diumenge

INSTANT #NOTENIMPOR, VENCENT LA POR

Però lluny, a l'horitzó,
ja lliure de l'engany
en veuré milers, com jo,
que van vencent la por.
Esquirols

Sense paraules,... però al cap d'uns dies comencen a sortir.
17 d'agost, aterridores notícies, tristesa, eficàcia dels serveis públics, incompresible radicalització d'uns joves, dol i condol... com, on, perquè, perquè, en profit de qui?
26 d'agost. Enmig de milers de persones baixant pel Passeig de Gràcia. No tenim por, o sí, però vencem la por, tant se val. El que volem demostrar és que estem al costat de la PAU, que no volem guerres, que no volem terrorisme, que no volem ser còmplices silenciosos de les injustícies i manipulacions que provoquen guerres i terrorisme. 
Com l'any 2003, que molts ja vam sortir al carrer per dir NO a la guerra, per denunciar les polítiques dels governants que donaven suport a la guerra d'Iraq. Recordo també les dues marxes per la Cultura de Pau, i moltes altres accions en aquest sentit. 
Ara, amb el mateix esperit,  denunciem els governants que per una banda diuen donar suport a les víctimes d'un atemptat i per l'altra venen armes a països que donen suport a les idees que han provocat l'atemptat, que fan polítiques que augmenten les desigualtats. Que pobres s'enfrontin contra pobres i ells enriquint-se. 
Sentiment d'un país inclusiu que diu prou d'estar inclòs sota el domini d'un altre. Però el país madura èticament i vol el camí de la PAU en PAU: amb justícia, solidaritat, llibertat i respecte.
Emoció de veure una marea blava de missatges pacifistes i que denuncien actituds que no ho són. Emoció de veure el suport als serveis compromesos amb la seguretat, la salut i el benestar social.
Indignació i dignitat. 
Símbols: espelmes i flors. 
Sentiments: dolor i coratge.