DUES EFEMÈRIDES, UNA REFLEXIÓ I UN POEMA (i l'apartat de comentaris)
Dues efemèrides pacifistes del gener de 2009:FA 80 ANYS: 15 de gener de 1929, neix Martin Luther King, Premi Nobel de la Pau 1968, assassinat als 39 anys (als comenaris podeu llegir un fragment del discurs I have a dream...) FA 61 ANYS: 30 de gener de 1948, mor assassinat Mahatma Gandhi, alliberador de l'Índia. Per això es va instituit aquest dia amb la denominació de DENIP.
Materials per treballar el Dia de l'Educació en la No-Violència i la Pau.
http://www.xtec.cat/crp-santacolomaf/denip/denip08REFLEXIÓ
Fa dies que pujant per la carretera en direcció a Sant Hilari, a l’alçada del trencant de Joanet, veig un gran
rètol que trenca l’harmonia del paisatge i que promociona un joc de simulació de guerra en una finca de les Guilleries. No sé si la instal·lació del cartell i la del camp de joc s’ajusten a la legalitat ni si tenen els permisos corresponents, però sí que m’ha estimulat a compartir per escrit alguns comentaris pel que fa al contingut.
Crec que no hem d’incentivar els jocs violents i hem d’aprendre a canalitzar les nostres energies cap a activitats constructives. Hem passat les festes “regalenques” i he pogut comprovar que seguixen tenint molta presència al mercat les joquines bél·liques i videojocs violents. Ara som prop del
30 de gener declarat el Dia de la No-Violència, commemorant l’aniversari de l’assassinat del líder pacifista Mahadma Gandhi que va conduir a la Índia a la independència.
Per altra banda estem vivint a través de l’actualitat informativa molts
conflictes, que ens impressionen i provoquen el nostre rebuig. Ja estavem acostumats a
Afganistan, Irak, Somàlia,... però a tornat a fer-se present la crua realitat de
Palestina. Recordem guerres de temps més endarretis com la de Corea, Vietnam, Biafra, Angola, Nicaragua, Rwanda, .... i hem estudiat d’altres com les catàstrofes de les guerres mundials. I més a prop, d’aqui a pocs dies, el 4 de febrer, farem
memòria històrica en el 70è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Arbúcies i a altres localitats gironines.
Que proliferin jocs de disparar-se boletes de líquid vermell entre joves i adults “per descarregar adrenalina” em sembla molt preocupant. Els jocs virtuals que es basen en l’agressivitat contra humans i éssers vius, també.
Però no hem après encara que així no anem bé? Per fer diners tot s’hi val i tot ho justifiquem? Les tensions en el món es tornen a accentuar. Hi ha crisi econòmica. Hi ha gent que torna a discursos del “o estàs amb nosaltres o estàs contra nosaltres”.
Ens depassa. Sembla que nosaltres no hi podem fer res, però no és veritat. Milers de persones en una manifestació per la pau poden
influir en governs. Milions de persones deixant de consumir un determinat producte “no ètic” poden
influir en empreses.
No faig aquests comentaris des d’una visió ingènua. La realitat no m’ho deixa fer. Veig, per exemple, els patiments i odis dels palestins i les radicalitats de Hamàs com també veig les pors del poble israelià i la prepotència del seu exèrcit. Però em consta que a cada banda hi ha persones que realment volen diàleg, però segons qui mana, els ho posen més difícil. Però en cas de dubte, com va dir Gandhi, al costat de l’agredit, al costat de l’ocupat. Veig també, a casa nostra, com els patiments viscuts fa 70 anys han estat presents des de la meva infantesa. Catalunya que va viure una primera meitat de segle molt violenta, podia haver generat grups violents al final del franquisme i no va succeir. Molt hi van tenir a veure les accions que inspirades en la lluita no-violenta va promocionar
Lluís Mª Xirinacs, com per exemple la Marxa de la Llibertat.
Hem d’educar per la Pau. Hem de donar preeminença a les paraules, al diàleg. Però ens ho posem més difícil si admetem jocs de guerra. Més encara si els deixem promocionar. M’agradaria que aquell rètol que he esmentat al principi
no hi fos. El “negoci” del joc del paintball, ja tancarà si no té clients.
De moment, està a les nostres mans
educar els nostres infants i joves amb les paraules, el consens i amb l’exemple. Acabo amb una breu poesia d’un autor arbucienc poc conegut: Lluís Torres, un modest empleat d’una entitat bancària que escrivia poemes a les estones lliures i que va deixar constància en un llibre que va publicar:
PACIFISME 1932Fills meus, no vull que jugueu a soldats,
feu altres jocs que siguin més honestos,
no heu de saber encara els disbarats
i odis i mals que porten aquests gestos
Ja la coneixereu la violència,
no vulgui Déu que us hi trobeu pel mig
i llavors comprendríeu amb evidència
que la guerra es comença de petit.
Lluís Torres.
El 13 de desembre cal anar a votar i jo m'oriento cap al SÍ a la pregunta que formula la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la independència adoptada per la TECA d'Arbúcies. 
