L'Agenda
Llatinoamericana Mundial 2023 ens proposa aprofundir el concepte de
Resiliència Comunitària, entesa com una força col·lectiva per
estar preparats per sobreposar-se a adversitats i
“a desastres i situacions massives d'adversitat i construir sobre
elles”. En diferents edicions, l'Agenda ha posat sobre la taula
.... Fa més de vint anys que un metge argentí, el Dr. Suàrez
Ojeda, va orientar nombrosos estudis en/de diferents països
llatinoamericans que havien patit o patien desastres d'origen
natural i convulsions d'origen humà. En aquests treballs van
considerar les diferents maneres de d'afrontar els desastres que
assolaven les comunitats: inundacions, sequeres, terratrèmols,
contaminació d'aquífers, violència, atemptats, accidents,
repressió política, guerres, migracions, comunitats expulsades de
territoris i refugiades, etc…Van veure com unes comunitats eren
capaces de reconstruir-se en més o menys temps i altres no. En van
extreure uns pilars de resiliència comunitària que enforteixen un
grup humà i afavoreixen la superació de les adversitats a nivell
col·lectiu.
Aquest
plantejament ampliava el camp semàntic del concepte. Inicialment
s'havia utilitzat en
l'àmbit de l'enginyeria als materials després de partir una força
extrema, torna a la seva posició anterior (del llatí re-, enrere i
-silio salt: salt enrere). Després passà a ser utilitzat per la
psicologia aplicat a les persones que han de superar traumes o per
educar els infants i enfortir-los davant situacions adverses
quotidianes.
Aquí
el material no és res més que la nostra fortalesa i les adversitats
les forces que hem de superar
persones que hagin patit traumes o per educar els infants i
enfortir-los davant situacions adverses quotidianes. Exemples
relacionats amb la pandèmia, situacions de crisi, migracions,
guerres... estan a l'ordre del dia.
Alhora
hi ha un auge del concepte en relació al medi ambient i les
adversitats agreujades pel canvi climàtic: la tendència dels
ecosistemes a recuperar-se després de patir pertorbacions (sequeres,
inundacions, plagues, incendis, ...) o la necessitats del món
agrícola a adaptar els cultius.
Però
Resiliència comunitària vol abastar un àmbit més sistèmic per
donar pistes de com enfortir pobles i comunitats per a superar
adversitats a partir dels resultats obtinguts en els estudis de les
comunitats camperoles, indígenes i veïnals. Els pilars bàsics
comuns serien cinc. Primer compartir una identitat cultural, símbols,
creences i tradicions. En segon lloc, una vinculació social amb
sentiment de solidaritat. També una autoestima col·lectiva, la
satisfacció d'identificar-se amb el grup social o nacional. Així
mateix, una consciència ètica grupal que condemna les corrupcions
i valora la honestedat de la funció pública i les institucions. I,
finalment, l'humor social, la capacitat d'expressar còmicament un
fet, provocant un efecte tranquil·litzador.
Hi ha factors que enforteixen internament les persones i afavoreix la Resiliència comunitària i que cal reforçar, com: el suport social i l'ajuda mútua, el sentit
de la vida, l'autoestima personal, el bon humor i les competències
socials i habilitats bàsiques, el compromís amb un mateix i amb els
altres, la confiança, una comunicació clara, cooperació,
aprendre dels errors, oferir solucions conjuntes davant d'un problema
i un marc ètic que sigui fort.
La
resiliència, entesa en el sentit més profund i ampli, va molt més
enllà de resistir i recuperar-se d'una situació adversa per tornar
a l'estat original. Té una dimensió
transformadora
on les persones i la col·lectivitat en poden sortir enfortides pels
nous aprenentatges. La gran aportació llatinoamericana del concepte
Resiliència Comunitària, està en sintonia en la lluita amb les
Grans Causes i en sinergia amb els moviments socials que treballen
per un altre món possible.