dissabte, 8 d’agost de 2020

MOR PERE CASALDÀLIGA, IMPULSOR DE L'AGENDA LLATINOAMERICANA

Avui plorem la mort de Pere Casaldàliga juntament amb la seva família, seguidors i amistats. La seva vida ha sigut un exemple de compromís, lluita i esperança. Membre destacat de la Teologia de l'Alliberament va fer de la seva vida una opció pels pobres i oprimits. Va concretar la seva acció a l'Amazònia brasilera com a bisbe de la Prelatura de São Félix do Araguaia.

Va prendre partit a favor dels Pobles Indígenes, dels camperols i dels sense-terra. Es va posicionar obertament contra els terratinents i tots els poders econòmics que neguen els drets de les persones i els pobles per la qual cosa va patir amenaces i atemptats.

El seu pensament queda recollit en més d'un centenar d'obres escrites, moltes de les quals s'han traduït a diverses llengües. En un viatge a Nicaragua va establir contacte amb José Mª Vigil i junts van impulsar l'Agenda Llatinoamericana que enguany arriba a la seva 30a edició. En ella any rere any s'hi publiquen articles per estimular reflexions que orientin a l'acció, tenent com a referència les Grans Causes (indígenes, dones, empobrits; la defensa de la Mare Terra; un altre món possible, necessari i urgent). El mateix Pere ens recorda l'etimologia d'agenda: allò que cal fer.

El millor homentge que li podem retre és seguir lluitant per a Justícia i la Pau, en paraules seves, per fer una Humanitat més humana.


diumenge, 24 de maig de 2020

VIDA I DECREIXEMENT


Video del Lliurament del Premi a la Difusió del Decreixement Agenda Llatinoamericana 2019-2020.
Extracte: 
L'informe sobre “Els límits del Creixement” encarregat pel Club de Roma al MIT (1972) ja ens advertia que “si l'actual increment de la població mundial, la industrialització, la contaminació, la producció d'aliments i l'explotació dels recursos naturals es manté sense variació, arribarà als límits absoluts de creixement de la Terra en els pròxims cent anys”.
L’emergència climàtica és ja una realitat, els riscos de “tipping points” o punts de no retorn són el gran problema que ha d'afrontar la humanitat, però no és l'únic.
Tres possibles escenaris:
CONTINUISME (BUSINESS AS USUAL). “Greenwashing”
REFORMISME (GREEN NEW DEAL GLOBAL). “Neo-Keysianisme”
RUPTURISME (DECREIXEMENT). No es tracta d'una marxa enrere, ja que això no és possible ni tampoc desitjable, sinó, com deia Nicholas Georgescu-Roegen, “l'economia ha de ser una branca de la biologia ja que som una de les espècies biològiques d'aquest planeta i, com a tal, estem sotmesos a totes les lleis que governen l'existència de la vida terrestre”.
"Necessitem viure simplement perquè altres puguin simplement viure" Gandhi

dissabte, 23 de maig de 2020

PER UNA TECNOLOGIA MÉS HUMANA

La pandèmia ha posat en  relleu el millor i el pitjor de les possibilitats que en ofereix la tecnologia. La revolució digital que ha arribat com l'onada d'un tsunami és el tema central de l'Agenda Llatinaomericana Mundial 2020. La present campanya s'ha vist desbordada, com tot el món, per la padèmia. 
La irrumpció del covid-19 ha recordat la fragilitat de l'ésser humà sobretot si es trenca l'equilibri amb el medi ambient. 
Les dicisions preses pels governs en relació al confinament han potenciat l'ús de les tecnologies digitals que han facilitat la comunicació personal en entorns virtuals i l'increment del teletreball, cosa que ha possibilitat la continuïtat d'algunes activitats i el manteniment de la feina de les persones que s'hi han pogut acollir.
Però també s'ha evidenciat el desmantellament dels estats i la falta d'inversions en recursos públics en àmbits sanitaris, educatius i socials.
Per altra banda, han agmentat els riscos d'autoritarisme i els perills de posar les tecnolgies a controlar la ciutadania i les seves dades personals,  juntament amb retallades de drets que en inici es plantegen com a temporals en una situació d'emergència però que fan intuir temptacions de fixar-les.

Síntesi entrevista PuntAvui:

Es plantegen interrogants sobre la societat, el nou relat i el paradigma que comporta la irrupció de les noves tecnologies. S’ha de parlar de l’educació, la lluita contra el dolor individual i social, l’assumpció responsable dels nous reptes biotecnològics i bioinformàtics. Cal que tots aquests nous reptes es coneguin, es debatin, es plantegi com enfrontar-nos-hi i es continuï lluitant per una societat més humanitzada. Hem de preparar-nos perquè aquest tsunami no se’ns empassi i que no faci augmentar més les desigualtats.

Les revolucions van portar la tecnologia per una banda però per l’altra van ser l’ origen dels moviments emancipadors. Nosaltres hem de lluitar perquè la revolució digital no sigui tan sols tecnològica sinó també social i ens permeti fer una societat més justa.

Els articles de l'edició 2020 intenten presentar la nova societat que ens espera i plantegen temes cabdals: com canviaran les maneres de treballar, quins riscos haurem d’afrontar pel que fa a privacitat, com afectaran les notícies falses i la postveritat, quina serà la influència de la selecció genètica, el transhumanisme, quin rol tindrà l’educació i quin paper hi jugarà internet, o què queda de la cosmovisió indígena. Prendre consciència és el primer pas per fer front al pensament únic neoliberal que avui en dia domina. El futur està en les lluites no violentes.

https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1664136-l-agenda-es-una-bona-eina-contra-el-pensament-unic-neoliberal.html

Es plantegen interrogants sobre la societat, el nou relat i el paradigma que comporta la irrupció de les noves tecnologies. El que interessa a Llatinoamèrica és conèixer allò que diu Klaus Schulz –el president del fòrum social de Davos– o en Yuval Harari. S’ha de parlar de l’educació oberta, la lluita contra el dolor individual i social, l’assumpció responsable dels nous reptes biotecnològics i bioinformàtics. Cal que tots aquests nous reptes es coneguin, es debatin, es plantegi com enfrontar-nos-hi i es continuï lluitant per una societat més humanitzada. Hem de preparar-nos perquè aquest tsunami no se’ns empassi i que no faci augmentar més les desigualtats.
És temps de revolucions 4.0?
El concepte de revolució 4.0 parteix de les revolucions industrials, les quals per una banda van portar la tecnologia però per l’altra van ser l’ origen dels moviments emancipadors. Al títol surt el concepte de revolució digital però nosaltres hem de lluitar perquè aquesta no sigui tan sols tecnològica sinó també social i ens permeti fer una societat més justa.
Com?
A l’edició del 2020, els articles intenten presentar la nova societat que ens espera i plantegen temes cabdals: com canviaran les maneres de treballar, quins riscos haurem d’afrontar pel que fa a privacitat, com afectaran les notícies falses i la postveritat, quina serà la influència de la selecció genètica, el transhumanisme, quin rol tindrà l’educació i quin paper hi jugarà internet, o què queda de la cosmovisió indígena. Prendre consciència és el primer pas per fer front al pensament únic neoliberal que avui en dia domina. El futur està en les lluites no violentes.
Es plantegen interrogants sobre la societat, el nou relat i el paradigma que comporta la irrupció de les noves tecnologies. El que interessa a Llatinoamèrica és conèixer allò que diu Klaus Schulz –el president del fòrum social de Davos– o en Yuval Harari. S’ha de parlar de l’educació oberta, la lluita contra el dolor individual i social, l’assumpció responsable dels nous reptes biotecnològics i bioinformàtics. Cal que tots aquests nous reptes es coneguin, es debatin, es plantegi com enfrontar-nos-hi i es continuï lluitant per una societat més humanitzada. Hem de preparar-nos perquè aquest tsunami no se’ns empassi i que no faci augmentar més les desigualtats.
És temps de revolucions 4.0?
El concepte de revolució 4.0 parteix de les revolucions industrials, les quals per una banda van portar la tecnologia però per l’altra van ser l’ origen dels moviments emancipadors. Al títol surt el concepte de revolució digital però nosaltres hem de lluitar perquè aquesta no sigui tan sols tecnològica sinó també social i ens permeti fer una societat més justa.
Com?
A l’edició del 2020, els articles intenten presentar la nova societat que ens espera i plantegen temes cabdals: com canviaran les maneres de treballar, quins riscos haurem d’afrontar pel que fa a privacitat, com afectaran les notícies falses i la postveritat, quina serà la influència de la selecció genètica, el transhumanisme, quin rol tindrà l’educació i quin paper hi jugarà internet, o què queda de la cosmovisió indígena. Prendre consciència és el primer pas per fer front al pensament únic neoliberal que avui en dia domina. El futur està en les lluites no violentes.
Síntesi article Diari de Girona:

La revolució tecnològia ja ha arribat i és impossible d'aturar, però calen eines per afrontar-la per evitar que se'ns empassi. Les noves tecnologies i la digitalització han comportat fins ara un augment de les desigualtats que no només s'ha de combatre sinó que s'ha de revertir. Les noves tecnologies seran un inconvenient si no ens hi sabem adaptar, però poden ser una oportunitat si els donem un bon ús.

Un dels àmbits on les noves tecnologies han tingut més impacte és en el mon del treball. El primer gran risc és que els robots acabin substituint els humans a l'hora de fer la feina, sense que hi hagi mesures que corregeixin els riscos d'exclusió socials. Les noves tecnologies han de mantenir el factor humà per evitar que la intel·ligència artificial acabi devorant-ho tot. En aquest context, qui més hi té a perdre són les dones, que són el col·lectiu que més corre el risc de quedar-se sense feina pels avenços tecnològics. Tot i això, si s'aconegueix socialitzar la tecnologia, fins i tot es poden reduir les desigualtats de gènere. Un altre àmbit on les noves tecnologies han tingut efectes destacats és el de la comunicació, amb qüestions com l'amenaça a la privacitat o el risc de propagació de notícies falses: són «noves maneres de colonitzar les ments»

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2019/09/30/favor-duna-tecnologia-mes-humana/1005198.html

TREBALL I SOSTENIBILITAT ECOLÓGICA I SOCIAL

Aquet escrit el vaig fer a proposta de justícia i Pau i Pastoral Obrera de Girona, en vigílies de l'aniversari de la proclamació dels DDHH. Penjat en aquest aquest bloc avui, amb retard, no li treu validesa malgrat la crisi de la pandèmia que estem vivint, al contrari: la pandèmia no deixa de ser un altre efecte del sistema capitalista, lligada a la crisi ambiental. I algunes previsions en lús de les noves tencologies en el món laboral, per bé i per mal, s'han vist amplificades. 
 
Per altra banda s'està articulant, en la línia dels ODS, un moviment que defensa un Green New Deal, però per una altra també hi ha veus que estan demostrant que això és tant urgent que ja és insuficient. Com sempre, fins ara, anem amb retard. 

Treball i sostenibilitat ecològica i social.
La sostenibilitat té tres dimensions, ambiental, econòmica i social. Els analistes les interpreten de diferent manera segons a quin pol se situen: si creuen que el sistema capitalista s'hi ha d'adequar per mantenir-se i que la tecnologia ho podrà resoldre tot amb indiferència de que provoqui grans desigualtats; o de si pensen que cal tendir ordenadament cap a models econòmics alternatius perquè el planeta no dona per més i perquè cal evitar un col·lapse que provocaria un gran patiment.
Entre els principals problemes ja no hi ha només l'atur estructural, també una gran precarietat laboral. Ara hi ha pobres amb feina, dones i homes que no ingressen un sou mínim. L'edat de jubilació s'allarga mentre molts joves no troben ocupació. Les condicions en desavantatge que pateixen moltes dones. Places que podrien ser fixes es converteixen en treballs temporals i sorgeixen microtreballs, molts controlats des de dispositius mòbils que s'escapen a qualsevol regulació prevista. Molts dels nous automatismes i robots no són un ajut en la feina per les persones sinó que les substitueixen. La formació professional no atrapa els canvis tecnològics. Els moviments migratoris alteren l'oferta i minven les condicions laborals. La pèrdua de crèdit de les organitzacions sindicals no atreuen filiació. El conflicte d'interessos que hi ha entre activitats que perjudiquen el medi ambient i les que en tenen cura.
Però ara, com abans, davant les noves formes de treball cal lluitar per unes condicions laborals dignes complementades per un serveis públics justos i un medi ambient sa. Quan hauríem de pensar amb consciència d'espècie, s'ha perdut consciència de classe treballadora. Les elits de l'actual sistema i i els seus acòlits estan aconseguint fragmentar i sectorialitzar les lluites.
S'ha de retrobar què tenen en comú una persona treballadora assalariada (pública o privada), una autònoma, una emprenedora o una cooperativista. Quins problemes comparteixen tant si es treballa per una multinacional o en una gran, petita o mitjana empresa.
Les emergències ambientals van paral·leles a les urgències socials i per això cal reforçar aquells aspectes que afavoreixen un món laboral digne en un planeta habitable. (dimensió ambiental). Començant per repartir el treball: treballar menys per treballar tothom. El cooperativisme ens orienta cap a una alternativa comunitària, social i solidària (dimensió econòmica).
El progrés tecnològic permet reduir la jornada, facilitar el compartir feines, conciliar la vida laboral i familiar, etc. Caldria establir impostos pel treball que realitzen els robots i generar una caixa per cobrir una renda bàsica i per garantir altres tipus de feines de relació, acompanyament i cura personal i del medi ambient (dimensió social).
Difícil? Sí, però recordem les paraules de Pere Casaldàliga quan ens diu que la solució és sempre l'esperança, una esperança que es posi a fer feina amb els altres.