divendres, 12 d’agost de 2016

DESENVOLUPAMENT ÈTICO-MORAL

Sovint em pregunto si els humans i la humanitat progressem èticament i moral. No hi ha dubte del desenvolupament científic i tecnològic, però no es veu un paral·lelisme entre els usos de les noves descobertes i els nous ginys amb la implantació i generalització  d’uns plantejaments amb una ètica i una moral més humana. Encara vigeixen i es justifiquen  massa maneres de fer que fan mal a altres éssers i a l’entorn.
En diferents èpoques, i en diferents indrets, segons la informació que ens ha arribat,  podem trobar persones que han tingut actituds altament morals, però també és veritat que no s’han consolidat ni  generalitzat. Certament  la tecnologia actual permet que la comunicació arribi on no arribava abans, i per això, el millor profit que en podem treure és compartir coneixement per a la millora ètica dels individus i grups humans. Per avançar l’educació hi té un paper important.
Però quins referents tenim per considerar que una persona o un grup humà està avançant en un sentit moral? No podem fiar-nos de normes i costums concertats o arbitraris, o que es basin únicament en el bé o mal des del propi punt de vista. 

Mentre no hi hagi cap eina millor, ens pot ajudar  la proposta de  Kolberg. A mitjans del segle passat Ludwin Kolberg va proposar una mirada al desenvolupament moral dividida en 6 estadis, a semblança dels estadis de desenvolupament cognitiu que va establir Jean Piaget.  Ens poden servir per reflexionar,  però també per establir una escala que va més enllà de les conductes humanes, intenta arribar a les motivacions profundes.
Va estudiar el desenvolupament de la consciència partint de l'anàlisi dels judicis morals, especialment a partir dels raonaments que tots formulem davant de dilemes morals. Va arribar a la conclusió els raonaments que fonamenten els valors i les normes morals de diferents cultures segueixen pautes i estructures semblants. Totes les persones seguim uns esquemes universals de raonament i evolucionem d'esquemes més infantils i egocèntrics a esquemes més madurs i altruistes.
A partir de les seves observacions, va establir tres grans nivells on cadascun conté dos estadis o etapes. En total sis estadis de maduresa creixent i amb raonaments morals diferents.
I)                    Nivell Prevonvencional: les normes són una realitat externa que es respecten només atenent les conseqüències (premio càstig) o el poder dels qui les estableixen. No s'ha entès, encara, que les normes socials són convencions per un bon funcionament de la societat.
El 1r estadi,  heteronomia, el més elemental  es caracteritza perquè la persona percep la llei moral només com una imposició dels altres, des de fora. Observant el creixement de les persones, en general, es correspon als cinc o sis primers anys de vida, quan el nen o  la nena no sap el que està bé i el que està malament,  fins que li paren els peus o el premien.
No tothom evoluciona igual i ens trobem força,  persones adultes que es queden en aquest estadi o que en diferents contextos hi segueixen actuant. El casos més extrems serien els delinqüents.
El 2n estadi, individualisme, quan s’assumeixen les normes si afavoreixen els propis interessos. En aquest punt es van descobrint normes de joc i de convivència, que ex compleixen per egoisme. Es compren que si un no compleix les regles, no el deixaran jugar. És un estadi propi del nen i de les persones adultes que afirmem: «et respecto si em respectes», «fes el que vulguis mentre no em molestis». La “llei del talió” estaria en aquest nivell. En aquest estadi pot haver-hi venjança però no agressió capritxosa i gratuïta.
II)                  Nivell Convencional, les persones viuen identificades amb el grup; es vol respondre favorablement a les expectatives que els altres tenen de nosaltres. S'identifica com a bo o dolent allò que la societat així ho considera.
El 3r estadi, expectatives interpersonals, es caracteritza perquè el que en mou és el desig d'agradar, de ser acceptats i estimats, “decideixo  allò que el grup espera de mi”. Fer el correcte significa complir les expectatives de les persones properes a un mateix. Això pot portar a conflictes personals pel fet de viure expectatives contradictòries. És un estadi que es dóna en l'adolescència però son molts els adults que s'hi queden. Poden ser persones agradables i servicials, però depenen massa de l’opinió dels altres. Volen fer-se estimar, però que es deixen portar pels altres: els valors del grup, les modes, el que diuen els mitjans de comunicació.
El 4t estadi, normes socials establertesen el qual l'individu és lleial a les institucions socials vigents; per ell, fer el correcte és complir les normes socialment establertes per a proporcionar un bé comú. Fa el bé i evita el mal, però no per la por, ni per agradar als altres, sinó perquè s’ha compromès amb sí mateix i amb els altres, encara que no hi hagi recompensa ni testimonis Aquí comença l'autonomia moral: es compleixen les normes per responsabilitat. Es té consciència dels interessos generals de la societat i aquests desperten un compromís personal. Constitueix l'edat adulta de la moral.  La seva única limitació és que es cenyeix al seu cercle: el seu treball, la seva família, els seus amics.  Kohlberg considera que aquest és l'estadi en el qual es troba la majoria de la població.
III)                Nivell Postconvencional, quan la persona comprèn  i accepta els principis morals generals que inspiren les normes: els principis racionalment escollits pesen més que les normes.
El 5è estadi , contracte social, la persona  supera el cercle familiar i d’amics i s’obre al món . Es reconeix que a més de la pròpia família, grup i país, tots els éssers humans tenen el dret a la vida i a la llibertat, drets que estan per damunt de totes les institucions socials o convencions. Aquest reconeixement és amb fets, no només amb paraules. L'obertura al món porta, en segon lloc, a reconèixer la relativitat de normes i valors, però s'assumeix que les lleis legítimes són només aquelles obtingudes per consens o contracte social. Ara bé, si una norma va contra la Vida o la Justícia, s'imposa l'obligació moral de no acceptar-la i d'enfrontar-s'hi.
El 6è estadi, es pren consciència que hi ha principis ètics universals que s'han de seguir i tenen prioritat sobre les obligacions legals i institucionals convencionals. S'actua d'acord amb aquests principis perquè, com a ésser racional, se n'ha captat la validesa i hom se sent compromès a seguir-los. En aquest estadi impera la regla d'or de la moralitat: "fer a l'altre el que vull per a mi". I hom té el coratge d'enfrontar-se a les lleis que atempten als principis ètics universals com el de la dignitat humana o el de la igualtat. És l'estadi moral més alt, el de Gandhi, de Martin Luther King i el de totes les persones que viuen profundament la moralitat.
La tesi de Kohlberg defensa que el desenvolupament moral es produeix passant pels diferents estadis, sense cap mena de salt evolutiu, sense tornar enrere. És un desenvolupament que va lligat al desenvolupament psicològic cognitiu  de la persona. Sense desenvolupament psicològic no hi ha desenvolupament moral.  

Per arribar a  la conclusió de són esquemes de raonament universal va aplicar a persones de diferents llocs del planetes dilemes morals  i va analitzar les decisions preses  i les motivacions de les conductes adoptades. 

Font: Programa de competència social
Més a Filòpolis (amb ítems)

Cap comentari: