venen armes a països que donen suport a les idees que han provocat l'atemptat, que fan polítiques que augmenten les desigualtats. Que pobres s'enfrontin contra pobres i ells enriquint-se. 
Sentiment d'un país inclusiu que diu prou d'estar inclòs sota el domini d'un altre. Però el país madura èticament i vol el camí de la PAU en PAU: amb justícia, solidaritat, llibertat i respecte.
Emoció de veure una marea blava de missatges pacifistes i que denuncien actituds que no ho són. Emoció de veure el suport als serveis compromesos amb la seguretat, la salut i el benestar social.
Indignació i dignitat. 
Símbols: espelmes i flors. 
Sentiments: dolor i coratge. 

SALUTACIÓ DE FINAL D'ETAPA D'ESO: VALORS EN JOC.

Discurs de final de curs adreçat als alumnes  de 4t.

Benvolguts, benvolgudes ,  heu arribat al final d’etapa.  L’Etapa de l’Educació Secundària Obligatòria.

Quan els professors us saludem amb l’expressió “benvolguts, benvolgudes” ho fem des de la sinceritat més sentida: us volem bé, ara ...i ja ho volíem  des del primer dia que vàreu trepitjar aquest Institut, el nostre Montsoriu.

El professorat  us hi hem acompanyat tan bé com hem sabut.  Com a persones diverses, amb els vostres interessos, amb les vostres habilitats, amb els vostres sentiments  i les vostres necessitats. I com a estudiants que us heu preparat  tot adquirint coneixements, procediments i actituds que seran la clau per obrir les portes de les noves etapes que se us aniran presentant.

És en aquest moment que volem aprofundir una mica en els valors que llegireu en el diploma que avui us regalem i que desitgem que us guiïn i que us facin la vida més agradable a vosaltres i als que us envolten, i  així, posareu  el vostre gra de sorra per a una societat més justa, comprensiva, sostenible i solidària.

Som-hi, doncs!

*Actua sempre amb la tranquil·litat personal de saber que procures fer allò que dius i dius allò que fas,  perseguint el bé; no et vulguis sentir superior a ningú i percep allò de bo que tenen els altres.  Que els teus actes estiguin fets amb dignitat i honor, o sigui amb HONESTEDAT.

*Procura parlar amb coherència, entre allò que dius i allò que penses, que les teves paraules no alterin els fets i s’ajustin a la veritat.  En la vida convé actuar amb  SINCERITAT.

*En les teves relacions familiars, amistoses i socials sigues una persona digna de confiança, digues les coses cara a cara, ajuda en allò que puguis, sigues una persona legal, actua amb LLEIALTAT.

*Recorda les teves limitacions, accepta els teus errors  i evita actituds arrogants. Reconeix que allò que aconsegueixis serà fruit  del teu treball amb moltes altres persones.  Els humans som part del planeta, de l’humus. Actua amb HUMILITAT

*La vida t’ha estat donada i moltes són les persones que han fet possible que avui tu siguis aquí. Aconsegueix nous propòsits i comparteix-los amb els altres. Actua amb GENEROSITAT.

*Pensa que has de saber respondre de les conseqüències dels  teus actes davant teu, davant de la societat ,i fins i tot, tenint en compte de les generacions futures.  Adopta compromisos i actua amb RESPONSABILITAT.

*Quan calgui, posa les teves energies en vèncer resistències  i centra les teves forces en superar dificultats per aconseguir quelcom. Sempre que calgui: ESFORÇA’T.

*Fes les teves aportacions a la societat, produeix, tingues sempre coses a fer, tingues feina, no ho has de veure com una tortura encara que diguem TREBALL.

*Desitgem que en la teva trajectòria vital trobis molts moments d’agradable satisfacció per tot allò que vagis fent. No són un objectiu, els aniràs trobant, són una conseqüència del dia a dia, ... són instants de FELICITAT

Finalment desitgem que trobis les millors sortides en les diferents situacions i problemes que la vida et plantejarà.  Dit d’una altra manera: desitgem que te’n surtis i que tinguis  MOLTS ÈXITS

Potser pel camí trobaràs algú que et dirà el contrari  i que el que hem dit són només paraules buides o utòpiques. Pensa sempre que davant d’una realitat,  ets tu qui esculls. Si tens  la utopia en l’horitzó i avances en aquell sentit  potser no hi arribaràs, però  el camí seguit haurà sigut profitós.

I per acabar només resta la salutació de comiat. També sincera i sentida. L’etimologia de saludar ve de desitjar salut, i més enllà de totes les intencions esmentades abans, us desitgem que tingueu una vida bona, on sapigueu superar les dificultats i adversitats i on gaudiu dels preciosos instants de felicitat que us alleugeriran el camí.

Que la sort us acompanyi. Salut i endavant!

Foto: Arxiu Ins Montsoriu

RECORDS DELS PRIMERS CAMPAMENTS DE LA IAEDEN: ALBANYÀ i AIGUAMOLLS

ENLLAÇ VIDEO

La IAEDEN recorda els inicis de l'Associació i dels Campaments dels Aiguamolls amb motiu dels 15 anys de Salvem l'Empordà. Gràcies per haver-me fet recordar-los a mi. 

1. Campament Ia IAEDEN a Albanyà 1982
Enllaç: Díptic programa i inscripció

2. 1r Campament dels Aiguamolls de l'Empordà 1983
Enllaç: Notícia i fotos

Joaquim Franch va escriure la crònica del campament amb els plantejaments pedagògics i organitzatius en el llibre EL LLEURE COM A PROJECTE

WEB DE LA IAEDEN
FACE IAEDEN-SALVEM L'EMPORDÀ

SALSA DE LA VIDA

Barreja ben barrejat:

un raig de salut,
un toc de bon humor,
un xic de fantasia,
un bri d’esperança
un molt de carinyo,
un xic d’abraçades,
un poc de paciència,
un grapat de petons,
un pensament de raó ,
un pessic de felicitat,
un tot d’amor.
I per acabar, 
un brot de sort.

Bon Dia i Bon Any!
(si algú li fa pensar en la tirallonga d'en PereQuart, sí, no és casualitat)

ECOLOGIA INTEGRAL

ENLLAÇ AL VÍDEO DE L'ENTREVISTA DE TV GIRONA

L'eix temàtic de l'Agenda Llatinoamericana-Mundial 2017 és  Ecologia Integral i  el lema subtitulat: Reconvertir-ho tot. Quan la humanitat encara no hem assumit l'ambientalisme, cal -urgentment- fer un gran salt: anar cap a l'Ecologia integral. De pensar globalment i actuar localment a pensar i actuar globalment i localment. 

"Només podrem aturar el desastre climàtic si, en un temps rècord, aconseguim transformar la societat imprimint-hi una nova cultura, profundament ecocentrada"
La nostra Agenda es vol sumar al calm de la Mare Terra, al de les selves mutilades, als boscos calcinats, als rius contaminats, les muntanyes foradades, els animals acorralats en el seu hàbitat envaït i les espècies en extinció... com a consequències de les ambicions desmesurades"
                                                                       Pere Casaldàliga i José Mª Vigil

Ambientalisme	Ecologia integral
Només simptomes (contaminació, deforestació, destrucció)	i les causes, el model de relació amb la natura. Visió holistica. Accions coherents.
Només accions pal·liatives,…	i canvi de paradigma (idees, actuacions globals, valors ètics)
Només el bé dels humans (utilitarisme humà) …	i el bé de la vida en el planeta
Antropocentrisme	Biocentrisme. Comunitat de Vida
Superioritat , domini i propietat	Pertinença,  domini com a coneixement
Canvis en el medi. Mesures tecnològiques	i canvis interiors en nosaltres mateixos
Visió materialista, mecanicista, lògica	i dimensió espiritual. Cosmovisió integral

--------------------------------------------------------------------

Accions de transició cap a l'Ecologia integral

•Contractar electricitat de cooperatives que produeixin energies renovables.

•Banca ètica. Finances ètiques.

•Producció ecològica i social. Consum ecològicament responable.

•Austeritat en l’estil de vida. Bones pràctiques i hàbits sostenibles,  saludables i solidaris en el transport, l’alimentació, l’esbarjo,… Bon viure.

•Tria d’empreses que estiguin pel bé comú.

•Vot ecològicament i socialment responsable. Programes electorals. Objectius del desenvolupament sostenible

•Militància conscientitzadora, estat d’opinió, diàleg, treball en entitats, ONG...

•Ecologia interior. Meditar. Pregar.  Canvi personal.

•Cooperació i solidaritat local i global.

---------------------------------------------------------------------
Video Punt-Avui. Agenda  2015 DESIGUALTATS
L'Agenda i l'ecologia integral a Presència.

El PuntAvui 5 de setembre 2016 p20 Secció Catalunya Dignitat

COMPARTIR CONEIXEMENT

(en construcció permanent)
Moltes són les teories sobre el pensament han aparegut i totes tenen elements a considerar donat que parteixen de l'observació i estudi de la realitat. Després de molts anys de formació i docència he procurar integrar d'una manera global  allò que m'ajuda en el dia a dia, des de l'estímul-resposta del conductisme a tots els processos descoberts a partir de la recerca neurobiològica, psicologia, informàtica, etc. 
TEORIA PASS. Parteixo com a base dels 4 paràmetres de la teoria PASS que són els penso que més s'ajusten al processos fisiològics: la informació entra i és seleccionada segons l'atenció, les connexions del cervell formen xarxes en sèrie (sequèncial) i en paral·lel (simultani), es processa i es planifica i s'hi dóna una resposta. 
TEORIA DE LES EMOCIONS. A la base d'aquests processos cognitius hi ha les emocions que modulen i condicionen les respostes, o bé, són controlades i conduides pels processos cognitius. 
TEORIA DE PNL. Els plantejaments de la Programació NeuroLingüísitca ecaixen bé el l'esquema, afegint-hi els processos ciestèssics.
TEORIA DE LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES. Els vuit aspectes de les IM els trobem reflectits en els diferents processos: visual V, lingüística L, cinestèsica C, musical M, intrapersonal Tra, interpersonal Ter, naturalista N.

PENSAMENT
ESTÍMUL	Atenció	Simultani	Seqüencial		Planificació	RESPOSTA
Mirar Escoltar Llegir Sentir Motivació interna o externa	Focalitzar Concentrar Percebre	Analógic	Digital	Gestual	Causa-efecte Conseqüència Formular objectius. Sospesar alternatives. Perspectiva. Mitjans fins Decidir Organitzar	Parlar Escriure Escolta activa Moure’s Gesticular Interpretar Expressar Manipular
		Visual V	Auditiu L	Cinestèsic C
		Memòria
		Identificar. Nomenar. Comparar N Comptar Classificar. Relacionar. Associar Conceptualitzar Abstreure Comprendre. Interpretar Inferir Dissociar. Associar Processar ritmes i melodies M
	Impuls	Emocions			Intrapersonal Tra Interpersonal Ter

FORTALESES PERSONALS (I)

Valors,  virtuts, fortaleses,  juntament amb els mots que expressen  actituds i comportaments associats ... paraules que en diferents moments i contextos es fan servir  per expressar maneres de pensar i d’actuar desitjables de cares al bé comú i a la felicitat personal. Cada època i cada cultura ho expressa amb les seves similituds i els seus matisos. Paraules velles que prenen nous matisos de significat en traduir-se d’una llengua a una altra. Paraules noves que intenten incloure conceptes o precisar significats.

Actualment, en la nostres societats desenvolupades, interconnectades, amb diversitat de vies de comunicació i difusió d’idees, de llibertat d’expressió i de tolerància, no hi ha una proposta única com en èpoques anteriors.  Donem primer una ullada al passat i a cultures que han abeurat la nostra.

El món grec ja associava  unes facultats humanes adients per a les activitats humanes. Les  4 bàsiques eren:  la temprança, la fortalesa, la prudència i la justícia.  Afegeixen coratge, generositat, amistat, honestedat, amor propi.

La cultura romana valorava l’ autoritat, amabilitat, pietat, dignitat, temprança, fermesa, ganes de treballar, respecte als avantpassats i els costums, honestedat i mesura.

Les religions parlen de:  bondat, generositat, gratitud,  misericòrdia, esperança, paciència, acceptació, constància, prudència, lleialtat, sinceritat,  fidelitat, castedat, puresa, mesura, generositat, diligència, paciència, amor, humilitat,  fe, esperança i caritat.

Les diferents escoles de pensament filosòfic  ho enfoquen des de punts de vista ètics, de moral i de coneixement.

Amb la laïcització de la societat i en sintonia amb el paradigma científic vigent, amb voluntat de trobar una manera d’expressar-nos  pugui ser admesa universalment, calen propostes integradores i obertes. Per això la teoria sobre les fortaleses de Martin Seligman respon en aquests moments  a aquesta necessitat. 

Les fortaleses personals són disposicions de la nostra manera de ser, de sentir, de pensar i d’actuar que ens permeten generar estats positius, que milloren el benestar personal i col·lectiu.

Com més ben identificades tinguem les nostres fortaleses, més les portarem a la pràctica. I com més les exercitem, més s'eixamplarà la nostra capacitat de benestar i de tenir recursos a l'abast per fer front a les dificultats.

La finalitat d’indentificar les nostres fortaleses és poder de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius i  podem enfocar  les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i d’aquesta manera que el nostre estat emocional sigui satisfactori.

Continua: FORTALESES PERSONALS (II) 

FORTALESES PERSONALS (II)

Introducció FORTALESES PERSONALS (1)

1.Àmbit de la Saviesa i el Coneixement. Fortaleses cognitives que impliquen l'adquisició i ús del coneixement:
Curiositat, interès pel món	Tendència a explorar, experimentar i indagar alguna cosa que es considera nou. És un instint natural avantatjós per a la supervivència, ja que empeny a buscar informació en el medi i interactuar amb ell. La curiositat facilita la creativitat.
Amor pel coneixement i l'aprenentatge	Tendència cap a  l’actualització del coneixement propi. Saviesa.  El més alt grau del coneixement, ja sigui en ciències, lletres, arts o sobre la vida mateixa. La saviesa comporta sovint la capacitat de proporcionar consells sensats a altres persones.
Pensament crític, mentalitat oberta	Raonar. Capacitat cognitiva que permet a una persona entendre les situacions de la vida i ser responsable d'ella mateixa i dels seus actes, mitjançant una actitud conscient. Discerniment.
Enginy, originalitat, intel·ligència pràctica	Creativitat,  pensar en noves solucions a situacions i formes de pensament i expressió.  Capacitat de crear i produir alguna cosa nova. Crear és inventar possibilitats. Una persona és creativa quan a partir d'un conjunt d'estímuls veu el que ningú havia vist abans.
Perspectiva	Projecte. Elaboració i construcció que una persona fa de la seva pròpia vida i de la seva personalitat, amb l'objectiu de donar sentit a la seva existència i d'aconseguir uns objectius personals. El projecte d'un mateix, si és positiu, sol comportar l'autorealització.
2. Àmbit del Coratge. Fortaleses emocionals que impliquen la consecució de metes en situacions de dificultat externa o interna, superant les adversitats:
Valentia	Valentia. Demostració de coratge i determinació per fer front a una situació perillosa que requereix controlar la por, encara que sigui posant en risc la pròpia vida. No abandonar per alguna amenaça, desafiament, dificultat o dolor. Afrontament. L'afrontament consisteix en tractar les situacions estressants com problemes que cal resoldre i no evitar. Sacrifici
Perseverança i diligència	Perseverança. Capacitat per implicar-se en aconseguir les metes proposades, completar projectes, lluitar amb tenacitat per superar els obstacles i les dificultats que van sorgint. Resiliència és la capacitat d'una persona o un grup per resistir i seguir progressant en la vida tot i patir experiències traumàtiques, condicions de vida difícils o malalties que poden arribar a ser greus, superant-les amb èxit.
Honestedat, autenticitat	Capacitat d’actuar de forma genuïna i autèntica, assumint la responsabilitat de les pròpies  accions i sentiments. Sinceritat. Adequació i coherència entre el que es diu i el que es pensa o es sent. Integritat .
Vitalitat i passió per les coses	Vitalitat. Patró de conducta que mostren les persones que viuen el dia a dia de forma activa i amb energia. Facilita la vitalitat el seguir una dieta equilibrada, fer exercici físic regularment, riure amb assiduïtat, dormir bé a les nits i participar en activitats creatives. Entusiasme, abordar la vida amb interès i energia.
3. Àmbit de la Humanitat. Fortaleses interpersonals que impliquen tenir cura i oferir amistat i afecte als altres:
Amor, generació de relacions que aporten seguretat, capacitat d'estimar i de ser estimat/da	Vivència universal en l'ésser humà que es concreta en l'acte d'estimar, expressant una disposició de donar afecte als altres, respectant-los, valorant-los i acceptant-los tal com són, procurant alhora la seva felicitat. Amistat. Sentiment d'empatia entre dues persones que es construeix al llarg de la vida a través d'una sèrie de trobades socials. L'amistat autèntica es fonamenta en la virtut i és sincera, noble, altruista i desinteressada. Tendresa. Tracte afectuós i carinyós cap a una persona a qui s'estima.
Amabilitat. Simpatia. Generositat	Generositat. Qualitat d'una persona que la fa evitar l'egoisme i la inclina a donar desinteressadament als altres tant béns materials com, sobretot, afecte i sentiments basats en l'amistat i l'amor. Altruisme,  comportament que procura el bé a altres persones o institucions de forma desinteressada, sense demanar res a canvi. Solidaritat. Acollida.
Intel·ligència emocional (personal i social)	Amabilitat. Disposició afectuosa, afable i complaent d'una persona cap a una altra persona. Empatia . Connectar amb altres persones i  persona i posar-se  al seu lloc. Assertivitat. Encaixar en diferents  situacions socials.
4. Àmbit de la Justícia. Fortaleses cíviques que comporten una vida en comunitat saludable:
Ciutadania, civisme, lleialtat, treball en equip, sentit del deure	Responsabilitat. Capacitat de comportar-se amb sensatesa, sentit comú i d'acord amb les normes, amb la finalitat de cuidar-se un mateix i tenir cura de les persones que es té a càrrec. Complir amb les responsabilitats i compromisos vers un objectiu comú.
Sentit de la justícia, equitat, imparcialitat	Justícia. Forma d'actuar ajustada al dret, a l'equitat i a la raó objectiva. Equanimitat. Donar a tothom  una oportunitat justa.
Lideratge	Tret de la personalitat que dóna a una persona la capacitat de motivar, organitzar i dirigir un grup. Una de les qualitats més importants d'un líder és saber extreure el millor de cada individu del grup en benefici del propi grup.
5. Àmbit de la Temprança. Fortaleses de saber expressar de forma adequada i moderada els desitjos i les necessitats:
Perdó	Decisió que pren una persona que ha estat perjudicada per una altra, per eximir una ofensa, greuge o dany rebut. El perdó serveix per alliberar-nos de ferides del passat i recuperar el benestar, ja que mantenir rancor pels perjudicis soferts és perjudicial per a la pròpia salut psicològica. Les persones que saben perdonar són més felices, equilibrades i agradables.
Modèstia, humilitat	Humilitat. És un tret de la personalitat que ens ajuda a tenir empatia, compassió i altruisme cap als altres. Actuar sense pretensió. És un estat emocional que facilita tenir una opinió mesurada i objectiva d'un mateix.
Prudència, discreció, cautela	Cautela i moderació davant les persones i les situacions. La prudència és una virtut perquè evita la precipitació i facilita tenir bon judici per discernir el que és convenient i actuar amb bon criteri. Judici: prendre decisions considerant tots els punts de vista. No prendre decisions precipitades. Ser capaç de canviar d’ opinió davant noves evidències.
Autocontrol, autoregulació	Autocontrol. Control dels propis impulsos i reaccions, especialment les de tipus emocional. L'autocontrol permet portar les regnes de la pròpia vida, de manera adaptativa i sense deixar-se portar per la impulsivitat. Autonomia és la regulació de la conducta a partir dels propis criteris, amb un funcionament autodeterminat i resistent a l'aprovació o desaprovació dels altres. Paciència. Capacitat per fer amb calma coses pesades o minucioses, suportant els contratemps sense alterar-se. Tenir paciència amb els altres és donar temps a una altra persona perquè s'expressi i resolgui els seus Disciplina.
6. Àmbit de la Transcendència. Fortaleses que ens connecten amb la immensitat de l'univers i contribueixen a aportar significat a la vida:
Apreciació de la bellesa i l'excel·lència	En diversos àmbits de la vida: la natura, l’art, les matemàtiques, la ciència o les experiències quotidianes.
Gratitud	Gratitud. Sentiment que ens fa apreciar un benefici o favor que se'ns ha fet i que ens empeny a correspondre'l  d'alguna manera.
Esperança, optimisme, projecció vers el futur	Esperança. En psicologia, estat d'ànim en el qual es té la confiança i il·lusió d'aconseguir  un futur millor i treballar per aconseguir-lo. L’Optimisme és un estat d'ànim orientat cap al futur que ens fa veure i avaluar les coses en la seva faceta més favorable.
espiritualitat	Espiritualitat és tenir creences coherents sobre un propòsit més elevat i un sentit a la vida. L'espiritualitat sovint està associada a la religiositat.
sentit de l’humor	Aptitud cognitiu-emocional de gran complexitat que facilita el riure. Implica tenir una actitud lúdica i optimista a la vida, permet veure els problemes amb un prisma positiu i ajuda a tenir unes expectatives alegres i constructives cara al futur. Alegria. Estat emocional joiós i viu que sol manifestar-se amb paraules, gestos i conductes animades.