dimecres, 6 d’abril de 2011

RIGOR AMB LA PÚBLICA (Versió publicada de la carta)

La carta de l'entrada anterior, publicada el dijous 31 de març al diari Ara, la titulen "Rigor amb la pública" i queda així:

Vull exposar una discrepància que per a mi és un error en que molts mitjans cauen fàcilment. Quan un titular diu "El fracàs escolar s’enquista a la pública i dobla el de la concertada" , cal explicar bé la situació perquè no es confongui què és causa i què és efecte. Són afirmacions i titulars que influeixen en moltes famílies en el moment previ a l'inscripció per al curs següent i acaben per fer creure que la causa del fracàs està en un tipus escola.

Si fem anàlisi de composició sociològica veurem que hi ha situacions prèvies que fan que la majoria dels pares que opten per portar els fills a centres privats tenen una formació, uns recursos a casa, unes possibilitats de fer classes i activitats formatives extres. En canvi la situació dels centres públics és més diversa, amb un percentatge molt alt d'alumnes que s'incorporen tardanament al nostre sistema educatiu, amb moltes més dificultats socioeconòmiques, fins i tot alumnes exclosos de centres privats a causa del comportament.
Crec que caldria fer no només una anàlisi dels resultats globals, sinó també que es tingués en compte els punts de partida i el procés. Aleshores consideraríem un èxit els alumnes estrangers que aprenen a comunicar-se amb una llengua molt diferent i que són capaços d'iniciar una integració, o els alumnes de famílies que assoleixen aprenentatges a nivell molt satisfactori després de superar moltes adversitats.


Ja sé que quan s'envia un carta ha de passar pels criteris d'edició. Però vull que no es perdi un fet important que volia trasnmetre: un alumne amb bones expectatives familiars a l'escola pública pot tenir èxit com si anés a un centre privat, i a més haurà guanyat en altres aspectes pel fet de viure situacions diverses i veure'n d'adverses.