dissabte

ECOLOGIA INTEGRAL

ENLLAÇ AL VÍDEO DE L'ENTREVISTA DE TV GIRONA
L'eix temàtic de l'Agenda Llatinoamericana-Mundial 2017 és  Ecologia Integral i  el lema subtitulat: Reconvertir-ho tot. Quan la humanitat encara no hem assumit l'ambientalisme, cal -urgentment- fer un gran salt: anar cap a l'Ecologia integral. De pensar globalment i actuar localment a pensar i actuar globalment i localment. 

"Només podrem aturar el desastre climàtic si, en un temps rècord, aconseguim transformar la societat imprimint-hi una nova cultura, profundament ecocentrada"
La nostra Agenda es vol sumar al calm de la Mare Terra, al de les selves mutilades, als boscos calcinats, als rius contaminats, les muntanyes foradades, els animals acorralats en el seu hàbitat envaït i les espècies en extinció... com a consequències de les ambicions desmesurades"
                                                                       Pere Casaldàliga i José Mª Vigil


Ambientalisme
Ecologia integral
Només simptomes (contaminació, deforestació, destrucció)
i les causes, el model de relació amb la natura. Visió holistica. Accions coherents.
Només accions pal·liatives,…
i canvi de paradigma (idees, actuacions globals, valors ètics)
Només el bé dels humans (utilitarisme humà) …
i el bé de la vida en el planeta
Antropocentrisme 
Biocentrisme. Comunitat de Vida
Superioritat , domini i propietat
Pertinença,  domini com a coneixement
Canvis en el medi. Mesures tecnològiques
i canvis interiors en nosaltres mateixos
Visió materialista, mecanicista, lògica
i dimensió espiritual. Cosmovisió integral

--------------------------------------------------------------------
Accions de transició cap a l'Ecologia integral
Contractar electricitat de cooperatives que produeixin energies renovables.
Banca ètica. Finances ètiques.
Producció ecològica i social. Consum ecològicament responable.
Austeritat en l’estil de vida. Bones pràctiques i hàbits sostenibles,  saludables i solidaris en el transport, l’alimentació, l’esbarjo,… Bon viure.
Tria d’empreses que estiguin pel comú.
Vot ecològicament i socialment responsable. Programes electorals. Objectius del desenvolupament sostenible
Militància conscientitzadora, estat d’opinió, diàleg, treball en entitats, ONG...
Ecologia interior. Meditar. Pregar.  Canvi personal.
Cooperació i solidaritat local i global.
---------------------------------------------------------------------
Video Punt-Avui. Agenda  2015 DESIGUALTATS
L'Agenda i l'ecologia integral a Presència.
El PuntAvui 5 de setembre 2016 p20 Secció Catalunya Dignitat

COMPARTIR CONEIXEMENT

(en construcció permanent)
Moltes són les teories sobre el pensament han aparegut i totes tenen elements a considerar donat que parteixen de l'observació i estudi de la realitat. Després de molts anys de formació i docència he procurar integrar d'una manera global  allò que m'ajuda en el dia a dia, des de l'estímul-resposta del conductisme a tots els processos descoberts a partir de la recerca neurobiològica, psicologia, informàtica, etc. 
TEORIA PASS. Parteixo com a base dels 4 paràmetres de la teoria PASS que són els penso que més s'ajusten al processos fisiològics: la informació entra i és seleccionada segons l'atenció, les connexions del cervell formen xarxes en sèrie (sequèncial) i en paral·lel (simultani), es processa i es planifica i s'hi dóna una resposta. 
TEORIA DE LES EMOCIONS. A la base d'aquests processos cognitius hi ha les emocions que modulen i condicionen les respostes, o bé, són controlades i conduides pels processos cognitius. 
TEORIA DE PNL. Els plantejaments de la Programació NeuroLingüísitca ecaixen bé el l'esquema, afegint-hi els processos ciestèssics.
TEORIA DE LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES. Els vuit aspectes de les IM els trobem reflectits en els diferents processos: visual V, lingüística L, cinestèsica C, musical M, intrapersonal Tra, interpersonal Ter, naturalista N.


PENSAMENT (elaboració pròpia)
ESTÍMUL
Atenció
Simultani
Seqüencial

Planificació
RESPOSTA
Mirar
Escoltar
Llegir
Sentir
Olorar


Motivació
interna o
externa


Focalitzar
Concentrar
Percebre
Analógic
Digital
Gestual
Causa-efecte
Conseqüència
Formular objectius.
Sospesar alternatives.
Perspectiva.
Mitjans fins
Decidir
Organitzar

Parlar
Escriure
Escolta activa
Moure’s
Gesticular
Interpretar
Expressar
Manipular
Visual V
Auditiu L
Cinestèsic C
Memòria
Identificar. Nomenar. Comparar N
Comptar
Classificar. Relacionar.
Conceptualitzar. Abstreure
Comprendre. Interpretar
Inferir. Detectar regularitats, patrons.
Dissociar. Associar
Processar ritmes i melodies M
Impuls
Emocions
Intrapersonal Tra
Interpersonal Ter

FORTALESES PERSONALS (I)

Valors,  virtuts, fortaleses,  juntament amb els mots que expressen  actituds i comportaments associats ... paraules que en diferents moments i contextos es fan servir  per expressar maneres de pensar i d’actuar desitjables de cares al bé comú i a la felicitat personal. Cada època i cada cultura ho expressa amb les seves similituds i els seus matisos. Paraules velles que prenen nous matisos de significat en traduir-se d’una llengua a una altra. Paraules noves que intenten incloure conceptes o precisar significats.
Actualment, en la nostres societats desenvolupades, interconnectades, amb diversitat de vies de comunicació i difusió d’idees, de llibertat d’expressió i de tolerància, no hi ha una proposta única com en èpoques anteriors.  Donem primer una ullada al passat i a cultures que han abeurat la nostra.
El món grec ja associava  unes facultats humanes adients per a les activitats humanes. Les  4 bàsiques eren:  la temprança, la fortalesa, la prudència i la justícia.  Afegeixen coratge, generositat, amistat, honestedat, amor propi.
La cultura romana valorava l’ autoritat, amabilitat, pietat, dignitat, temprança, fermesa, ganes de treballar, respecte als avantpassats i els costums, honestedat i mesura.
Les religions parlen de:  bondat, generositat, gratitud,  misericòrdia, esperança, paciència, acceptació, constància, prudència, lleialtat, sinceritat,  fidelitat, castedat, puresa, mesura, generositat, diligència, paciència, amor, humilitat,  fe, esperança i caritat.
Les diferents escoles de pensament filosòfic  ho enfoquen des de punts de vista ètics, de moral i de coneixement.
Amb la laïcització de la societat i en sintonia amb el paradigma científic vigent, amb voluntat de trobar una manera d’expressar-nos  pugui ser admesa universalment, calen propostes integradores i obertes. Per això la teoria sobre les fortaleses de Martin Seligman respon en aquests moments  a aquesta necessitat. 
Les fortaleses personals són disposicions de la nostra manera de ser, de sentir, de pensar i d’actuar que ens permeten generar estats positius, que milloren el benestar personal i col·lectiu.
Com més ben identificades tinguem les nostres fortaleses, més les portarem a la pràctica. I com més les exercitem, més s'eixamplarà la nostra capacitat de benestar i de tenir recursos a l'abast per fer front a les dificultats.

La finalitat d’indentificar les nostres fortaleses és poder de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius i  podem enfocar  les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i d’aquesta manera que el nostre estat emocional sigui satisfactori.

Continua: FORTALESES PERSONALS (II) 

FORTALESES PERSONALS (II)

Introducció FORTALESES PERSONALS (1)

1.Àmbit de la Saviesa i el Coneixement. Fortaleses cognitives que impliquen l'adquisició i ús del coneixement:
Curiositat, interès pel món
Tendència a explorar, experimentar i indagar alguna cosa que es considera nou. És un instint natural avantatjós per a la supervivència, ja que empeny a buscar informació en el medi i interactuar amb ell. La curiositat facilita la creativitat.
Amor pel coneixement i l'aprenentatge
Tendència cap a  l’actualització del coneixement propi.
Saviesa.  El més alt grau del coneixement, ja sigui en ciències, lletres, arts o sobre la vida mateixa. La saviesa comporta sovint la capacitat de proporcionar consells sensats a altres persones.
Pensament crític, mentalitat oberta
Raonar. Capacitat cognitiva que permet a una persona entendre les situacions de la vida i ser responsable d'ella mateixa i dels seus actes, mitjançant una actitud conscient.
Discerniment.
Enginy, originalitat, intel·ligència pràctica
Creativitat,  pensar en noves solucions a situacions i formes de pensament i expressió.  Capacitat de crear i produir alguna cosa nova. Crear és inventar possibilitats. Una persona és creativa quan a partir d'un conjunt d'estímuls veu el que ningú havia vist abans.
Perspectiva
Projecte. Elaboració i construcció que una persona fa de la seva pròpia vida i de la seva personalitat, amb l'objectiu de donar sentit a la seva existència i d'aconseguir uns objectius personals. El projecte d'un mateix, si és positiu, sol comportar l'autorealització.
2. Àmbit del Coratge. Fortaleses emocionals que impliquen la consecució de metes en situacions de dificultat externa o interna, superant les adversitats:
Valentia
Valentia. Demostració de coratge i determinació per fer front a una situació perillosa que requereix controlar la por, encara que sigui posant en risc la pròpia vida. No abandonar per alguna amenaça, desafiament, dificultat o dolor.
Afrontament. L'afrontament consisteix en tractar les situacions estressants com problemes que cal resoldre i no evitar.
Sacrifici
Perseverança i diligència
Perseverança. Capacitat per implicar-se en aconseguir les metes proposades, completar projectes, lluitar amb tenacitat per superar els obstacles i les dificultats que van sorgint.
Resiliència és la capacitat d'una persona o un grup per resistir i seguir progressant en la vida tot i patir experiències traumàtiques, condicions de vida difícils o malalties que poden arribar a ser greus, superant-les amb èxit.

Honestedat, autenticitat
Capacitat d’actuar de forma genuïna i autèntica, assumint la responsabilitat de les pròpies  accions i sentiments.
Sinceritat. Adequació i coherència entre el que es diu i el que es pensa o es sent.
Integritat .
Vitalitat i passió per les coses
Vitalitat. Patró de conducta que mostren les persones que viuen el dia a dia de forma activa i amb energia. Facilita la vitalitat el seguir una dieta equilibrada, fer exercici físic regularment, riure amb assiduïtat, dormir bé a les nits i participar en activitats creatives.
Entusiasme, abordar la vida amb interès i energia.
3. Àmbit de la Humanitat. Fortaleses interpersonals que impliquen tenir cura i oferir amistat i afecte als altres:
Amor, generació de relacions que aporten seguretat, capacitat d'estimar i de ser estimat/da
Vivència universal en l'ésser humà que es concreta en l'acte d'estimar, expressant una disposició de donar afecte als altres, respectant-los, valorant-los i acceptant-los tal com són, procurant alhora la seva felicitat.
Amistat. Sentiment d'empatia entre dues persones que es construeix al llarg de la vida a través d'una sèrie de trobades socials. L'amistat autèntica es fonamenta en la virtut i és sincera, noble, altruista i desinteressada.
Tendresa. Tracte afectuós i carinyós cap a una persona a qui s'estima.
Amabilitat. Simpatia. Generositat
Generositat. Qualitat d'una persona que la fa evitar l'egoisme i la inclina a donar desinteressadament als altres tant béns materials com, sobretot, afecte i sentiments basats en l'amistat i l'amor.
Altruisme,  comportament que procura el bé a altres persones o institucions de forma desinteressada, sense demanar res a canvi.
Solidaritat.
Acollida.
Intel·ligència emocional (personal i social)
Amabilitat. Disposició afectuosa, afable i complaent d'una persona cap a una altra persona.
Empatia . Connectar amb altres persones i  persona i posar-se  al seu lloc.
Assertivitat.
Encaixar en diferents  situacions socials.
4. Àmbit de la Justícia. Fortaleses cíviques que comporten una vida en comunitat saludable:
Ciutadania, civisme, lleialtat, treball en equip, sentit del deure
Responsabilitat. Capacitat de comportar-se amb sensatesa, sentit comú i d'acord amb les normes, amb la finalitat de cuidar-se un mateix i tenir cura de les persones que es té a càrrec. Complir amb les responsabilitats i compromisos vers un objectiu comú.
Sentit de la justícia, equitat, imparcialitat
Justícia. Forma d'actuar ajustada al dret, a l'equitat i a la raó objectiva.
Equanimitat. Donar a tothom  una oportunitat justa.
Lideratge
Tret de la personalitat que dóna a una persona la capacitat de motivar, organitzar i dirigir un grup. Una de les qualitats més importants d'un líder és saber extreure el millor de cada individu del grup en benefici del propi grup.
5. Àmbit de la Temprança. Fortaleses de saber expressar de forma adequada i moderada els desitjos i les necessitats:
Perdó
Decisió que pren una persona que ha estat perjudicada per una altra, per eximir una ofensa, greuge o dany rebut. El perdó serveix per alliberar-nos de ferides del passat i recuperar el benestar, ja que mantenir rancor pels perjudicis soferts és perjudicial per a la pròpia salut psicològica. Les persones que saben perdonar són més felices, equilibrades i agradables.
Modèstia, humilitat
Humilitat. És un tret de la personalitat que ens ajuda a tenir empatia, compassió i altruisme cap als altres.
Actuar sense pretensió.
És un estat emocional que facilita tenir una opinió mesurada i objectiva d'un mateix.
Prudència, discreció, cautela
Cautela i moderació davant les persones i les situacions. La prudència és una virtut perquè evita la precipitació i facilita tenir bon judici per discernir el que és convenient i actuar amb bon criteri.
Judici: prendre decisions considerant tots els punts de vista. No prendre decisions precipitades. Ser capaç de canviar d’ opinió davant noves evidències.
Autocontrol, autoregulació
Autocontrol. Control dels propis impulsos i reaccions, especialment les de tipus emocional. L'autocontrol permet portar les regnes de la pròpia vida, de manera adaptativa i sense deixar-se portar per la impulsivitat.
Autonomia és la regulació de la conducta a partir dels propis criteris, amb un funcionament autodeterminat i resistent a l'aprovació o desaprovació dels altres.
Paciència. Capacitat per fer amb calma coses pesades o minucioses, suportant els contratemps sense alterar-se. Tenir paciència amb els altres és donar temps a una altra persona perquè s'expressi i resolgui els seus
Disciplina.
6. Àmbit de la Transcendència. Fortaleses que ens connecten amb la immensitat de l'univers i contribueixen a aportar significat a la vida:
Apreciació de la bellesa i l'excel·lència
En diversos àmbits de la vida: la natura, l’art, les matemàtiques, la ciència o les experiències quotidianes.
Gratitud
Gratitud. Sentiment que ens fa apreciar un benefici o favor que se'ns ha fet i que ens empeny a correspondre'l  d'alguna manera.
Esperança, optimisme, projecció vers el futur
Esperança. En psicologia, estat d'ànim en el qual es té la confiança i il·lusió d'aconseguir  un futur millor i treballar per aconseguir-lo.
L’Optimisme és un estat d'ànim orientat cap al futur que ens fa veure i avaluar les coses en la seva faceta més favorable.
espiritualitat
Espiritualitat és tenir creences coherents sobre un propòsit més elevat i un sentit a la vida. L'espiritualitat sovint està associada a la religiositat.

sentit de l’humor
Aptitud cognitiu-emocional de gran complexitat que facilita el riure. Implica tenir una actitud lúdica i optimista a la vida, permet veure els problemes amb un prisma positiu i ajuda a tenir unes expectatives alegres i constructives cara al futur.
Alegria. Estat emocional joiós i viu que sol manifestar-se amb paraules, gestos i conductes animades.



divendres

DESENVOLUPAMENT ÈTICO-MORAL

Sovint em pregunto si els humans i la humanitat progressem èticament i moral. No hi ha dubte del desenvolupament científic i tecnològic, però no es veu un paral·lelisme entre els usos de les noves descobertes i els nous ginys amb la implantació i generalització  d’uns plantejaments amb una ètica i una moral més humana. Encara vigeixen i es justifiquen  massa maneres de fer que fan mal a altres éssers i a l’entorn.
En diferents èpoques, i en diferents indrets, segons la informació que ens ha arribat,  podem trobar persones que han tingut actituds altament morals, però també és veritat que no s’han consolidat ni  generalitzat. Certament  la tecnologia actual permet que la comunicació arribi on no arribava abans, i per això, el millor profit que en podem treure és compartir coneixement per a la millora ètica dels individus i grups humans. Per avançar l’educació hi té un paper important.
Però quins referents tenim per considerar que una persona o un grup humà està avançant en un sentit moral? No podem fiar-nos de normes i costums concertats o arbitraris, o que es basin únicament en el bé o mal des del propi punt de vista. 

Mentre no hi hagi cap eina millor, ens pot ajudar  la proposta de  Kolberg. A mitjans del segle passat Ludwin Kolberg va proposar una mirada al desenvolupament moral dividida en 6 estadis, a semblança dels estadis de desenvolupament cognitiu que va establir Jean Piaget.  Ens poden servir per reflexionar,  però també per establir una escala que va més enllà de les conductes humanes, intenta arribar a les motivacions profundes.
Va estudiar el desenvolupament de la consciència partint de l'anàlisi dels judicis morals, especialment a partir dels raonaments que tots formulem davant de dilemes morals. Va arribar a la conclusió els raonaments que fonamenten els valors i les normes morals de diferents cultures segueixen pautes i estructures semblants. Totes les persones seguim uns esquemes universals de raonament i evolucionem d'esquemes més infantils i egocèntrics a esquemes més madurs i altruistes.
A partir de les seves observacions, va establir tres grans nivells on cadascun conté dos estadis o etapes. En total sis estadis de maduresa creixent i amb raonaments morals diferents.
I)                    Nivell Prevonvencional: les normes són una realitat externa que es respecten només atenent les conseqüències (premio càstig) o el poder dels qui les estableixen. No s'ha entès, encara, que les normes socials són convencions per un bon funcionament de la societat.
El 1r estadi,  heteronomia, el més elemental  es caracteritza perquè la persona percep la llei moral només com una imposició dels altres, des de fora. Observant el creixement de les persones, en general, es correspon als cinc o sis primers anys de vida, quan el nen o  la nena no sap el que està bé i el que està malament,  fins que li paren els peus o el premien.
No tothom evoluciona igual i ens trobem força,  persones adultes que es queden en aquest estadi o que en diferents contextos hi segueixen actuant. El casos més extrems serien els delinqüents.
El 2n estadi, individualisme, quan s’assumeixen les normes si afavoreixen els propis interessos. En aquest punt es van descobrint normes de joc i de convivència, que ex compleixen per egoisme. Es compren que si un no compleix les regles, no el deixaran jugar. És un estadi propi del nen i de les persones adultes que afirmem: «et respecto si em respectes», «fes el que vulguis mentre no em molestis». La “llei del talió” estaria en aquest nivell. En aquest estadi pot haver-hi venjança però no agressió capritxosa i gratuïta.
II)                  Nivell Convencional, les persones viuen identificades amb el grup; es vol respondre favorablement a les expectatives que els altres tenen de nosaltres. S'identifica com a bo o dolent allò que la societat així ho considera.
El 3r estadi, expectatives interpersonals, es caracteritza perquè el que en mou és el desig d'agradar, de ser acceptats i estimats, “decideixo  allò que el grup espera de mi”. Fer el correcte significa complir les expectatives de les persones properes a un mateix. Això pot portar a conflictes personals pel fet de viure expectatives contradictòries. És un estadi que es dóna en l'adolescència però son molts els adults que s'hi queden. Poden ser persones agradables i servicials, però depenen massa de l’opinió dels altres. Volen fer-se estimar, però que es deixen portar pels altres: els valors del grup, les modes, el que diuen els mitjans de comunicació.
El 4t estadi, normes socials establertesen el qual l'individu és lleial a les institucions socials vigents; per ell, fer el correcte és complir les normes socialment establertes per a proporcionar un bé comú. Fa el bé i evita el mal, però no per la por, ni per agradar als altres, sinó perquè s’ha compromès amb sí mateix i amb els altres, encara que no hi hagi recompensa ni testimonis Aquí comença l'autonomia moral: es compleixen les normes per responsabilitat. Es té consciència dels interessos generals de la societat i aquests desperten un compromís personal. Constitueix l'edat adulta de la moral.  La seva única limitació és que es cenyeix al seu cercle: el seu treball, la seva família, els seus amics.  Kohlberg considera que aquest és l'estadi en el qual es troba la majoria de la població.
III)                Nivell Postconvencional, quan la persona comprèn  i accepta els principis morals generals que inspiren les normes: els principis racionalment escollits pesen més que les normes.
El 5è estadi , contracte social, la persona  supera el cercle familiar i d’amics i s’obre al món . Es reconeix que a més de la pròpia família, grup i país, tots els éssers humans tenen el dret a la vida i a la llibertat, drets que estan per damunt de totes les institucions socials o convencions. Aquest reconeixement és amb fets, no només amb paraules. L'obertura al món porta, en segon lloc, a reconèixer la relativitat de normes i valors, però s'assumeix que les lleis legítimes són només aquelles obtingudes per consens o contracte social. Ara bé, si una norma va contra la Vida o la Justícia, s'imposa l'obligació moral de no acceptar-la i d'enfrontar-s'hi.
El 6è estadi, es pren consciència que hi ha principis ètics universals que s'han de seguir i tenen prioritat sobre les obligacions legals i institucionals convencionals. S'actua d'acord amb aquests principis perquè, com a ésser racional, se n'ha captat la validesa i hom se sent compromès a seguir-los. En aquest estadi impera la regla d'or de la moralitat: "fer a l'altre el que vull per a mi". I hom té el coratge d'enfrontar-se a les lleis que atempten als principis ètics universals com el de la dignitat humana o el de la igualtat. És l'estadi moral més alt, el de Gandhi, de Martin Luther King i el de totes les persones que viuen profundament la moralitat.
La tesi de Kohlberg defensa que el desenvolupament moral es produeix passant pels diferents estadis, sense cap mena de salt evolutiu, sense tornar enrere. És un desenvolupament que va lligat al desenvolupament psicològic cognitiu  de la persona. Sense desenvolupament psicològic no hi ha desenvolupament moral.  

Per arribar a  la conclusió de són esquemes de raonament universal va aplicar a persones de diferents llocs del planetes dilemes morals  i va analitzar les decisions preses  i les motivacions de les conductes adoptades. 

Font: Programa de competència social
Més a Filòpolis (amb ítems)

dissabte

LES 3 COSES QUE HE APRÈS EN EL MÓN DE L'EDUCACIÓ

Fa uns mesos vaig participar en aquest fòrum i ho comparteixó aquí, avui que tinc temps i hi penso...

http://les3coses.debats.cat/en/community/jordi-pujadas-ribalta