INSTANT D'ENYOR

La imatge reproduiex la desapareguda composició de rajoles que hi havia en una faça del Mas Ventós. No puc deixar de fer aturada quan pujo a Sant Pere de Roda i veure si l'han refet.
Avui, quan no hi sóc, em desperta els records de les sensacions de l'Empordà:

* * *

Instant d'enyor de tots els verds,/ com també dels blaus de mar i cel,/ tolls, rius i estanys/ que reflecteixen les nuvolades,/ i de nits fosques amb lluna blanca/ o nits negres amb equitxos d'estelades./ Colors de muntanyes que abracen arpres i terraprims amb gent que treballa per guanyar-se el pa.

Olors que em penetren dins el cos,/ i em porten records d'infantesa,/ fragàncies de xipres i enredaderes/ de terra mullada, molses i oliveres,/ vinya, moresc, fonoll, tomaqueres,/ camps de blat i rostolls secs,/ pallofes, estables, herbes remeieres,/ En travessar rius descalços/ t'omplen aromes lliscants de les pedres .

Sabors d'un bri de farigola als llavis,/ de mores entre punxants verdisses/ d'espàrguls caçats un capvespre/ de magranes esberlades poc a poc,/ assaborint cireres a la primavera,/ i a la tardor, clandestinament,/ uns grans de raïm menjats lentament./ Sabor salat d'un glopeig del bany a la platja/ Torrades amb oli a la vora del caliu hivernal.

Xiulets de tramuntana m'acompanyen sovint,/ en llevar-me al matí o entre mantes, de nit,/ el repic d'uns gotes amb vent de llevant,/ uns pocs flocs de neu que el món fan silent,/ repics de campana escampen les ones,/ i el so de la via mentre en tren hi transita./ Pardals a la rambla, a la platja gavines./ Abellaros sobre el marges, el rauc de granotes, aiguamolls, entre closes, simfonia bestial

L'aire que frega la cara i que gela les mans./ L'aspror d'un terrós quan n'agafo un grapat El caliu de la llar que un dit m'ha cremat./ Les aigües del rec que els peus m'han gelat./

Sensacions que la ment amb recança reviu,/ enyor de vida que a un indret l'ha portat,/ records d'un temps que es fan realitat,/ per compartir amb paraules escriu/