dissabte, 23 de maig de 2020

PER UNA TECNOLOGIA MÉS HUMANA

La pandèmia ha posat en  relleu el millor i el pitjor de les possibilitats que en ofereix la tecnologia. La revolució digital que ha arribat com l'onada d'un tsunami és el tema central de l'Agenda Llatinaomericana Mundial 2020. La present campanya s'ha vist desbordada, com tot el món, per la padèmia. 
La irrumpció del covid-19 ha recordat la fragilitat de l'ésser humà sobretot si es trenca l'equilibri amb el medi ambient. 
Les dicisions preses pels governs en relació al confinament han potenciat l'ús de les tecnologies digitals que han facilitat la comunicació personal en entorns virtuals i l'increment del teletreball, cosa que ha possibilitat la continuïtat d'algunes activitats i el manteniment de la feina de les persones que s'hi han pogut acollir.
Però també s'ha evidenciat el desmantellament dels estats i la falta d'inversions en recursos públics en àmbits sanitaris, educatius i socials.
Per altra banda, han agmentat els riscos d'autoritarisme i els perills de posar les tecnolgies a controlar la ciutadania i les seves dades personals,  juntament amb retallades de drets que en inici es plantegen com a temporals en una situació d'emergència però que fan intuir temptacions de fixar-les.

Síntesi entrevista PuntAvui:

Es plantegen interrogants sobre la societat, el nou relat i el paradigma que comporta la irrupció de les noves tecnologies. S’ha de parlar de l’educació, la lluita contra el dolor individual i social, l’assumpció responsable dels nous reptes biotecnològics i bioinformàtics. Cal que tots aquests nous reptes es coneguin, es debatin, es plantegi com enfrontar-nos-hi i es continuï lluitant per una societat més humanitzada. Hem de preparar-nos perquè aquest tsunami no se’ns empassi i que no faci augmentar més les desigualtats.

Les revolucions van portar la tecnologia per una banda però per l’altra van ser l’ origen dels moviments emancipadors. Nosaltres hem de lluitar perquè la revolució digital no sigui tan sols tecnològica sinó també social i ens permeti fer una societat més justa.

Els articles de l'edició 2020 intenten presentar la nova societat que ens espera i plantegen temes cabdals: com canviaran les maneres de treballar, quins riscos haurem d’afrontar pel que fa a privacitat, com afectaran les notícies falses i la postveritat, quina serà la influència de la selecció genètica, el transhumanisme, quin rol tindrà l’educació i quin paper hi jugarà internet, o què queda de la cosmovisió indígena. Prendre consciència és el primer pas per fer front al pensament únic neoliberal que avui en dia domina. El futur està en les lluites no violentes.

https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1664136-l-agenda-es-una-bona-eina-contra-el-pensament-unic-neoliberal.html

Es plantegen interrogants sobre la societat, el nou relat i el paradigma que comporta la irrupció de les noves tecnologies. El que interessa a Llatinoamèrica és conèixer allò que diu Klaus Schulz –el president del fòrum social de Davos– o en Yuval Harari. S’ha de parlar de l’educació oberta, la lluita contra el dolor individual i social, l’assumpció responsable dels nous reptes biotecnològics i bioinformàtics. Cal que tots aquests nous reptes es coneguin, es debatin, es plantegi com enfrontar-nos-hi i es continuï lluitant per una societat més humanitzada. Hem de preparar-nos perquè aquest tsunami no se’ns empassi i que no faci augmentar més les desigualtats.
És temps de revolucions 4.0?
El concepte de revolució 4.0 parteix de les revolucions industrials, les quals per una banda van portar la tecnologia però per l’altra van ser l’ origen dels moviments emancipadors. Al títol surt el concepte de revolució digital però nosaltres hem de lluitar perquè aquesta no sigui tan sols tecnològica sinó també social i ens permeti fer una societat més justa.
Com?
A l’edició del 2020, els articles intenten presentar la nova societat que ens espera i plantegen temes cabdals: com canviaran les maneres de treballar, quins riscos haurem d’afrontar pel que fa a privacitat, com afectaran les notícies falses i la postveritat, quina serà la influència de la selecció genètica, el transhumanisme, quin rol tindrà l’educació i quin paper hi jugarà internet, o què queda de la cosmovisió indígena. Prendre consciència és el primer pas per fer front al pensament únic neoliberal que avui en dia domina. El futur està en les lluites no violentes.
Es plantegen interrogants sobre la societat, el nou relat i el paradigma que comporta la irrupció de les noves tecnologies. El que interessa a Llatinoamèrica és conèixer allò que diu Klaus Schulz –el president del fòrum social de Davos– o en Yuval Harari. S’ha de parlar de l’educació oberta, la lluita contra el dolor individual i social, l’assumpció responsable dels nous reptes biotecnològics i bioinformàtics. Cal que tots aquests nous reptes es coneguin, es debatin, es plantegi com enfrontar-nos-hi i es continuï lluitant per una societat més humanitzada. Hem de preparar-nos perquè aquest tsunami no se’ns empassi i que no faci augmentar més les desigualtats.
És temps de revolucions 4.0?
El concepte de revolució 4.0 parteix de les revolucions industrials, les quals per una banda van portar la tecnologia però per l’altra van ser l’ origen dels moviments emancipadors. Al títol surt el concepte de revolució digital però nosaltres hem de lluitar perquè aquesta no sigui tan sols tecnològica sinó també social i ens permeti fer una societat més justa.
Com?
A l’edició del 2020, els articles intenten presentar la nova societat que ens espera i plantegen temes cabdals: com canviaran les maneres de treballar, quins riscos haurem d’afrontar pel que fa a privacitat, com afectaran les notícies falses i la postveritat, quina serà la influència de la selecció genètica, el transhumanisme, quin rol tindrà l’educació i quin paper hi jugarà internet, o què queda de la cosmovisió indígena. Prendre consciència és el primer pas per fer front al pensament únic neoliberal que avui en dia domina. El futur està en les lluites no violentes.
Síntesi article Diari de Girona:

La revolució tecnològia ja ha arribat i és impossible d'aturar, però calen eines per afrontar-la per evitar que se'ns empassi. Les noves tecnologies i la digitalització han comportat fins ara un augment de les desigualtats que no només s'ha de combatre sinó que s'ha de revertir. Les noves tecnologies seran un inconvenient si no ens hi sabem adaptar, però poden ser una oportunitat si els donem un bon ús.

Un dels àmbits on les noves tecnologies han tingut més impacte és en el mon del treball. El primer gran risc és que els robots acabin substituint els humans a l'hora de fer la feina, sense que hi hagi mesures que corregeixin els riscos d'exclusió socials. Les noves tecnologies han de mantenir el factor humà per evitar que la intel·ligència artificial acabi devorant-ho tot. En aquest context, qui més hi té a perdre són les dones, que són el col·lectiu que més corre el risc de quedar-se sense feina pels avenços tecnològics. Tot i això, si s'aconegueix socialitzar la tecnologia, fins i tot es poden reduir les desigualtats de gènere. Un altre àmbit on les noves tecnologies han tingut efectes destacats és el de la comunicació, amb qüestions com l'amenaça a la privacitat o el risc de propagació de notícies falses: són «noves maneres de colonitzar les ments»

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2019/09/30/favor-duna-tecnologia-mes-humana/1005198.html

Cap comentari: