divendres, 13 de març de 2009

VAGA D'ENSENYAMENT DEL 19 DE MARÇ

Els docents volem treballar tranquils d’una vegada i poder fer plans amb els nostres alumnes amb més contiunitat. Com digué l’advocat laboralista Layret, als treballadors no ens agrada fer vaga, el que volem és treballar amb millors condicions.
Podeu llegir l'article complert a comentaris. Publicat a l'Actualitat del Baix Montseny el 13/03/09

2 comentaris:

alterglocal ha dit...

Vaga d’ensenyament públic el 19 de març.

Les famílies amb escolars tornen a estar preocupades. Hi ha una nova convocatòria de vaga. Aquesta vegada és una crida unitària dels sindicats majoritaris. Què faran a l’escola o a l’IES on van els nostres fills? Què demanen aquesta vegada els mestres?
Sovint, quan hi ha una convocatòria de vaga, hi ha reivindicacions concretes que són fàcil d’explicar, normalment de caire laboral; però també, al darrera de la protesta, hi ha un malestar i un descontentament continuat que aflora i que, per aqui no hi esta avesat, són un conjunt de demandes difícils d’entendre i són tan o més importants que les primeres.

El motiu principal de la convocatòria de vaga és la LEC, la que serà la nova Llei d’Educació de Catalunya i com des de la Conselleria d’educació s’està tibant la corda ja abans de ser aprovada. Anteriorment hi ha hagut de vagues per aquest motiu i fa temps que la comunicació dels sindicats amb el Conseller Ernest Maragall no funcionen. La Conselleria ha tirat per la via directa i ha menystingut molts punts del Pacte Nacional d’Eduació que prentenia fer de l’Escola Pública l’eix vertebrador de l’ensenyament català. Les pressions de sectors amb poder econòmic li han fet afavorir els centres privats finançats amb fons públics, altrament dits concertats. Le LEC encara no està aprovada pel Parlament i l’executiu ja prepara decisions que la despleguen en el sentit més perjudicial per a la situació laboral del professorat en comptes de fer-ho amb previsió de recuperar la qualitat minvada del sistema.
El Conseller ha desmostrat estar d’esquenes a la realitat de les escoles i les ha visites com empreses. Ha deixat de banda els sindicats de l’ensenyament públic i ha rebutjat les propostes tot fent que alguns mitjans de comunicació es girin en contra la comunitat docent. A més durant aquest temps la Conselleria ha demostrat incapacitat a l'hora de resoldre els problemes reals que tenen plantejats avui els centres educatius públics: massificació de les aules, dèficit en les construccions escolars necessàries (per exemple la necessària amboliació de l’IES Montoriu d’Arbúcies que torna a tenir barracons), professorat insuficient per a l'escolarització actual i futura, organització del tractament de la diversitat, restriccions i arbitrarietats en l'adjudicació de les plantilles, erràtica gestió per part del Departament... Els representants sindicals demanen respecte a la negociació col•lectiva i no mesures unilaterals perjudicials. La darrera ha estat la de proposar hores extres, 4 a primària i 3 a secundària. Els que portem anys a l’ensenyament ho veiem un gran pas enrera. És canviar la qualitat per la quantitat. Actualment el professorat tenim contractades 37,5 hores setmanals. En canvi en els mitjans de comunicació només diuen les lectives, és a dir amb presència d’alumnes. Però darrera cada hora lectiva hi ha reunions de preparació de classes i gestió de materials, correcció i avaluació, tutorització a alumnes, coordinació entre professorat, coordinació amb serveis externs al centre, reunions i entrevistes amb pares, sortides, etc. La feina se’ns reparteix en diferent intensitat durant el curs, però al capdavall són feines que s’han de fer. Dir que ara 3 o 4 d’aquestes hores siguin lectives vol dir minvar el treballs i els serveis interns, vol dir fer professorat interí fora del centre. A la darrera convocatòria d’opocisions ja hi ha hagut una gran reducció vergonyosa d’allò pactat. Algú sempre diu que de mestre es viu molt bé. Com a totes les feines, hi ha persones que compleixen més i altres que menys. Les mesures haurien d’anar a controlar més aquest aspecte. A més, si ja hi ha professorat que està de baixa per la pressió de la feina, la situació encara seria pitjor. Fa dos dies que el Conseller va dir que “congelava” aquesta decisió, però això només és signe que ha vist que el moviment de protesta creix, que es demana la seva dimissió i ara intenta desactivar la vaga. Malgrat les declaracions, els sindicats mantenen la convocatòria perquè no hi ha cap garantia de negociació i de ser escoltats i tinguts en compte. Aquests darrers mesos han estat un continu de despropòsits que fins i tot ha descontentat els pares com és el calendari escolar. En canvi no està donant solucions efectives als problemes reals de l’educació.
Un altre tema conflictiu és el de l’avaluació del professorat per part de la direcció. El compliment de les obligacions, sí es poden avaluar, però en canvi avaular un professor en funció dels resultats dels alumnes és molt difícil, perquè els punts de partida són molt diferents. No és el mateix una escola del centre d’una ciutat que la d’una barriada, no és el mateix una família que pot pagar classes particulars als fills d’una que no pot, no és el mateix una família que comparteix la mateixa cultura del centre que una de nouvinguda que s’ha d’adaptar.. Un centre es pot avaluar en funció de les millores que es donguin curs rera curs. El que caldria, i això és opinió personal que he expressat diverses vegades, és una figura d’una secretaria d’administració que fes de cap de personal, a l’estil d’una secretaria d’ajuntament, però seguint les indicacions i projectes d’un equip directiu docent. Hi ha mesures que són menys cares i serien més efectives.
Abans d’acabar voldria afegir que els representants sindicals no fan aquesta crida a la lleugera. Abans han consultat personalment, per escrit i a través d’internet els afiliats i els no afiliats que han volgut respondre una enquesta.
Sí, feia falta una llei catalana d’educació, però no aquesta ni d’aquesta manera. Els docents volem treballar tranquils d’una vegada i poder fer plans amb els nostres alumnes amb més contiunitat. Com digué l’advocat laboralista Layret, als treballadors no els agrada fer vaga, el que volen és treballar amb millors condicions.

alterglocal ha dit...

Visites 162, 13 de març a les 21h.