dissabte, 21 de març de 2009

FORMACIÓ AGENDA

Sessió del 24 de març de 2009. UdG
Facultat Ciències de l'Educació.

PLA
1. Introducció de com funciona un Ies i com podem impulsar activitas de l'àmbit solidari, ecològic, cooperació... a partir de l'Agenda Llatinoamericana-Mundial i els materials complementaris. Nivell general i teòric. Del què és al que desitjaríem. "Filosofia pedagògica"
2. Exemples pràctics a Santa Coloma (Ies gran).
3. Exemples pràctics a Arbúcies (Ies mitjà).
4. Experiències i recursos d'altres centres, ... i possibilitats no experimentades
5. Dinàmica pràctica amb el grup.

PUNT 1
Comunicació informal, cultura "de centre", acceptació Equip directiu, treball en Claustre.




PUNTS 2, 3, 4 (enllaços)

IES SANTA COLOMA DE FARNERS
Web: Escola Verda
http://www.iessantacolomadefarners.cat/website/escola-verda.asp
Web: DENIP
http://www.iessantacolomadefarners.cat/website/detall_noticies.asp?id_noticia=25
Dossier Un cp de mà: 10 anys DENIP
http://www.xtec.es/serveis/crp/b7990112/denip.pdf
Escola Associada a la UNESCO
http://www.unescocat.org/ct/p2/#1
Beques 0,7% Instituto Rodofo Castillo de Palacagüina
http://soarpal.blogspot.com/search/label/projectes

IES MONTSORIU ARBÚCIES
Web. Secció Món Solidari
http://phobos.xtec.net/iesmontsoriu/index.php?name=News&catid=&topic=26
Web. Secció Escola verda
http://phobos.xtec.net/iesmontsoriu/index.php?name=News&catid=&topic=3
BOLC VERD
http://instimontsoriu.blogspot.com/
IMATGES EXPOS
http://phobos.xtec.net/iesmontsoriu/index.php?module=Mediashare&func=slideshow&aid=6&back=1
IMATGES ACTIVITATS (Pau, Sant Jordi intercultural, Contra Sida, ...)
http://phobos.xtec.net/iesmontsoriu/index.php?module=Mediashare&func=slideshow&aid=8&back=1

IES CELRÀ
http://solidaries.org/llatinoamericana/La_Carpeta/marcs.htm

RECURSOS
CRP http://www.xtec.cat/crp-santacolomaf/denip/denip
CEDRE http://www.solidaries.org/index.php?page=centre-de-recursos

4 comentaris:

alterglocal ha dit...

EFEMÈRIDES RECOLLIDES DEL 2002 al 2009
amb material addicional: articles, enllaços,....

01gener de 1959
Triomf de la revolució cubana
03 gener de 2002
VI Conferència Internacional d'AWSA (Associació per la solidaritat amb les dones àrabs)
06 gener de 2006
Mor la “Comandante Ramona” de l’”Ejercito Zapatista de Liberación Nacional”.
10 gener de 1978
Assassinat del periodista nicaragüenc Pedro Joaquín Chamorro.
15 gener de 1929
Naixement de M. L. King
17 de gener 1961
Assassinat de Patrice Lumumba heroi de la independència del Congo.
21 gener de 1984
Es funda el Moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra – MST Brasil
30 gener de 1948
Mort de Gandhi

02 de febrer
Dia internacional de les zones humides.
05 febrer de 2002
Cloenda del II Fòrum Social Mundial de Porto Alegre
11 febrer de 1990
Alliberament del líder sud-africà Nelson Mandela
12 febrer de 1905
Naixement de la política anarquista espanyola Federica Montseny.
15 febrer de 2003
Primera manifestació social mundial. 15 milions de persones de 600 ciutats es manifesten en contra de la guerra dels USA, Gran Bretanya i aliats contra Iraq
16 febrer de 1928
Naixement del bisbe de São Félix do Araguaia (Mato Grosso, Brasil) “Dom Pedro”
22 de febrer 2007
Mor la companya Carme Blanch. (sindicalista i cooperant)
27 de febrer
Constitució de la República Àrab Sahrahuí Democràtica

06 i 30 de març de 2007
Mort de Rufina Amaya Márquez i de María Julia Hernández.
08 de març
Dia Internacional de la Dona
12 de març
Dia Mundial de l'Aigua
19 març de 1929
Naixement del poeta Miquel Martí i Pol
21 de març
Dia Internacional contra la discriminació racial
22 març de 1990
Mor a Nicaragua el capellà italià Rafael Maria Fabretto
24 març de 1980
Mort assassinat de l'arquebisbe d'El Salvador, Óscar Romero
25 març de 2002
Absolució de Safiya Hussaini condemnada a morir per lapidació.

01 d’abril de 1923
Primer Congrés de Dones a Llatinoamèrica
04 d'abril de 1680
Abolició de l'esclavitud dels indis
12 d’abril de 1995
El poble de Llagostera va dedicar una plaça a la mestra i sindicalista Isabel Vilà.
22 d’abril de 1966.
Assassinat de la líder sindical nicaragüenca Lidia Maradiaga.
22 d'abril
Dia de la Terra (Pachamama)
26 d'abril 1998
Assassinat de “Monsenyor” Gerardi a Guatemala després de publicar l'informe "Nunca más" on es documenten les 55000 violacions de drets humans que en un 80% són atribuïdes a l'exèrcit.
26 d'abril de 1994
Assassinat de Joaquim Vallmajó
30 d’abril de 1977
Es crea l’associació de les “Madres de la Plaza de Mayo” a l’Argentina

02 de maig de 1997
Mort de Paulo Freire
05 maig de 1893
Naixement de Farabundo Martí a Teotepeque, La Libertad, Departament de El Salvador.
06 de maig
Festa del poble Ulwa de Karawala de la Costa del Carib nicaragüenca.
12 maig de 1500
Dia de l’esclava afro-brasilera Anastàsia,
símbol de la lluita contra l’esclavitud.
24 de maig
Dia Mundial de les Dones per la Pau
24 maig de 2000
Assassinat del reporter Miguel Gil a Sierra Leone
25 de maig
Dia de l'Alliberament d'Àfrica
31 de maig
Dia del comerç just

01 de juny
Dia Internacional dels infants
03 de juny de 1963
Mort de Joan XXIII, ”el papa bo”i del Concili
04 de juny
Dia Internacional dels nens víctimes innocents de l'agressió
05 de juny
Dia Mundial del Medi Ambient
21 juny de 2005
La Comissió Balenera Internacional va rebutjar la proposta de finalitzar la moratòria de cacera de balenes.
22 juny de 1993.
Aprovació a Nicaragua de la “Ley de Lenguas” que afavoreix les llengües indígenes.
26 de juny
Dia Internacional de Suport a les Víctimes de la Tortura
27 de juny de 1986
Condemna del Tribunal Internacional de Justícia de La Haia a EEUU per terrorisme d’estat contra Nicaragua.

05 de juliol de 1999
és alliberada la feminista i sindicalista Dita Indah Sari
06 de juliol de 2000
El Parlament europeu reconeix el govern tibetà a l'exili com a legítim representant del poble tibetà
11 de juliol
Dia Internacional de la Població
16 juliol de 2000:
Mor Elsa Channey, destacada feminista i professora universitària.
17 de juliol 1566
Mort de Bartolomé de las Casas
18 juliol de 1936
Julia Manzanal la primera dona española nomenada comisaría política.
19 juliol de 1979
Triomf de la revolució sandinista
23 juliol de 1980.
Mor en combat la infermera i alfabetitzadora Juana Cruz.

02 d’agost de 1998:
Segona guerra del Congo.
06 d’agost de 1932
i de 2007
Naixement i mort de Lluís Maria Xirinacs Damians símbol de la lluita no-violenta
06 d'agost de 1945
Primera bomba atòmica sobre Hiroshima
08 d'agost de 1879
Naixement d'Emiliano Zapata
19 d’agost 1948
Naixement de Luisa Amanda Espinosa (pagesa nicaragüenca insurrecta)
23 d'agost 1980
Cloenda i triomf de la "Croada Nacional d'Alfabetització" a Nicaragua
30 d’agost 1999.
Eleccions a Timor Oriental on un 78% de la població va votar per la independència.
31 d’agost
Dia Internacional de la Solidaritat

05 setembre 1782
Bartolina Sisa Maturama, guerrera aimara, penjada a la forca per l’exèrcit colonialista
05 setembre 1997
Mort de Teresa de Calcuta
11 setembre 1973
Cop d'estat a Xile contra el president constitucional Salvador Allende
14 setembre 2001
Barbara Lee, la veu del Congrès dels EEUU que s’aixecà contra la guerra d’Iraq.
16 setembre 1973.
Assassinat del cantautor xilè Víctor Jara.
19 setembre1973
Assassinat de Joan Alsina a Xile
20 setembre 1978
Francisco “Chico” Luis Espinoza assassinat per la Guàrdia Nacional somocista (formació i medi ambient)
21 de Setembre
Dia Internacional de la Pau

09 d’octubre 1967
Assassinat del Che, Ernesto Guevara
10 d’octubre
Dia contra la pena de mort.
13 d’octubre 1909
Afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog i màrtir per la causa de la llibertat.
14 d'octubre 1991
Aung San Sou Kyi, premi Nobel de la Pau
16 d'octubre 1992
Rigoberta Menchú, premi Nobel de la Pau
17 d'octubre
Dia Mundial per l'Eradicació de la Pobresa
24 d’octubre 2005.
Mor Rose Park símbol de la lluita per la
igualtat racial als EE.UU.
30 d'octubre 1987
Autonomia del Carib nicaragüenc

07 novembre 1962
Mort d’Eleanor Roosevelt, lluitadora pels drets civils (DDHH).
08 novembre 1976
Assassinat el “comandante” Carlos Fonseca Amador. Fundador del Front Sandinista
09 novembre 1989
Caiguda del Mur de Berlín
20 de novembre
Dia Internacional dels Drets dels Infants
25 de novembre
Dia Internacional contra l'explotació de la dona
25 novembre 2003
de novembre de 2003, la Ruta Pacífi ca de las Mujeres (Colòmbia)
29 de novembre
Dia Internacional de solidaritat amb el poble palestí
29 novembre 2000
Mor mn. Antonio Fernández Ibáñez,
defensor dels grups ètnics més desprotegits.

01 de desembre
Dia Mundial contra el SIDA (Àfrica és el continent més afectat)
07desembre 1939
Neix el primer nen a la maternitat d’Elna
08 desembre 1994:
Leyla Zana, “l’esperança dels kurds”, és
empresonada.
10 de desembre
Dia Internacional dels Pobles Indígenes
10 desembre 1958
Aniversari proclamació. Dia dels Drets Humans
11 desembre 1997
S’aprova el protocol de Kyoto.
11 desembre1978.
Mor en combat el mossèn i revolucionari
Gaspar García Laviana.
29 de desembre
Dia Internacional per la biodiversitat

alterglocal ha dit...

EDICIONS

VERSIÓ CATALANA
http://www.llatinoamericana.org/

VERSIÓ CASTELLANA
http://www.latinoamericana.org/

VERSIO ANGLESA
http://www.latinoamericana.org/English/

VERSIÓ FRANCESA
http://www.latinoamericana.org/EnFrancais/

VERSIÓ PORTUGUESA/BRASILERA
http://www.latinoamericana.org/Brasil/

VERSIÓ ITALIANA
http://www.latinoamericana.org/Italia/


PRESÈNCIA A LA WIKI
EN ESPAÑOL
http://es.wikipedia.org/wiki/Agenda_Latinoamericana_Mundial

EN ESPERANTO
http://eo.wikipedia.org/wiki/Tutmonda_Latinamerika_Agendo

alterglocal ha dit...

L'AGENDA LLATINOAMERICANA MUNDIAL ÉS PRESENT A "CAUSES" DEL FACEBOOK

T'hi pots adherir.

Gràcies

alterglocal ha dit...

PER A UN NOU SOCIALISME
LA UTOPIA CONTIUA

PREÂMBUL (a partir de la presentació de Pere Casaldàliga)

Hem de seguir camins cap a noves formes de socialisme. No es tracta pas de repetir assaigs que han acabat, moltes vegades, en decepció, en violència, en dictadura, en pobresa, en mort. No es tracta pas de “mirar enrere amb ira” ni de tornar a models superats. Es tracta de revisar, d’aprendre del passat, d’actualitzar, de no conformar-se i, per això mateix, de viure avui i aquí, localment i globalment, la sempre nova Utopia.

La Utopia continua és un repte. Preocupats per la construcció diària de la política com a art d’allò possible, ¿perdem de vista allò que sembla impossible i tanmateix és necessari? Ens hem de conformar amb escollir governs més o menys d’esquerres i continuar, submisos o derrotats, dins del sistema capitalista de dreta? Què en queda de la vella disjuntiva capitalisme-socialisme? No falta pas qui afirmi que ja ha passat l’hora de les dretes i les esquerres. “Que no hi hagi dreta ni esquerra, no vol pas dir que no hi hagi un dalt i un baix”; “els que tenen i els que no tenen”, Advoquem per un socialisme nou. Amb la novetat d’una democràcia radicalitzada, universal, econòmica, social i cultural.

Hi ha valors referencials que són els pilars mestres del socialisme nou: la dignitat humana, la igualtat social, la llibertat, la corresponsabilitat, la participació, la garantia d’aliment, salut, educació, vivenda, feina, l’ecologia integral, la propietat relativitzada perquè sobre seu pesa una hipoteca social.

Evidentment un socialisme que en mereixi el nom, rebutja, per definició, qualsevol dictadura i qualsevol imperialisme; i també qualsevol democràcia que només sigui formal “Socialisme vol dir una economia organitzada de manera que qualsevol persona o grup de persones pugui accedir a crèdits per poder adquirir els mitjans de producció que li calen per desenvolupar les activitats que triï. Això implica, evidentment, l’eliminació de la pobresa, de l’exclusió social...”.

La Utopia continua, malgrat tots els malgrats. Escandalosament desactualitzada en aquesta hora de pragmatisme, de productivitat sense parar, de postmodernitat escarmentada. La Utopia de la qual parlem la compartim amb milions de persones que ens han precedit; donant fins i tot la sang, i amb milions que avui viuen i lluiten i marxen i canten. Aquesta Utopia està en construcció; som obrers de la Utopia

MANIFESTEM QUE HEM DE SEGUIR UNES LINIES D’ACTUACIÓ COHERENTS AMB:
A partir de: quin socialisme volem? quinpablo gonzález casanova Mèxic DF, Mèxic p212

Lluitar pel socialisme i construir el socialisme és l’única manera d’assegurar la Vida. La responsabilitat humana d’impedir l’ecocidi implica plantejar i guanyar
la lluita pel socialisme. Si el socialisme no esdevé Topia tenim assegurada la mort de la biosfera.
El socialisme hade ser obra de la humanitat o no serà. Si ahir l’actor principal de l’emancipació era el treballador, avui l’actor principal és la humanitat que s’organitza amb treballadors, pobles, ciutadans, sempre que tots integrin com a iguals seus “els pobres de la terra”.
La pràctica del socialisme està destinada al fracàs si no aconsegueix articular els sectors socials d’”inclosos” i “exclosos”, de treballadors “organitzats” i “no organitzats”, de pobles i ciutadans “integrats” i “marginats”.
El projecte implicarà, necessàriament, vincular la lluita pel socialisme a les lluites per la democràcia com a poder del poble, i a les lluites d’alliberament nacional contra l’imperi de les grans potències, de les megaempreses i els seus associats i subordinats locals.
Qualsevol socialisme ha de correspondre a una democràcia capaç de reformular les relacions humanes no lucratives, d’incrementar-les i de fer-les predominants.
El socialisme és un procés. Suposa adquirir la flexibilitat ineludible per encarrilar les contradiccions que el seu propi desenvolupament crea. Les noves
generacions, més educades i exigents, sabran combinar les noves formes de la festa i l’art amb la solidaritat social nacional i internacional. Sabran lliurar “la guerra de les idees” en el camp de les ciències i les humanitats; dels mitjans i de la defensa col•lectiva del projecte central.
Per entendre el significat del canvi necessari i possible, les paraules no es podran llegir ni usar, sense igualar la vida amb el pensament en tot allò que es pugui i cada vegada més. Les paraules-actes es trobaran en la pràctica de les utopies. La construcció i defensa de la societat i l’estat alternatius, es donen tot el temps i a tot arreu a nivell local, nacional i mundial. Els germans i companys hi comparteixen les seves experiències creadores, corregeixen i precisen el saber-fer original.
En la lluita i construcció del socialisme, de la democràcia i de l’alliberament nacional, a la legitimación dels textos laics amb textos “sagrats”, i als “judicis d’autoritat” emparats en “les clàssics”, s’hi anteposa la cooperació de la pràctica amb l’ètica.

Uns projectes en sostenen uns altres: el socialisme la democràcia, la democràcia el socialisme, l’alliberament de les nacions i pobles la democràcia i el socialisme.
El nou projecte és producte d’una dura realitat. Per socialisme no s’entén només una major justícia social sinó la participació dels treballadors, els pobles, els ciutadans i els exclosos en la construcció i realització d’”un altre món millor”.

Per democràcia no s’entén només l’exercici del poder pel poble: és més que la representació política dels “ciutadans” en el govern, més que l’organització de la classe obrera pel “partit”, més que la direcció dels pobles pels “líders carismàtics” o “la classe política”.
El nou projecte de socialisme no només inclou els homes lliures i adults, sinó a les dones per igual, i en nombroses empreses socials i educatives les nenes i nens. En la construcció del socialisme democràtic no hi participen només els treballadors organitzats sinó els no organitzats, homes i dones, i aquelles categories d’exclosos i marginats que descendiesen de poblacions esclavitzades, sotmeses a servitud, colonitzades i recolonitzades, les víctimes més recents de l’explotació salarial, de la desocupació sistèmica, de l’espoliació i extermini oberts i encoberts als quals condueix la moderna “explotació primitiva” en la crisi de ’”acumulació ampliada” o mercantil.

Com a processos històrics, el socialisme i la democràcia participativa impliquen una pedagogia emancipadora universal, crítica, científica i humanística. Des del seu inici cerquen la difusió i alça dels nivells educatius. A partir de les campanyes d’alfabetització arriben a universalitzar l’educació universitària; comparteixen amb gairebé la totalitat de la población els coneixements i sabers especialitzats i generals.
L’experiència socialista mostra que és tècnicament i fundadament factible la creació de repúbliques on tots els habitants es preparin per a ser ciutadans plens i avantguardes de pobles-avantguardes.
La democràcia no es concep pas sense pluralisme ideològic i religiós. S’aferra a construir i defensar espais laics, espais de diàleg. Com a quefer humà, com a
pensament crític, i com a memòria històrica recupera i il•lumina les situacions concretes, abandona, els arguments dels ortodoxos, i qualsevol altre autoritarisme.

La democràcia en procés de realització frena qualsevol intent de tornar a construir el socialisme amb una lògica d’estat. Al poder de l’estat hi anteposa el de la societat fins que l’esta-poble constitueixi una sola categoria on la societat mani i l’estat obeeixi. “Obeir quan es mana” és conseqüència de raonar i respectar la col•lectivitat que “mana quan obeeix”. La “societat civil” s’imposa a l’estat fora i dins seu: busca sense treva que predomini la pràctica de “manar obeint” consens i directives generals de treballadors, pobles i ciutadans.

Només amb el socialisme que volem “els més” i que “cada vegada més el volem” s’allunyarà el greu perill de les guerres mercantils i depredadores a les quals necessàriament ens porta el capitalisme. Aquelles no menys temibles i encobertes, perquè per fam i malalties curables, a les quals no s’hi assignen ni metges ni medecines, tenen la capacitat de “netejar” de “pobres rebutjables” continents sencers i immenses zones de la Terra.

L’holocaust universal és possible però incert, ja que les seves polítiques es poden tornar en contra dels incendiaris, i ells ho saben. Allò que no entenen és que “ja els ha arribat la seva hora” i que la construcción pacífica d’un món alternatiu és l’única solució per a la supervivència de la Humanitat.
El socialisme que volem farà realitat el vell somni de ’emancipació humana. Ens hi acostarà molt. El canvi es produirà entre contradiccions necessàries, que es poden encarrilar amb . flexibilitat i fermesa. És una utopia realitzable.

MANIFESTEM QUE HEM D’ACTUAR DE MANERA INDIVIDUAL I COL•LECTIVA PER:
Extret de: per un programa «mínim» de Causes per acollir p 216

Economia:
• Recolzar i reclamar amb urgència l’acompliment dels “objectius del mil•lenni”, particularment en l’eradicació de la pobresa i de la fam, i en la superació de la clamorosa desigualtat econòmica.
• Reformar els organismes econòmics internacionals, que perpetuen l’opressió patida pels països pobres per part dels països rics. Democratitzarlos, per tal que puguin governar la globalització assegurant la participació i el desenvolupament dels poble més desafavorits.
• Pressionar per tal que es suprimeixi o es condoni progressivament l’il•legítim Deute Extern que ja ha estat pagat amb escreix.
• Fomentar i recolzar les mitjanes i petites empreses, escecialment cooperatives, davant les multinacionals i transnacionals; les primeres creen proporcionalment més llocs de treball dignes, violen menys els valors culturals dels pobles i faciliten més la convivència social i la dignitat de les persones.
• Establir un impost sobre les transaccions financeres internacionals inspirat en la Taxa Tobin per tal de controlar el moviment de capital i combatre els
paradisos fiscals, limitant el secret bancari.
• Fomentar la sobirania alimentària dels pobles i protegir l’agricultura autòctona i dels petits camperols.
• Responsabilitzar socialment les empreses mitjançant clàusules socials efectives, i no pas amb efecte d’imatge publicitària de cares només al mercadeig.
• Lluitar contra la privatització del patrimonio públic i dels béns comuns bàsics.
• Establir límits concrets màxims a la propietat rural (latifundi) i a la propietat urbana immobiliària, una autèntica reforma agrària i urbana.
• Fer una refroma financera. Implantar la moneda nominal a fi que pugui haver-hi control judicial en cas de delictes.
• Lluitar per l’expropiació del latifundi, i amb prioritat de les propietats del capital especulatiu volàtil i el capital usurer dels bancs.

Ecologia
• Canviar de mentalitat en la forma de percebre la natura i de relacionar-nos-hi.
• Defensar com a bé de la natura i com a bé comú social de la Humanitat les fonts d’aigua.
• Preservar la selva, els boscos, les diferents formes vegetals; no deixar Gaia sense aquests recursos necessaris per autocontrolar el seu equilibri, que a
més va en benefici nostre.
• Salvar la biodiversitat, actualment en un greu procés de destrucció.
• Limitar la producció de deixalles, de plàstics no biodegradables... Substituir les recurrents bosses de plàstics, per altres de material biodegradable.
• Reciclar sempre que es pugui: contra la cultura de les coses rebutjables i la dilapidació de recursos, educar els infants i el jovent en l’exercici diari
d’aquesta pràctica.
• Canviar el model energètic. Lluitar decididamente contra l’emissió de CO2 i la crema de combustibles fòssils. Donar suport a les energies renovables i
alternatives.
• Combatre l’ús dels agrotòxics i el monoconreu en gran escala de la soja, la canya de sucre, els eucaliptus, el cotó... Denunciar i boicot a les empreses
transnacionals que volen controlar les llavors, la producció i el comerç agrícola
• Oposar-se a la mineria que deforesta, destrueix i enverina immenses superfícies terrestres.

Transformació política
• Posar l’ésser humà i totes les formes de vida com a centre d’un nou ordre mundial.
• Afavorir que els sectors socials puguin construir un projecte popular que afronti el neoliberalisme, l’imperialisme i les causes estructurals dels problemes que afecten els nostres pobles.
• Defensar la democràcia total: política, econòmica, cultural...
• Defensar l’estat, en oposició de l’”estat mínim” neoliberal i de l’estat totalitari, com a instrument d’equilibri social que no deixi el camp lliure al poder financer i de les multinacionals. per construir una societat més justa i igualitària.
• Fomentar l’exercici democràtic de la ciutadania en els diversos aspectes de la vida pública.
• No conformar-se amb escollir o donar suport a les opcions d’esquerra mantenint-nos indefinidament dins del sistema capitalista... No perdre de vista la Utopia del “canvi de sistema” (no només canvi de govern). Continuar creient i militant a favor de la necessària Revolució social no-violenta...
• No perdre de vista la Utopia política socialista. Aprendre de les experiències històriques del passat, aprofundir en els encerts i evitar els errors.
• Donar suport a les transformacions sociopolítiques actuals. No emprar les dificultats, els possibles defectes o exageracions com a excusa o pretext per a una pretesa neutralitat o una decepció.
• No perdre cap ocasió per ajudar a transformar la mentalitat de les persones que ens envolten. Creure en la força de les idees per transformar el món. Participar, expressar-se, compartir, dialogar, “mostrar la pròpia esperança política”, “oportunament i inoportunament”, amb una vida compromesa i coherent. Realitzar efectivament una “militància ideològica”.

Drets Humans
• Defensa universal dels Drets Humans, en les seves tres generacions.
• Defensar l’educació universal. Defensar que els pobres tinguin accés a l’ensenyament bàsic, gratuït i de qualitat. Eradicació de l’analfabetisme.
• Lluitar per la democratització dels mitjans de comunicació, ajudar a la formació de la consciència crítica i política, i a la valoració de la cultura del poble.

Cultures, creences i religions
• Fomentar sempre el respecte a les identitats.
• Fomentar el diàleg entre cultures.
• Defensar els drets de les poblacions aborígens.
• Respectar el dret de mobilització i migració, sobretot per causa de supervivència.
• Assumir una actitud de respecte igualitari a totes les religions.
• Eradicar en cadascun de nosaltres, i fomentar en totes les religions la seva transformació mental: superar i abandonar el seu fonamentalisme, la pretensió de superioritat sobre les altres, l’exclusivisme i . ns i tot l’inclusivisme, el proselitisme, la violència...
• Donar suport i exigir amb urgència una possible “Aliança de Religions per la Justícia, la Pau i la Salvació del Planeta”.
• Donar suport a la difusió de l’esperanto, com a única llengua que ens iguala a tots, sense privilegis, i que estalvia un munt d’energies per a la humanitat.

Diversitat
• Acceptar la diversitat de races en igualtat.
• Assumir la causa de la transformació de la societat en la línia de la igualtat de gènere.
• Acceptar sense discriminació la diversitat natural d’orientació sexual.

Forma personal de vida
• Combatre en nosaltres mateixos el consumisme (en l’ús de l’aigua, aliments, vestit, vehicles...). Defugir l’opulència.
• No transigir amb el balafiament.
• Donar suport a la “Banca ètica”, renunciant a reproduir en la pròpia economia familiar la “recerca del major i més ràpid lucre a qualsevol preu”...

Mundialització i Pau
• Suprimir l’antidemocràtic veto dels privilegiats socis fundadors de l’ONU, i equilibrar la representació.
• Donar suport al Tribunal Penal Internacional, i a la submissió de tots els Estats a un règim comú, sense privilegis, sense estats fora de la llei.
• Donar suport a l’Aliança de Civilitzacions, en oposició del xoc de civilitzacions.
• Crear un Moviment Interreligiós per la Pau.
• Mundialitzar veritablement la consciència de la Humanitat: reconèixer allò que efectivament som: un únic país, una família, una llar, un mateix fenomen global de la vida, una mateixa nau espacial en trànsit de perdició o salvació...
• Caminar cap a una Assemblea Mundial dels Pobles.
• Promocionar les polítiques de desarmament i de reducció de la despesa pública militar, amb la prohibició del comerç d’armes, especialment el que serveix per mantenir con. ictes armats.
• Construir cada dia la Pau en el nostre entorn i en les nostres manifestacions...


CONCLUSIÓ (Extracte pàgines228 i 229) Miren Etxezarreta

D’allò que es tracta és de participar en un llarg procés de canvi sempre actiu i sempre inacabat, en el qual el propi procés és part de l’alternativa. Es tracta de continuar una tasca que ha existit sempre a la història, en la qual les forces alliberadores de l’ésser humà i la societat han lluitat sense parar pels seus objectius.

Cadascú de nosaltres pot participar en aquest projecte des d’ara mateix. Podem començar, en el nostre entorn, aquí i ara, sense trigar la construcció col•lectiva d’aquests àmbits d’autonomia. Hem de transformar des d’ara el nostre actuar quotidià. Aleshores ja estem generant parcel•les d’un socialisme que un dia inclourà el tot, com a projecte utòpic, entenent-lo com un procés sempre inacabat, però possible, necessari, imperatiu.

Construir des de baix, no pas imposar, la transformació del sistema. Només quan la majoria de la població ho desitgi, només aleshores es construirà veritablement el socialisme. Sense excuses per a la inacció