De la vida rural i la mentalitat urbana. Passa-ho

M'han passat aquest text i el penjo, però al final hi afegeixo unes ratlles:

Les vaques porten esquella i la merda fa pudor!

Ja n'hi ha prou! La població rural de Catalunya està patint una amenaça!
Des de fa segles les campanes dels pobles toquen cada hora, les vaques, les ovelles i els cavalls porten esquelles al coll, els galls canten a la matinada i la merda fa pudor (com no pot ser d'altra manera).
Darrerament hi ha hagut un gran augment de població urbanita "post moderna" que fa turisme rural per "respirar aire fresc" i "viure la natura". Això no hauria de ser un problema si no fos perquè alguns d'ells, Ajuntaments i constructores estan posant en perill la tasca dels pagesos i ramaders.
Es veu que les esquelles i les campanes "molesten", els galls "criden" massa i els tractors "destorben" a la carretera, i segons algun Ajuntament no es cumpleixen alguna norma que s'han tret de la màniga.
Serà certa la dita tan nostrada "de fora vingueren que de casa ens tregueren"?
No hi ha cap problema en compartir el món rural, el que cal és respectar-lo com es mereix.
A Catalunya tenim la sort que hi ha gent que pot viure encara de l'agricultura i ramaderia, una tasca que, de moment, no fa fums ni cal posar límits de velocitat a les vaques perquè pasturin.
La muntanya no és Port Aventura! És real i és de veritat! Ajudem tots plegats perquè segueixi sent així.

Aquí també es viu aquest problema: hi ha qui ha estat denunciat vàries vegades per tenir un gall que canta (no sé si l'Ajuntament l'hi haurà tocat la cresta).
Per altra banda hem de suportar els urbanites que crien i alimenten multitud de gats (que caguen on volen i esgarrapen les plantes dels veinats) en contes de deixar-los que visquin de menjar ratolins (que per això els humans van domesticar-los).
I dels coloms. Si parlem de l'excés de coloms que comença a haver-hi, dels parrupars, de les cagarades, de que desplacen altres espècies: com les mallerengues o les cueretes o els rupits (pit roigs) tan abituals a les nostres contrades. Coloms que com més n'hi ha, més n'hi ha de malformats i malalts. On està arribant el nostre magnífic símbol de la pau!
I els amarronats rierols i basses s'emplenen de gavians argentats. Les gavines més grans de les nostres terres van ocupan més territoris vora les aigües interiors i costaneres gràcies a la seva capacitat de menjar de tot i trobar aliment fàcil als abocadors d'escombraries. I aquest és un dels nostres símbols de llibertat!

Com ja va cantar fa temps en Serrat...
aquest món està ben sonat.