7
APUNTS Decolonitzar el món i la vida.
- (LA
CATEGORIA). A l'edició 33 de l'ALM per primera vegada conflueixen
articles que, a més de la Teologia de l'Alliberament,
parlen de Filosofia de l'Alliberament. Al noms de Leonardo
Boff , Pere Casaldàliga , JM Vigil o JJ Tamayo , entre d'altres,
hi trobarem també articles que esmenten Enrique Dussel, Aníbal
Quinajo i Walter Mignolo, filòsofs que han anat construint un
corrent de pensament que utilitza la paraula colonialitat
i tota una categoria de conceptes que van definir a partir de
les vivències de la realitat llatinoamericana, especialment els
pobles originaris. També entra dins aquesta categoria la
colonització mental, el domini patriarcal denunciat pel feminisme,
la imposició de rols de gènere: Mary Judith Ress, Ivone Gebara,
Evelin Martínez (UCA, cofundadora del centre d'estudis decolonials
de EL Salvador).
La
paraula colonialitat i el seu antònim, decolonialitat,
van més enllà de la descolonització. El gir decolonial
implica no només l'alliberament de territoris sinó
també a l'alliberament de creences, formes de pensament,
tradicions, recuperant i integrant les cultures dels pobles
originaris amb les adquirides i en sinergia amb l'alliberament
feminista i l'ecologisme.
(LA
PARAULA) El debat de si és més convenient utilitzar descolonitzar
o decolonitzar no està tancat. En els diferents articles
molts autors les utilitzen com a sinònimes. La tendència és
utilitzar decolonitzar quan es parla d'una descolonització
més intensa, més profunda, necessària per respondre als
desafiaments del neocolonialisme.
(L'ETIMOLOGIA)
L'etimologia
de la paraula colònia i derivats és llatina, d'ús molt anterior a
l'ocupació del continent americà per europeus (res a veure amb
Colom) i ja tenia el sentit de territori on s'havien establert
habitants que eren originaris d'un altre lloc. El problema esdevé
quan a través de la colonització es vol sotmetre i assimilar el
poble originari. Es posa de manifest que a Europa també hi ha
hagut i hi ha formes colonials de domini de pobles.
(CRITICA).
CRÍTICA A LA COLONITZACIÓ i AL COLONALISME (mentalitat dominant,
imperialismes, explotació de persones -esclavisme- i de la natura,
invasió). CRITICA A LA DESCOLONITZACIÓ i al NEOCOLONIALISME
(liberal, multinacionals, globalització).
La
crítica
decolonial
no se centra només en
l'economia capitalista neoliberal sinó en tota la
cara fosca de la civilització
qualificada de “modernitat
eurocèntrica”. La cultura
europea va imposar per la força de les armes i enganys: el
capitalisme, els modes de producció, les lleis del repartiment del
territori, unes formes de vida i doctrines que van ofegar les
creences autòctones, unes llengües i la seva cosmovisió. Una
modernitat que encara ara provoca destrucció, explotació de
recursos naturals, esclavisme i mort. Una modernitat que coincideix
amb l'arribada dels europeus a terres americanes, i posteriorment a
Àfrica, Àsia i Oceania fins arribar al seu punt màxim amb la
globalització neoliberal i ultraliberal. Si bé moltes persones
s'han vist beneficiades de les millores tècniques del progrés
científic, aquesta no s'ha fet de forma pacífica, socialitzada i
justa.
(GLOBALITZACIÓ)
Durant els segles XIX i XX van arribar els processos de
descolonització
però la
independència política no va acabar amb la dependència econòmica
de la major part dels països.
La globalització, que ha estès la visió neoliberal de l'economia
i del mercat, ha mutat les formes de domini però ha continuat amb
l'explotació de persones i territoris a través de multinacionals i
el control dels governs per part de la “matriu colonial” del
poder.
La
major part de la Cooperació internacional que es fa no deixa de
ser colonialista i paternalista i interessada.
(REIVINDICACIÓ)
Els Teòlegs de l'Alliberament reivindiquen que són part
de l'origen del pensament decolonial. Els contraris diuen que
no es poden lliurar del passat de l'Església mentre que els
partidaris defensen que hi va haver una ruptura entre la Teologia
de l'Alliberament i la europea.
(CONSCIENTS
DEL PENSAMENT COLONIAL). Hem de decolonitzar, no sols territoris,
sinó també el pensament
colonial que s'ha instal·lat en nosaltres i arreu del món.
És important decolonitzar la justícia. El cos és considerat també
un “territori” a decolonitzar.
Missió:
Alliberament, emancipació, empoderament, educació política,
moviments populars, ... Bon Viure: posar en primer pla el valor de
l'ésser humà i la natura com un tot: la Vida.