dijous, 31 de juliol de 2008

PETJADA ECOLÒGICA, CONÈIXER PER ACTUAR

ALERTA: EXCÉS CONSTRUCCIÓ, EXCÉS CONSUM ENERGIA, EXCÉS DEIXALLES, EXCÉS EXPLOTACIÓ RECURSOS NATURALS....ALERTA: EXCÉS DE CONSUM... DESEQUILIBRIS... MALBARATAMENT...PETJADA ECOLÒGICA, CONÈIXER PER ACTUAR
Jordi Pujadas i Ribalta

Cada vegada es parla més sovint de sostenibilitat ambiental i tots en tenim una idea, però no tothom adopta la mateixa postura ni acaba actuant de la mateixa manera. Uns l’estudien, uns pocs la defensen veritablement, altres utilitzen el concepte per a desacreditar els que la defensen (ecologistes, bah!), fins i tot ha esdevingut una etiqueta per a vendre millor un producte o atreure partidaris, com també s’ha fet posant davant de productes els prefix eco-, o bio- , que s’han hagut de legislar per evitar fraus. Arguments de tota mena, com: el progrés no pot anar enrere, si tothom fes com nosaltres la Terra desapareixeria, encara n’hi ha que consumeixen més, nosaltres ja reciclem, etc.; demostren que hi ha un gran desconeixement i molt desconcert, generats, com sempre, per interessos creats.És per això que a través d’aquest article voldria presentar-vos i difondre un concepte que pot ajudar a tenir un referent per saber, encara que sigui aproximadament, si la nostra manera d’actuar és sostenible o no: la PETJADA ECOLÒGICA. Però l’objectiu final, no és el simple coneixement, sinó disposar d’una eina de reflexió que porti a adoptar actituds personals i prendre decisions polítiques veritablement sostenibles. La petjada ecològica és un indicador de sostenibilitat. Per calcular-la es tenen en compte les hectàrees de sòl, el consum de recursos i els residus que generem. Cal considerar les despeses materials i energètiques que fem directament i també les que s’han fet abans un producte no ha arribat a les nostres mans (extracció, tractaments, elaboració, transport, distribució). Dit d’una altra manera, la superfície de la Terra que faria falta per mantenir a un individu. I això ens portarà a una dada fàcil d’entendre: quantes terres farien falta per mantenir-me si tots els habitats del planeta consumissin com jo, o com la mitjana d’abuciencs, o la mitjana de catalans, etc. I mentre consumim més, més s’esgoten els recursos, i alhora es deteriora la qualitat del medi ambient i en conseqüència disminueix la qualitat de vida. Segons algunes persones del món de l’ecologia, podem fer la següent classificació indicadors:

1. Els descriptius: que tenen com a variables el consum d'aigua, d’energia i de matèries primeres, concretats en emissions de CO2, superfície de cultius i pastures, boscos, mar productiu, espai urbanitzat.

2. Els d’actuació: que permeten avaluar les conseqüències de les mesures que s'han pres per afavorir el medi ambient (recollida selectiva de residus, ús de mesures d'estalvi, reducció del consum).

3. L’ecoeficiència: mesura de l’ús eficient dels recursos ( desplaçaments, ocupació del vehicle privat, utilització del transport públic, ...)4. El benestar: un conjunt de factors que analitzen l'impacte social (l'atur, l'habitatge, serveis mínims) i la valoració subjectiva del benestar que perceben les persones).

Per tant, com deia abans, aquests indicadors ens orienten cap on han d’anar les mesures que hem de prendre individualment i col·lectiva. Per això, són necessàries associacions com NIUS que apostem per donar suport a la reducció del nostre consum, a reutilitzar, a reciclar, a afavorir polítiques sostenibles, a una altra cultura de l’energia, a més transport públic, etc.. I per contra critiquem el malbaratament d’energia i aigua, els excessos en el creixement en la construcció; qüestionen la necessitat d’una línia de molt alta tensió (MAT), de convertir l’eix en una autopista; avisem dels perills d’ampliacions de càmpings o projectes com un camp de golf o noves urbanitzacions.

Internet ens posa a l’abast una calculadora de la petjada ecològica, us convido a anar-hi i tot i que sigui una aproximació, sí que serveix per reflexionar: http://www.myfootprint.org.. Si us surt una petjada equivalent a 1 planeta Terra o menys, ja podeu anar a dormir amb tranquil·litat.

També trobareu més informació a webs lligades a entitats amb prou prestigi com per no pensar que aquest és un tema de quatre arreplegats que estan contra el progrés. Res més lluny: és enfocar la vida amb visió de futur, però començant ja des d’ara.Centre UNESCO de Catalunyahttp://www.tots.net/Num21/public_html/#Gografic3UAB. Revista Divulg@http://www.uab.es/uabdivulga/avencos/2006/Footprint0306.htm

foto de alterglocal en 24/11/06 - Fotolog

foto de alterglocal en 24/11/06 - Fotolog

foto de alterglocal en 5/01/07 - Fotolog

foto de alterglocal en 5/01/07 - Fotolog

Millors serveis i no al desdoblament de l'EIX a Valls d'Arbúcies - Fotolog

Millors serveis i no al desdoblament de l'EIX a Valls d'Arbúcies - Fotolog

DECREIXEMENT: MINVAR, MANTENIR, MILLORAR - Fotolog

DECREIXEMENT: MINVAR, MANTENIR, MILLORAR - Fotolog

dimarts, 29 de juliol de 2008

Telefonia mòbil

La ubicació de les antenes de telefonia mòbil és un problema present a les nostres localitats. Degut a queixes veïnals, l'Ajuntament d'Arbúcies està mediant perquè les antenes no estiguin situades en el nucli urbà. En el darrer full informatiu van fer pública la nova ubicació. I ara som uns altres veïns els que les tindrem més a la vora. I és que gairebé tothom vol TM però ningú vol les antenes de TM. De moment, us faré partícips de les meves reflexions:
1r. resulta que sóc un dels veïns més propers a la possible ubicació de les antenes, no em fan cap gràcia les antenes de TM, per tant si em demanen signar en contra, ho faré, però en sóc usuari (amb límits, però usuari),
2n. en algun lloc s'ha de posar l'antena; no crec que a aquestes alçades hi hagi gaire gent que vulgui/pugui renunciar al mòbil;
3r. s'acabi instal·lant on sigui, hi ha vàries coses que calen:
a) fer una bona instal·lació, el més allunyada possible a veïnatges i amb un reduït impacte visual,
b)CONTROL, crec que hem de demanar mesures periòdiques de les radiacions i que les normatives siguin el màxim de restricitves;
c)TRANSPARÈNCIA, que les dades siguin clares i comprensibles.
d) i també hem de demanar RESPONSABILITAT a la ciutadania. Tothom i cadascú ha de pensar d'usar el TM només per necessitat i el mínim imprescindible. I si ho trobem difícil, penseu en dues coses: qui rep més radiacions, és la persona que té el TM a l'orella, i que qui hi treu més beneficis són gent com en Zaplana de les quals desconeixem el nom però tenen la mateixa manera d'actuar.
Resumint, podem actuar o pressionar des de 2 àmbits: personalment com a usuaris, controlant el nostre consum responsablemen i ,també, com a ciutadans exigint un bon control públic.