"El germans Marx cremant el tren en el qual viatgen al crit de «més fusta!són el mirall que retorna la ridícula imatge d’una societat que creix compulsivamentsense saber cap a on es dirigeix. La societat de consum ha oblidat que la seva finalitat natural no és la possessió, sinó la felicitat". (LAGUNA,J. Quandern 181 de Cristianime i Justícia").
La seqüència del film de "Els germans Marx a l'Oest"(1940) la podem afegir a les moltes metàfores per descriure la situació que estem vivint(Titànic, abismes, ...). Hi trobem els personatges de l'estafador que vol fer fortuna, dels que amb picaresca s'aprofiten de la situació i encara volen fer creure que ho fan per ajudar, i la gent que s'ho mira sorpresa però no fan res per aturar-ho. Fem-ne una lectura econòmica i ecològica. Nosaltres hi tenim molt a fer, canviem la manera de conduir el tren.
ENLLAÇ A LA SEQUÈNCIA "MÉS LLENYA" EN EL TREN
Potser és tard, però com diu Pere Casaldáliga: «És tard però és la nostra hora. És tard però és tot el temps que tenim per a construir el futur».
dissabte
MARX BROTHERS I LA METÀFORA DE "... MÉS FUSTA!, ... MÉS FUSTA!"
"El germans Marx cremant el tren en el qual viatgen al crit de «més fusta!són el mirall que retorna la ridícula imatge d’una societat que creix compulsivamentsense saber cap a on es dirigeix. La societat de consum ha oblidat que la seva finalitat natural no és la possessió, sinó la felicitat". (LAGUNA,J. Quandern 181 de Cristianime i Justícia").
La seqüència del film de "Els germans Marx a l'Oest"(1940) la podem afegir a les moltes metàfores per descriure la situació que estem vivint(Titànic, abismes, ...). Hi trobem els personatges de l'estafador que vol fer fortuna, dels que amb picaresca s'aprofiten de la situació i encara volen fer creure que ho fan per ajudar, i la gent que s'ho mira sorpresa però no fan res per aturar-ho. Fem-ne una lectura econòmica i ecològica. Nosaltres hi tenim molt a fer, canviem la manera de conduir el tren.
ENLLAÇ A LA SEQUÈNCIA "MÉS LLENYA" EN EL TREN
Potser és tard, però com diu Pere Casaldáliga: «És tard però és la nostra hora. És tard però és tot el temps que tenim per a construir el futur».
dimarts
ORGULL, DECEPCIÓ I VERGONYA
Confesso
que durant anys m'he sentit satisfet de ser ciutadà d’Arbúcies,
per moltes coses: per l'esperit lluitador pels drets nacionals i
socials, per la defensa dels Drets Humans, pel compromís amb la
solidaritat i la cooperació, per l’organització de la jornada que
proposava al bisbe Pere Casadàliga al Nobel de la Pau, pel suport a
les Marxes per la Cultura de la Pau, per l’acolliment de persones
nouvingudes. Des de fa un temps he començat a sentir decepció al
veure com es va perdent sensibilitat per aquests temes. Però avui
sento vergonya, molta vergonya: l’agenda municipal anunciava un
acte, en un espai públic, de recreació d’una batalla de la 2ªGuerra Mundial i he pogut saber que l’empresa que ho organitza ven productes
bèl·lics i símbols feixistes. Crec que és una taca per Arbúcies
en la seva trajectòria i que caldria que no es tornés a repetir.
Hi ha temes amb els quals no s’hi pot jugar ni comerciar.
Acabo amb
uns versos del poeta arbucienc Lluís Torres amb el desig de
recuperar per a la Vila la tradició pacifista.
PACIFISME
1932
Fills meus, no vull que jugueu a soldats,
feu altres jocs que siguin més honestos,
no heu de saber encara els disbarats
i odis i mals que porten aquests gestos
Ja la coneixereu la violència,
no vulgui Déu que us hi trobeu pel mig
i llavors comprendríeu amb evidència
que la guerra es comença de petit.
Fills meus, no vull que jugueu a soldats,
feu altres jocs que siguin més honestos,
no heu de saber encara els disbarats
i odis i mals que porten aquests gestos
Ja la coneixereu la violència,
no vulgui Déu que us hi trobeu pel mig
i llavors comprendríeu amb evidència
que la guerra es comença de petit.
No podem admetre que els responsables municipals promocionin actes d'aquets tipus. Cal actuar amb criteri. On volen anar a parar?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
