divendres

GRÀCIES PRESIDENT, PERÒ

Escric aquest post després de llegir les paraules de la CARTA DE COMIAT DEL PRESIDENT MONTILLA . Les paraules són d'agraïr, però els fets, ja en passat, objectivament no s'hi ajusten. El penjo al Bloc després d'intentar respondre el seu correu i que una màquina em notifiqui automàticament que no és el camí. Però bé...

Gràcies per les les seves paraules Sr. Montilla,

Jo vaig fer fa anys de la meva opció de feina una opció de servei als nois i noies de la comunitat educativa (local) i al país, Catalunya, en el món (global). Per això la meva dedicació i responsabilitat és independendent del governant.

Tenia moltes esperances en un govern progressita, però malauradament els darrers 4 anys ha sigut d'una GRAN DECEPCIÓ. Crec que el Conseller Maragall, devisió economicista, no era la persona per estar al capdavant d'Educació. El cap de serveis a Girona, una persona admirada per mi en èpoques anteriors, no només m'ha causat decepció sinó també dolor. Dolor de veure com traïa els seus principis inclusius(compartits fins aleshores) per una malentès practicisme. Jo, que ocupava càrrec directiu en el meu centre, vaig dimitir de Coordinació Pedagògica per haver-nos tret uns recursos i jo haver de treballar capgirant els meus criteris (en aquest cas d'atenció a la diversitat i integració). Uns recursos atorgats tres anys abans seguint polítiques d'integració del govern progressita que el va precedir.
He seguit complint en el meu deure, però sense la responsabilitat del càrrec (ni el complement de sou), ni tenir , com es diu vulgarment, el cul llogat. Puc posar altres exemples que m'han decepcionat en el món de l'educació més generals:
- descompensació de la pública vers en favor de privades(concertades) amb instal·lacions que ja voldríen mols ajuntaments ,
- mercantilisme a l'educació (setmana blanca per afavorir turisme de neu en contes de partir un 1r trismestre llarguíssim),
-convertir els IES 1x1 en centres de venda d'ordinadors quan es podia haver dotat els instituts amb un stok socialitzat (coherent amb la S de PSC) de portàtils en dipòsit,
- una autonomia de centres que no és tal: la Generalitat depèn dels condicionants de Madrid, el Director territorial no pot dirigir res donat que segueix éssent un "Delegat territorial" i unes direccions de centres que els estan preparant perquè autònomament siguin la "veu del seu amo"
- etc...

Segurament seria millor haver haver dimitit a temps molts de vostès, o treure la S de les sigles. Si les paraules no s'ajusten als fets, creen decepcions als que portem un rodatge i confusions a les noves generacions.
Ja sé, el món econòmic actual no va per aquí, però quan abans ens apartem del camí del precipici millor. Tan de bó des de l'oposició s'ajuntés amb les forces que lluiten per un canvi real en sentit de progressisme social i sobiranista.

Podia tocar altres temes, però el model que defenso al trobareu aquí i en els meus enllaços d'aquest bloc.
Salut.
Espero que hagin après dels errors (i que dediqui el plus de jubilació a bones causes).
Bon Nadal , més sostenible i solidari...

INSTANT DOCUMENTAL "OBSOLESCÈNCIA PROGRAMADA"

ENLLAÇ DIRECTE A VIDEO

A la programació nocturna de TV3 del dia 16 al 17, el programa Sense ficció va emetre un documental titulat COMPRAR, LLENÇAR, COMPRAR sobre objectes fabricats amb data de caducitat i que, per tant, esdevenen obsolets en poc temps. L'economia de l'OBSOLESCÈNCIA PROGRAMADA: fabricar una cosa dissenyada per fer-se malbé o quedar inútil després d'un nombre determinat d'hores o usos. La despesa de recursos naturals no renovables,la impossibilitat de trobar recanvis per arreglar productes espatllats, l'especulació comercial, l'opulència i l'estímul del consum renovantmodels anualment. Propostes i vies de SOSTENIBILITAT I DECREIXEMENT.
Un documental excel·lent, amb situacions que exemplifiquen un model insostenible. Fonamentat, poderat, objectiu, i usa els recursos del lleguantge cinematogràfic amb molt encert i cura.
LLÀSTIMA QUE FOS PROGRAMAT A PARTIR DE MITJANIT! Esmenarà TV3 la mancança?
BLOC i VIDEO: Sense ficció COMPRAR,LLENÇAR,,COMPRAR

ADHESIÓ AL MANIFEST 2010 PELS DRETS HUMANS

El 10 de desembre de 1948 les Nacions Unides aprovaven la Declaració Universal dels Drets Humans. Avui, 62 anys després, els drets més bàsics com l’educació o l’habitatge, continuen essent vulnerats a qualsevol punt del planeta, tot i que pràcticament tots els Estats estan obligats a desenvolupar-los i a incorporar-los en els seus textos constitucionals.
Es considera essencial que els drets humans es difonguin i protegeixin, però cada any som moltes les persones que a nivell mundial ens reunim per denunciar la constant vulneració i l’incompliment dels 30 articles d’aquesta declaració.
(CONTIUA clicant a comentaris...)
La carta universal dels Drets Humans és un document valuós i imprescindible: l’únic camí possible per canviar el món, per aconseguir aquest altre món possible que tots i totes els presents reclamem: Drets Humans, tots, per a tothom i a tot arreu!

dimarts

INSTANT URBANÍSTIC

Sembla que per fer millores a l'entorn urbà s'ha de canviar tot: rajoles,pavimentat, arbres, fanals,... Els que fan projectes volen deixar visible la seva emprempta? Els economistes aconsellen que s'ha de fer per dinamitzar l'economia? Les empreses volen guanys en els marges comercials de materials? Els governants volen marcar-se una obra de govern? Els partits aspiren a finançar-se amb comissions? Alguns ciutadans pensen que això és progrés i modernitat?

Com deia -diu encara que se li faci cas- la saviesa popular: no s'ha d'estirar més el braç que la màniga, no hem de matar tot el què és gras o no matem la gallina si volem seguir tenint ous.

Molts exemple d'aquest problema el tenim a gairebé tots els municips, però jo us convido a reflexionar sobre el cas d'Arbúcies. Millores,sí, sostenibles: cal de debó canviar-ho tot?. Veurem com acaba...