Quan no es parlava de crisi, els que mouen els fils dels "mercats", ja estaven preparant el terreny per provocar la situació que estem vivint. Les noves eines tecnològiques i mitjans de comunicació, l'únic que han fet ha sigut adoptar una forma diferent. Però el fons és el mateix. Molts ens queixem, indignem i cerquem una alternativa. Ens carreguem uns polítics electes que certament no ho han fet bé perquè uns han enganyat o traït el poble, altres s'han deixat manipular i molts se n'han aprofitat indecentment.El poder corromp, el diner corromp, sentim a dir des de petits. Corrupció: de rumpere, trencar, i com prefix d'intensitat. Trencament intens, però també: degradar. Aplicat a política: favoritismes, tràfic d'influències, suborns, extorsions, comissions il·licites, fraus, malversació, prevaricació, abusos, nepotisme, impunitat,...
En els diferens períodes històrics hi ha hagut diferents menes de corrupció, sovint acceptades a l'àmbit privat i sempre amagat. Però quan l'àmbit públic guanya terreny, quan s'elegeixen càrrecs, quan augmenta la transparència, també augmenta la detecció i denúncia dels casos.
Només voldria recordar que, en aquests territoris, fa més de 35 anys no hi havia polítics "professionals" però sí governs militars, caciquismes i favoritismes. I que, en el S.XX, més enllà de terres ibèriques hi va haver dues guerres mundials, així com hi havia, com ara, moltes guerres locals. I ,de manera més sofisticada, batalles econòmiques que en diuen crisis. I que els cognoms dels que manegaven el fils des de més amunt segueixen éssent "els de sempre" potser amb algun d'afegit.
Malgrat tot, s'han convingut universalment uns referents acceptats majoritàriament -tot i que acomplerts sota mínims-: Els Drets Humans, que quan tot junst han començat a servir per a guiar les relacions humanes individuals i col·lectives, ara ,"els de sempre", els volen fer retrocedir, si no sobre el paper, sí a la pràctica.
Que la nostra indignació, la nostra emprenyamenta i el nostre discurs no faci que se n'aprofitin "els de sempre" i arrosseguin ments desprevingudes. La dreta més dura ("de ferro") ha fet servir i fa servir el discurs del canvi per ocupar escons al servei dels cognoms il·lustres i posa als governs estafadors que juguen amb les lleis o les llacunes que tenen, directius o consellers d'empreses d'armaments, "servidors"d' interessos privats-molts inconfessables-, economistes i acòlits de banquers que han defensat criteris que han causat la crisi, ... Cleptocràcia. Però ara, coneixem el camí dels Drets Humans. No ens deixem retallar, recuperem els drets perduts i ajudem als que no els han aconseguit mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada